Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



sallemanresa5
Manresa
 
Inici: La sang és més dolça que la mel

Capítol 1 Un sentiment estrany
En Damià es va tornar a girar i va arraconar el llençol d’una revolada. A les fosques, va agafar el mòbil de la tauleta i el va tornar a mirar. Un quart de sis. Encara faltava més de mitja hora perquè sonés l’alarma, però ja feia molta estona que s’havia començat a despertar i s’havia anat endormiscant unes quantes vegades. Va mirar la claror que entrava per la finestra, barreja del fanal que hi ha a prop de casa seva i de la lluna que feia dos dies havia fet el ple. Es va moure fins a aquedar gairebé entravessat en el llit per situar el cap a la part il•luminada i així poder mirar la lluna. La seva finestra dóna a ponent, i acostuma a deixar la persiana enlaire els dies que fa el ple, perquè cap a la matinada la pugui veure, abans que es colgui, quan ja falta poc per clarejar.

 

Sonà l'alarma a tres quarts de sis. En Damià, amb els ulls endormiscats, es va aixecar del llit i es va dirigir cap a la dutxa amb la rutina habitual, però el que ell no sabia era que a partir d'aquell dia la seva vida canviaria. Amb una tovallola que li cobria el clatell i part dels seus treballats pectorals, es va aturar davant de l'armari, obert de bat a bat, va agafar l'uniforme de l'institut. Una vegada vestit es va dirigir al garatge on tenia la seva moto amb la qual aniria cap a l'institut.

 

Com que encara regnava la foscor, les llums de la moto il·luminaven la llarga i solitària carretera.

 

A l'institut, va aparcar la moto en el primer lloc que va veure. Es va dirigir cap a la porta de l'entrada i seguidament va pujar les escales que es dirigien a la seva classe. Mentre dibuixava en Hinata de Haikyuu, una sèrie japonesa, va entrar una noia misteriosa, tímida pel seu aspecte, amb uns cabells foscos com la nit, que li queien delicadament per l'espatlla, i uns ulls color mel que il·luminaven la seva pàl·lida cara i intensificaven la seva mirada. A en Damià, sense saber per què, el cor se li va accelerar de tal manera que semblava que li perforaria el pit. El professor va presenta l'Atena, una noia nova d’intercanvi, procedent de Pennsilvània. La noia, tímidament, es va asseure en l'únic lloc que hi havia lliure, al costat d'en Damià. Ell la va mirar, i durant uns segons les seves mirades es van creuar, i van sentir uns forts sentiments d'atracció mútua. Però aquella aturada del temps va ser interrompuda pel professor que va seguir amb la lliçó.

 

Va sonar un timbre que indicava que havien acabat les classes per aquell dia. En Damià disposat a marxar, va veure com l'Atena estava esperant l'autobús, i es va oferir a portar-la cap a casa. L'Atena, després d'uns segons, que a en Damià se li van fer eterns, va acceptar. En Damià li va oferir un casc, i ella va pujar a la moto i el va envoltar amb els seus delicats braços, notant els seus abdominals. Durant el recorregut, ella va reposar el cap a l'esquena d'en Damià. Una vegada que van arribar a casa de l'Atena, ella, suaument, es va treure el casc deixant caure la seva preciosa cabellera. En Damià, va fer el mateix acte i l'Atena vergonyosament li va donar les gràcies. Ell li va somriure i acte seguit va marxar amb la seva moto.

 

Aquella nit, mentre em Damià dormia, va tenir un malson, i de sobte es va incorporar, notant el seu cor accelerat. Es va aixecar ràpidament i es va dirigir al lavabo, va recolzar les seves dues mans a la pica i va veure els seus vermells i brillants ulls, reflectits en el mirall. Va notar com si tingués dues agulles a la boca que li punxaven el llavi inferior: eren els seus nous ullals. Desconcertat, i una mica espantat, se'n va anar a dormir.

 

Al dia següent, atemorit, es va anar a mirar al mirall per veure si encara continuava tenint els ulls vermells i els llargs ullals. Però va veure que no, i es va pensar que tot havia estat un malson. Així que es va vestir i va baixar a esmorzar amb els seus pares com cada dia. Però estava preocupat per si no havia estat només un malson.

 

-Bon dia –va dir en Damià molt afligit.

-Bon dia. Que et passa alguna cosa? –va dir la seva mare intuïtiva.

-No és res; he dormit malament, un malson- Com és que no esteu preparats per anar a l’oficina? Sempre us agrada arribar uns minuts abans.

-Noi, quin cap que tens... Ja et vam dir que, com cada any, hem d’anar al Congrés d’advocats de Corea del Sud, ja que som els corresponsals del bufet. Hi estarem un mes i no tenim més remei que deixar-te aquí sol ja que no pots perdre classe. Fa dies que en parlem. Avui no anem a treballar perquè marxem! Ostres, cada dia el jovent és més despistat –va dir el pare.

 

Quan van acabar d’esmorzar, en Damià es va dirigir cap a l’institut, com si fos un dia més. Però seguia preocupat per si no havia estat un somni... Li semblava tan real...

 

Com sempre, en comptes d'escoltar la lliçó del professor, estava dibuixant, i aquesta vegada, inconscientment, es dibuixava a ell mateix, tal i com es va veure en llevar-se de nit. L'Atena, curiosa, li va preguntar qui era el personatge del dibuix, i en Damià el va apartar ràpidament de la seva vista. Ella, una mica ofesa, però acceptant-ho, va deixar-ho passar, però només per aquella vegada. Quan van acabar les classes, en Damià, com si fos un costum, va donar el casc a l'Atena. Ella, somrient, va pujar a la moto i van començar els deu minuts de trajecte cap a casa seva. Quan van arribar, l'Atena li va dir, just abans d'entrar a casa, que podia confiar en ella per qualsevol cosa.

 

Durant les següents tres setmanes es van anar coneixent millor, i un dia, quan en Damià va deixar l'Atena a casa seva, ella el va convidar a entrar i a passar una estona.

 

-No els farà res, als teus pares, que entri a casa teva? –va preguntar en Damià.

-Tranquil, els meus pares fan torn de nit a l’hospital i no ens molestaran. Ja deuen haver marxat –va dir l’Atena somrient.

 

En Damià va aparcar la moto i va entrar amb ella. Es van dirigir a la seva habitació on van seure còmodament al seu llit, de manera que estiguessin cara a cara. La nit es va apoderar del blau cel, que regnava fins aleshores, i l'Atena, en veure que ja era tard i sabent que ell estava sol durant un mes, li va oferir que es quedés a dormir, ja que ell l'havia portat a casa durant molts dies. En Damià va acceptar.

 

Mentre sopaven, en Damià va percebre que a l'Atena li faltava una cosa: la seva ombra. Però en Damià no va dir res. Més tard van anar a dormir i en Damià es va començar a sentir estrany, una sensació que recordava haver sentit anteriorment, aquella nit de lluna plena. Es va començar a moure molt, a suar. L'Atena es va despertar, i li va demanar si es trobava bé, en Damià amb un gran esforç li va contestar que sí. Ell es va aixecar i va anar ràpidament al lavabo i, l'Atena preocupada el va seguir, i va veure que en Damià tenia els ulls vermells i brillants i uns llargs ullals.

 

 

 

 
 Comenta
 
Capítol 2 Amor sobrenatural
Quan el primer raig de sol va il·luminar l’habitació, en Damià, en aixecar-se del llit va veure com l’Atena encara dormia delicadament. Seguidament, mirà l’hora i en veure que l’Atena no s’aixecava, la va voler despertar a la seva manera. Es va asseure al seu costat lentament perquè no es despertés i li va començar a fer pessigolles. Ella es va llevar de sobte i li va seguir el joc. Quan ja portaven una estona divertint-se, les seves respiracions, van quedar a centímetres de distància. En aquell moment, li passà pel cap la imatge del Damià amb els ulls vermells i de com s’allunyava ràpidament. Per aquest fugaç record, l’Atena es va apartar i va baixar les escales, per anar a preparar l’esmorzar. Ell, desconcertat, es va incorporar i es dirigí a la dutxa.

 

Just quan en Damià va sortir de la dutxa, només amb una tovallola que li cobria de cintura cap avall. L’Atena va pujar a dir-li que ja estava l’esmorzar preparat. I quan va obrir la porta, es va trobar amb aquells fornits abdominals que desconeixia, i casi tartamudejant, li va dir que l’esmorzar ja estava a taula, i que l’esperava al menjador.

 

Mentre esmorzaven el silenci regnava el moment, cap dels dos sabia què dir, i aquest moment es va allargar fins l’arribada a l’institut, que es va trencar amb la salutació dels seus companys.

 

El final de les classes va arribar, i en Damià li va donar el casc, però ella no el va agafar. L’Atena començà a caminar, i en Damià la seguí per preguntar-li què li passava. Després de insistir tant, ella va assentir i va pujar a la moto. Però durant el trajecte, l’Atena no va sentir la mateixa confiança que tenia en ell abans. Un cop ella va obrir la porta de casa seva, va córrer cap a la seva mare per explicar-li el somni que va tenir la nit anterior. La mare, notant el perill, li va dir que s’allunyés d’ell sense aixecar sospites.

 

En caure la nit, l’Atena, va rebre un missatge d’en Damià, que li preguntava què li passava, per què havia estat estranya des de la nit anterior. Però ella va recordar el consell de la seva mare, i el va ignorar.

 

Al dia següent, en Damià va buscar-la per l’escola per preguntar-li personalment què li passava, ja que havia ignorat el missatge que li havia enviat. Però ella va esquivar la pregunta, i va marxar.

 

Els següents dies els varen passar distanciats. I els dos s’adonaren que no podien estar separats, perquè realment estaven enamorats.

 

Un dia al matí, l’Atena, mentre anava de camí cap a l’escola, va veure com un cotxe negre i luxós s’acostava a ella. De sobte, li va arribar una olor que li va fer venir son. Acte seguit va caure a terra. Els nois del cotxe se la van emportar a un lloc remot del bosc. Quan es va despertar, la seva visió era de quatre parets amb una petita finestra amb reixes que l’envoltaven. Es va voler aixecar, però estava lligada de peus i mans en  una cadira.

 

Quan les classes acabaren, en Damià va anar a casa l’Atena, per demanar-li als seus pares per què no havia anat a col·legi, i no li arribaven els missatges que li havia enviat. La resposta dels seus pares el va sobtar. Li van dir que no sabien res d’ella des del matí. En Damià, preocupat, va començar la recerca de l’Atena. La mateixa nit, en Damià no podia parar de donar voltes sobre el llit, pensant que l’Atena estava en perill. De sobte va tenir una sensació estranya, va veure una imatge d’un bosc. La cosa més curiosa, era que ell coneixia aquell bosc, era un bosc proper a l’escola.

 

L’endemà, el dissabte, va anar al bosc cercant l’Atena. Mentre recorria aquells estranys camins, sense saber per què, reconeixia el camí que havia de seguir per trobar-la. Al cap de deu minuts caminant, va veure a l’horitzó, una casa que semblava un petit castell abandonat. S’hi va anar apropant, fins que va arribar a la porta d’entrada, on s’hi trobaven dos homes peculiars. En Damià volgué entrar, però aquells homes li ho impediren. Així que va haver de pensar en una altra manera d’entrar per poder rescatar l’Atena que ell ja sabia que era dins. Va donar la volta a aquell castell, i va trobar una entrada mig amagada sense que ningú la vigilés. Decidit, va entrar i començà a buscar la noia per tots els llocs. En meitat de la seva recerca, va entrar en un passadís fosc i fred; els seus instints el van guiar cap a l’habitació on es trobava ella. La porta estava tancada amb clau, així que la va haver de tirar a terra amb la seva força sobrenatural.

 

L’Atena, que ja estava deslligada, quan va veure entrar una persona, sense saber que era en Damià, es va llençar a sobre seu ensenyant-li els seus ullals de vampiressa, amb una expressió amenaçadora. Al moment, va veure que era en Damià i es va apartar ràpidament. Ell, sense saber ben bé el que acabava de passar, ho va deixar córrer, li va agafar de la mà i la va intentar treure d’aquell lloc perillós.

 

Durant la fuga, l’Atena va fer aturar en Damià i li va preguntar:

 

-No estàs espantat amb el que acabes de veure?

 

-No, m’ha sobtat, però no m’importa, perquè t’estimo.

 

Quan els seus llavis estaven a punt de fusionar-se, en Damià va caure a terra en notar un fort cop al cap.

 
 Comenta
 
Capítol 3 L'origen
Els seus ulls es van obrir, il·luminats per una llum daurada. Després d’un llarg temps, va poder desfer-se de les manilles, però quan va intentar sortir d’aquella sala, es va adonar que estava envoltat d’acònit, i també vigilat pel clan dels vampirs.

 

-No t’hi esforcis, no podràs sortir d’aquest cercle d’acònit, és una planta beneficiosa per als mortals, però perjudicial per als sobrenaturals- va dir un dels vampirs més savis.

 

-I per què estic aquí?- va preguntar en Damià.

 

-Mira, noi, t’explicaré un conte en el que tu ets el protagonista. Tot va començar fa més de quatre-cents anys. Un dia fred d’hivern s’havia apoderat de la ciutat. El teu avantpassat, un home llop i la teva avantpassada, una vampiressa, es van enamorar. I com tothom sap, el clan del homes llops i el clan dels vampirs, s’odien a mort, i per tant, ells dos no podien estar junts. Però ells, amb l’amor que es professaven, van escapar-se per poder seguir junts. A la teva avantpassada, la va matar el clan dels vampirs per haver-los traït, i el teu avantpassat, com a venjança, va matar la majoria de vampirs, però per sort, nosaltres, els savis el vam aturar i el vam matar abans que elimines tot el nostre clan. Teníem una lleugera sospita que havien tingut un bastard, però com que no el vam poder trobar, vam deixar de buscar-lo.  En ser un fill de dos clans pensàvem que no havia heretat els  nostres gens... fins que ham arribat a la teva generació. Quan vam descobrir que tu existies, vam pensar que els teus avantpassats van veure que estaven en perill i van deixar el bastard en mans d’una família humana. Fa uns mesos, la primera vegada que et vas convertir, vam sentir l’olor dels teus avantpassats, i vam descobrir que tu existies. A partir d’aquell moment, et vam començar a seguir sense que tu te n’adonessis, i vam descobrir que et feies molt amb l’Atena, per aquest motiu vam decidir raptar-la. Tenint en compte que es una vampiressa, vam tancar-la en un lloc del qual no pogués sortir. I sabíem que no pararies fins trobar-la.

 

En Damià es va quedar estupefacte en saber tota la seva història. En aquell moment l’Atena va entrar en aquella sala obrint les portes de bat a bat i va dir:

 

- Deixeu-lo estar, ell no té cap culpa de ser el que és, i ell no ens vol fer cap mal.

 

Dos guardians vampirs van entrar de cop a la sala, i se la volien endur. Ella va començar a forcejar, i a ensenyar els seus ullals de vampiressa. En Damià, en veure que li estaven fent mal, es va enfurismar, li van sortir els ullals i se li van posar els ulls vermells. Amb el seu poder sobrenatural, va poder traspassar la barrera d’acònit, va córrer cap a l’Atena, i amb un cop de puny a cada guardià els va deixar inconscients, fent que l’Atena caigués a sobre seu. Amb aquest sentiment d’amor, els ulls vermells i els ullals van desaparèixer i la va abraçar tendrament.

 

En Damià va sentir un punxada per l’esquena i va caure al terra. L’Atena, en veure’l caure, va mirar el seu cor, amb la seva visió sobrenatural, i va veure que no bategava, va suposar que havia mort, i va començar a cridar i a barallar-se amb el seu clan.

 

Dos guardians la van voler agafar, però amb la mort d’en Damià, va sortir la seva força de vampir alfa i va acabar amb els dos guardians. Els de la sala, en veure que es rebel·lava, van anar tots cap a ella i la van atrapar. Estaven a punt de matar-la clavant-li una estaca, quan de cop algú la va agafar: era en Damià. Seguidament, en Damià va dirigir la seva mirada al savi amb qui havia parlat anteriorment i va dir:

 

- Com vas ser capaç de matar la teva pròpia filla, només per conservar el teu estatus?

 

- Com es possible que sàpigues això, ningú t’ho pot haver explicat.

 

- Mentre estava inconscient, per la bala de metall, he tingut un somni, que ara sé que és veritat. He pogut veure des del moment en què els meus avantpassats es van conèixer, fins que van morir. Per tant, també he vist com la vas mirar als ulls i la vas deixar morir.

 

El clan dels vampirs es va quedar atònit, en descobrir que en Damià tenia tant els poders dels vampirs, com els d’un home llop, i que a més, era immortal i que podia tenir visions.

 

En Damià va dir:

 

- Us dono la meva paraula que no us faré res, fins i tot us ajudaré i m’uniré a vosaltres, sempre i quan no li feu res ni a l’Atena, ni a ningú a qui jo estimo, ja que si feu alguna cosa, o només ho intenteu, us mataré a tots i acabaré amb el vostre clan, perquè jo sóc immortal. A més, també vull poder participar en el consell de savis.

 

- Això ho hem de parlar entre nosaltres– va dir un dels savis.

 

- No crec que hagueu de parlar molt, ja que si intenteu la més mínima cosa us mataré a tots, a més és millor que un immortal com jo, estigui de part vostra i us protegeixi, que no que estigui en contra vostra, i que amb la més mínima sospita que tingui que em vulgueu fer alguna cosa a mi o als que estimo, acabaré amb tots vosaltres.

 

Els vampirs van cridar, acceptant la seva proposta, el van acceptar al consell de savis, fent que també acceptessin les seves condicions.

 

Quan es va fer fosc, en Damià i l’Atena van sortir a fer una passejada pel bosc, sota la llum de la lluna, i en Damià li va preguntar si volia passar l’eternitat amb ell. L’Atena va acceptar, fent-li un petó etern.

 

 
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]