Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Baró Vermell
Sant Fost De Campsentelles
 
Inici: Nou dies d’abril

Capítol 1 L'inici d'En Monstre de Gila
 
La Merceria



Capítol primer:
L'inici d'En Monstre de Gila.



A la fi va arribar la Patro. Al cap de mitja hora, però. Al final havia arribat, la Patro va portar la Teresina al metge.

Va entrar a la tenda la Rosa, la muller d’en Vicens i parlant li va preguntar com havia aconseguit la merceria.

Li va dir:

-El meu pare era republicà, havia lluitat a la guerra i estava buscat per l’exèrcit de Francisco Franco; va anar a França a exiliar-se. Ell provenia d’una estirp de burgesos i posseíem fàbriques i terres i Francisco Franco ens va expropiar les terres i les fàbriques, així que la mare, jo i la meva germana ens es vam anar a França perquè pensàvem que el trobaríem allà però ens van ficar en un camp de refugiats. Com que la germana era un nadó, es va quedar amb la mare en un altre camp de refugiats diferent al meu, el tan conegut de Elna. Fins que un dia li vam dir al guarda que ens custodiava que aniríem a veure uns familiars que vivien a París, i així vam poder escapar d’allà.

Vam establir-nos en un poblet dels Pirineus a França ja que sabíem parlar francès gràcies als tiets de Paris. Fins que un dia ens vam assabentar que el meu pare va ser afusellat després que matés cinc alts càrrecs de l’exèrcit franquista a Barcelona. Així que allà no fèiem res. Vam anar a viure amb el tiet Jordi el qual posseïa aquesta merceria del Baix Camp però a la setmana d’establir-nos va morir. Ens deixà aquesta modesta merceria.

Va dir la Rosa:

-Per cert: on són la teva mare i la teva germana?

-La Patro (la germana) s’ha emportat la mare al metge, perquè tenia febre.

Ell va tancar la tenda i se’n va anar al bar on es va trobar a En Joan. Aquest era un aficionat de la lectura i tenia com a favorit un micro-relat perquè creia que l’important no és el gruix del llibre, sinó que el que compta són les paraules utilitzades per enviar un missatge. Aquest era part d’un llibre que l’havia fet un noi del poble: l’Adrià. El qual li va donar perquè el llegís i li donés la seva opinió. Va anar a casa per buscar-lo ja que vivia a la cantonada. Quan va tornar li va llegir el micro-relat que tant l’havia impactat.

-Diu així:

“EL PORTAL A UNA ALTRA PART

En un tranquil dia d’estiu vaig anar a la biblioteca del meu poble del Baix Camp. I em vaig començar a llegir la història del Quixot i em vaig  endinsar de sobte a dins de la història que llegia i vaig començar a visualitzar  aquell extravagant home del meu costat, que anava a lloms  del seu cavall, amb una armadura i una llança. Aquell home anomenat Quixot. I jo em vaig transformar en un home anomenat Sancho Panxa, jo anava a lloms del meu ase. Estàvem en un poble de la Mancha. Immers en el meu protagonista vaig seguir el Quixot en totes les seves absurdes aventures. Quan vaig acabar de llegir aquell llibre vaig aparèixer de sobte a la biblioteca. I així vaig descobrir aquell secret que porten tots els llibres. Són un portal a mil i una aventures. I vaig guardar-me aquest secret fins al dia d’avui que te’l transmeto.

Fi.

Autor: Adrià B L.

                                                                                                                                               Any:2016 

-Amb quants anys el va escriure?     

 -Amb tan sols 15 anys... Fins a un altre dia, que m’he n’he d’anar a casa.

-Fins a un altre Joan. Ja ens veurem.

En Miquel va agafar el cotxe (un cotxe negre, dels antics, atrotinat...) per anar a veure com estava la Teresina. Va tardar vint minuts en arribar al metge i tot just l’acabaven de donar d’alta. Ja es trobava millor així que se’n marxar cap a casa.

Al dia següent a les vuit va obrir un altre cop la merceria com cada dia des que va heretar aquella botiga però es va adonar que ell era un home d’acció com el seu pare. Ho portava a la sang. Així que va deixar la merceria en mans de la Patro i de la Teresina i se’n va anar a viure aventures. Però abans va acomiadar-se de les persones del poble: d’En Jordi, del Vicens, d’En Joan, de la Rosa, de l’Adrià...

La primera aventura que va viure va ser anar-se’n a Amèrica a formar-se per ser un assassí i lluitar per una bona causa: eradicar el Franquisme i totes les dictadures del món.

Aquest entrenament va tardar cinc anys. I es va transformar en l’agent secret més reputat de tots els temps. El nom en clau era Monstre de Gila, perquè sembla inofensiu però és mortal, com l’animal del qual va prendre el nom... Va estar en tot el món aniquilant assassins, dictadors, terroristes i tota classe de persones despietades.

La primera missió va ser infiltrar-se per matar uns contrabandistes d’alcohol a Amèrica, els quals mataven i robaven a qualsevol persona que se’ls fiqués per davant. Va desmantellar tot el cartel contrabandista (el qual abastava dos estats i implicava més de cent persones). La majoria van morir, però els que no van oposar resistència van acabar a la presó.

Després el van destinar a Alemanya, on va matar dos-cents cinquanta SS gràcies a la seva determinació infiltrant-se entre les línies enemigues i matant amb qualsevol arma o amb les seves pròpies mans (mans que s’havien convertit en veritables armes de destrucció). Primer es va infiltrar entre uns matolls on hi havia un forat per on respirava l’edifici. Va matar un baix càrrec i el va suplantar. Així es va poder apropar als objectius i els va enverinar fàcilment. El més difícil va ser la fugida que va ser quan el van enxampar i va haver d’explotar l’edifici perquè sinó el matarien. Va robar un helicòpter per sortir d’aquell infern.

A la següent missió, el van fer rescatar un presoner de guerra republicà. I abans que l’afusellessin va entrar amb nou persones més. Un d’ells era francès i els altres vuit, americans. Van  tirar una granada de fum a la porta i van entrar matant a tots els guàrdies. Un d’ells va ferir de gravetat el francès així que se’l va endur on estava l’helicòpter, i els americans van alliberar el presoner i quatre persones més.

Com que el van ferir a l’hora d’escapar-se amb l’helicòpter se’n va anar a casa seva, i va descobrir que la seva germana i la seva mare havien obert una altra merceria al poble del costat; i havien comprat una casa millor i més gran. Els va preguntar:

-Com és que heu comprat una casa i una altra tenda?

-El tiet tenia una caixa forta amb cinquanta milions de pessetes.

-Som rics?

-Sí. I tu també deus de tenir molts diners, no?

-Tinc tres centes mil pessetes. Com és que tenia tants diners l’oncle?

-Era part dels diners del pare. Li havia donat a l’oncle perquè sospitava que li traurien el nostre patrimoni. Ho explica tot en una carta.

Així que en Miquel, es va retirar de ser agent secret. Després de mil operacions encobertes, i desmantellar cartels de droga, alcohol, màfies, dictadures...

Es va retirar i va viure una temporada com a un esportista d’elit i com a empresari. Fins que un dia van trucar-li a la porta de casa seva. Era un home ferit de bala anava vestit amb una camisa oberta i arremangada en la qual es veia la samarreta blanca tacada de sang, uns texans blaus foscos i llargs. Tenia el cabell amb un tall militar, la barba ben afaitada, i els ulls blaus (herència dels seus avantpassats), era de mitjana estatura però se’l veia fort. Era aquell francès de la seva tercera missió. Ell li va curar la ferida i el francès li va explicar que algú volia matar l’antic grup, inclòs En Miquel.

Se’n van anar tots dos a buscar els antics membres de l’equip amb el seu helicòpter privat. Era el mateix de les operacions especials i van agafar artilleria per si un cas els trobaven. Van reunir l’antic grup, però faltava En Leonard. Un dels americans que se n’havia anat a la casa que tenia en la muntanya i no tenia telèfon (la casa era vella: de fusta, la qual esperava reformes. Tenia un gran pati a la part del davant amb un gronxador rovellat i un banc. La casa estava rodejada d’un bosc d’avets molt espès on corretejaven alguns animals. La casa tenia unes escales les quals donaven a un petit pati on estava la porta principal la qual era d’acer (l’única part nova de l’habitatge), el qual no era molt gran però contava amb dos pisos i una finestra per cada estança de la casa, contava amb un lavabo, una cuina, dues habitacions les quals es trobaven en el pis de dalt i una saleta). Així que es van apropar amb el Jeep Willis i es van trobar una gran taca de sang i la porta al terra. En aquell moment van  treure les pistoles i van entrar de forma sigil·losa. En Leonard estava bé. Havia matat tres homes que havien anat a casa seva per matar-lo. Tots van anar-se’n a la casa de l’avi d’un d’ells, on van muntar la base d’operacions. Van començar a indagar per saber qui era el que volia matar-los i van esbrinar que eren tres màfies, a les quals ells havien intentat desmantellar i ara s’havien tornat en contra d’ells.

Van comprar tot el necessari gràcies a que en Miquel era ric: armes, municions, menjar, vehicles...,i es van posar en marxa. Van atacar de ple a tots els objectius amb tot el que tenien ja que es jugaven la vida i la de tots els seus familiars. No en va quedar ni un, ja que no s’esperaven que els ataquessin de front, i així va tornar cada un a casa seva.

En Miquel va poder dedicar-se a les seves fàbriques. Va recuperar les seves antigues fàbriques i possessions familiars...

Un dia va agafar i va decidir anar de safari per totes les selves del món i tots els deserts, per poder escriure un llibre de tots els viatges de la seva vida i conèixer els costums de las tribus indígenes. I això va fer.

El seu primer destí va ser a l’Amazones on va agafar una llanxa que el va portar amb el seu equip de dotze exploradors enmig de la selva. Allà van acampar per al dia següent endinsar-se en la selva on li havien dit que vivia la tribu descendent dels asteques. Van trigar mitja hora per caminar cent metres, per culpa de tot l’equipatge que portaven i també per l’espessa que era la vegetació. Varen estar dos dies per trobar la tribu amb els quals es van quedar una setmana. Estaven “tatuats” amb tatuatges tribals, anaven amb faldilles fetes de palmera. El cap de la tribu portava un collaret fet de dents de lleopard, un bastó de fusta tallat i amb dos incrustacions de robins en els ulls de la cara del mico (el qual era per on s’agafava), i també tenia una corona feta de plomes d’un ocell que només viu allà.

Al cap de la setmana se’n van anar  per veure si trobaven alguna altra tribu però al cap de dues setmanes caminant només van trobar serps, granotes verinoses i mil tipus d’animals desconeguts per ells. Van decidir tornar on tenien la llanxa ja que no tenien quasi bé provisions així que van tornar sobre els seus passos però sense adonar-se’n estaven rodejats d’una tribu caníbal són els Six Six, els quals tenien el rostre pintat de negre. Tenien unes grans llanxes, i unes faldilles fetes de palmeres, alguns portaven grans màscares per tapa cues. El rostre i es veia ve qui era el cap perquè portava una llanxa amb un cap tallat a la punta. Gràcies que en Miquel era allà el qual va amb una clau d’art de judo va immobilitzar al cap i llavors els altres es van revoltar i llavors es van poder anar ja que els van deixar perquè creien que era un déu. Se’n van anar a casa quan van arribar a la llanxa per preparar una altra expedició.

El segon safari va ser remuntant el riu Nil des del Mediterrani i anant-lo remuntant i seguir per creuar Àfrica amb un Land Rover. Van portar tres Land Rovers amb un vaixell a la costa d’Àfrica i van anar remuntant el riu. En el transcurs del viatge van trobar-se amb lleons, elefants, girafes, cocodrils, gaseles, hienes, tota classe d’antílops i d`animals. També van trobar dos tribus les quals només portaven tapa cues, les cases estaven fetes de fems barrejats amb fang, i un sostre amb forma de con fet de fusta, d’ells van aprendre a fer foc amb pals gràcies a la fricció que generen al fregar-se entre ells, a caçar... Van estar dues setmanes i es van acomiadar dels Himas.

Després es van trobar als Zulus, tribu en què els homes són el cap de la família, mentre les dones són las mestresses de casa. Crien el bestiar i són agricultores, practiquen la poligàmia i quants més fills tenen  més  importants són en la tribu. Tenen la pell negre, porten turmelleres  de pell una diadema de pell i el tapa cues també és de pell però són molt acollidors. Amb ells només es van quedar quatre dies.

Encara els quedava trobar-se amb els Tuaregs en el desert, els quals practiquen la religió Islàmica Sincrètica, amb creences animistes. Són els “homes blaus” del Sàhara. Són un poble nòmada que viu en grans unitats familiars i es desplacen pel desert amb camells. Tenen la seva pròpia escriptura: el tifnagh. Van vestits tots tapats amb uns turbants blau cel (d’aquí el seu sobrenom) només se’ls veuen els ulls. Van haver-se d’escapar amb el cotxe perquè temien que sinó els robarien.

La següent tribu va ser la dels Dinkas. La qual s’ubica als voltants del riu Nil. Aquests només creuen en el deu (Nhialac). Estan repartits en vint-i-un grups i cada una te un líder legítim (com a casa seva ho va ser el tiet Jordi). Són ramaders, agricultors i grans pescadors. La poligàmia està permesa, però solen casar-se només una vegada. Les dones solen vestir-se amb pells de cabra, es depilen el cabell i les celles. Els homes es tenyeixen el cabell de vermell,  s’arranquen dents per estètica i es maquillen amb un fang blanc. Aquests els van ensenyar a pescar amb les mans i una sèrie de preses al riu; la seva religió, la forma de fer les cabanes (les feien amb una estructura de canyes del riu i les cobrien amb una mescla de fems de vaca i fang)... Ens van quedar molt sorpresos d’aquesta tribu, i dels aliments que menjaven. 

La darrera i ultima tribu va ser la dels  Turkanas. Són pastors nòmades, els seus costums permeten la poligàmia, encara que en molts casos no es practica, ja que per casar-se han d’aportar dot  a l’altra família (30-50 vaques o camells, o 100-200 peces de bestiar menor). Tenen la pell negre, porten molts penjolls de diversos colors. En el cabell es fan rastes, porten roba fosca i arracades molt grans. Ells com els altres els van ensenyar tots els costums i la seva forma de pensar. Allà es va concloure el viatge quan van arribar a la platja on els esperava un vaixell.                

Van estar tot un any per preparar la següent expedició. Aquesta va ser a la Índia.

Aquesta vegada el medi de transport era l’elefant ja que es mou  per la selva millor que ells o un cotxe. Quan van arribar agafaren l’elefant i es van endinsar en la selva amb el guia local En Jamal. Era un noi baixet però mol àgil, amb el cabell negre i la pell fosca. Van trobar unes persones enmig de la selva que estaven fent un ritual i en Jamal va explicar-los que de petit li van explicar una història. I li van demanar que l’expliqués:

-És un sacrifici el qual consisteix en agafar una de les filles del rei i portar-la a una taula de pedra amb unes inscripcions i sacrificar-la per a que Rax (que era el seu deu de l’ infern) no els molestés fins d’aquí a quaranta anys.

-Això és veritat,  Jamal?

-Sí

-Hauríem de salvar-la.

-Sí; però no podem fer res, només som quinze i ells deuen ser uns dos cents.

-Ja ho faig jo.

I així ho va fer. Va trepar a un arbre i va agafar un artefacte de la motxilla. Era una pistola que disparava una corda amb un arpó i servia per fer tirolines. Va disparar a un altre arbre que hi havia a cent metres de la taula; la corda va quedar just per sobre. Es va tirar i va agafar  la princesa i la va lliurar de la mort. Ella era morena amb el cabell negre i uns ulls marrons com la mel. Portava posat un vestit indi i un penjoll el qual portava el robí més gran que en Miquel havia vist, ella es va enamorar en el moment just del rescat, va ser un amor a primera vista. I es van escapar amb l’elefant mentre els perseguien.

Quan va arribar a la civilització es van adonar que eren buscats per haver salvat la princesa i haver desafiat al Rei. Se’n van anar amb l’helicòpter a casa d’en Miquel. Van  casar-se al cap de dos anys d’estar junts. Va ser una boda petita. Només van assistir la Teresina, la Patro, la Rosa, en Vicens, en Joan, i els companys de la seves missions. Van casar-se en la església del poble, i van celebrar-la en la mansió. Ella anava amb un vestit blanc i ell amb un esmoquin blanc. Les dames d’honor van ser la Rosa i la Patró. Anaven vestides amb vestits negres. I els nois també anaven amb esmoquin negre.

Quan va passar un temps i ella va encaixar en la cultura de Catalunya  i va aprendre el català va escriure la seva auto biografia.

 

 Comenta
 
Capítol 2 La coronació
La seva auto biografia va ser un gran èxit mundial. El costat negatiu va ser precisament,  que com va ser un èxit mundial (com he dit abans) va arribar a les mans del seu pare (en l’ Índia). El pare va enviar a la seva recerca a deu persones, per explicar-li que el malefici, gràcies a en Miquel, va quedar trencat a l’endur-se-la d’allà i podia tornar a casa seva i heretar el tro, i regnar amb el seu marit i salvador.



Quan els homes van arribar a Catalunya, van buscar-los durant tota una setmana fins que van trobar una persona que parlava el seu idioma. Era en Carles (que era un aficionat a aprendre idiomes), i els va dir que estaven a deu minuts. Ell els va acompanyar a la merceria ja que tenia que anar a comprar pa al forn del costat i li anava de pas.



En Carles els va fer d’intèrprets però la Teresina no entenia res, així que els va dir que anés a la seva mansió. A l’arribar en Miquel i la Yashila se’ls va canviar la cara i van cridar als guardaespatlles però un dels homes li va explicar el que havia passat i que el seu pare (el rei) estava a punt de morir. Els metges li havien donat un mes i l’única opció era operar-se en Amèrica i pagar una suma obscena de diners que ni ell podia pagar-la. En Miquel va dir:



-M’ofereixo a pagar-lo ja que és el meu sogre i per mi no són molts diners.



La dona va acceptar a tornar si podia portar-se amb ella els seus guardaespatlles i si després podia regressar a casa seva la qual, ara, era Catalunya.



I així va ser. Van agafar el primer avió que sortia cap a l’índia i a l’arribar allà van desplaçar-se amb elefants fins al palau d’en Rallis el seu pare, i els van rebre amb els braços oberts. A l’endemà es van anar cap a Amèrica a la clínica del doctor Ronstencosqui. Aquest era una eminència i era l’únic en poder curar al Rallis.



Ell era un home alt amb unes esquenes molt grans, ulls verds, el cabell el duia tallat amb l’estil de l’època. Anava vestit sempre amb camisa i texans. Era molt agradable i l’agradava fer acudits per suavitzar els diagnòstics.



El pacient estava allotjat en una clínica i els familiars es quedaven en una part de la clínica que era un hotel. Tenia piscina, massatges... estava ubicat davant de la platja. I t’allotges de gratis mentre el malalt el superi i es rehabiliti.



Van ser dos setmanes molt intenses. Però Rallis es va recuperar aviat i va tornar al seu regne on es va celebrar la coronació d’ells dos. Al cap de tres setmanes molt atrotinades es van anar cap a casa seva (Catalunya). En Miquel tenia moltes ganes d’explicar-li a la Patro el succeït aquells dies, però quan va arribar a la merceria la Patro no hi era. Quan per fi van arribar la Patro i la Teresina els hi va explicar amb pels i detalls l’ocorregut.



Però ell no sabia que això tenia el seu costat dolent i que repercutiria en el país del seu sogre (en Rallis). Això va provocar revoltes entre el poble . Així que com perillava la vida d’en Rallis va anar per  fer canviar l’opinió de les persones del seu propi país del qual ell era el rei. I els va explicar que per ell ara tots ells formaven part de la seva família, igual que les persones de Catalunya...



Els va emocionar tant el discurs que es van posar tots de part d’en Miquel, i així va acabar amb les revoltes.



La dóna d’en Miquel a l’enamorar-se tant de la cultura de Catalunya i de les persones del seu voltant es va canviar el nom, de Yashila a Maria, ja que era el nom més típic. El Miquel va haver de contractar a nous assessors ja que tenia masses empreses i ell no podia estar per totes. I així podia estar amb la seva dóna.



Però com ell era un home que li agradava l’acció trobava a faltar utilitzar el pseudònim de Monstre de Gila, així que va muntar unes instal·lacions secretes per fer una agencia amb els millors investigadors secrets i les millors instal·lacions (tecnològicament parlant), el primer va ser buscar als millors espies, i després patrocinar-se dintre del gremi.



L’agència es va dir “Les Ombres” i va tenir un gran impacte en la societat, però no es va legalitzar perquè sinó hauria corrupció i es transformaria en part de la societat de la que ells lluitaven per canviar.



El primer encàrrec va ser infiltrar-se a les  oficines més segures del mon i aconseguir informació requerida. Es van llançar amb un paracaigudes des d’un avió i van entrar ell i dos homes més en Joguard i el Sheldon. Van obrir el conducte de la ventilació i es van lliscar fins a una obertura que donava a la sala de màquines dels ascensors. La van baixar fent ràpel fins la planta deu que és on guardaven tots els arxius, van tenir que reduir a dos guàrdies per poder entrar en la sala, en la qual van trobar el que se’ls demanava. Per ara tot anava be però no duraria, els van enxampar quan anaven a sortir per culpa que no havien mort als dos homes. Un d’ells va donar-li a l’alarma i en un moment va sortir més d’un centenar d’homes armats els quals van intentar abatre’ls a tots tres. Però es van posar a fer ràpel per la façana de l’edifici ja que en el carreró del costat tenien un cotxe esperant-los per sortir d’allà. Van aconseguir escapar-se i van conduir fins a l’aeroport on els esperava un avió per sortir d’allà. Tot va sortir segons el pla. Havien trigat un mes en planificar-lo minuciosament. Tenien tot els passos que s’havien de fer perquè només tindrien una oportunitat, ja que si els capturaven els farien presoners i anirien a la presó.



Vist l’ocorregut, En Miquel, va sol·licitar mes encàrrecs. El següent encàrrec era neutralitzar una milícia que feia contraban d’armes. Aquesta estava situada en una selva. En aquesta missió l’entrada es va fer per l’aire, amb la ajuda d’un hidroavió que els va deixar en el riu en el que tenien que remuntar amb unes canoes per no ser detectats pel soroll. Quan van arribar a la zona del campament era negra nit. Van situar-se els vint en les seves posicions (rodejant als de la milícia) van començar quan un d’ells va anar a pixar al costat d’un arbust en el què estava apostat un dels homes d’en Miquel. Aquest el va matar amb un ganivet (el va degollar). I els homes van començar a avançar silenciosament ja que només havien deu homes desperts. Van entrar en les cabanes on dormien i els van matar amb el mateix ganivet ja que així els altres no s’adonarien. Els altres deu estaven al voltant d’un foc situat al mig del campament als quals van segrestar per que era part del tracte.



La missió va ser un èxit gràcies a la coordinació demostrada per tot l’equip. En Miquel o com el deien ells: Monstre de Gila, va muntar un altre grup d’espies ja que així l’agència podria estar en una altra feina a la vegada. Aquest grup es deia els Escurçons i el seu líder seria l’anomenat Mamva Negre (en Leonard, el seu antic company).



Un dia mentre investigava una màfia va descobrir que el cap era fill del seu pare (el seu germanastre) i es va dir... quina casualitat cadascun en un bàndol. I els dos eren els caps, però això no li va impedir cercar la forma d’enxampar-lo.



El seu pare abans estava casat amb una altra muller però es va separar perquè ella no era republicana. Al “germà” li deien l’Hoptopus Dars Blaus ja que els seus tentacles metafòrics arribaven a tots els llocs i aquest animal és molt mortífer gràcies al verí. Ell utilitzava aquest verí per matar als seus enemics. I per això el van anomenar així.



Era la màfia més gran contra la que havien anat. Així que va reclutar a més persones a les quals les va sotmetre a innumerables entrenaments els quals anaven des de la lluita cos a cos, passant per tota classe d’armes de foc, explosius i mètodes de tortura de lo més esbojarrats. Aquests agents serien la clau per poder desmantellar amb èxit la màfia (cartell) en la qual tenien que mantenir amb vida el cap i aconseguir requisar els diners que haguessin per poder-se finançar un nou cartell el qual el volien situar en una illa privada. La qual tindrien que comprar-la i fer les instal·lacions.



Després de repassar el pla mil i una vegades va començar l’acció. Van atacar estratègicament el centre d’operacions a la vegada que la mansió d’en Hoctopus. Per crear confusió feien ràfegues des de cada costat mentre atacaven amb tot el que tenien des de davant i per darrera, des dels helicòpters l’equip d’assalt entrava fent-li forats amb granades a la teulada. Com no s’ho esperaven van ser derrotats amb “facilitat”. Els membres de l’agencia no van resultar ferits excepte tres que eren els del grup d’assalt que havien anat a la mansió. Van requisar els diners i van enxampar a uns quants homes entre ells el germà d’en Miquel.



Però allò no havia acabat (no havien acabat amb tots els tentacles del pop), així que els van anar atacant fins que suposadament no quedava ningú.



Van poder fer les noves instal·lacions que tanta falta els feia perquè l’altra era massa vulnerable. La illa es va transformar en un centre d’operacions amb l’aparença d’una petita ciutat, tenia camps de futbol, jardins edificis, port..., però també havia que recordar que tenia moltíssimes armes, era com una fortaleza inexpugnable tot i la seva aparença.



Aquestes instal·lacions el van permetre reclutar més d’un centenar d’homes i entrenar-los. 



La seva darrera missió va ser endinsar-se en l’Amazones i trobar les instal·lacions dels escorpins daurats (per tal de robar-los un prototip d’arma nuclear) i eradicar-los amb les seves instal·lacions. Va emportar-se un centenar d’homes. Cinquanta anirien remuntant l’ Amazones amb hidrodeslitzadors i els altres anirien amb helicòpters. Es desplegarien des de l’aire llançant-se amb cordes des de l’helicòpter. Van arrasar tot el campament, però van tenir-los que  empaitar ja que s’havien emportat els plànols en un camió militar. Però els van atrapar ja que ells (els escorpins) tenien cinc quads. En Monstre de Gila va saltar a la cabina des del quad tirant al conductor a fora. Va parar el camió i el va matar amb molta sang freda. La missió va resultar ser un triomf, i es van quedar amb la bomba i els plànols. Els van guardar en una cova de l’illa que només coneixien deu persones de la seva confiança.



Van dur a terme més de un milè de missions i aquesta agencia va aconseguir ser la més important i amb els millors agents encoberts.



Aquell dia al regressar de la missió d’Escorpins va trucar-li la seva dona i li va donar una noticia. Des d’aquell dia ja no es sabria res d'En Monstre de Gila fins que van passar tres anys. Es va haver de retirar ja que havia de cuidar al seu fill. El qual quan fos gran l’entrenaria i podria portar ell l’agència. Però fins aquell moment la dirigirien els antics companys del Miquel.



En miquel o com el deien “Monstre de Gila” es va haver de retirar al seu poble amb la seva família ,i es dedicaria a la política del seu petit regne i a la família.



Aquest un dia en un sopar va reconèixer a una persona d’una de les seves missions. Va enviar-los un missatge als seus antics companys de l’agencia, i van enviar a un grapat d’homes. Al final va resultar que era el Pop (el seu germà). Aquest estava allà per dir-li al seu germà (en Miquel) que estava viu i que no havia aconseguit malbaratar els seus plans però que volia fer les paus i volia comportar-se com una família “normal”.



Aquest com que no confiava en ell els va demanar que recaptessin informació per veure si tenia alguna intenció oculta.



Aquest equip va formar dos grups: cinc el seguirien les vint-i-quatre hores durant dos setmanes; i els altres cinc reunirien informació d’aquests dos mesos que feia que se’l considerava mort.



Van descobrir que va dedicar aquets dos mesos  a formar una organització benefica (ONG). Per ajudar a les persones que per la seva culpa s’havien quedat sense res (sense llar, sense algun familiar, sense possessions...).



Es van quedar molt sorpresos del que havien descobert, i s’ho van comunicar a en Miquel. Aquest li va explicar a la seva germana, a la mare i a la Maria.



Aquestes li van dir que si ell estava segur de que no era una estratagema, que estaven d’acord amb ell ja que era un membre de la família. Així ho va fer. El va posar vigilància continuada las vint-i-quatre hores del dia, i el va tractar com un germà perdut, va recuperar tot el temps desaprofitat. I va cuidar del seu fill, al qual el va entrenar en secret per dirigir l’agència. En deu anys va passar a dirigir-la.



El Marc (el fill den Miquel) va heretar el sobrenom del seu pare (Monstre de Gila). Així va estar present en moltes missions. Va coordinar las empreses i els diners de la família. L’ únic que dirigiria el Miquel era el seu “país” i la vigilància del seu germà.   



La Patro no arribava.



La Teresina malalta i la Patro no arribava.



Així que en Marc va portar a la Teresina al metge i li va donar un diagnòstic bastant dolent per que deia que la Teresina estava apunt de morir. Li quedaven dos mesos de vida segons l’opinió del metge.



Així que van estar tota la família aquests dos mesos amb ella fins que un dia mentre passejava amb el seu fill Miquel, va rebre la trucada del Senyor i va desplomar-se davant de la font del pati de la mansió.



El dia següent van fer una vetlla en la què només van assistir els amics més propers a la família. En l’enterrament van contractar a uns músics i va ser tal i com ella volia: una cerimònia molt austera i íntima.



Després d’aquell succés va aparcar el treball i va decidir jubilar-se i anar-se’n a viure una temporada a les illes Fiji on tenia una petita casa.



El seu fill va enamorar-se d’una espia del bàndol contrari a la qual tenia que eliminar, però ell no ho podia permetre. Alguns li dirien que era per ingenuïtat i altres per que seguia els seus sentiments. Això no es podia permetre. Va pactar amb Jayne (la noia), que farien que havia mort i la portarien a un pis franc en un petit poble de Sud Africà on es casarien.



Després va donar-li una nova identitat. Aquesta nova identitat era:



Nom: Jayne Cuper Strong, (només li van canviar els cognoms)



Anys: 34.                           Lloc de naixement: Texas.



Graduada en la universitat publica de Ohio amb matricula.   Etc.



La va introduir en la societat contractant-la en una de las empreses. Es van comprar una gran finca en el Montseny i van construir una mansió.



En aquell moment es van haver d’anar al seu país perquè van començar a haver revoltes. Com en Marc i la Jayne no van poder parar les manifestacions van trucar al Miquel i a la Maria (els dos reis vigents) aquests van optar per posar-los un Parlament perquè així estarien representats per las persones que ells volien.



En Marc va pensar: la meva estimada Catalunya. Aquesta mescla de cultures i tradicions et fan més gran del que ets per això vaig a endinsar-me en la política perquè ningú t’intenti enfonsar i lluitaré tot el possible per a que t’alcis sobre les altres nacions...



Aquest pensament el va endur de ple a la política, va triomfar i es va posicionar en segon plànol com a assessor del President de Catalunya, que és el que ell volia.   



Aquest va ser l’impuls que necessitava per poder fer vincles entre el seu país i Catalunya. Aquest va ser el principi. Va formar amb els seus propis diners cent deu ONG, per ajudar als emprenedors i als estrangers (algunes d’aquestes encara continuen existint).



Va convertir-se en un dels més poderosos, ja que tenia en el seu poder l’agència, el seu poder adquisitiu, un país i una nació.



Amb això va entrenar als mossos d’esquadra amb tècniques militars i els va convertir d’una eina de repressió com quan governava Franco a ser el cos de policia que és ara (serveix per protegir al ciutadà, no per reprimir-lo, va pensar...).



Això va significar que al cap de deu anys quan va aconseguir impulsar l’economia. Va tornar al seu autèntic treball (seguir els passos del seu pare i del seu avi) canviant el mon gracies a neutralitzar una part de la societat la qual havia passat a delinquir. Amb l’ajuda de la agencia i del seu oncle que ja formava part d’aquesta.



Quan va decidir tornar, havien de anar-se’n a combatre a Irac ja que li devien favors al govern americà. Van aportar gran part de la seva artilleria a la causa, i part del seu cos d’elit el qual va tenir 20 baixes contra les 1042 que havia tingut l’enemic. Al relaxar-se una mica l’ambient van treure als seus homes i els van portar un altre cop al quartell. Aquests els van curar i van tornar a la vida diària d’aquests homes i dones.



Va pensar que aquest servei a la societat (com tants altres) no va rebre el mèrit que tindria que tenir ja que “ells mai havien estat allà, com als altres llocs en els quals havien estat”.



En Marc li va dir al seu tiet: Aquesta societat en la que viuen les persones normals mai s’adonarà dels secrets que els oculten els polítics. 
 Comenta
 
Capítol 3 El fi d'en Monstre de Gila
Aquella vegada no anava malament encaminat, però a l’era de la informàtica havia començat a haver un nou sector en auge (els hackers).

Així que va haver de contractar als millors perquè protegissin les seves empreses i que  investiguessin per a la agència.

Això va significar que van haver d'adaptar-se al perill que suposa les xarxes. I a treballar amb el servei que ofereixen els informàtics (poder treure una fotografia en temps real de les instal·lacions dels enemics, entrar a les comptes i càmeres de qui desitgen...) per això van agafar un impuls major i feien molt més ràpides les missions.

Però també va poder ajudar-lo a l'hora de gestionar les empreses a distància ja que podia saber tot el que passava en aquestes.

Això va portar a la que li dirien després l'era de la informàtica. A Catalunya es començava a veure molts avanços i això va portar a edificar grans infraestructures, per investigar i viure...

Aquests successos també es produïen a tota Europa i a Nord Amèrica, i  va estimular l'economia.

El Marc i el seu tiet continuaven fent missions com la del Golf Pèrsic: allà se sospitava que una petroliera era propietat d'un mafiós que estava perseguit pels cossos especials de gairebé tot el món, però com que no tenien jurisdicció els van contractar a ells. Van formar quatre grups d'assalt i un de vigilància. Creien que aquest estaria en una mansió que havia en Càtar en la què havien moltes persones armades (unes vint). A la setmana van anar dos grups: un que entraria per terra amb blindats i un altre per l'aire amb paracaigudes saltant des d'un avió. I a la vegada entrarien a la petroliera amb llanxes, vaixells militars i hidrolliscadors. Això va significar la derrota del mafiós. En Marc es va quedar la petroliera i tots els béns per treure'n diners per a l'agència. I les persones que l'havien contractat es van quedar amb el mafiós i tots els seus amics que no havien mort.

El van jutjar  i li van imposar cadena perpetua. Al cap de dos mesos es va escapar de la presó i el van trobar mort a unes escombraries d'un barri xinés.

Els van tornar a contractar perquè si era cosa d'una altra màfia (ajust de comptes), ells eren els idonis ja que tenien una reputació irreprotxable amb respecte a infiltrar-se i eradicar màfies.

Aquests van infiltrar a Guo i a Heng ja que eren els millors agents xinesos.

Van començar com a recaptadors i al veure que eren molt bons amb les arts marcials, els van ascendir a sicaris. Quan tenien que matar algú, com que anaven sols i els altres els esperaven fora de l'agència, se'ls emportava a un dels seus  pisos francs.

I van anar ascendint fins que van arribar a tenir confiança absoluta amb el què manava (Tai-Yang). Van aconseguir saber tot el que passava a la màfia en tot moment, i un dia mentre bevien Saque els va confessar la mort de l'altre mafiós i és quan van procedir a enxampar a tots els mafiosos, sicaris i els alts càrrecs corruptes. Com sabien on estarien va ser fàcil, i així ho van fer amb l'ajuda dels cosos de seguretat de Nova York, perquè així seria més fàcil negar l'existència de l'agència (es van disfressar tots de la policia i el SWAT). Van mobilitzar tot  “l'exèrcit” i els policies per poder acabar amb la màfia.

Primer entrarien els agents de l'agència ja que tenien un millor equipament: tant armamentístic com per protegir-se (havien desenvolupat un casc amb kevlar gairebé indestructible i els cristalls que els permetien veure, eren cristall antibales, en tot el cos portaven roba de kevlar però com que era especial els permetia moure's amb facilitat), en canvi els altres duien únicament armilles antibales.

Van enfonsar la porta amb un tot terreny militar i van entrar i així per tot el barri. Però Tai-Yang havia escapat per un túnel subterrani que havia estat allà des de l'época de la prohibició (com que era il·legal vendre alcohol les màfies per poder fer contraban van fer túnels que permetien escapar-se i vendre alcohol sense ser vistos). Aquells túnels eren humits i foscos, tenien les parets recobertes de teranyines i floridura, s’escoltava el soroll d'aquells éssers fastigosos: rates, paneroles, ratpenats i mil i un tipus d'insectes i van tardar en arribar a l'aeroport perquè havien recorregut cada centímetre d’aquell laberint de passadissos. Tenia un cotxe en l'altra costat i va anar a l'aeroport on tenia un hangar amb l'avió privat que el va dur a Xina d'on provenia i no tenien ningun tipus de poder legal. Van necessitar dos anys per trobar-lo. Allà encara es va fer més ric perquè va tornar a delinquir.

Al Miquel l’agradava passar el temps amb la companyia del seu nét Ramón el qual tenia tres anys, mentre la Maria, la Patro i la Jayne parlaven de las seves coses. Normalment s'enduia al Ramón a fer unes voltes per la muntanya amb els seus cavalls. Aquelles tardes per a ell valien totes les penúries que ell havia tingut que viure, però ell creia que el seu fill Marc tindria que deixar l'agència i dedicar-se a cuidar al seu fill ja que ell havia viscut de primera mà la mort i el dubte de saber si el teu pare arribaria o estaria mort. Això és el que el va inspirar en la idea de fundar l'agència i combatre les injustícies (va haver de veure la injustícia de com Franco l'arrabassava les seves possessions i al seu pare i quan van haver de fugir els van ficar en un camp de refugiats en el qual les persones es morien per infeccions i per inanició).

Però el seu fill no creia el mateix. Ell creia que així podria eradicar la delinqüència per a què el Ramón tingués un món més segur per viure. Aquest anava molt malament encaminat perquè per un costat mai es podria acabar amb la delinqüència i per un altre costat mai s’imaginaria que la seva vida com agent es barrejaria amb la seva vida privada. Ell esperava que mai no el podrien trobar perquè utilitzava el pseudònim de Monstre de Gila i mai ningú havia pogut sobreviure després de veure-li la cara ja que quan havien d'enxampar alguna persona ell duia una “màscara”.

Però tants anys de duu aquesta segona vida, el van passar factura a la seva vida de “debò”. Aquells anys el va estar seguint, per saber qui era en realitat l'anomenat Monstre de Gila que malbaratava tots els plans de la majoria de màfies. Així que totes havien aportat ajuda (diner i medis per enxampar-lo) , fins que el van trobar en un descuit que va tenir i des d'aleshores han estudiat com fer-li pagar.

Gràcies a que el seu pare havia contractat vigilància per aguaitar al seu germà, els van descobrir. Quan s'ho van comunicar al Miquel i al Marc van endur-se'n al Ramón i a la resta de la família a l'illa amb vint homes de l'agència amb el jet privat on els van explicar el que havia passat via Skype però l'avió es va desviar perquè els pilots no eren de l'agència. Eren els mafiosos i el van posar rumb a Àfrica. On els van raptar.

A la carta de rescat els van sol·licitar (al Miquel i al Marc, que ells pensaven que era la mateixa persona) cinc milions i el domini de l'agència i sinó els matarien. Com no podia donar l'agència, van preparar uns nous vehicles subterranis que els permetien entrar en qualsevol instal·lació sense ser detectats. Van agafar quatre, els quals albergaven uns petits míssils i podria enviar a vint persones a qualsevol lloc que estigués situat en terra ferma. Tenien destinades a terra a vuitanta i la resta estava esperant ordres a un port avions que tenien atracat a prop de les instal·lacions.

Van entrar a les vint hores i van deixar anar drons els quals buscarien a la seva família i ajudarien a fer els plànols de les instal·lacions. Quan els van trobar (aquests drons es podien immolar i portaven una pistola per a què quan els trobessin la muller agafés la pistola i explotés el pany amb el dron) i això van fer. La muller d'en Marc, com abans era espia, va matar als guàrdies i els va rescatar però en Miquel i el Marc volien matar als responsables d'amenaçar a la seva família. Van trobar-los amagats en un búnquer. Però com que no podien entrar van portar un dels vehicles terrestres per foradar la paret. Primer van provar amb els míssils però com que no obtenien resultats van utilitzar els rotors que els permetien endinsar-se en la terra. Quan van aconseguir entrar i capturar-los, malgrat la resistència oferta, van deixar-los inconscients per poder-se'ls endur al buc on els torturarien fins que confessessin els seus actes.

El Miquel quan van acabar va fer un sopar per tots els de l'agència. Una cosa molt comú en ell, ja que l’agradava molt cuinar perquè el relaxava. Aquests sopars feien que l'organització fos un col·lectiu que no només eren companys sinó que es consideraven família i alguns havien contret matrimoni entre ells. Els va donar un mes de vacances (aquesta era la seva forma de donar-los les gràcies).

En aquest mes de vacances la seva família es va anar de vacances a Oahu Hawai. On van alquilar una casa a primera línia de mar. Era una casa de fusta de l'any dos mil (era gairebé nova), amb grans finestrals, era blanca i tenia un pati molt extens, tenia uns cocoters i un lloron amb les hamaques assota i un petit bot. L’interior era tot de marbre i els mobles de fusta amb decoració caribenya. 

Cada tarda sortien a pescar amb el bot per relaxar-se de les emocions i activitats que feien pel dematí (surf, ràpel, excursions amb un guia indígena, etc...), i després el Miquel i el Marc cuinaven els peixos que acabaven de pescar.  Aleshores en Miquel li va preguntar un dia mentre que pescava a en Marc que perquè no abandonava la vida com a cap de l'organització, argumentant-li amb el succeït unes setmanes abans. I en Marc li va respondre dient-li que s'ho pensaria en el transcurs de les pròximes setmanes.

En el transcurs de les setmanes següents va estar massa centrat en relaxar-se i no va poder pensar si deixaria el poder de la agència a algú. Però quan va tornar va preguntar a la Jayne i li va dir que la deixés en mans del més veterà durant el temps que fes falta per criar al seu fill. Però com que no podia estar tantes hores a casa es va fer policia i amb els medis que tenia (diners) va aconseguir primer entrar com a assessor i després com a policia en una unitat de crims.

El seu primer assassinat com assessor, va ser el d'un home que havia matat a la ex muller posant proves incriminatòries contra el seu veí. Ell, com que va tenir un paper fonamental en la investigació, li van començar a “respectar” com a un més de la brigada.

Aquell treball l’ocupava poc temps comparat amb l’anterior. I era una mica més segur. Però també s'anava informant com anava l'agència, les gestions de les empreses i el seu regnat.

Al cap de l'any es va treure la titulació de policia. El seu primer cas com a membre  del cos com un policia va ser resoldre qui era l'assassí en sèrie que matava a noies de 38 anys, roses i amb el cabell ondulat. Perquè com sabrien després el recordava a una professora que tenia (la qual era la primera víctima), eren unes disset víctimes però com que no el trobaven i va convertir-se en una obsessió hi va haver de demanar-li ajut a la agència, perquè sinó tornaria a deixar de banda a la família.

Aquests anys de servei van ser remunerats: quan va fer cinc anys van donar-li un diploma conforme ell i el seu equip van esbrinar més crims que ningú fins aleshores.

Però ho va deixar quan el seu fill va tindre dotze anys que era l'edat que la Jayne va establir-li per a què retornés al treball en l'organització que li va deixar al Piranya perquè governés fins que ell tornés. Va decidir que per tenir més temps, ell no actuaria sobre el terreny. Així li va agrair la Jayne.

A l'agència li va sorgir un adversari molt poderós, una agència anomenada Vara. Aquesta volia eradicar-los perquè així es farien amb el mercat. Així que com que el Marc ho sabia es van preparar per un atac imminent. Com que ells tenien més recursos (armes innovadores d'última generació), en quant van passar el perímetre els van localitzar i els van enviar els drons per poder saber quant era de gran la flota d'aquest enemic. I també vigilaven per si un cas els atacaven des de l’aire o des de qualsevol altre franc. Van armar-se i van preparar-se per començar una petita guerra. Van treure els vaixells de guerra i els submarins per l'altra costat, per tal que no els passés res perquè era el més important. Ja que tenien els vehicles de prova van deixar dos cuirassats i els altres van posar rumb a una de les illes privades del Miquel. Van carregar uns míssils que portaven uns motors que perforaven el fuselatge dels vaixells i quan estava a la meitat explotava per fer el major mal possible. Van acabar amb tots, o això era el que semblava perquè van aparèixer en el radar que s'aproximaven a alta velocitat uns caces i uns deu bombarders.

Van haver d'evacuar la illa per tal de poder salvar les armes, la informació i l’anonimat. Però van eradicar la immensa majoria dels avions. Tanmateix van fer malbé l'edifici central el qual era l’encarregat de la defensa de la illa amb el control remot així que van autodestruir-les i es van anar a un altre lloc d'emergència per preparar el contraatac. 

Va ser un mes esgotador però van atacar les instal·lacions dels Varans i els van guanyar amb una subtilesa impressionant. Com que van atacar per la nit no van ser detectats fins que era massa tard. Els van exterminar amb un míssil que electrocuta a les persones per tal que no mori ningú.

A l'investigar la informació que tenien van trobar que tenien planejat fer una sèrie d'atemptats a Europa i que tenien vincles amb la guerra de Iraq. Així que van prendre posicions per atacar i espiar en diferents punts del món. Sempre operaven de nit. però com que les persones no coneixien aquesta tecnologia, els confonien amb albiraments d'ovnis.

Van demanar als enginyers que construïssin avions amb forma de nau. Mentre succeïa això en Miquel havia tornat a treballar en el cos de policia i l'ensenyava al seu fill tècniques de lluita cos a cos i a utilitzar les armes més variades. Això ho feia d'amagat de la seva muller, perquè ella no aprovava que el seu fill fos espia. Però no se'n recordava que gràcies a que el Miquel li donés l'agència al  Marc, ells dos s'havien trobat i havien format una família i per això el Marc s'ho anava recordant.

Un cop a la setmana la família es reunia per fer un sopar. Això es solia fer en casa de la Patro, perquè era la que tenia el menjador més gran de tots. Cada un explicava el succeït durant la setmana, el Marc parlava del seu treball a la policia, el Miquel del seu petit regne, la Patro de la merceria, la Maria del seu passatemps preferit (la hípica), i el germà d'en Miquel de les carreres. Ara era pilot gràcies al seu germà i la Jayne de les finances de les empreses perquè ella era la que portava les empreses (que estaven a nom de tots ells).

El germà d'en Miquel va ser un gran pilot i fins i tot va participar en el ral·li més difícil del món (el Paris Dakar). En cap de les quatre vegades, va poder endur-se el premi però les va poder acabar ( això ja és un gran mèrit i d'això s'enorgullia). Les quatre vegades va participar amb la categoria de motos fins que un dia es va retirar perquè en una competició es va caure i es va trencar el canell.

Un bon dia d'estiu quan el Miquel estava passejant amb la seva muller Maria pel pati de la mansió va rebre un tret al cap. Va caure fulminat al terra mentre la Maria cridava. Al moment va sortir en Marc (que estava allà perquè estaven dinant amb tota la família), va trucar a la comissaria i a la ambulància però era massa tard (la Maria va caure desplomada perquè es va desmaiar al veure tanta sang), en Miquel i el seu tiet no van deixar-li veure el cadàver a la Patro ni al Ramón.

Com que la policia no trobava al culpable va recórrer a la agència. Gràcies als satèl·lits i la tecnologia amb la qual comptaven van aconseguir en dos esgotadors dies trobar l'assassí: era un sicari que pertanyia a una família de mafiosos que el seu pare havia intentar eradicar sense èxit. Van planificar com matar-los i fer-ho sense posar en perill a ningú perquè com el seu pare deia :El passat sempre pot tornar per venjança. Així ho van fer, mentre ells estaven en un acte d'una de les empreses.

Aquest relat està dedicat a les famílies catalanes que van haver d'exiliar-se al país veí (el qual és Franca), i van haver de lluitar contra la dictadura, i després els van  tancar com a animals en els camps de refugiats quan l’única cosa que volien era la llibertat del seu poble. I els únics que els van donar suport, va ser el poble Cubà.

Vosaltres sou la imatge de Catalunya. I el que ens heu ensenyat amb el vostre coratge és : que si lluitem amb totes les nostres forces podem aconseguir canviar el món, ja que està en les mans de les persones. Fi.

 
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]