Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Irene_hdez
Elx
 
Inici: La noia del tren

Capítol 1 “Proves”
Vaig tornar a pegar-li un glop al meu café, que ja estava més fred que calent. Aquella imatge em continuava turmentant. Ací estava una altra vegada, en un arbust de les vies del tren, la qual cosa a penes feia unes hores era un caríssim vestit de Dior,blanc de setí, i, ara no era més que un drap brut i arrugat. Núria Serra, vint anys, era l'ama i portadora d'aquell vestit, que va ser vista per última vegada a les 3:00 pm en l'eixida d'una de les discoteques més famoses de la ciutat i va ser declarada com desapareguda per amics i familiars.



Després de la retirada de l'equip forense i la prova, ens trobem enfront del mateix patró, les pertinences, brutes, destrossades i plenes de sang. Núria era la setena víctima d'un assassí en sèrie, meticulós, despietat i sense sentiments, pues continue pensant que les tortures que oferi a les seues víctimes no deuen ser planejades per algú amb cor.



Vaig repassar per enèsima vegada el plànning dels assasinats, eren dones entre els divit i el vint-i-dos anys, altes de complexió prima, ulls grans i expressius, cabell llarg i pell pàl·lida, eren unes autèntiques belleses, que havien sigut segrestades, torturades i assassinades, a part del seu aspecte no tenien res en comú. Una drogoaddicta, una dependenta, tres estudiants, una multimillonària i una model, l'última víctima. Totes havien desaparegut en una zona molt àmplia, deixant tan sols, roba esquarterada.



Seguíem sense trobar cap connexió entre elles, cap es coneixia però totes es manejaven per la mateixa zona. En un principi, Anne va ser la primera víctima , la xica drogoaddicta que anteriorment havia sigut una alumna brillant, seguida dels assassinats de les tres estudiants vam pensar que podia tractar-se d'algun tema de drogues, però, per l'elaboració i la predeterminació, a més de l'aparició de noves víctimes, vam haver de descartar eixa teoria.



Ara s'està tornant més confiat, i els nostres equips no han aconseguit evitar esta última mort imminent.



- Inspectora Soler, el forense Garcia vol veure-la, ha descobert alguna cosa nova.- Daniel Rodriguez va entra en el meu depatx i m'ho va dir molt de pressa, com sempre que portava notícies importants.



Em va traure dels meus pensaments veure la seua cara nerviosa i jovial, barrejada amb la seua notòria impaciència, vaig somriure.



Em vaig alçar del meu seient i amb un pas més precipitat de l'habitual em vaig plantar en la zona designada per a les autòpsies, on, un somrient i gens comú García m'esperava amb la millor notícia que era d'esperar. L'assassí havia baixat la guardia i havia comés una errada.



-Bona vesprada inspectora Soler, és un plaer rebre-la, com sempre, em pareix que tinc una cosa per a vosté, entre l'últim vestuari he trobat una cosa totalment nova, cabell sintètic.



-Cabell sintètic?, García, amb el degut respecte, hi ha moltes dones amb extensions o perruca, potser no és una prova tan concloent.- Li vaig dir seriosa i un poc desil·lusionada.



-Sabia que diria això, per aquesta raó li he demanat a Rodriguez que investigue sobre els costums de bellesa i estètica de la senyoreta Serra, ella estava a favor de la bellesa natural i mai s'havia operat estèticament, és més, tan sols utilitzava maquillatge.- Em va dir amb cara de triomfador i amb un gran somriure.



-Estàs completament segur d'això Rodriguez?.- Li vaig preguntar alçant una cella i mirant-lo directament als ulls.



-Si inspectora, vaig fer un informe, vaig preguntar a familiars, amics, a la seua parella i a la perruqueria on anava normalment.- Va contestar totalment nerviós i unflant el pit amb un poquet d'orgull.



-Molt bé, porta l'informe al meu despatx i avise a l'inspector Fiñana que estiga a la sala de plans en cinc minuts.- Dit i fet, va eixir volant del lloc deixant-me a soles amb García.



-García, estàs segur que aquesta prova és important?



-Clar que sí, digue'm Pere, vol que li diga per què és important?



-Per supost Pere.- M'havia posat un poc més seriosa.



-Estem davant d'un tipus que fa tot sense errades, és la primera vegada que deixa rastres que no siguen sang o brutícia en una de les proves. Investigaré el tipus de cabell sintètic que és, quan ho sàpia la informaré. Ja en van set.- Em va dir mentres es deixava caure en una butaca.



-Tranquiliza't Pere, és l'únic que tenim, ha de tenir relació amb alguna cosa. Aconseguirem atrapar eixe delinqüent li ho l'assegure, no hi ha res que desitge atrapar-lo més que nosaltres. Ha augmentat la freqüencia dels seus assassinats i els fa amb major confiança, este és la primera errada, només hem d'esperar que hi haja alguna cosa que el relacione i evitar més morts.- Vaig acomiadar-me amb la mà mentre caminava cap a la porta d'eixida per no arribar tard a la reunió que havia organitzat.



-Espere vore a eixe cabró entre reixes i que recupereu els cossos d'eixes pobres xiques.- Sospirà.



Quan aplegui finalment, m'estaven esperant els dos.



-Quines són les bones notícies, Marina?.- Em preguntà com sempre riallós l'inspector Fiñana.



El mirí i era obvi que estava tan preocupat pel cas com jo ja que se li notaven les ulleres d'uns quants dies sense dormir.



-Segurament no et semblarà gran cosa com a mi al principi, però el forense Garcia m'ha assegurat que esta volta ha baixat la guàrdia, deixà com a penyora en l'ultima victima, cabell sintetic.- Pensi que començaria a riure's d'un moment a atre, però, alguna cosa se li passà pel cap que li feu posar-se molt entusiasmat.



-Per supost que és una prova important, Marina, no ho veus?, hi ha una fàbrica de perruques dins de la zona des d'on es denunciaren les desaparicions.- Els seus ulls anaven il·luminant-se a poc a poc mentre jo volia fer-me colps de tan cega que havia estat per no adonar-me.



Després de demanar l'ordre de registre els nostres superiors l'adjudicaren, ja que tant ells com l'alcalde i el govern en general desitjaven que eixe cas es resolguera com més prompte millor ja que les eleccions s'aproximaven.



A les 4:30 ens presentem el meu aprenent, l'inspector Fiñana i jo en les portes de la fàbrica amb la nostra recentment impresa ordre de registre amb un equip d'experts en criminologia i forenses per investigar la zona.



L'amo de la fàbrica Antonio Prieto ens va rebre amb cara d'espant i blanc com la paret de solament pensar que aquí podien haver estat els assassinats.



-Com ja els he dit, aquesta és la sala de vigilància, tan solament tenim accés a ella Víctor Ferrández, el guàrdia nocturn i jo, aquestes càmeres vigilen la fàbrica i dia i nit, les cintes estan arxivades a la cambra del costat, aquí els deixo el meu joc de claus perquè facin tot el que necessitin,si l'assassí està a la meva fàbrica, detinguin-lo.- Després de dir això, ens va deixar tot sol.



-Ha canviat d'actitud molt ràpidament, no creus?.- Va preguntar obertament l'inspector Fiñana.



-Sí, suposo que és l'impacte, tothom està aterrit, però al final ha col·laborat, no ha d'amagar res, i si ho amaga, la resposta està en aquestes cintes.
 Comenta
 
Capítol 2 "Descubriments"
Després de recol·lectar totes les curtes cintes que coincidien amb la data de les desaparicions i els assassinats, ens dirigim a la comissaria, deixant els forenses a la recerca de proves. Quan arribem a la comissaria ens dirigim al despatx de Fiñana per a revisar les gravacions amb deteniment.



- Diga'm inspectora, li abellix veure una pel·lícula?- em va dir mentre connectava un equip especial per a manejar les gravacions.



- Deixe's de bromes inspector, açò és seriós.- El vaig marmolar, a vegades es comportava com el meu nebot de cinc anys.



Va començar la nostra “sessió de cinema”, no se quantes hores de gravacions a càmara ràpida havia vist ja, però juraria que massa.



- Merda, no hi ha res en totes les maleïdes cintes, quantes hores portem ja?.- Va dir ell amb cansament.



- Almenys quatre hores i no hem trobat res, serà millor anar a veure el forense García, potser ells sí han descobert quelcom que se'ns escapa.



Eixim del despatx de Fiñana, el sol ja havia desaparegut del cel, estàvem tan concentrats en la investigació que ni tan sols sentíem la fam.



- Inspectora Soler, l'estava buscant, García vol veure-la i a l'inspector Fiñana.- Va dir amb veu decaiguda, això significaven males notícies.



- Daniel, és tard, Per què no te'n vas a casa i dorms quelcom? Demà et vull ací prompte i et necessite amb els cinc sentits alerta.- Li vaig dir amb un somriure.



El meu ajudant em coneixia prou com per saber que si el cridava pel seu nom no podia reclamar, de manera que va assentir i em va retornar un somriure igual de cansat.



- És un bon noi aquest aprenent teu.- Em va dir Fiñana mentre s'estirava.



- Està gelós inspector?.- Li vaig dir amb intenció de picar-li.



- Per supost, a mi em crida pel meu nom només per donar-me més treball o per renyar-me.- Va dir mentre feia un “putxero” gairebé adorable.



- És cert, vinga Bruno, deixa d'estirar-te com un gat, García vol veure'ns.- Vaig dir mentre deixava anar un petit riure en veure com li canviava la cara.



Va grunyir una mica però em va seguir molt d'a prop pel passadís que donava a la sala d'autòpsies, on un decaigut i cansat García ens esperava.



- Han trobat alguna cosa?.- Va preguntar amb una espurna d'esperança en la veu.



- No, per desgràcia, i vostè?.- Em vaig sentir culpable quan ho vaig dir, ja que aquest raig d'esperança de García va desaparèixer.



- Les dades no coincideixen, en aquesta fàbrica no hi ha cap pèl sintètic que coincideixi amb el que nosaltres tenim, a més que fabriquen la majoria de perruques amb pèl natural i per encàrrec.- Va dir desanimat.



- Genial, segueix havent-hi alguna cosa que se'ns escapa.- Va escopir amb ràbia l'inspector Fiñana.



- Cert, però, el millor és que se'n vagin a les seves cases, mengin, es donin una dutxa i descansin, sinó seguiran sense veure que és el que se'ns escapa.- Ens va recomanar García mentre es retirava.



- Crec que García té raó, Marina, vinga anem et convido a sopar i et porto a

casa, és tard i no em fio de deixar-te anar sola.- Va dir Fiñana amb aire cansat.



Anava a renegar, però en veure-li les ulleres i en notar per primera vegada en tot el dia les meues, el cansament i les ganes, vaig desistir i assintí.



Prenem l'autobús que passava per la zona i vam poder veure col·locats en la seva porta almenys a una dotzena d'agents que estaven tan frustrats com nosaltres o potser més. Només podia resar perquè aquesta nit no actués o que si ho feia, almenys ho agafessin a temps i d'aquesta manera que no hi haguessin més víctimes ni més dany.



- Vinga, ja hem arribat Marina, espavila, tinc fam.- Es va queixar Bruno.



M'havia tret del meu món així que no em vaig assabentar de molt del que em va dir, de manera que el vaig seguir ja que pel que sembla açò era el que volia.



Caminem un parell d'illes de cases i em vaig parar en una tenda que em va cridar l'atenció, un aparador ple de les nines més boniques que havia vist en la meua vida. Bruno es va donar la volta en veure que no el seguia, es va acostar i va mirar l'aparador.



- No sabia que dins d'una dona de gel, hi havia una xiqueta xicotet.- Va dir amb clara intenció de molestar-me.



- És que no et pareixen boniques?.- Li vaig preguntar passant per alt el seu comentari, doncs no tenia ganes de barallar-me.



- Ara mateix semblar-se a una nina com aquestes és un problema, amb aqueix boig solt.- Va dir Fiñana amb ràbia.



- Tens raó, però crec que em passaré demà per ací, d'aquí a una mica és l'aniversari de la meua neboda, compleix nou anys, segur que li agradarà una d'aquestes.- Vaig dir amb un somriure intentant millorar l'humor del meu amic i company.



Caminem en silenci, entrem al restaurant sopem, parlem i riem molt, després, demanem un taxi. La primera a baixar vaig ser jo, ja que ell vivia unes illes de cases més lluny, vaig pagar el taxi i m'en vaig anar amb pas lleuger al meu apartament.



Una vegada allí, em vaig donar una dutxa, em vaig posar el pijama, vaig programar el despertador i em vaig quedar dormida mentre li donava unes quantes voltes a un cas que se'ns escapava de les mans. 
 Comenta
 
Capítol 3 "Conexions"
El meu despertador va començar a sonar amb els primers rajos de sol. Em vaig estirar en el llit i vaig anar a la dutxa mandrosament. El contacte amb l'aigua em va despertar del tot. Em vaig vestir amb rapidesa i vaig eixir amb rapidesa tancant la porta. Em vaig parar com sempre en la meua cafeteria favorita, vaig demanar el meu cafè, que com de costum ja començaven a preparar quan em veien, i una vegada llest, em feien un senyal, els deixava els diners més una propina per les molèsties, prenia el meu cafè i me n'anava.



Vaig decidir prendre el bus en la parada d'anit així que vaig haver de fer unes quantes illes de cases caminant, per a així passar-me per la tenda.



- Bon dia, senyoreta.- va dir sobresaltat l'amo quan em va veure.



- Bon dia, diga'm, té alguna nina bruna amb els ulls verds?;- Li vaig preguntar amb un somriure perquè es relaxara, a voltes els dependents s'alteren en veure una dona armada i més tot i que saben que és una inspectora d'homicidis.



- Tens sort, ens queda solament una, està inspirada en una bella princesa guerrera d'un conte infantil.-Va dir ja relaxat.



- Doncs si és tan amable d'embolicar-me-la, no vull que un altre li la porte o la meua neboda es portarà una decepció.- Vaig dir en un to amigable.



- Per descomptat que sí inspectora.- Va dir mentre prenia el necessari per a embolicar-la.



Vaig poder detectar alguna cosa fosca en el seu to de veu i com la seua mirada freda i impenetrable es concentrava en el seu treball, per a després mirar-me de forma amigable. L'ambient es va tornar a tibar, de manera que vaig pagar i em vaig anar d'allí al més prompte possible, vaig agafar el bus i em vaig plantar en comissaria.



En arribar vaig veure el meu cotxe aparcat en el lloc en el qual ho havia deixat feia un parell de dies. Vaig ser a ficar la nina en el maleter però tenia les claus en el despatx, de manera que em vaig introduir en l'edifici i vaig recórrer els passadissos amb rapidesa. En la porta del meu despatx em vaig trobar al meu aprenent amb una mica de tristesa, segurament el cap li havia renyat.



- Què ha passat Rodríguez?- Li vaig preguntar amb un to maternal.



- Amb la desaparició de la primera víctima se'm va oblidar lliurar-li aquest informe, es va transpapelar i no em vaig donar compte fins que avui el cap l'ha vist, ho sent molt.- Em va dir amb cara decebuda i entristida.



Em vaig limitar a somriure i a arreplegar l'informe, després li vaig fer un senyal perquè em seguira.



- És avui l'aniversari de la seua neboda?- Em va preguntar mentre va apuntar amb el dit el paquet que portava amb mi.



- No, és en una setmana, l'any passat li'l vaig donar tard i no t'imagines el mosqueig que va agafar.- Vaig dir mentre llegia l'informe.



El silenci va envair l'estada, el pols se'm va accelerar, tenia en les meues mans l'última peça del trencaclosques, la denúncia del robatori per part de l'amo de la casa de nines Felip Salamanca a Anne Montero, la xica drogoaddicta i la primera víctima de l'assassí. Tot va encaixar de colp, per açò aquest matí en la tenda hi havia aqueix mal ambient. Vaig mirar la foto d'Anne, era una xica de cabell negre i ulls verds, la princesa guerrera que no va esmentar.



- Daniel ràpid, crida a l'inspector Fiñana i al forense García.- Vaig dir a veu en coll traient-li dels seus pensaments.



En menys de quinze minuts un equip complet d'agents havíem acudit a la tenda de Felip Salamanca, el només acte del seu intent de fugida inevitablement ens va cridar l'atenció.



- No vaig fer res! Sóc innocent! Deixeu-me en pau!- Cridava com el boig i desquiciat psicópata que era.



Em va mirar de la forma més freda i cruel que mai ningú va usar amb mi, de sobte va sonar el meu telèfon.



- Inspectora Soler, les proves coincideixen, és ell, registren el local, potser troben pistes sobre els cossos.- Em va dir el forense García.



Li havia deixat la nina de la meua neboda perquè García analitzara el pèl de la nina, i era el mateix pèl sintètic que trobem en la prova de l'assassinat. L'era, per fi havíem agafat a l'assassí, teníem una prova però no podíem respirar tranquils, volíem que pagara pels seus crims.



- Està llesta inspectora?- Em va preguntar seriós l'inspector Fiñana.



- Clar que sí.- Vaig contestar igual de seriosa.



Cap entrenament ens va preparar pel que anàvem a viure. Sota la catifa de la rebotiga que utilitzava com a taller, hi havia una entrada a un soterrani, en el qual trobem alguna cosa que mai ens haguérem esperat.



- Per açò et deia que les deixàrem en pau.- Va dir quasi sense veu Fiñana.



Per la meua banda vaig assentir emmudida, davant els nostres ulls en unes neveres amb un ampli cristall, estaven individualment congelades les nostres víctimes, les havia esquarterat, dessagnat i cosit com si foren nines.



Les restes de cadascuna de les víctimes estaven tancades en congeladors però sense cristalls, i cadascuna d'elles s'inspirava en una nina de les quals el seu assassí fabricava. Em van fer venir ganes de vomitar, però em vaig contenir.



Ací estaven, amb un somriure macabre somriure cosit, ulls de cristall, i perfectament vestides i pintades de personatges de contes o de nines.



El cas va ser conegut a nivell mundial com “la tenda de nines”. Felip Salamanca va ser jutjat i condemnat a cadena perpètua sense possibilitat de condicional; un any més tard es va suïcidar penjant-se en la seua cel·la amb una corda que havia aconseguit robar a algun guàrdia.



Han passat ja tres anys des que tanquem el cas però, mai oblidaré la seua resposta quan el jutge li va preguntar si es penedia del que havia fet. Va somriure divertit d'una forma esgarrifosa i va deixar els seus ulls en mi.



- ”No em penedisc de res, és més, des que la seua inspectora va trepitjar la meua tenda vaig voler convertir-la en la meua ventafocs, una llàstima no haver-ho aconseguit”.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]