Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



JúliaiNeus
Vandellòs I L'Hospitalet De L'Infant
 
Inici: La noia del tren

Capítol 1 FASE 1: LA DEPRESSIÓ
SARA



Diumenge, 8 de novembre de 2015



Hi ha una pila de roba a tocar de les vies del tren. Una peça color blau cel –una camisa, potser- entortolligada amb alguna cosa d’un blanc trencat. Deuen ser deixalles que algú ha llençat entre els arbustos que voregen les vies. Les podrien haver abocat els mateixos obrers que treballen en aquest tram de via; vénen sovint. Però també podria ser una altra cosa. La meva mare sempre em deia que tenia una imaginació hiperactiva. En Tom també m’ho deia. No hi puc fer res, quan veig roba llençada d’aquesta manera, una samarreta bruta o una sabata desaparellada, no puc evitar pensar en la sabata que falta o els peus que les portaven. Perquè una pèrdua és una pèrdua, i per petita que sigui, en algun moment la trobarem a faltar. Jo fa tres dies que trobo a faltar  en Tom cada minut, cada segon, cada cosa que faig em pregunto com seria si ell hi fos. I és per això que he decidit fugir, no puc més. No sé ni on vaig, he fet un petit equipatge i he agafat el primer AVE que sortia de l’estació de Sants; crec que va a París, no em sembla una mala idea, almenys allà no hi hauran tantes coses que me’l recordin, era el nostre somni anar-hi però mai vam trobar el moment adequat i aquest viatge crec que serà com una mena d’homenatge.



 



TOM



Dilluns, 7 de setembre de 2015



S’han acabat les vacances, molts pensarien que quina mandra tornar a treballar, jo també, però aquest any és diferent, la casa ens cau a sobre, ni tan sols hem fet una petita escapada com altres anys, i amb aquesta calor estar tancat tot el dia es fa una mica insuportable. Per no parlar de la Sara, està diferent, gairebé no parla, es limita a dir “bon dia”, “bona nit”, menjar, dormir i mirar Reality shows tot el dia. És el primer cop a la meva vida que he desitjat que s’acabessin les vacances. La Sara, però, no torna a treballar, la seva empresa va tancar a principis  d’estiu per problemes econòmics i, sense estudis, li serà una mica difícil trobar feina, cosa que veig que necessita ja. Li vaig proposar de fer un curset o fins i tot anar a la universitat -amb el meu sou d’enginyer de camins ens ho podem permetre-  però la seva resposta va ser un “no” rotund, i no he gosat  tornar-ho a intentar. Ja fa setmanes que no queda amb ningú, ni tan sols va al cine amb la Marta, la seva amiga de l’ànima, prefereix estar tirada al sofà … Ella ha trucat motles vegades, però la Sara sempre troba una excusa per no posar-s’hi. No sé quina és la causa de tot això, potser un cúmul de problemes que porta acumulant tot l’any: els seus pares es van divorciar al febrer i dos mesos després es va morir la seva mare, això la va deixar molt tocada, però semblava que revifava, després va i es queda sense feina, cosa que la va xafar del tot. Però ho he d’arreglar abans que empitjori.



 



 



SARA



Dimecres, 16 de setembre de 2015



No sé que faig, no sé ni qui sóc, crec que he canviat, no era així. Però és que ja no li trobo sentit a  la nostra relació, em sap greu pel Tom, em sento una càrrega, i és que sola no sé què faria… Però també hi és ell, l’únic que em fa sentir alegre cada matí amb els seus “Bon dia, princesa”. Intento no parlar-hi quan hi és en Tom perquè ell no sap que estic casada, però de moment ho prefereixo així. Portem ja gairebé dos mesos parlant, el vaig conèixer a través de Facebook, i avui, per fi, el podré veure amb els meus ulls. Són les cinc, només falta mitja hora. M’he dutxat i m’he posat un vestit d’arreglar, me’l vaig comprar a les passades rebaixes i encara no l’havia estrenat, però l’ocasió s’ho mereix.. Com que en Tom encara és a la feina, li deixaré una nota, dient-li que he anat al cinema amb la Marta, ho trobarà estrany però se n’alegrarà. M’acaba d’escriure, ha sortit de casa, hem quedat a Plaça Catalunya, impossible trobar-me al Tom, ell treballa a prop de Gran Via.



 



TOM



Dimecres, 16 de setembre de 2015



Surto de la feina, avui hem acabat la reunió abans del previst i al voltant de les cinc seré a casa; de tornada, veig una parada de flors, li he comprat un gran ram de roses vermelles, li encanten. Espero que l’animin, avui he trucat a l’Àlex, un dels meus millors amics, i m’ha dit que es casarà al novembre. L’he convidat a casa a sopar demà, la Sara encara no el coneix, i em faria il·lusió que ho fes, espero que s’ho prengui bé. Ja arribo a casa, amb el ram i la cartera, m’és difícil agafar les claus de la butxaca del seu interior, decideixo trucar al timbre, serà més especial.



 



SARA



 



Dimecres, 16 de setembre de 2015



Truquen al timbre, qui pot ser? No espero ningú, el Tom encara és a la feina i té claus, si tornés més aviat m’hauria avisat. Miro per la finestra i, efectivament, ell amb un ram de roses vermelles, les que a mi m’agraden.



















 
 Comenta
 
Capítol 2 FASE 2: EL REENAMORAMENT
ÀLEX

Dijous, 17 de setembre de 2015

No deixo de pensar-hi, la tinc al cap tota l’estona, m’esperava  una noia més apagada i senzilla i em va sorprendre, era milers de vegades millor. Va arribar  una mica nerviosa i amoïnada, no em va voler explicar el motiu, tampoc l’hi vaig donar gaire importància. Vam estar parlant drets una estona i després vam anar a prendre un cafè al Starbuks. A les set va haver de marxar, excusant-se que li havia sortit un imprevist. Aquells noranta minuts em van passar volant!

Avui he quedat amb el Tom, li he dit que em caso i m’ha convidat a casa perquè conegui la Sara, la seva dona. La meva parella, la Jana, no pot vindre, té torn de nit, però ben mirat, després del que m’està passant aquests últims mesos, no crec que ens arribem a casar, la nostra relació ara mateix és com una ploma caient per un precipici: cau a poc a poc, però acabarà xocant  amb el terra.

 

 

SARA

Dijous, 17 de setembre de 2015

Són les deu del matí, me’n vaig anar a les onze al llit però fins quarts de cinc no em vaig adormir. El meu cap no va parar de donar voltes. En Tom va aparèixer per sorpresa i jo almenys tenia l’excusa del cinema, per tant als cinc minuts em vaig poder escapar; de camí vaig avisar  la Marta i li’n vaig fer cinc cèntims perquè reaccionés correctament si el Tom li comentava alguna cosa.

Amb l’Àlex amb prou feines hi vaig estar una hora i mitja, vam parlar i vam prendre un cafè. Em va semblar un bon noi, però no em va acabar d’agradar, tenia com un punt de misteri, tanmateix era la nostra primera trobada, potser la pròxima vegada ja em tracta amb més confiança.

 

TOM

Dijous, 17 de setembre de 2015

No sé si aquest avenç tan ràpid de la Sara me l’he de prendre bé o malament. Ja era hora que sortís, però aquest canvi tan sobtat em preocupa, tot i que és el que porto desitjant aquests últims mesos.

Avui ve a sopar l’Àlex i el menjar el preparo jo, la Sara ja té prou feina amb rebre convidats i arreglar-se. Truquen a la porta, suposo que deu ser ell. Ha obert la Sara i, quan arribo, estan els dos mirant-se amb una cara una mica estranya. La Sara es disculpa i diu que ha deixat l’aixeta del lavabo oberta i marxa. L’Àlex està com sorprès, el convido a passar i li ofereixo una llauna de cervesa i un got. Em parla de la seva nova feina, fa poc que li han donat un càrrec superior.

 

SARA

Dissabte, 19 de setembre de 2015

Fa dos dies que no parlem, i no sé de qui és culpa. Ell està promès però jo estic casada. I el pitjor, ell és el millor amic del meu marit. I què faig jo ara? Quan va vindre a sopar, em vaig quedar parada i me’n vaig anar corrents amb una excusa tonta. Durant el sopar, no vaig ser capaç de mirar-lo però crec que el Tom s’ho va prendre com un símptoma del meu procés de recuperació, després d’estar tres mesos tancada. He pensat que el millor que puc fer és deixar-ho córrer i fer com si no hagués passat res, no m’agradaria que el Tom se n’assabentés.

 

 

ÀLEX

Diumenge, 20 de setembre de 2015

Ja no puc més! M’he cansat de no reaccionar, he decidit que li enviaré un missatge per deixar-li les coses clares. Jo la vull tornar a veure, em sap greu pel Tom, és el meu millor amic i el que estic fent no està bé, en sóc conscient, però prefereixo perdre la seva amistat que perdre  la Sara. Tot i això, abans de prendre cap decisió necessito saber fins a quin punt és la Sara capaç de canviar la seva vida per estar amb mi. I no sé per què però tinc la sensació  que al Tom no el deixarà d’un dia per l’altre, n’està molt, d’ell. Però el pitjor és que crec que no acceptaré un “no” per resposta per part d’ella. Jo sempre he sigut igual per a l’amor, sóc dels que ho intenta fins al final. Un cop vaig agafar un vol amb quatre escales, gastant-me els estalvis de gairebé un any per sopar tres hores amb una noia que coneixia d’haver-hi parlat deu minuts. I sí, no va servir de res, al dia següent a les nou treballava a l’oficina, esperant aquell missatge que m’havia promès, i encara l’espero. Així que aquest cop, fent càlculs, he passat amb ella bastant més estona, entre la tarda i el sopar amb el Tom faran unes cinc hores, és a dir, amb la Sara he passat trenta vegades el temps que vaig passar amb l’altra noia, i llavors vaig fer el que vaig fer, així que no puc ni imaginar-me del que seria capaç de fer ara. I ni que sigui realment preocupant, pensant en això m’estic enfotent de mi mateix, perquè ben mirat, és bastant patètic.

 

SARA

Dijous, 15 d’octubre de 2015

Porta gairebé un mes enviant-me missatges gairebé a diari, ja no sé com dir-li que no. Hem quedat demà a les set al Port, però l’he advertit que a les nou he de ser a casa, en Tom no en pot saber res. Quan quedem li deixaré les coses clares, no ens tornarem a veure més, va ser un error, el problema és que no sé com s’ho prendrà, si pel telèfon és així d’insistent, en persona em costarà molt més convèncer-lo.  

 

TOM

Dimarts, 3 de novembre de 2015

Ja fa dies que la noto molt inquieta, surt fins a quatre vegades en un sol dia, va tres vegades per setmana al cinema. Al principi em semblava bé però ara ho noto una mica abusiu. Alguns dies surt amb la Marta i altres diu que va amb amigues que ha conegut a la cafeteria on va sovint a esmorzar, no sé qui són, ni tan sols sé els seus noms. Ara mateix ha sortit escopetejada dient que arribava tard i que havia quedat amb una tal Laura per anar a una exposició. Una exposició? Però si ella odia els museus! Jo mai l’he pogut convèncer per anar-hi.

 Comenta
 
Capítol 3 FASE 3 : EL DESENLLAÇ
ALEX

Dilluns, 2 de novembre de 2015

Ho he aconseguit, no l’he perdut. Però sí que perdo cada dia més la relació amb el Tom, no ho faig conscientment, sinó que involuntàriament em distancio d’ell perquè no sospiti, i crec que d’aquesta manera encara sospita més. Però aquesta va ser la meva decisió. Fa un parell de setmanes em va preguntar si volia anar a una escapada que havien organitzat uns amics, vaig dir-li que no podia, que els preparatius del casament i la feina em teníem saturat. Vaig veure que era una bona ocasió per estar amb la Sara.  Se’n van demà pel matí. A les cinc he quedat amb la Sara.

D’altra banda, divendres vaig deixar  la Jana, li vaig dir amablement que no veia futur a la nostra relació, no em va contestar i se’n va anar a casa dels seus pares. No hem parlat més des d’aleshores.

 

SARA

Dilluns, 2 de novembre de 2015

Des que vam quedar aquell dia al port, m’ha canviat tot. Aquell dia, li tenia preparat  un “no” però hi va haver alguna cosa que no em va deixar. No és que no pogués, és que no volia . És diferent que amb el Tom, ell és, no ho sé, més intens, més inesperat. En resum, que n’estic bastant, d’ell. Cada dia hi quedo, posant excuses a en Tom, però ja se m’acaben. Crec que  ha començat a sospitar, perquè avui li he dit que aniria a un exposició, quan no m’han agradat mai! Però he intentat dissimular i he marxat perquè no em pogués fer més preguntes.

Demà en Tom marxa amb uns amics tres dies al Pirineu, a fer ràfting, crec que ha dit. L’Àlex hi estava convidat però ha preferit quedar-se amb mi, no li vaig demanar, ho va decidir ell.

 

 

TOM

Dimarts, 3 de novembre de 2015

Marxo uns quants dies amb uns amics. L’Alex m’ha dit que no podria venir i la Sara m’ha dit que marxés, que no em preocupés per ella. Últimament, com que està tan contenta i alegre, he pensat que no hi havia cap perill, tot i això tampoc me n’acabo de refiar, la penso trucar cada dia, li he dit que l’enyoraré molt, m’ha contestat que ella també. M’ha fet un petó, però ha sigut com per quedar bé, m’ha estranyat. Hem quedat a les onze davant de casa meva. Marxem quatre amics, dos acaben d’arribar. Arriba un Audi A3, són els altres dos, li faig adéu amb la mà a la Sara i marxem.

 

 

SARA

Dimarts, 4 de novembre de 2015

Suposo que ara arribarà l’Àlex.  Hem quedat a les cinc i quedem només cinc minuts. Crec que anirem a fer un volt i sortirem a sopar. No li he preguntat si es vol quedar a dormir, sobre la marxa decidirà, tenim quaranta-vuit hores per estar junts, en Tom arriba el dijous a la nit.

Divendres passat em va dir que li havia dit a la Jana de tallar ja la relació, que no hi veia futur, ella va marxar a casa dels seus pares i no es parlen des de llavors. M’ha dit que creu que és definitiu, però oficialment el casament no està cancel·lat.

 

TOM

Dijous, 6 de novembre de 2015

Teníem previst arribar a la nit però com que aquest matí ens hem aixecat amb molt mal temps, hem decidit de marxar més aviat, arribarem al voltant de les sis, no he avisat  la Sara, serà una sorpresa.

Aquests dies l’he anat trucant i la cosa m’ha semblat que anava bé, fins i tot estava molt contenta, potser necessitàvem uns dies d’estar separats.

 

SARA

Dijous, 6 de novembre de 2015

Són les quatre, l’Àlex ha dinat a casa i marxarà abans de sopar, per si de cas el Tom arriba abans de les deu. S’ha passat el cap de setmana a casa. Així que quan marxi faré de detectiu i esborraré petjades, no m’agradaria que en Tom es trobés cap calçotets.



ÀLEX

Dijous, 6 de novembre de 2015   

 Estem a casa de la Sara, són gairebé les sis, ella està adormida, jo no tardaré molt a quedar-m’hi.

 

Em desperto, han obert la porta. Sento la veu del Tom. M’aixeco de seguida i em vesteixo de qualsevol manera, vaig en calçotets, però no hi sóc a temps, aixeco la vista i ens està observant. Ve directament cap a mi, m’aparto i intento sortir de casa, però m’agafa i m’intenta donar un cop de puny. Agafo el primer que trobo i li tiro al cap, és un gerro  de més de mig metro. Cau a terra i li surt sang del nas. La Sara s’acaba de despertar i ha agafat el telèfon. Truca al 112.



SARA

Dijous, 6 de novembre de 2015

Estem a l’hospital des de fa més de quatre hores, en Tom encara està inconscient. Ha rebut un fort cop, li ha tirat un gerro el Tom, a ell el tenen a comissaria, jo ja he declarat fa una hora. 

Ve un metge amb cara de no estar massa content. Em diu que no ha sigut possible salvar el Tom, ha perdut molta sang, i el cop li ha provocat una forta commoció cerebral. Mai havia odiat a una persona tant com a l’Àlex, però en part, és culpa meva.  Descansa en pau Tom.

 

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]