Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



QUEENS.COM
Sant Agustí Des Vedrà
 
Inici: La sang és més dolça que la mel

Capítol 1 El retrobament.
En Damià es va tornar a girar i va arraconar el llençol d’una revolada. A les fosques, va agafar el mòbil de la tauleta i el va a tornar a mirar. Un quart de sis. Encara faltava més de mitja hora perquè sonés l’alarma, però ja feia molta estona que s’havia començat a despertar i s’havia anat endormiscant unes quantes vegades. Va mirar la claror que entrava per la finestra, barreja del fanal que hi ha a prop de casa seva i de la lluna que feia dos dies havia fet el ple. Es va moure fins a quedar gairebé entravessat en el llit per situar el cap a la part il·luminada i així poder mirar la lluna.



La seva finestra dóna a ponent, i acostuma a deixar la persiana enlaire els dies que fa el ple, perquè cap a la matinada la pugui veure, abans que es colgui quan ja falta poc per clarejar.



Havien tocat ja les set menys quart, ja era hora d’aixecar-se per començar el seu primer dia de treball.



Quan va arribar a l’oficina va parlar amb el cap.


  • -Bon dia, Damià -li va dir el cap.



    -Bon dia!



    -Bé, ja que és el teu primer dia de treball estaràs al departament comercial, no pateixis, hi haurà una noia que està al mateix departament que tu per ajudar-te.



    -D’acord, moltes gràcies.





  •  



El cap va acompanyar en Damià al departament comercial i, després d’uns minuts d’haver entrat al departament, justament, es van trobar amb una noia que li va parèixer molt familiar.

 


  • -Aquesta és na Samara, que t’ajudarà en la teva feina.





  •  



En Damià es va quedar molt sorprès i, alhora, ella també.



Quan el cap se’n va anar, en Damià va anar directament cap a ella per preguntar-li:


  • -Ets na Samara que fa setze anys vivia al barri de Gràcia de Barcelona?



    -Perdona, però crec que t’has equivocat de persona. Jo no sóc de Barcelona, sóc de Madrid.





  •  



En Damià no en va quedar convençut i quan va arribar a casa seva, immediatament, va agafar l’àlbum de fotos i va començar a mirar les fotos d’ell i d’una noia que va conèixer quan era petit i de la qual en va estar molt enamorat.



Feia setze anys, quan en Damià en tenia catorze, va conèixer una noia que es deia Samara. Es varen conèixer a l’institut, però anaven a cursos diferents, ja que na Samara tenia un any menys.



Na Samara es va mudar al barri de Gràcia on vivia en Damià i, a poc a poc, es varen anar enamorant i varen començar a sortir junts, estaven bojament enamorats l’un de l’altre. Varen passar dos anys i mig, i van començar a sorgir problemes com en qualsevol parella.  Na Samara havia sentit rumors que en Damià li posava les banyes i ell també havia sentit el mateix, així van anar perdent la confiança entre ells.



Un mes després, en Damià i la seva família es varen mudar a Madrid per qüestions laborals, però també pels estudis d’en Damià ja que les seves notes anaven de mal en pitjor des que la cosa no anava bé amb na Samara.



Varen quedar el dia que se n’havia d’anar, al matí, perquè ell li volia explicar perquè havia de marxar tan precipitadament; però, sobretot, per explicar-li la veritat del que deien d'ell i  per jurar-li que tot era mentida perquè l'estimava més que a ningú.



Havia arribat l'hora en què havien quedat, però ella no apareixia. Havia estat esperant quinze minuts i, després, se'n va haver d’anar perquè el vingueren a buscar els seus pares.



Na Samara havia arribat tard i com que no el va trobar esperant es va posar a plorar i va començar a pensar en moltes coses. Després de dues hores pensant, va arribar a la conclusió que tot el que li deien d’ell era veritat.



En Damià va estar tot el dia cridant-la però ella no contestava, li enviava missatges per Facebook, per Whatsapp però semblava que passava d’ell.



Al dia següent, quan  la noia va arribar a l'institut, li varen dir que en Damià havia marxat a viure a Madrid i ella no s’ho podia creure. Plorava cada dia, no menjava i tampoc no dormia.



Després d'uns dies, va canviar de número de telèfon, va desactivar el seu compte de Facebook i va esborrar totes les fotos d’ell. I així van passar els anys, sense tenir cap contacte entre ells dos.



Al dia següent, en Damià va anar al treball i, a l’entrada, es va trobar na Samara i una altra noia.


  • -Bon dia! Aquesta és la meva amiga Elena, que treballarà amb nosaltres a mitja jornada.



    -Encantat, Elena!



    -Igualment, Damià.



    -Perdona, com saps que em dic Damià?



    -Doncs perquè na Samara m’ha parlat molt de tu, i tenia moltes ganes de conèixer-te.



    -Ah, sí??



    -Sí, hahaha.





  •  



En Damià es va emocionar i es va posar a riure.

 


  • -I tens al·lota? - li va preguntar n’Elena a en Damià.



    -Tu calla, quina vergonya. - Li va dir na Samara.



    -No, tranquil·la no passa res, hahaha. No tinc al·lota, i vosaltres?

    <div style="\&quot;text-align:" justify;\"="">-Jo no, però na Samara sí que en té, d’al·lot. - Li va contestar n’Elena.







  •  



En Damià es va quedar molt sorprès i, aleshores, n’Elena li va preguntar què li passava perquè s’havia quedat ben pàl·lid.
 Comenta
 
Capítol 2 Un retorn al passat


Varen passar quasi dos mesos i mig, i n'Elena a poc a poc s'anava enamorant d'en Damià.

En aquells dos mesos i mig, en Damià va descobrir que aquella noia que li pareixia familiar i que treballava amb ell, na Samara, era la mateixa noia de la qual s’havia enamorat feia tants anys.

Un dia a la tarda, varen quedar en un bar per celebrar l'aniversari de na Samara, juntament amb en Julen, el seu al·lot, n'Elena i en Damià. Van estar una estona parlant de feina i també d'altres coses. Quan varen tocar les dotze en punt, en Julen li va donar un regal a na Samara i després li va fer un petó. En Damià es va posar gelós ja que ell encara l’estimava molt; al mateix temps, ell va fer un altre petó a n'Elena. En Julen i na Samara es varen quedar mirant i en Julen es va posar a riure.

Com que na Samara no ho va poder suportar, se'n va anar al bany i en Damià la va perseguir.

- Què et passa? - li va preguntar en Damià.

- Res que sigui interessant per a tu.

- Per què em parles així? Fa un moment m’estaves parlant bé i ara, de sobte, em parles  d'aquesta manera.

- Tu sabràs per què.

- Si ho sabés, no t'ho hauria preguntat.

- No em facis riure, així que deixa'm en pau i passa de mi.

- Però de què estàs parlant? Ah! Ja sé què et passa.

- M'estàs vacil·lant o què?

En Damià va agafar na Samara dels braços i la va espitjar contra la paret.

- Què estàs fent?

- No és això el que vols?

En Damià es va anar apropant molt a poc a poc als seus llavis.

- De què estàs parlant? T'has tornat boig?

- Sé que encara m'estimes i estàs enamorada de mi.

- Però, de què estàs parlant? Jo ja tinc al·lot i ja no estic enamorada de tu.

- Ah no? I què és el que ha passat fa un moment?

- T'estàs fent il·lusions, així que allunya’t i deixa’m anar.

En Damià no feia cas i, cada vegada, s'apropava més als seus llavis. Na Samara intentava anar-se'n, però no podia. Cada vegada estava més nerviosa.

- No ho neguis, jo encara t'estimo i tu a mi també m’estimes.

- Si no te n’haguessis anat fa deu anys... - Na Samara no va seguir i va callar.

- Continua la frase, què volies dir?

- Deixa'm anar!

- Així que estàs admetent que ets na Samara, la mateixa que m'estimava fa deu anys!

Na Samara no va contestar i va tornar a callar.

Quan na Samara li va voler contestar, de sobte, en Damià li va fer un petó. Ella es va quedar molt sorpresa durant uns segons.               

Justament en aquell instant, en Julen i n'Elena varen anar a veure què els passava perquè feia molta estona que havien marxat i, aleshores, els varen trobar fent-se el petó. Na Samara va espitjar en Damià perquè va veure en Julen i  la seva amiga.

- Què fas? T'has tornat boig o què? - li va dir na Samara alhora que li clavava una bufetada.

Llavors, en Julen molt cabrejat va clavar una altra bufetada a en Damià, va agafar na Samara d’un braç i van marxar.

- Què és això que acaba de passar? - va preguntar en Julen.

- Julen tranquil·litza’t i deixa'm explicar-t’ho perquè ho has malentès.

- Què és el que em vols explicar? No en tens prou amb el que has fet?

- Però, em pots deixar explicar, per favor?

- Va! Explica el que hagis d'explicar.

- En Damià em va confondre amb la seva al·lota perquè estava borratxo. Et juro que jo no he fet res de res.

- Ara estic de mal humor, serà  millor que parlem un altre dia.

- Julen, per favor, confia en mi.

- Adéu, ja parlarem després.

- Adéu.

En Julen va pujar al seu cotxe i se'n va anar a casa seva sense dir res més,  mentre que na Samara se'n va anar caminant cap a casa.

Mentre això passava, n’Elena s’havia quedat amb en Damià al bar.

- Què et passa? - li va preguntar n'Elena.

Aleshores, va començar a beure alcohol sense parar.

- Va, confia en mi i conta'm a veure si et puc ajudar.

- És una història molt llarga.

- Tranquil, conta'm.

- Bé, fa deu anys vaig estar sortint amb una noia a qui estimava molt.

- I què va passar?

-Van sorgir uns problemes entre nosaltres i jo me’n vaig haver d’anar a viure a Madrid amb els meus pares per qüestions de feina i allí vaig acabar els meus estudis. Però, el més important és que el dia que vàrem quedar per explicar-li que  me n’havia d’ anar...

- Però, què?Digues! Què va passar…?

- Doncs, que aquell dia no va aparèixer i no hi vaig poder contactar més.

- I després, què vas fer?

-Vaig estar intentant contactar-hi per whatsapp i per facebook, però va canviar de número i va esborrar el seu compte de facebook. També vaig cridar a tots els seus amics, però deien que no en sabien res, d'ella.

- I qui era aquella noia?

- Na Samara.

- Què? - N'Elena va quedar molt sorpresa.

- Sí, pot ser un poc difícil de creure, però és la veritat.

- I quan vas descobrir que era ella?

- El meu primer dia de feina, em va parèixer molt familiar però, a poc a poc, vaig anar descobrint que era ella.

-Ara que ho dius, una vegada na Samara em va estar parlant d'un noi al qual havia estimat molt en el passat, però no sabia que eres tu.

Els dos varen restar en silenci, n'Elena va estar pensant una estona mentre intentava buscar una solució per poder ajudar-los.

- Va anem cap a casa que ja és molt tard.

- D'acord, anem-hi.

Dos minuts més tard, varen sortir del bar, en Damià va agafar un taxi i n'Elena es va dirigir a casa de na Samara; quan hi va arribar, les noies van cridar a en Julen i li van demanar que anés cap allà.
 Comenta
 
Capítol 3 El futur
Quan n’Elena va cridar a en Julen, li va dir de quedar per  parlar d’una cosa i varen quedar el dia següent a les 17h.

Al  mateix temps que parlava amb en Julen, es dirigia a casa de na Samara. Quan va arribar a casa de na Samara, varen anar a l’habitació per parlar.

-Què és el que ha passat? –va dir n’Elena.

-A què et refereixes?

-Em refereixo al tema d’en Damià.

-Bé, ara no tinc ganes de parlar d’aquest tema.

-No!Hem de parlar ara.

-Pregunta’m el que vols saber.

-Encara estimes en Damià?

-Quina pregunta més ridícula.

Després na Samara es va aixecar dirigint-se al saló.

-Va contesta’m –va dir n’Elena.

-Jo només estimo en Julen i  ningú més.

-Diga’m la veritat i no m’enganyis, et veig molt rara des que va arribar en Damià.

Na Samara es va quedar callada una estona.

Quan va passar un temps, na Samara va decidir dir-li la veritat; i li va confessar que seguia estimant en Damià.

-No m’estranya, ja que des que va venir en Damià vares canviar molt la teva manera de ser. – va  dir n’Elena.

Al dia següent varen quedar en Julen i n’Elena per parlar.

-Què volies contar-me? –va preguntar en Julen.

-Et vull contar una cosa de la qual em vaig assabentar fa poc i te l’he de dir perquè no vull que pateixis ni tu ni na Samara.

-Què és? Ja m’estàs preocupant – va dir espantat.

N’Elena li va contar tot el que va passar entre en Damià i na Samara.

-No puc fer-hi res…Jo l’estimo però…Ella ha de  ser feliç amb la persona que estima.

En Julen va anar a casa de na Samara per parlar de tot el que havia passat.

-Estimes en Damià, veritat? – va preguntar-li en Julen.

Na Samara es quedà callada, però en Julen ja ho havia entès tot.

-Has de lluitar per la vostra relació, Samara –li va dir en Julen.

Na Samara es va quedar reflexionant una estona.

-Tens raó – va contestar.

Va sortir de casa per contar a en Damià tot el que sentia per ell.

Uns minuts després, es va trobar amb en  Damià en un parc i va anar corrents cap a ell.

-Damià, hem de parlar –digué na Samara.

-Això pareix.

-En Julen ha notat que estic rara amb ell des que vares aparèixer i…

Se’l va quedar mirant.

-Li he dit que t’estimo, aleshores ell ha decidit que deixem la relació i m’ha demanat que si jo t’estimo a tu, lluiti per estar junts.

-Jo no sé què dir-te. Tu i jo ja ho vàrem intentar i no va funcionar. Què et fa pensar que funcionarà ara? – li va dir en Damià.

-Que jo t’estimo moltíssim- li va dir na Samara.

-Jo no sent el mateix… No puc estar amb tu. -la va mirar als ulls, es va aixecar i se’n va anar deixant-la sola.

Després d’això, varen passar unes setmanes fins que un dia es trobaren en una botiga. Ell la va aturar i li va dir:

-Escolta Samara, hem de parlar, et va bé que demà vingui a casa teva a les 17h?

A l’endemà, les hores passaven molt a poc a poc però, finalment, va arribar l’hora de parlar.

Na Samara, que ja estava més que preparada a l’hora en què havien quedat, escoltà uns cops a la porta i, nerviosa, anà a obrir-la i trobà en Damià més guapo que mai.

Tots dos s’assegueren en una hamaca de la piscina, i el noi començà a parlar:

-He estat pensant molt en tu i et trobo a faltar moltíssim, penso que podria donar-te una altra oportunitat.

Na Samara hi va estar d’acord i, al mateix temps que ell, s’hi apropà i li va fer un petó.

Quan ja portaven una setmana de relació com a parella, la noia va decidir fer-ho oficial i va convidar en Damià a casa dels seus pares, però quan els pares es van adonar qui era aquell noi, el varen fer fora de casa immediatament ja que no volien que la seva filla patís.

-Ja sabia que això passaria.- va dir en Damià.

-És qüestió de temps que t’estimin perquè ets encantador.

-Els teus pares tenen raó, és millor que no estiguem junts.-va dir en Damià amb llàgrimes als ulls.

Després d’això, la parella es quedà en silenci fins que en Damià es va alçar i va començar a córrer.

-Damià, jo t’estimo!- va cridar desesperada na Samara.

Al cap d’uns dies, na Samara estava amb els seus pares a casa i els va treure el tema.

-Pare…- va dir.

-Què passa, filla?

-Jo estimo molt en Damià.

-No diguis res més, si et dic que no pots estar amb ell és que no pots i punt!

-Però, pare! Dóna’m una raó!

-No te’n recordes d’allò que va passar?No et vull veure patir una altra volta.

-Ho entenc, pare. Però aquesta vegada serà diferent, en el passat quan se’n va anar va ser perquè tenia una bona raó per fer-ho.

-I quina és aquesta bona raó, explica-me-la va!

-Quan va marxar va ser perquè varen traslladar la feina del seu pare i no va tenir més remei que canviar de ciutat.

-Però et podria haver avisat, no?

-Pare, deixa’m acabar! Quan va marxar em va avisar per quedar al parc i contar-me tot el que passava però jo no hi vaig anar.

-Ah, així doncs, això ho canvia tot! M’ho hauries d’haver explicat i t’hauria pogut ajudar, filla.

Finalment, na Samara va convèncer els pares i, al cap d’un temps, els nois es varen comprometre i pogueren ser feliços per sempre més.
 

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]