Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



nico.bor1926
Barcelona
 
Inici: La noia del tren

Capítol 1 L'inici de tot
La intriga em domina i necessito saber-ne més, així que m’apropo per observar la pila de roba amb més detall. El següent tren arriba en 36 segons, tinc temps suficient per baixar a les vies. M’acosto a la camisa blava i aconsegueixo distingir un logotip. Sembla una gavina en ple vol, d’un color roig fosc. També veig una cartera de pell clara amb un nom brodat: “Àlvar”.

De sobte sento un soroll que prové del túnel. El tren! No tinc gaire temps per reaccionar, estic en xoc. Un braç m’agafa amb totes les seves forces i m’allunya de les vies. Sóc a l’andana, estirada davant d’algú que no aconsegueixo distingir.

–Estàs bé? T’has fet mal?- em diu una veu dolça: -Et podries haver fet mal si el tren t’hagués enxampat.

La veu prové d’un jove d’uns 17 anys. Cabells foscos com el carbó, ulls blau clars com perles del mar, pell blanca com els núvols d’estiu. És un jove dels perfectes.

- Me n’he d’anar, és el meu tren- diu el jove amb pressa. Se’n va a la porta del vagó abandonant l’estació. Ja no penso en la pila de roba misteriosa, sinó en aquest noi sense identitat que m’ha salvat. Em dirigeixo a la via on el meu tren m’espera per tornar a casa.

A l’arribar pregunto si hi ha algú, però ningú contesta. M’assec al sofà i de sobte m’adormo. Penso en aquell noi de l’estació, més que pensar-hi, hi somio. Mai havia conegut ningú com ell.

La meva mare ha arribat a casa, i jo ja m’he despertat. Em pregunta sobre el col·legi i els amics, però intento amagar l’episodi de l’estació. Si la meva mare s’adona que  he estat a les vies del tren no em deixarà sortir durant una temporada. Però no paro de pensar en ell, el jove de cabells foscos, ulls blaus i pell clara que em va salvar la vida.

Són gairebé dos quarts de nou. El pare arriba i el sopar ja està servit. La mare ha preparat sopa de fideus amb pollastre al forn. Fa tan bona olor que no em resisteixo a apropar-me a la taula i tastar una mica de cada. Està bo, però l’olor enganya. Li dic al pare que s’espavili per poder sopar ràpid i començar la redacció que em queda pendent de fer per demà.

Sopem ràpidament i vaig a l’habitació per fer els deures. M’assec escriptori a l’escriptori, agafo el llapis i el full i començo a escriure. Títol, nom i data, només em falta una idea, però no puc pensar en res més que el jove de l’estació. Decideixo fer la redacció sobre ell, el jove misteriós que salva vides pel món: un superheroi! Crec que una història sobre herois fascinarà la professora de llengua i els meus companys. Em passo una hora sencera escrivint fins acabar la redacció. Crec que m’ha quedat bastant bé, però no ho sabré fins que la professora l’hagi escoltat. Me’n vaig a dormir, com sempre pensant en el jove de cabells foscos, ulls blaus i pell clara.


 

 Comenta
 
Capítol 2 El destí
Al despertar-me em trobo a la Irene, la meva germana. Diu que he estat tota la nit parlant mentre dormia, però jo no m’ho crec. Mai en la vida havia parlat en somnis, pot ser per el noi de l’estació? No crec, només es un jove que ni tan sols sé el seu nom. Potser és per això, suposo que una identitat misteriosa em fa pensar més en ell.

Deixem estar el tema, que en vint minuts he de sortir de casa per anar a l’institut. Ja no tinc temps per dutxar-me, així que busco un conjunt de roba per portar. Esmorzo i després em raspallo les dents i em pentino els cabells. Surto de casa el més ràpid possible per no arribar tard, però el timbre de les vuit en punt s’avança i no arribo a temps. Per sort tenia classe de matemàtiques, i la professora em te molt de carisma i no em posa retard. Al seure m’adono de que hi ha un pupitre nou, però no veig que falti ningú per seure. De sobte entra algú per la porta. És ell! El noi de l’estació estava al meu institut! Era difícil de creure, però era veritat. La professora fa callar a tots per que pugui parlar.

-Estimats alumnes, avui tenim un company nou. Es diu Oliver.- va dir la professora amb veu alta per que els del fons ho sentin.

Oliver, quin nom mes maco. El nom diu molt d’una persona, per exemple el nom Oliver et dona la sensació d’algú refinat, amable, generós, sincer i organitzat. El meu jove misteriós ja te identitat, i quina sort que vagi a la meva classe! Sona el timbre per anar al pati, i jo com sempre espero a les meves amigues a la porta. Passa l’Oliver i em mira amb una cara desconcertada, com si em recordés però no sap de quan o a on. Surto al pati i me’n vaig amb les meves amigues al racó on ens reunim cada dia per parlar de la última. Totes parlen del mateix: -Heu vist el nen nou?-, -Que guapo que es-, -A mi em sembla molt atractiu-...

Mentre parlo se m’acosta una obra que s’acosta per darrera meu. Es ell! Que li dic? No fa falta que digui res per que se m’avança.

-Tu ets la de l’estació?- diu amb veu serena.

-Si, la que mirava on no tocava i no tenia compta.

La conversació es feia cada cop més avorrida. Jo em presento i seguidament ell. No tarda en marxar amb els seus nous amics que ha fet en menys que canta un gall. Després d’anar-se’n les meves amigues em pregunten per ell i que havia passat a l’estació. Els hi explico la meva historia i es queden amb la boca oberta. Durant la classe de la tarda no paro de mirar a l’Oliver, ja que seu dos files davant meu i tinc una vista perfecte cap a ell.

Al arribar a casa torno a pensar en ell. Potser estic enamorada d’ell? No se exactament que es estar enamorada així que no puc determinar si el meu problema es per amor. Per cert, la meva redacció del superheroi ha tingut molt bones critiques, encara que crec que ha aixecat alguna que un altra sospita a les meves amigues. Avui me’n vaig a dormir abans, ja que al matí casi que no arribo a classe a temps. M’estiro al llit i em dormo en un tres i no res.
 Comenta
 
Capítol 3 Despertar del somni etern
Avui serà un gran dia: és el últim dia del curs. Tots els meus companys, i jo m’afegeixo, pensàvem en els nostres moments, tan bons com dolents. L’Oliver està assegut al meu costat, però no parlem. Entre nosaltres hi ha un mur de crítiques i murmuris de les meves amigues: que si “No fan bona parella”, que si “Com li pot agradar?”. A part d’aquests molts més, però no em ficaré a revisar-los.



És l’hora de tornar a casa, així que baixo les escales amb la Clàudia, l’Alba i la Irene. Mentre baixo, l’Oliver m’agafa del braç i m’estira, com a l’estació de tren. Jo no entenia que passava, fins que em va dir que m’estimava. De sobte vaig sentir com una pèrdua d’energia, com si tot s’estigués apagant. De sobte tot era fosc, només jo i l'espai negre. No sé quant temps vaig estar en aquesta situació, però de sobte vaig veure una llum que provenia del fons d’aquella cambra fosca i solitària. Sento veus, però no arribo a reconèixer-les.



Anna, Anna! Que em sents? Sóc jo.



No identifico qui és, és com si els meus ulls haguessin estat tancats durant anys. M’esforço per obrir-los i em trobo amb tres persones davant meu. No recordo exactament que són, però en escoltar les seves veus em venen records que no sabia que existien en el passat. Ja ho recordo! Intento parlar:



Mama? Papa? Sou vosaltres?- dic en veu baixa per no cridar l’atenció.



M’abracen amb totes les seves forces. No sé exactament que està passant, però em diuen que estat en coma durant més de dos anys. No comprenc com o per què, només sé que ara sí que he tornat casa.



En aixecar-me, em trobo amb un noi que dorm a la mateixa habitació que jo. És un jove d’uns 17 anys. Cabells foscos com el carbó, ulls blau clars com perles del mar, pell blanca com els núvols d’estiu. No sé per què em resulta familiar...
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]