Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Kai y matt
Elx
 
Inici: En flames

Capítol 1 UN NOU VENT DE MÀGIA, KAI
Agarro l’ampolla entre les meves mans tot i que la calor del te s'ha esfumat des de fa molt temps en l'aire gelat. Els meus músculs estan estrets fermament contra el fred. Si una manada de gossos salvatges aparegués en aquest moment, les probabilitats d'escalar un arbre abans que ataquessin no estan al meu favor. Hauria d’aixecar-me, moure’m, treballar hi la rigidesa de les meves extremitats. Però en canvi em sento, tan immòbil com la roca sota meu, mentre l'alba comença a il•luminar el bosc. No puc lluitar contra el sol. Només puc veure amb impotència com m'arrossega en un dia que he estat tement des de fa mesos.

Avui és el dia en què tota la meva vila arriscarà la seva vida per salvar la nostra clase.Si no ho aconseguim estem exposats a una esclavitud eterna, no crec que tingui valor per afrontar després de la mort del meu amic Luca.

Recordo aquell fatídic dia, com si fos el dia mateix. Luca i jo estàvem recollint aigua, el mateix que estic fent jo en aquest moment, quan un mag va aparèixer del no-res, llavors va travessar amb un cop decisiu amb una estranya aurea màgica de color blau clar que va acabar amb la vida del petit, però no obstant quasi major d'edat, Luca. Vaig sentir un petit calfred a tot el cos, però no obstant això vaig aconseguir sortir il·lès i escapar a la recerca d'ajuda.

No vam poder fer res per la vida del meu jove amic Luca, però almenys intentem fugir de la vila el més aviat possible, ja que tots estàvem exposats a una mort segura, si hi havia un mag a prop era molt probable que haguessin amagats molts més.

Quan vam estar fora de perill li vaig preguntar als meus avis el motiu pel qual havíem de fugir dels mags que relació tenia amb la mort de Luca, al que Feith, la meva àvia, va respondre amb un cert tremolor a l'hora de parlar:

-Oh,, El meu jove Kai t'he de dir que no he estat franc amb tu durant aquests anys, però veig en la teva mirada que estès madurant...

-Com? Què m'ha estat ocultant durant tot aquest temps?

-Veuràs, kai nosaltres provenim d'un classe d'humans sense poder màgic algun, és per això que la classe a la pertanyen els humans que posseeixen poders, coneguts com mags. Han estat tots aquests anys tractant-nos com esclaus, però fa uns quants anys, vam fer un tracte amb els mags més poderosos del món per aconseguir la igualtat i llibertat que mereixem.

-A que et refereixes amb que vau fer un tracte? ¿Qué va ser el que vau fer?

Va ser un acord en el qual apostem que si qualsevol dels grups formats per humans simples, podia sobreviure a l'exterior sense la protecció dels mags demostraríem nostre grau de superioritat sobre ells.

L'últim requisit era que en qualsevol d'aquests grups criessin un fill i el protegissin de qualsevol perill, inclòs el aguait constant dels mags, ja que aquests podien atacar qualsevol de les viles, on habitaven aquests grups, si volguessin, i cuendo aquest tingués la majoria d'edat portar-lo a la metropoli de Rainywave.

-Llavors, jo podria ser un dels escollits per cometre aquesta missió, ja que sóc el primer a complir els divuit anys en aquesta vila.

-En realitat ets el que haurem de dur a Rainywave per guanyar l'aposta perquè de les vint viles, solament queda aquesta.

De sobte, vaig escoltar un petit murmuri que em va fer oblidar de sobte el meu pensament més intern.

Aquest murmuri provenia d'un pont proper.Me apropi sigilosament amb pas cautelós però sense pausa.

Quan vaig arribar al pont, vaig veure amb els meus propis ulls com un carruatge escortat per cavallers s'acostava en direcció a la meva vila.

No li vaig prendre molta importància i vaig decidir tornar a casa, vaig intentar tornar als meus pensaments interns, però no em va ser possible, ja que de sobte em vaig trobar amb el carruatge que s'havia detingut al mig del camí.

D'ell va sortir un home corpulent que es va acostar amb pas ferm i em va dir:

-Escolta tu jove, de què ciutat ets i qui és el teu amo?

Vaig intentar fugir de forma sobtada i sense mirar enrere, peró l'home va poder agafar de forma brusca en la qual no podia respirar, llavors va concloure de forma severa:

Tú rufià, no et mereixes que utilitzi màgia amb tu, acabaré amb tu amb la meva espasa.

En saber que segurament anava a morir em vaig quedar congelat, no em podia moure, ell era més fort i gran que jo, no podia fer res contra ell.

Vaig perdre l'esperança de poder viure, però vaig recordar perquè estava passant tot això, totes les morts, totes les injustícies ... No em podia rendir!

Llavors recollida totes les meves forces i les vaig concentrar en el meu braç dret amb el qual vaig colpejar com més fort vaig poder, però en comptes de retrocedir per la força del cop, va caure a terra.

En intentar aixecar-me vaig notar que no podia moure el braç, en girar-me vaig veure que el meu braç havia adoptat una forma de llança de gel amb la qual havia travessat el seu cor.

Treguí com vaig poder la llança del inert cos i vaig anar el més ràpid que vaig poder cap a la vila.

A pocs quilòmetres de la vila vaig notar com el meu cos m´abandonava i s'apoderava de mi un somni profund.
 Comenta
 
Capítol 2 LA GRAN CIUTAT MÀGICA DE RAINYWAVE
Em vaig despertar amb un gran mal de cap, vaig sentir com si el món em venia damunt
meu.
Vaig poder veure una estranya silueta a prop meu, vaig intentar aixecar-me, però no vaig
poder, a causa de al moviment del vehicle en què estava muntat, de sobte vaig sentir com
si les meves forces s'esvaïen.
-Per fi t'has aixecat, has estat una dia sencer dormint, hauràs de tenir més cura la propera
vegada que facis servir els teus poders - em vaig espantar quan escolti la veu d'aquell
home.
-Em dic Fèlix i tu has de ser Kai.- Com sap ell el meu nom? Vaig pensar. - La teva àvia
m'ha parlat molt de tu.
-Coneixes a la meva àvia?
-Si, va ser una de les millors magues de jove.
-¡¿Mi àvia va ser una maga ?!
-No ho sabies? Llavors ningú t'ha ensenyat a fer servir magia.¡que sort has tingut! Si no
arribes a usar màgia, aquest brut et hauria matat, sembla que tens el mateix do que la
teva àvia!
Em vaig quedar incrèdul quan va rebre aquella notícia, no podia creure-ho.
- Sé que és difícil de creure, sobretot si t'han criat pensant que tots els mags som uns uns
assassins fills de puta, però pren aquesta carta , me l'ha donat la teva àvia , si la llegeixes
ho entendràs millor.
Em va tirar un sobre vell, marró i que a més ja estava obert, el vaig recollir ràpidament a
causa de que em va dir que era de la meva àvia, però, com que no em fiava molt d'ell, no
em vaig fer il·lusions.
A la carta posava el següent:
“Kai si estàs llegint aquesta carta és perquè els mags han trobat la nostra vila i has pogut
escapar amb Fèlix, pots confiar en ell, el conec des de fa molts anys.
Escolta atentament, t'he estat ocultant les nostres arrels perquè poguessis estar fora de
perill, però has de saber que no tots els mags tenen un fosc cor, hi ha molts que volen
alliberar els humans, per exemple teus pares els quals morint fent aquesta comesa.
Les persones que pensen com els teus pares estan pensant en realitzar un atac a la
corona, s'estan reunint en un bar que pertany als teus pares, encara que ets molt jove,
però vas a afrontar molts perills.
T'he deixat diners en aquest sobre perquè puguis anar a una acadèmia per aprendre a fer
servir la teva màgia, la necessitaràs si vols sobreviure.
Recorda que t'estimo i que sempre la meva ànima estarà sempre al teu costat .Un últim
consell, vas a haver de buscar un grup de companys.
Faith”
- Kai mira això, sentat al costat meu i observa la gran ciutat de Ranywave, ja estem
arribant a ella.
Ens dirigíem cap a una enorme ciutat anomenada Rainywave, no podia creure el que
estava passant i vaig intentar evadir-me de la meva preocupació mirant cada racó de la
ciutat.
Entrem a la ciutat i seguidament busqui al costat de Félix la posada dels meus pares on em
allotjaria durant el meu temps a Rainywave.
La ciutat estava plena de fonts d'aigua, les quals eren multicolors, em va cridar molt
l'atenció, vaig pensar en preguntar més tard Fèlix sobre elles.
Ens endinsem en la posada dels meus pares amb pas caut. L'interior semblava solitari i
hostil encara aparentava tenir activitat.
Li vaig preguntar a Fèlix qual era la meva habitació en la qual dormiria, Fèlix molt amable,
m'ho va indicar.
Fèlix em va explicar que els meus pares li havien deixat aquesta posada perquè estigués
protegida en tot moment i que en un futur heretaria jo.
A la fosc vaig anar adormir al meu llit, però Fèlix va preferir quedar-se tombat al sofà i
ordenant algunes coses de la Posada.
Al matí següent, vaig baixar a esmorzar ja que tenia molta gana.
Fèlix m'havia preparat l'esmorzar al menjador principal. Durant el matí, Fèlix i jo vam estar
comprant el necessari per als meus estudis a l'acadèmia de màgia.
Una cosa que no havia vist és la quantitat de tecnologia avançada que havia a la ciutat,
les fonts de colors, eren així perquè tenien llums a l'interior, els edificis eren gegantins, les
botigues havien coses molt modernes que mai havia vist. Es nota que és l'any 3000.
Em vaig acomiadar de Fèlix de camí a l'acadèmia, ja que havia de marxar a corre-cuita
De camí a aquesta em vaig xocar amb un noi el qual estava en un grup de joves que
aparentaven la meva edat.
-Que Collons fas? -Va Dir el noi amb el que em vaig xocar.
-Jo ... Em..ho sen ....- El noi em va pegar un cop de puny a la cara abans que em pogués
disculpar i va dir "Els nous sempre doneu problemes", a sobre ara fins als pobres volen
anar a les acadèmies de màgia. Em doneu fàstic!
Em va escopir i em va donar una puntada a l'estómac, vaig caure a terra pel dolor que
entre tots em i van a pegar una pallissa, una persona es va posar entre ells i jo.
Aquell noi va enderrocar amb una estranya ona expansiva a tots aquells aprofitats.
Vaig sentir dolors molt forts a causa aquells forts cops i vaig sentir com em desmaiava.

Vaig despertar en el que em semblava una infermeria, al costat meu estava aquell noi que
em va salvar de la pallissa.
 Comenta
 
Capítol 3 LA LLIBERTAT DE LA MÀGIA
Vaig mirar a tots els costats per situar-me on era, i esbinar per què aquest noi estigués aquí.

-Hola, em dic Matt.-m'ho va dir somrient

-Encantat de conèixer-te, sóc Kai.

-Perdona per la insensatesa i el poccap d'aquells nois, sempre es creuen els millors de tots, però sempre suspenen els exàmens pràctics de mágia.-amb to irònic.

-No et preocupis, en realitat em quedi al·lucinat quan vas alliberar aquesta ràfega d'aire en forma d'ona expansiva, no creia que a Rainywave havia mags tan poderosos.

-Són trucs que tinc guardats sota la màniga que podràs aprendre a l'acadèmia de màgia.



Van passar diversos mesos des que vaig entrar a l'acadèmia de màgia, on vaig conéixer als meus grans amics: el genial mag Matt, la gran fetillera de màgia d'afinitat foc, Mia i el controvertit mag d'afinitat elèctrica, Terry.

Un dia passejant per Rainywave, em quedí mirant fixament un cartell relacionat amb un torneig de màgia entre tots els regnes màgics, llavors aquesta mateixa tarda quedí amb Matt, Mia i Terry per poder tractar aquest tema, ja que el concurs es feia amb grups de 4 persones, i tenia moltes intencions de presentar-me i poder posar ordre entre les races minoritàries i els mags:

-Hauríem d`apuntar i provar quedar en primer lloc .- va dir Mia amb veu tènue

-Jo Crec que aquest torneig no té res d'especial, ja que se celebra cada any i cada any sempre guanyen els mateixos, els mags de rang superior al nostre i no crec que sigui just .- va esclatar Terry

-Crec que és una gran idea i hauríem d`apuntar-nos i així poder millorar els nostres poders .¿No creus Kai? .- va dir Matt

-Llavors està decidit, ens apuntarem al torneig de màgia i el guanyarem .- Vaig dir pensant en aquest moment en els meus familiars i en la meva comesa.


L'endemà vam decidir apuntar-nos a la base d`escàner del sistema del torneig màgic, i més tard ens vam reunir per reparit els papers que havia de fer cadascú com a cooperant del grup

Entrenem dia i nit per poder millorar els nostres poders i fins i tot aprendre`n de nous, tots nosaltres treballem molt dur fins al gran dia del torneig màgic



Per fi va arribar el dia del torneig. Tots estem molt emocionats per la competició i pensàvem en quin tipus de rivals ens tocaria enfrontar

El torneig se situava en el bast camp d'entrenament de l'exèrcit intergalàctic de Rainywave, mesurava més de dos mil quilòmetres quadrats

El jutge del consell de mags de les cinc nacions va donar pas al torneig apagant els raigs x que separaven cada grup del camp exterior.

Ràpidament vam córrer sense rumb cap al sud, on se suposava que havia de recollir el banderí guanyador, però no tot ens va sortir com esperàvem.

A la primera etapa del nostre recorregut ens enfrontem a rivals que no era dignes d'estar en aquesta torneig, als quals vam derrotar fàcilment sense utilitzar grans tècniques màgiques.

Va ser una nit quan estàvem preparant el sopar amb les Provisions que cada un dels regnes regalava als integrants del grup, quan de sobte un grup d'un regne al qual anomenaven Soulcity.

Els seus integrants vestits amb uns vestits aparentment d'aura fosca, ens van envoltar i amb una mena de conjur ens ocultaren sota una càpsula ombrívola.

-!Jeje¡ Molt bones senyors ... i dama, em dic Obscura lider del grup d'èlit de mags de Soul city, i el nostre comès, no és més que un altre que derrotar a tots els grups que hi ha en aquest torneig. -va dir amb una cara somrient però malèfica.

-Ho sento peró aquest és el vostre final, fins aquí heu arribat.-Va dir Matt amb

veu alarmant

Llavors Matt va fer una de les seves millors tècniques d'aire per trencar el conjur, "Cercle d'aire del rei del cel", amb el qual vam sortir tots empesos cadascun a un extrem. Un soldat d´Obscura anomenat Goth, va intentar amb el seu encanteri màgic il·lusori canviar les aparences dels meus companys i barallar-nos entre nosaltres, peró Mia, en un acte heroic, va fer la seva tècnica preferida de foc, "Mar de flames" amb ella va expulsar d'un cop a aquest grup tan ombrívol i els va apartar de la nostra vista.



Van passar bastantes setmanes des d'aquella baralla amb Obscura i els nostres rivals no arribaven a la seva altura.Quedava poc trajecte per arribar a la meta i cada vegada anaven quedant menys grups a causa de les regles, cada grup només pot perdre dues batalles amb altres grups, en el nostre cas no n´havíem perdut cap.

Just abans d'arribar a la meta un grup de ninjes liderat per un tipus amb cues verdes que es deia Zannark, ens va detenir

Zannark al costat dels seus sequaços van fer el conjur més poderós de la ciutat de Kido, "Desolació eterna" amb el qual volia impactar brutalment amb nosaltres, però nosaltres també dissenyem una tècnica secreta capaç de contrarestarla, "Fúria d´elements", amb ella eliminem per complet el grup de Zannark.



Quan vam arribar a la meta, aixequem tots junts el banderí i ens vam proclamar campions del torneig màgic dels cinc regnes.

Bai-Long, rei de Rainywave, va congratular al grup sencer i va demanar a cada un d'ells què volien de premi. Mia va demanar una millora sanitària en tots els regnes i va demanar a Bai-Long obtenir un càrrec en el seu govern. Terry va obtenir més poder, tal com havia desitjat. Matt també va obtenir un càrrec en el consell de mags de Rainywave com a premi. I jo per fi vaig poder honorar la meva raça i vaig poder aconseguir més drets que els mags i obtenir el nostre orgull robat.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0135
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  23 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  17 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  3 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  37 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  10 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
           




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]