Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



aligual
Tortosa
 
Inici: La sang és més dolça que la mel

Capítol 1 Els principis mai són bons
La claror del dia comença a deixar-se pas entre les cortines minuts abans de què l'alarma d’en Damià soni, per despertar-lo oficialment.

S’aixeca, es vesteix i es disposa a sortir de casa quan el seu mòbil sona i rep un missatge del seu millor amic:

Ei Damià et planteges sortir de casa o que?

Fa deu minuts que estic baix de casa teva on tas ficat?

En Damià li contesta: “però si no deus estar baix de casa!” i guardant el mòbil a la butxaca començà a baixar les escales.

En Tony l’esperava impacient amb l’espatlla recolzada a la fanal, mirant com en Damià surt de casa.

-Veus com estava baix de casa.- li diu en Tony amb un somriure entremaliat-

En Damià amb cara de pocs amics, badalla com a protesta per la puntualitat del seu amic. I en Tony li dóna uns copets a l’espatlla per espavilar-lo.

-No és per a tant, home!-en Tony fa una ganyota que pretén ser trista, aconseguint fer riure a en Damià-

Amb això enfilen el camí cap a l’institut.

El timbre els donà la benvinguda a l'institut i el començament de les classes.

-Biologia a primera hora, però qui ho pot suportar?! -digué en Tony als seus amics-.

-Fem campana?-proposà un d’ells-.

-Millor quedar-nos no?-rebatí en Damià amb segones intencions-.

-Clar, tu el que vols és estar mirant la Lía tot el dia!!!-soltà en Tony-.

La mencionada amb intenció de girar-se a contestar-los, va ser interrompuda pel començament de la classe.

En Damià li llença una mirada a en Tony amb el qual l’hauria d’haver assassinat.

-... Treball, per a la setmana que ve.-diu la mestra, i aquestes paraules van despertar a en Tony i en Damià de la seva juguesca-.

What do you mean?( comença a sonar al cap dels dos amics). Mentre que algú altre comença a atabalar a la mestra amb preguntes.

-El treball és sobre els ecosistemes locals, amb parelles.- digué remarcant l’última part de la frase-.

-I quines són aquestes parelles?-soltà un company de classe-.

-Les parelles seran les persones de la primera i tercera fila amb les que hi ha al seu darrere.
 Comenta
 
Capítol 1 Els principis mai són bons
La claror del dia comença a deixar-se pas entre les cortines minuts abans de què l'alarma d’en Damià soni, per despertar-lo oficialment.

S’aixeca, es vesteix i es disposa a sortir de casa quan el seu mòbil sona i rep un missatge del seu millor amic:

Ei Damià et planteges sortir de casa o que?

Fa deu minuts que estic baix de casa teva on tas ficat?

En Damià li contesta: “però si no deus estar baix de casa!” i guardant el mòbil a la butxaca començà a baixar les escales.

En Tony l’esperava impacient amb l’espatlla recolzada a la fanal, mirant com en Damià surt de casa.

-Veus com estava baix de casa.- li diu en Tony amb un somriure entremaliat-

En Damià amb cara de pocs amics, badalla com a protesta per la puntualitat del seu amic. I en Tony li dóna uns copets a l’espatlla per espavilar-lo.

-No és per a tant, home!-en Tony fa una ganyota que pretén ser trista, aconseguint fer riure a en Damià-

Amb això enfilen el camí cap a l’institut.

El timbre els donà la benvinguda a l'institut i el començament de les classes.

-Biologia a primera hora, però qui ho pot suportar?! -digué en Tony als seus amics-.

-Fem campana?-proposà un d’ells-.

-Millor quedar-nos no?-rebatí en Damià amb segones intencions-.

-Clar, tu el que vols és estar mirant la Lía tot el dia!!!-soltà en Tony-.

La mencionada amb intenció de girar-se a contestar-los, va ser interrompuda pel començament de la classe.

En Damià li llença una mirada a en Tony amb el qual l’hauria d’haver assassinat.

-... Treball, per a la setmana que ve.-diu la mestra, i aquestes paraules van despertar a en Tony i en Damià de la seva juguesca-.

What do you mean?( comença a sonar al cap dels dos amics). Mentre que algú altre comença a atabalar a la mestra amb preguntes.

-El treball és sobre els ecosistemes locals, amb parelles.- digué remarcant l’última part de la frase-.

-I quines són aquestes parelles?-soltà un company de classe-.

-Les parelles seran les persones de la primera i tercera fila amb les que hi ha al seu darrere.
 Comenta
 
Capítol 2 Recorda'm


En Damià és dona l’última aprovació davant el mirall i surt de casa. Havia d'anar a buscar a la seva parella per a fer el treball, la Lia, estava tan emocionat, a la fi tenia una excusa per anar a busca-la a casa i passar tot un vespre amb ella.

Petrificat davant la porta de la Lia, amb un cúmul d’emocions. Encara estava temps d’inventar-se una excusa? Però contestant a les seves preguntes la Lia li envia un Whatsapp preguntant on era i ell sense estar segur truca al seu timbre. Les emocions li jugaven una mala passada i les cames li tremolaven.

-Ara baixo!- va ser la veu de la Lia que el va despertar del seu malson d’emocions i el va fer tornar a la meravellosa realitat.

-Hola!- diu la Lia sortint de casa amb un enorme somriure en el seu rostre.

-Ho..la..-va tartamudejar en Damià tot meravellat i nerviós per la presència de la Lia.- Que tal estàs?

-Bé, intentant esbrinar el lloc on hem de fer el treball, que per cert avui és l’ultimo dia per a entregar-lo.

-Tens raó! Per on comencem?

-He pensat que estaria bé passar el vespre al bosc que hi ha al costat del riu, seria un bon lloc per poder fer el treball.-opina la Lia.



***

-No veus que ens hem perdut?! Lia, se suposa que erets tu la que portava el mapa.- li recrimina en Damià.

La Lia el fa callar i li ordena que comenci a traure els apunts per al treball. En Damià trau els apunts, mentrestant la Lia va a buscar fulles per a ficar al quadern.



En Damià va acabar de fer la seva part del treball i es va quedar esperant a la Lia. En donar-se conte que no tornava va decidir anar-la a buscar. Com no recordava el camí que havia agafat la Lia va decidir cridar el seu nom.

-Sempre fen-te esperar...

-Que?- pregunta el noi confós.

-Res! Vine i ajuda'm.- la Lia li tira un tros de fusta a en Damià el qual li va a parar al mig de l’espatlla-

- Però que hi fas aquí baix?-diu en Damià pensant com la Lia havia acabat dins d’un forat.

-Res, passant el dia... Tu que creus! No m’ajudaràs a sortir o que penses fer?-diu la noia molt bruscament.

-No res, la situació em pareix bastant còmica.

La Lia riu falsament i li apropa el braç al seu company.

En Damià li agafa la mà, es queda un moment gaudint del contacte de la Lia, llavors l'estira cap a ell i fa que la Lia s’entrompesses amb alguna cosa dins el forat i la força tira en Damià contra el terra. La Lia exclama de dolor i el seu company s’apropa a les vores del forat per saber que li a passat.

-Merda!- diu la Lia i deixa entreveure una gran ferida a la seva cama dreta.

-Que ha passat?-pregunta el noi preocupat.

-Hi ha com una pedra enterrada al forat i he xocat contra ella.

En aquell moment el rostre de la Lia empal·lideix de sobte i exigeix a en Damià que la ajude a pujar immediatament.

-Tranquil·la, que et passa?-li pregunta el noi en veure l’expressió de terror de la seva companya.

-Hi..ha...un…-la Lia no podia ni acabar la frase.-Tu ajuda'm i prou!

-Lia! Tranquil·litzat i digues que et passa.

En Damià apropa el cap i la imatge que descobreix era pitjor que tots els seus malsons junts, una enorme roca amb unes estranyes figures tallades, cobertes d’una espècie de líquid escarlata, i amb prou feines es podia veure un cos mig mutilat al capdamunt la roca amb el cap amputat i absent. L’espant fa que en Damià comences a respirar amb dificultat.

I en aquell moment la Lia intentant sortir del forat, trepitja fort la roca per impulsar-se, però torna a caure dins amb un soroll metàl·lic vingut de l’exterior. La Lia cada cop més aterrada crida al seu amic. Però no sent cap resposta, desesperada el torna a cridar i com a resposta només sent la veu enfosquida d’en Damià demanant ajuda al seu germà.

-Marc...
 Comenta
 
Capítol 3 Avui i sempre
Petit Damià,

Germanet, tal dia com aquest hauries fet quinze anys. Haguessis gaudit dels regals, hauries bufat les espelmes, demanant un desig que mai es farà realitat com tots els plans que tenies per fer, el teu rostre estaria ple de felicitat.

El regal que t’hauria donat encara segueix baix del llit, no tinc el valor suficient per a llençar-lo, tinc l’esperança de què et trobéssem, de trobar-te. Encara, després de tres llargs mesos penso que estàs al meu costat i espera'n-me que m’obris la porta de l’habitació demanant-me consells o escridassant-me de coses que jo no havia fet, però per molt que et vulgui aquí se que no tornaràs.



En Toni, de tant en tant ve a casa i xerrem com féiem els tres, recordes?

Ets el centre de les nostres converses, però per dins cap dels dos està preparat per enfrontar la realitat.



Des del dia que vam rescatar la Lia i ens va contar tot el que et va passar, no l’hem tornat a veure. M’agradaria pensar que s’ha mudat, que no suporta la idea que no estiguis. Ella t’estimava però pensava que seria complicat, no podíem ni imaginar el que ha passat.



Les persones del meu voltant m’intenten convèncer de què no estàs, però jo se que si, que tu continues en mi, estàs en algun lloc i l’únic que hem de fer es trobar-te. Això no és més que un malson del qual he de despertar i quan despertigue tu estaràs al meu costat.


 
Del teu germà gran, Marc.



El Marc, deixa la carta sobre la taula juntament amb les altres milers de cartes dedicades al seu germà. Tanca la llum i s’estira a sobre el llit de la sola i freda habitació de l’hospital psiquiàtric de Barcelona.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]