Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



pequesaltamontes
Barcelona
 
Inici: El somni

Capítol 1 Aquest joc el guanya qui pot controlar el factor sorpresa... XxThe_HoundxX (Jofre)
No fa molt de temps, mentre que estava a la presó (no a causa de cap delicte que els
meus perseguidors envejosos podrien haver conegut en la meva contra, com es va demostrar
posteriorment, és clar, per a la seva vergonya, sinó únicament per l’antipatia que tenien cap a mi o, potser, per algun secret judici de Déu), un divendres, al voltant de la mitjanit, mentre estudiava a l’habitació on tenia l’hàbit de gastar el meu temps, que és testimoni de la meva ment inquieta, vaig ser assaltat per un fort desig de dormir; però em vaig aixecar i vaig començar a caminar una mica per l’habitació. No obstant això, vençut pel somni, vaig haver de seure al llit i immediatament, sense despullar-me, em vaig quedar adormit - no de la
manera habitual, però així com els malalts o morts de fam tendeixen a fer....

No era el primer cop que en Jofre s’inventava una història fictícia per despistar els seus contrincants. En aquella ocasió s’inventà que havia estat a la presó per un delicte que no havia comès, d’aquesta manera ells mentre es llegien el fals testimoni i sentien pena per ell, el jove en qüestió podia pensar una bona estratègia.

En Jofre era un apassionat jugador d’un joc en línia d’ordinador anomenat Ultimate Kingdom Storm Online, més conegut com a UKSO. Aquest joc et situava a l’edat mitjana, cada jugador havia de fer prosperar el seu regne mentre intentava destruir els demés.`

El Jofre o conegut també com a The Hound (el seu nom d’usuari), cada dia a les cinc de la tarda seia davant del seu ordinador i feia una partida, només una, contra qui fos. Un cop acabada feia els treball de l’escola que havia de fer. Primer de batxillerat no resultava gens fàcil i també havia de respondre els Whatsaps de la seva novia que no entenia “l’obsessió” que tenia amb aquell joc tan infantil.

Un cop pensada l’estratègia es va posar en marxa, per els moviments anteriors dels altres jugadors no seria una partida gaire llarga, o això pensava ell. Va decidir que primer atacaria a un dels seus contrincants, un usuari anomenat PixiePink96, rodejant-li el regne amb una onada gegant de cavallers mentre en secret un grupet de mags entrarien al nucli del regne i el destruirien, fent que el usuari perdés la partida inmediatament.
Però sorprenenment quan estava al mig de l’atac l’altre contrincant: JahDmonkey l’atacà per la reraguarda i destruí mitja muralla fent que el jove hagués d’utilitzar mig exèrcit per defensar el seu regne. En Jofre no s’ho podia creure, no s’esperava una jugada tan agressiva per part de l’altre jugador. “Potser hauré de destruir aquest primer i deixar aquell inútil pel final”. Però encara que intentava pensar amb calma i enganyar-lo en JahDmonkey no li deixava temps ni per respirar, i apart estava la mosca empipadora del pixiepink96 que encara que no feia moviments gaire intel•ligents causava que encara tingues menys temps de poder pensar la seva pròxima jugada. Quan creia que no podia anar pitjor en jahDmonkey va aconseguir entrar dins la muralla estant a punt de fer-lo perdre, no obstant no era el final per en Jofre, es defensa com va poder i finalment llençà un atac que va fer retrocedir a tot l’exèrcit que l’estava empaitant, això li va donar uns segons per pensar el seu pròxim moviment. Així que tot sentint-se humiliat tancà el llum de l’habitació i es deixà emportar pel moment. Ja podien trucar a la porta, o rebre centenars de whatsaps de la pesada de la seva nòvia o ja podia mossegar-li la cama el seu Buldog Sandor. En aquell moment ell estava en simbiosis amb el seu ratolí. I res no l’aturaria per guanyar. No podia deixar de pensar que uns patètics jugadors que no arribaven ni al nivell cinc l’estaven fent treballar massa.
 Comenta
 
Capítol 2 Què hauria d’utilitzar, les botes gegantines o el barret de coloraines màgic…? PixiePink96 (Mar)
A 10 quilòmetres més enllà de casa d'en Jofre, una noia anomenada Mar estava patint de valent,intentant protegegir-se de l'atac esfereïdor d'un usuari anomenat The Hound. Semblava mentida que, un quart d’horeta abans, ella havia hagut d’anar a buscar un paquet de mocadors perquè estava esgarrifada i emocionada pel testimoni d’aquell antic presidiari i ara no la deixava respirar. A més, era la primera vegada que la Mar jugava a l’Ultimate Kingdom Storm online,així que no entenia què havia de fer i no podia demanar ajuda al seu nòvio perquè es riuria d’ella.
El seu nòvio, en Jofre, era un noi de 17 anys que feia primer de Batxillerat com la Mar, però a diferència d’ell, ella ja havia fet els 18. En Jofre, per desgràcia de la Mar era un apassionat d’aquell joc, encara que ella ho trobés una pèrdua de temps per a gent tocada de l’ala i que no tenien amics; per aquesta raó no entenia que un noi com ell li pogués agradar tant.
Així que, tota confosa per aquest fet, la Mar va decidir veure amb els seus propis ulls què era el que li provocava aquella afició al Jofre i donar-li una oportunitat abans de jutjar-lo, però no tindria temps per a fer aquell pas perquè The Hound l’estava a punt d’acabar i no sabia com posar-hi remei, no entenia què havia de fer, si comprar una poció per curar als seus cavallers o ressuscitar els seus mags o enviar a lluitar el seu rei. D'altra banda,hi havia els atributs: que si punt d’atac, que si agilitat, ella no entenia quins objectes havia de col•locar als seus personatges; què aniria millor per a una fada? unes botes més grans que la pròpia criatura que li augmentarien la defensa o be un barret de colors que augmentaria la màgia. Després de refexionar-ho molta estona, va arribar a la conclusió que, triés el que triés, no sabria si ho havia fet bé, així que es va decantar pel barret de coloraines.
Com ella s’imaginava, no havia servit de res.El jugador anomenat The Hound la feia anar cap enrere per moments, la tenia acorralada, l’acabaria en qualsevol moment… No va ser així, però. A l’últim moment, l’altre jugador (JahDmonkey) atacà la base de The Honud que estava desprotegida i ell en conseqüencia va haver d’anar a defensar-se.La Mar sense creure’s encara el que acabava de passar respirà alleujada, va obrir el seu Whatsap i va veure que el seu nòvio seguia sense contestar-li els missatges i una onada de ràbia cap a en Jofre li va envair de cop. Així que seguint els seus impulsos, va abandonar la partida sense acabar-la (això faria que el joc la penalitzés per no haver-la acabat) i se´n va anar cap a casa d'en Jofre.
Era la primera vegada que en Jofre no li contestava. D’acord, sempre era bastant sec quan ho feia, però almenys no la ignorava deliberadament com ho estava fent aquella tarda, perquè ella sabia perfectament que no li feia cas perquè estava jugant a aquell joc fastigós i no pas perquè estigues passejant el seu bulldog Sandor (ella sempre havia pensat que aquell gos feia bastanta por). La Mar era conscient, però, que tenia mitja hora de trajecte fins a casa d'en Jofre i que quan arribés ell ja hauria acabat i segurament li negaria que no l'havia contestat perquè estava jugant. Tot i així, per a la Mar valia la pena tot aquell trajecte, així no s’atreviria a tornar a obrir aquell joc i així podria captar tota la seva atenció en les seves preocupacions, és clar. Era molt mes important quin vestit es posaria durant la festa de fi de curs que no pas si el Jofre arribava al nivell 124 o al que fos.
Així que, durant aquell trajecte,la Mar havia arribat a la conclusió que mai no explicaria a ningú aquell intent d'entendre l'obsessió d’en Jofre, tant accidentat i desastrós. I, de fet, va pensar que el millor era oblidar-lo en aquell precís moment. I així ho va fer.
Possiblement, mai no sabria qui havia jugat contra ella.
 Comenta
 
Capítol 3 Ja hi tornem a ser, dos rarets com a contrincants, esque no hi ha cap jugador normal?... (JahDmonkey) Ona.
Feia tres quarts d’hora que havia començat aquella partida tant estranya, 40 minuts que l’usuari TheHound, havia deixat aquell testimoni  fals (segons l’opinió de l’ona) sobre la seva vida a la presó, I un quart d’hora que el PixiePink96 havia abandonat la partida sense cap motiu aparent.

A l’ona li havien explicat que podria trobar-se amb gent rareta, els seus amics li havien explicat, I també havia sentit més d’un cop al seu germà gran Jofre, queixar-se des de la seva habitació, per algun moviment o comentari fora de lloc durant alguna de les seves partides. De fet no era la primera vegada que jugava una partida estranya, però aquella  ho era en tots els sentits.

Que pensaria el seu germà d’aquell usuari anomenat  the  hound?, es c lar que ella no sabria mai la resposta, el seu germà no es caracteritzava per ser gaire xerraire, la majoria del temps se’l passava tancat a l’habitació, jugant al mateix joc que la ona estava jugant (no perquè ell  ho hagués explicat, sinó mes be perquè la ona va veure al seu ordinador la pantalla d’inici del joc) així que ni el Jofre sabia que ella hi jugava també, ni ella sabia el nom d’usuari del seu germà.

Pel que fa a la partida, des de que el PixiePink96 abandonà el joc, estava comportant que la ona estigues patint les conseqüències, perquè ara els atacs de the Hound es concentraven en ella, I s’havia de reconèixer que seria molt rarot, però sabia com atacar. En els últims deu minuts l’ona havia perdut tota la infanteria que havia pogut millorar mentre el seus contrincants estaven enfrontant-se entre ells, I el seu regne s’estava destruint per moments, ja només s’aguantava la torre del rei.

A aquelles alçades  l’ona sabia que perdria la partida, però el que tenia molt clar era que si havia de morir, moriria matant, així que agafà  al seu rei I començà a atacar a tot el exercit del seu contrincant. amb un sol atac esborrà del mapa a una tercera part, I seguí atacant sense preocupar-se per la defensa, I així va ser Durant els següents deu minuts. fins que al final the hound contraatacà amb el seu rei, tornant al rei de la ona en farinetes. Just abans de que el rei moris l’ona va deixar un missatge al seu contrincant per despistar-lo, ja que sabia que perdria de totes maneres, només volia pagar amb la mateixa moneda. El comentari deia: atrapat a la teva fira.

l’ona va respirar profundament I se’n va anar al lavabo. Es va rentar la cara i just quan estava a punt de eixugar-se-la amb la tovallola va sonar el timbre. Segur que era la mar, la xicota pesada d’en Jofre, de fet ja estava trigant en arribar, normalment trucava mitja hora abans. L’Ona va sentir com la Mar saludava educadament a la seva mare i pujava ràpidament les escales cap a l’habitació d’en Jofre, jutjant per com la coneixia l’Ona sabia que allò significava una discussió, i no s’equivocava.

Mentre ells dos s’escridassaven la germana petita va tornar cap a la seva habitació, i l’estona que va durar el trajecte va sentir, uns quants plors de noia, un noi respirant profundament, uns quants plors més i uns crits els quals l’Ona va sentir, farta, ball de final de curs i almenys en Lluc no m’ignorarà. Tot seguit va sentir com la porta de l’habitació s’obria una vegada i uns passos que es dirigien cap a la porta principal acompanyats de plors. `d’altre banda també va sentir un cop de porta molt fort i un soroll de trencadissa que provenia de l’habitació d’en Jofre. L’Ona va sortir de la seva habitació i va veure al terra una foto d’ell i la Mar estripada i el marc de la foto tot destrossat al terra. Els va recollir i els va tirar a la paperera i quan va arribar un altre cop a la pantalla del seu ordinador va veure el comentari del seu contrincant el qual havia respost el missatge de l’Ona dient: tots estem atrapats a la fira d’ algú, pot ser que hagi guanyat aquesta partida però a canvi he perdut alguna cosa molt més important.

 
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3034
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  929 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  242 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  117 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  213 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  267 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]