Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Gina Solà
Barcelona
 
Inici: Tramuntana

Capítol 1 AMB MI QUE NO HI COMPTIN
No em puc deixar corrompre per aquest sistema. Entrar-hi, participar d’aquest joc, encara que sigui només per un moment, és recolzar-lo i això és únicament el que no vull. Parlar-ne, queixar-se o criticar-lo és, d’alguna manera, formar-ne part.
Constantment la societat em posa a prova i intenta comprar-me oferint-me alguna proposta temptadora. Aquest sistema controla gairebé tots els àmbits, per no dir tots. Controla explícitament l’economia i la política però de retruc això afecta i, no en menys mesura, la cultura, el comerç i les idees de la societat. Amb això vull dir que ser un alternatiu no és tan senzill com anar vestit diferent a la majoria o anar predicant idees reformistes per allà on et deixes caure. Ser un alternatiu implica fer un gran esforç, pensar cada cop que vols fer alguna cosa el que això comporta, a a qui beneficia, si és que beneficia algú, i si va o no a favor del que un vol o intenta defensar; és mirar el fons de les coses.
Les peces de roba que vesteixo, no són fruit d’una simple casualitat o d’un simple gust, no. Tampoc les duc per diferenciar-me de la resta pel fet de no anar com ells, només faltaria; les compro perquè un cop realitzada l’anàlisi dels establiments on les adquireixo decideixo comprar-les i, llavors sí, les puc lluir sabent que no m’he fallat. És per això que són diferents, perquè són les úniques que, ara per ara, he trobat dignes de vestir. Deu ser que la gent no s’hi mira tant abans de comprar, de consumir, de recolzar el sistema. Jo trio, com a home lliure i racional, el que tinc i per què ho tinc.
Treballo, i molt. De fet, em desvisc pel treball. Treballo del que vull, del que m’omple i del que per a mi té sentit. Tinc una fortuna immensa d’haver trobat a què dedicar-me i per agrair aquesta sort m’hi deixo l’ànima, m’hi dedico plenament. Rebutjo, sense penediments gairebé totes les ofertes que se’m presenten. Sóc un home com a mínim format en el que he decidit formar-me i molta gent s’interessa per mi. Gairebé la totalitat de les ofertes provenen de gent que forma part d’una peça o altra d’aquest maleït sistema que avui dia “governa” el món. Provenen de gent que dóna ales a aquestes idees perquè infectin, si és possible, més gent, perquè no deixin cap racó de
món lliure d’aquestes intencions. Òbviament ni em plantejo d’acceptar-les, valga’m Déu que se’m passés pel cap quelcom així.
Fins i tot la cultura s’ha corromput pel sistema. Una cosa tan sàvia, tan íntegra com la cultura s’ha deixat alterar pel món d’avui. Si el que es considerava impecable i immillorable s’ha deixat dirigir pels cànons que avui regeixen la societat, ja està tot dit. És trist constatar-ho però jo ho veig així. S’ha corromput perquè l’art, el cinema, la música, el teatre i la literatura, en bona part, ha deixat de ser autors i públic i ha passat a ser una representació més d’interessos, d’impuresa i de falsedat, el que pateix el món. A part, el públic ha deixat de ser públic i ha passat a ser consumidor sense escrúpols. Jo com a públic sóc un filtre. Seguint el mateix procediment que quan trio el que compro, decideixo què escolto, què veig, què admiro, què llegeixo i què aplaudeixo.
Tal com he dit abans, ser alternatiu implica ser-ho en tots els àmbits, en totes les accions, en tot el que deixes anar i, per tant, també en les relacions amb els altres. Les relacions, quan reflecteixen la societat, és a dir, quan són falses, impures, interessades o corrosives deixen d’ésser sanes i contribueixen al malestar dels individus que en formen part i, de passada, a degenerar la societat. Així doncs, el cercle d’amistats i de relacions d’un alternatiu acostuma a ésser petit, seleccionat, cuidat i sa. I amb aquesta definició el meu cercle de relacions coincideix a la perfecció.

Així doncs, després d’aquesta presentació inicial de qui sóc, afirmo, com a primera conclusió que escollir aquest camí i aquesta manera d’anar per la vida i mirar-se el món és complex, difícil i, a vegades, esgotador però jo trobo que és l’única drecera ja que estimo el món. Si no l’estimés, restaria impassible, com un ninot.
 Comenta
 
Capítol 2 ALTERNATIU, SÍ, PERÒ PER QUÈ
Pot ser sentir-se estrany en un món en el qual has viscut tota la vida? És possible somiar un món millor si no n’has conegut cap altre? Com pot ser que determinades persones estiguem convençudes que això nostre, aquest nostre món, no ens pertany, que és un error i que s’ha de canviar, si no hem pogut viure en cap altra societat que la nostra, amb els defectes de sempre, sense poder constatar que allò per què lluitem és millor?
Aquests dubtes són els que m’han assaltat avui en una caleta de l’illa, assegut a la sorra, abrigat fins a les pestanyes, tot sol, en un matí de misantropia, quan pensava en mi i aquest parc temàtic que és la vida que m’envolta. Tot al meu voltant em sembla una fantasia, una falsedat que entre tots hem creat. Però, quan he allargat la vista a més de dos pams, he vist bellesa, bellesa terrenal, la més maca bellesa que he tingut mai oportunitat de contemplar. Un mar color de turquesa, el primer sol de l’alba regalant-me el seu primer raig, la lluna tímida disposant-se rere el groc més intens del sol i un romàntic dirigint un veler allà lluny de tot, a l’horitzó. I mentre feia d’espectador de l’espectable únic i irrepetible que és un naixement de dia, me n’he adonat que les respostes a tots aquells interrogants desesperats que m’han fet perdre el son a l’alba es trobaven a l’horitzó, a l’aigua, en aquest silenci, escrits a la sorra en aquest no-res.
No hem tingut l’oportunitat de viure en altres realitats, potser més dignes, més justes que la que, ara per ara, és la nostra; però nosaltres, els utopistes que hi ha repartits pel món, hem estat en llocs com aquests i ens hem compromès amb la societat a intentar fer experimentar permanentment a tothom alguna cosa així com la que se sent aquí: veritat, franquesa a flor de pell.
Aquesta colla d’alternatius, místics hem llegit llibres bonics i tendres, llibres feliços i no hem pogut mai arribar a creure i donar per fet com, si existeix un indret tan just, tan màgic en aquestes obres d’art, hi ha gent que el prefereix injust, infeliç, inhumà i malalt. No oblidem mai que tot el somiat és realitat, una realitat somiada.
Hem sentit poetes i cantautors articular paraules plenes de sentit, paraules honestes. Hem vist brollar d’un instrument les notes més compromeses amb el benestar de tothom
que mai hàgim pogut escoltar i tot això ens ha fet creure en la màgia, en el “tot-és-possible”.
Estic segur que el nostre ideal de món ve donat per la descripció perfecta que algú abans ha fet. Llavors, el que en va fer la primera, qui era, com era, devia ser un geni...
Aquest afany per aconseguir allò que tan desitjo és el mòbil de la meva vida, és el meu motor. Tot el que faig és o pugna per ser coherent amb això que m’he proposat, però, aleshores, quan ho hàgim assolit què, com viuré, per a què viuré, seguirà tenint sentit la meva existència? O el que m’agrada de tot això és el camí cap a l’objectiu per difícil que sigui, la lluita constant, el predicar valors pel món, en definitiva l‘anar contracorrent per fer obrir el ulls a gent, per esperançar les persones que han perdut l’esperança en el transcurs de la seva vida? M’agrada pensar que m’agrada tant el camí com el resultat que en un futur, espero que no gaire llunyà, aconseguiré. Qui sap...
Abrigo la meva guitarra, doblego la pàgina del llibre on m’he quedat, m’aixeco, m’estiro, acaricio el gos, em calço amb les meves espardenyes i abandono aquell lloc esperant haver de trigar una mica a tornar-hi perquè voldrà dir que no hi ha necessitat de fugir de l’altre món, que ja haurà deixat de ser l’altre món i haurà passat a ser el nostre món, el que vull, el que en definitiva penso que tots volem. El meu company de quatre potes em segueix...
 Comenta
 
Capítol 3 NOSALTRES
I quan portes tota una vida, la teva, lluitant pel paradís comú que, sembla ser, tots desitgem, uns fets desgraciats, desafortunats, mancats de tot t’enfonsen en la teva lluita i això desencadena en tu una sèrie de reaccions d’impotència, de posar en dubte allò en que creies fermament. De replantejament, d’anàlisi, d’aixecar la catifa i treure’n la pols. Quan veus que el teu combat és en va i que tot retrocedeix, va endarrere, es desfà el bo que teníem, es dóna pas al pitjor que estava per venir, s’encalla tot, es barra el pas als somiadors, se’ls fa sentir titelles, es talla el camí cap allò anhelat; et trenques i t’assetja la terrible afirmació de l’ ALGUNA-COSA-NO-HEM-FET-BÉ. I t’autoinculpes del despropòsit que, ara per ara, és tot, de l’envelat que entre tots hem teixit. I ho analitzes, sense perspectiva, des de dins i et reafirmes en la teva condició d’ingenu i conclous que no has estat capaç de res. I amb la mà al cor, entre llàgrimes d’impotència, de rendició, et planteges d’abandonar aquest camí, sucumbir, rendir-te i donar poder, ales, recolzar el maleït sistema i deixar que sigui aquest el que sense cap mena de filtre, d’oposició, d’ètica o simplement d’humanitat ens condueixi a l’abisme, i que mentre anem caient l’un rere l’altre, els caps més visibles d’aquesta màfia riguin i s’embriaguin de poder, d’orgull. Et planteges, doncs, fallar-te i fallar al món, deixar encara més orfes els pocs utopistes que encara, tenaços, no s’han deixat corrompre. Saps, però, que el ser utopista s’educa però que ve condicionat per la teva naturalesa, que has fet teus aquests valors i que uns altres no et pertanyeran mai. El convenciments, els teus ideals no desapareixen mai, tan sols s’esvaeixen, perquè són això C-O-N-V-E-N-C-I-M-E-N-T-S, és a dir,  idees en les quals creus fermament perquè són un reflex clar de tu. Els ideals, si es dóna el cas que cauen en el buit de l’oblit, tornen a tu, mai t’abandonen. La vida per a tu és combat, és pugna per fer prevaler els valors necessaris perquè això nostre no s’enfonsi sense retorn; així t’han ensenyat i això ets tu. Per tant, triar entre implicació o indiferència, és triar entre vida o mort. I malgrat tot, ara el món et fa basarda.

 

Però per sort, sovint es dóna el cas que el temps posa tothom al seu lloc i hi ha una cosa que mai falla; si has entregat la teva vida a millorar la de tots, ella et torna com a mínim la meitat del que tu has donat. I com que tot allò que fas ho fas sense esperar absolutament res a canvi, més que el mer acompliment del proposat, el que ve de més ja és un regal. I un altre succés que es dóna quan un toca fons i no s’ho mereix és que un esdeveniment afortunat et permet tornar a creure en tot. I aquest fenomen afortunat pot ser, en el millor dels casos i en el meu, escoltar de boca d’un referent, les paraules més necessàries i franques mai abans sentides  i que la gent les aclami, les aplaudeixi, i que, quan les proclami tu siguis allà, i les puguis aplaudir i te les enduguis a casa i les guardis per sempre. Que ressonin dins teu per l’eternitat i que en moments de desolació, de rendició, les recordis i et facin recordar per què ets aquí i no hi hagi espai pel dubte. Que la vida et faci aquest regal de poder presenciar un moment així és un senyal que has de seguir, que sense l’ajuda de tots i cadascun dels utòpics això indefectiblement s’ensorra i que si s’enfonsa probablement no hi hagi retorn i sí misèria per segles.

Una cosa queda clara; aquest nostre món no està orfe i no és hereu de l’atzar, l’hem construït entre tots i si no ens agrada l’hem de canviar entre tots. Com molt bé ens defineix un cantautor valencià: hi ha un exèrcit d’utòpics, idealistes, ingenus per salvaguardar-nos de l’abisme.

 


 

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3034
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  929 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  242 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  117 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  213 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  267 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]