Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



callom
Lloret De Mar
 
Inici: La casa del silenci

Capítol 1 Una idea lluminosa
Divendres 7 de febrer:


Avui he trobat un violí sense una corda. He decidit quedar-me’l, mai se sap quan et pot fer falta. Normalment a l’abocador només trobem coses massa trencades que no poden ser reutilitzades, però avui he estat de sort. També m’he quedat un llibre ple de pols, que he començat a llegir un cop he arribat a casa. Tracta sobre una noia que somia en convertir-se en una cantant superfamosa, però a l’escola no cau bé i li és molt difícil. Per això decideix unir-se a un cor on tothom és com ella i té el mateix somni. Crec que el llibre m’enganxarà.





Dilluns 10 de febrer:


M’he posat una mica gelosa. Bastant. La veritat és que m’he posat molt gelosa. L’Oriol i la Carla estan tot el dia enganxats, encara que no surten. A la Carla no la puc ni veure. És la típica noia popular que es pensa que el noi més guapo de l’insti li pertany... He de confessar que l’Oriol m’agrada. L’única persona que ho sap és el Miquel, el meu millor amic, la persona amb qui puc confiar de veritat. El que admiro més d’ell és que m’estima per qui sóc, i sé que no és gens fàcil, tinc un caràcter difícil.





Dimecres 12 de febrer:


El Miquel m’ha arreglat el violí, està fet tot un manetes. Diu que de gran vol ser enginyer o mecànic. M’he posat a tocar el violí pinçant les cordes, el Miquel m’ha dit que se’n diu pizzicato. Quan ha marxat les meves germanes bessones, l’Aina i la Laura, tornaven de l’escola. Són les nenes més pesades que he conegut mai. Per no escoltar-les, m’he tancat a l’habitació i m’he posat a tocar el violí. La meva habitació és molt petita, igual que la resta de la casa, ja que els meus pares no es poden permetre res millor.





Divendres 14 de febrer


Avui és el dia del enamorats. Ho trobo una tonteria. Només serveix perquè les floristeries guanyin diners. La majoria de les noies del meu curs esperen amb ànsia el regal que els farà el seu nòvio. La Carla ha rebut un ram de flors de l’Oriol, ara sí que surten. Ha començat a explicar a tothom amb qui es creuava pel passadís com li va demanar sortir... És per aquestes coses que odio Sant Valentí. Jo no esperava rebre res, però el Miquel m’ha regalat l’arc del violí. Ha sigut una mica estrany, ja que entre el Miquel i jo no hi ha res. Però m’ha fet molta il•lusió, ja que a partir d’ara podré tocar-lo com una violinista professional.




Dimarts 18 de febrer


Aquest cap de setmana he començat a llegir el llibre, està molt interessant, ja vaig pel capítol sis! He d’aprofitar, ja que la setmana vinent tinc un examen cada dia. M’agrada molt la història de la protagonista, la Taylor. Em sento identificada amb ella. Potser estar en una coral no estaria malament... Però això seria molt difícil ja que al meu institut no hi ha cap, i no podria pagar una escola de música que sí que en tingués. Per això he decidit de proposar-ho al meu professor de música, en Carles, ja que em té “enxufada” per la meva habilitat a l’hora de tocar la flauta dolça. Primer però li ho diré al Miquel, ell em dirà si és una bona idea.






Dijous 20 de febrer


“Estàs boja! Només a tu se t’hauria acudit de muntar una coral! Però... perquè no? Seria divertit.” Aquesta és la resposta del Miquel que em va donar ahir, just quan vaig acabar d’explicar-li les meves intencions. Així que avui li he preguntat al Carles i li ha semblat bé. M’ha dit, però, que li ha de demanar permís al director del institut i han de posar-se d’acord amb els pressupostos i no sé què més... quan els adults comencen a parlar de polítiques i economies desconnecto instantàniament. Per mi, ha estat un “Sí”, ja que més tard el nostre tutor ens ha penjat una llista a la classe amb el títol: T’agradaria formar part d’un grup musical? Si és així, escriu el teu nom. Diuen que si aconsegueixen mínim 4 integrants es podria començar a fer reunions per informar als pares.




Dissabte 22 de febrer


Estic totalment frustrada. Divendres, a última hora, se’m va ocórrer anar a mirar el full per inscriure’s al cor. Anava molt contenta però tota aquesta alegria va passar a ser tristor en dècimes de segon. El paper seguia tal i com el nostre tutor l’havia penjat el dijous passat. Ni tan sols un guixot o una paraula imbècil que escriu normalment la gent que es creu graciosa. RES. La idea de començar un cor ha estat la pitjor de totes des que vaig començar l’institut o fins i tot des que vaig néixer.





Dilluns 24 de febrer


Aquesta setmana tinc molts examens, així que no podré escriure gaire en el meu diari. Ja sé tocar una cançó amb el violí... Sabeu aquella de la pel•li tant bonica del vaixell que s’enfonsa? Ah... la de TITANIC. M’encanta aquesta pel•lícula, quasi cada mes la veig, em fa plorar molt, i la cançó és preciosa. Ara estudiaré física i química, que demà m’examino de factors de conversió, i el Miquel m’ha d’ajudar.





Dimecres 26 de febrer


Avui he anat un altre cop a mirar el paper de les inscripcions i hi havia una persona apuntada... Sabeu qui era aquesta persona fabulosa? La Carla. Per un instant he pensat d’agafar un bolígraf i d’anar corrents a tatxar el seu nom. Però quan estava a punt de fer-ho m’ha vingut una idea: la Carla és molt popular i segurament els seus amics també s’hi voldran apuntar, així que esperaré un o dos dies per veure els resultats, mai se sap...


 Comenta
 
Capítol 2 Un passat dolç
Diumenge 2 de març
He passat un cap de setmana una mica avorrit. Amb la meva família no he fet res i havia de quedar amb el Miquel però els seus pares el van castigar a l’últim moment perquè no havia fet els deures.
Estic nerviosa per veure el cartell demà. Crec que no s’haurà apuntat ningú més, però sempre em dic quer hauria de ser una mica més positiva amb mi mateixa. Els exàmens m’estan anant molt bé. He de treure bona nota així la meva mare em deixarà comprar-me un llibre per saber tocar el violí i tindré un bon nivell. Sé que està fent un gran esforç, perquè aquests tipus de llibres no són precisament barats, i li ho agraeixo molt.

Dilluns 3 de març
Visca! Avui ha estat un gran dia, porto bones notícies! Ja som quatre persones apuntades al paper: la Carla, la seva millor amiga Cristina, el Miquel (que finalment l’he convençut) i jo. Crec que encara tenim alguna oportunitat que s’apunti algú més. A part d’això tinc més bones notícies! He tret un 10 a Català i un 9 a Matemàtiques. Estic segura que aquest 9 de mates serà la meva pitjor nota dels exàmens que vaig fer la setmana passada.
Ja estic a punt d’acabar el llibre. La història està acabant molt bé! La Taylor està amb el noi que li agrada i està tenint molt d’èxit amb el musical que han fet a l’escola.

Dimarts 4 de març
Al•lucinada. Aquesta és la paraula que millor em podria descriure ara mateix. Ha passat alguna cosa que mai m’hauria imaginat... Ha arribat el Carles, el professor de música, i ens ha dit que si hi hagués un membre més a la banda, podríem començar a assajar amb ell. Jo pensava que com durant dues setmanes només ens havíem apuntat 4 persones ja no hi hauria ningú més interessat. Però m’equivocava de dalt a baix. De sobte l’Oriol ha alçat la mà demanant si es podia apuntar, i el Carles ha acceptat.

Dijous 6 de març
Aquest dia ha estat un dia ben normal, amb l’excepció d’una cosa. Quan he arribat a casa m’he posat a menjar l’entrepà que la mare cada dia em prepara per dinar a la meva habitació, i de sobte han trucat a la porta:
-Hola, em dic Cèlia. –Va dir la noia que hi havia plantada davant de la porta.
-Hola, que et puc ajudar en res? –Vaig contestar-li.
-No ho sé si t’hi has fixat mai en mi, jo vaig al teu institut, però sóc un any més petita.
-Ara que ho dius sí que et conec... –Des de que havia obert la porta sabia que coneixia aquella nena, però no de què em sonava.
-He vingut perquè m’he assabentat de que esteu intentant formar una banda. Jo toco la guitarra, i volia saber si podria apuntar-m’hi. –La Cèlia tenia una mirada hipnotitzadora, i se li notava la seva passió per la música.
-D’acord, em sembla bé, demà parla amb el Carles i t’hi apuntarà. –Em va semblar una bona idea tenir una guitarrista a la banda, així que no em vaig negar a la seva oferta.

Dissabte 8 de març
Aquest cap de setmana el tinc pràcticament lliure. Només he de fer uns exercicis de matemàtiques i una redacció de llengua. Així que he pensat que puc assajar alguna cançó per si a la banda ens fan cantar alguna cosa. No canto des de fa molt de temps. Concretament des que va morir el pare, ell era un músic de carrer que cantava i tocava la guitarra a canvi d’alguna moneda que la gent amable li donava. El pare cada nit abans de dormir em cantava cançons amb la seva veu angelical fins que em quedava adormida profundament. Potser no era la persona més rica del món, si parlem de diners, però com a persona i com a cantant, era el millor sense dubte. El pare va morir de càncer quan jo tenia nou anys. Des de llavors que mai més he cantat, ni tan sols en somnis. És una espècie de dol que em vaig prometre fer el dia del seu enterrament, però ara me n’adono que al pare li hagués fet feliç veure com la seva filla seguia els seus passos com a símbol d’admiració.

Dilluns 10 de març
Avui el Carles ens ha cridat a l’hora del pati per a fer una reunió sobre la banda. Ens ha explicat que assajarem un cop per setmana, els dijous a una hora que tothom té lliure. També ens ha dit que no haurem de pagar res ja que l’institut té diners reservats per aquests tipus de projectes. L’única cosa en que hem de contribuir és en pensar un nom pel grup. Hem fet una pluja d’idees entre tots i finalment hem fet votacions. El nom guanyador ha estat Mel, la proposta de la Cèlia. Jo he votat per aquest nom perquè m’ha semblat molt original, i perquè la mel és dolça, igual que era la veu del pare. A més jo tenia un ratolinet de mascota que quan vaig saber que era femella li vaig posar aquest nom. Així que Mel ha estat una bona tria, m’és molt familiar.

Dimecres 12 de març
Demà comencen els assajos de Mel. Estic molt nerviosa perquè com pensava, ens faran fer una petita demostració de les nostres habilitats vocals davant dels altres membres del grup. Em fa molta vergonya, però a la vegada vull fer-ho i en tinc moltes ganes, perquè serà la primera vegada que l’Oriol es fixarà en mi, i només en mi encara que sigui per uns pocs minuts. Per això he decidit de remenar les caixes on les meves germanes guarden la roba per veure si trobo alguna cosa maca per posar-me. Finalment he trobat un vestit que l’àvia ens va fer molt bonic de tons blaus, verds i turqueses bastant nou que em pot servir. A part d’això també m’he desfet la trena que acostuma a recollir-me el cabell cada dia i m’he pentinat el cabell. Me’l deixaré sense recollir, de manera que cau esquena avall fins arribar a la cintura.

Dijous 13 de març
La meva audició ha estat molt sorprenent, tan sorprenent que encara estic al•lucinant. Quan m’he posat davant de tothom he començat a cantar la cançó “When I Was Your Man” del meu cantant preferit en Bruno Mars. De sobte m’he quedat en blanc i no em sortia cap paraula, en aquell moment volia desaparèixer. Estava a punt de marxar plorant quan l’Oriol s’ha aixecat de la seva cadira i ha reprès la meva cançó. M’he quedat bocabadada. He sacsejat una mica la cara per treure’m les llàgrimes i la cara de tòtila que se m’havia posat, m’he apropat a l’Oriol i m’he afegit a ell cantant. Ha estat tan bonic. He mirat a la Carla i tenia cara de pomes agres, feia bastanta gràcia.

Dissabte 15 de març
No deixo de pensar en l’estrany succés de dijous durant la meva actuació, no he parlat amb l’Oriol des de llavors. Amb l’únic que ho he comentat ha estat amb el Miquel, estava tan estrany durant la conversa:
- Miquel no deixo de pensar en l’Oriol, vas veure com hem va salvar el dijous al Mel? Li estic tan agraïda, és un heroi per mi.
- Va Blanca no digues bestieses! L’Oriol no és cap heroi, només perquè es sàpigues la cançó i et donés una petita empenta per continuar.
- Per mi sí Miquel. Es tan guapo, encara recordo els seus ulls marrons i brillants mirant fixament als meus ulls plens de tristor i els seus llavis vermells movent-se amb delicadesa i suavitat. L’Oriol es perfecte.
- Blanca llegeixes masses novel•les romàntiques. L’Oriol no es perfecte, treu males notes i només fa que donar-li cops de peu a una pilota.
- Ui Miquel, que tens enveja?
- Blanca deixem el tema, d’acord?
No vaig insistir més en el tema i es va fer el silenci durant tot el camí a casa. Quan ens vam acomiadar hem va donar un petó a la galta i em va dir:
- No m’agrada discutir amb tu Blanca.
I abans de donar mitja volta per marxar va afegir:
- I tranquil•la els teus ulls no estan plens de tristor, s’ha de mirar bé dintre d’ells. Creus que això ho sap fer l’Oriol?
I va marxar.
 Comenta
 
Capítol 3 Uns objectius clars
Dilluns 17 de març
Avui s’han apuntat tres persones més a Mel: la Joana, que toca el piano; el Teo, trompetista; i el Blaine, qui canta i balla extraordinàriament. La Joana és molt callada i sempre està enganxada al Teo, suposo que és perquè no coneixen ningú més, i ja els va bé.
En Teo és un noi ben estrany, sempre està molt sol i quan li preguntes per alguna cosa passa de tu. Crec que té por de la gent, no té gaire vida social, i fuig del contacte amb les persones.
En Blaine és un noi que ha vingut d’Anglaterra, i es quedarà tot el curs estudiant aquí, ja que ha obtingut una beca. Sempre va vestit d’una manera molt estrambòtica i parla amb accent anglès, raons més que suficients perquè tothom se’n rigui d’ell i el deixi de banda. Em fa molta pena, ja que a mi sempre em saluda molt simpàtic i és molt bona persona.

Dimecres 19 de març
Avui m’he acabat el llibre que m’estava llegint, se m’ha fet curt i tot! Acaba “super” bé, ja que al final la Taylor està sortint amb el noi guapo, en Cory. El cor on participaven guanya un concurs molt important a nivell nacional, i gràcies a aquest premi tothom els comença a respectar a l’institut. Hi haurà algun concurs així a Catalunya? Si n’hi hagués sens dubte m’agradaria participar, ha de ser molt divertit i et deus sentir molt professional actuant en un escenari il•luminat, on l’immens públic només està pendent de tu durant uns quants minuts...

Dijous 20 de març
Avui l’assaig de Mel ha estat força intens. He preguntat al Carles si hi havia algun concurs important en el que poguéssim participar i m’ha dit que s’ha d’informar bé, però segur que n’hi ha. Com a bon director que és, s’ha posat al dia pel que fa a la música, i ens ha proposat diverses cançons molt actuals per cantar. Hem fet votacions i entre tots hem decidit que la primera que treballarem serà “22”, de Taylor Swift. Estic molt contenta perquè m’encanta aquesta cançó, i de moment la coreografia que hem començat a muntar és bastant fàcil i no l’he de practicar gaire. He notat que el Blaine i la Cèlia s’agraden per la forma de mirar-se. Avui a l’assaig no s’han tret els ulls de sobre, i han somrigut varies vegades. Com la Cèlia és amb qui em porto més de Mel i amb qui tinc confiança, li llençaré una indirecta perquè sàpiga que al Blaine li agrada, segur que li animo el dia! Tot això ho sé i en sóc tan experta només per l’experiència, jo miro igual a l’Oriol.

Diumenge 23 de març
Queda un mes just per Sant Jordi. L’única cosa que desitjo per aquest dia és... que l’Oriol em regalés una rosa i em demanés per sortir d’una forma molt romàntica, així la Carla es moriria d’enveja. Ara que forma part de Mel ens podem conèixer millor, i potser si m’esforço molt puc acabar cantant alguna cançó amb ell. Tothom sap que la música és una forma de transmetre sentiments i expressar-los. El dijous vinent decidirem les veus femenines i masculines principals, seran les encarregades de cantar com a solistes, i tindran les parts principals de les cançons. He de treballar molt per aconseguir ser la veu femenina més bonica de Mel i fer tots el “solos”, ja que hi ha molta competència. L’altre part per la que vull ser solista és perquè segur que la veu masculina principal serà l’Oriol, i cantar a duet amb ell és un forma d’apropar-me.

Dimarts 25 de març
Finalment ahir vaig parlar amb la Cèlia. Li va costar molt admetre que se sent atreta pel noi anglès. Jo li vaig explicar tot el que havia notat, i es va posar molt contenta. Vam arribar a fer un pla i tot: entre les dues ens aniríem apropant a ell i fent-nos amigues. Vam pensar que seria fàcil ja que ell agrairia una mica de companyia, ja que no té amics aquí a Catalunya. Així potser en Blaine ens aniria agafant confiança fins al punt de proposar-li a la Cèlia de ser la seva parella. El primer objectiu que ens hem proposat és asseure’ns al seu costat a Mel, una a cada banda. Ja veurem com surt!

Dijous 27 de març
Avui hem assajat a la classe de música, ja que era la prova perquè tothom mostrés el millor d’ell mateix i és l’únic lloc on hi ha piano. Al principi tothom estava molt amagat, però després l’ambient s’ha relaxat i hem rigut una mica.
Tothom cantava la cançó de “22” a la seva manera, amb un instrument per acompanyar si es volia, o amb coreografia inclosa. Jo he fet una versió on les parts no cantades tocava el violí, crec que m’ha sortit bastant bé, però jo esperava millor resultat. El Carles m’ha dit que toco molt bé, però que encara em falta millorar la tècnica (ell és violinista i en sap un pou). Jo li he explicat que ningú me n’ha ensenyat, que toco a oïda, i s’ha quedat molt sorprès. Crec que això em donarà punts alhora d’escollir solista. Demà penjarà una llista al suro del vestíbul on posi a quin grup vocal pertanyen les nostres veus, ja sigui soprano, “mezzo” o contralt per les noies; com tenor, baríton o baix pels nois. En aquest full també posarà qui són els dos solistes...

 Comenta
 
Capítol 4 Un amor d'escenari
Divendres 28 de març


No m’ho puc creure! Sóc solista amb l’Oriol, cantarem junts com a primera veu. Espera, això m’està passant a mi? En serio? M’ENCANTA! Avui és el dia més feliç de tota la meva vida, ja que hem quedat aquest dissabte per practicar.


La Cèlia i el Blaine s’estan fent molt bons amics, bé, potser més que amics... Estic contenta per ells, ara s’hi troben molt a gust a Mel. Avui ha vingut el Miquel a casa, feia temps que no venia. Està molt estrany, i sé que em menteix quan diu que no passa res. El conec des que teníem tres anys, i sempre s’ha mossegat el llavi les poques vegades que no deia la veritat. Potser li agrada alguna noia, sí segur que es això, se li nota als ulls.





Dissabte 29 de març


Avui he anat a casa de l’Oriol. És enorme! Clar que si ho compares amb la meva... El que més m’ha agradat de la casa ha estat la seva habitació, no per com està decorada, sinó perquè allà és on m’ha demanat per sortir. Des de divendres que estic als núvols, en un món ple de coloraines, arcs de Sant Martí i amor per tot arreu. ESTIC SORTINT AMB L’ORIOL!


Hi ha una cosa que m’ha sobtat molt. He trucat al Miquel corrents quant he sortit de casa de l’Oriol per explicar-li les notícies i semblava molest amb mi, m’ha penjat de seguida. Sembla que aquesta notícia tan meravellosa per a mi, a ell se li clavés com les agulles.





Dilluns 31 de març


Avui al insti l’Oriol i jo hem estat molt enganxats i la Carla es moria d’enveja, ja era hora de prendre la seva pròpia medicina. Ha estat un dia fantàstic. A més hem tingut una reunió de Mel perquè el Carles ens ha apuntat a un concurs de cors a nivell nacional. Ens ha dit que durant dues setmanes haurem de practicar molt ja que el concurs és el 7 d’abril. Estic molt nerviosa!





Dimecres 2 d’abril


Avui a l’assaig hem escollit les cançons. Primer l’Oriol i jo cantarem una balada, “Boig per tu”, de SAU, i després tots junts cantarem “Starships” de Nicki Minaj. Aquesta és una cançó més moguda i ens agrada molt a tots.


Aquesta tarda he quedat amb el Oriol en un parc molt romàntic. Hem assajat la cançó de “Boig per tu”. Ell acompanyava les nostres veus amb la guitarra, i la gent s’ha pensat que érem músics de carrer tot llençant monedes a la funda. Al final de la tarda ens hem repartit els 20 euros que havíem aconseguit.





Divendres 4 d’abril


Ahir va ser l’últim assaig de Mel a l’Institut abans del concurs nacional. Hem repassat la nostra actuació amb la roba que portarem i tot, i ens ha quedat fantàstica.


Les noies portarem un vestit fins als genolls amb molt de vol, de color blanc amb detalls blau cel. Els nois portaran una camisa blanca amb pantalons a joc i unes corbates descordades blaves. Tot sembla anar sobre rodes!





Dilluns 7 d’abril


He decidit emportar-me el diari al concurs, em dóna seguretat. Ara mateix em trobo al nostre camerino, i tinc la sensació d’haver-me quedat afònica i no poder cantar.


L’Oriol ha decidit que no venia, ja que tenia un partit de bàsquet. M’he enfadat molt amb ell, i hem trencat. Estic molt decebuda, l’Oriol no és la persona de la que creia haver-me enamorat, ens ha abandonat. M’ha abandonat.


Però de cop se m'ha il·luminat el cel, ho he entès tot, quan el Miquel m'ha dit que està enamorat de mi, que porta tota la vida i que ja no podia aguantar més. M'ha dit que se li trenca el cor cada cop que em veu amb l’Oriol, que ell no em mereix. Però l’he animat demanant-li si podia substituir a l’Oriol, ja que sap la cançó de memòria. Ha acceptat sense pensar-s’ho dues vegades i tot seguit li he fet un petó als llavis, adonant-me de què cega havia estat ignorant l'amor d'en Miquel tots aquests anys.


Miro entre les cortines del teatre i no hi ha ningú. Tot just arriba el trompetista, amb la seva estimada trompeta, esperant a acompanyar la següent actuació: la nostra.


 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0000
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  0 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  0 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  0 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  0 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  0 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]