Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



guillem Donadeu
Gavà
 
Inici: Dos taüts negres i dos de blancs

Capítol 1 L'atac del Cobra


El crit de la padrina exigint-me que em llevés, que ja eren dos quarts de set, de cop em feia volar dels dits el niu de moixons que el meu somni infantil havia capturat.


Devia tenir nou o deu anys, aquell estiu, i llevar-me de matí, encara que em fes mandra, també m’omplia d’orgull. Em posava a l’altura dels adults, de mon germà i dels pares, que havien de matinar de valent perquè al cor de l’estiu calia aprofitar tota la fresca del matí. Ells ja feia potser dues hores que eren al tros segant a tot drap. La padrina s’havia quedat a casa per tenir cura de mi i de les dues germanes més petites. El padrí no era a casa ni al tros.


Quan vaig arribar al menjador del mas vaig notar que passava alguna cosa, des de petit he tingut aquesta sensació quan s’apropava algun perill, vaig anar ràpid fins la cuina on la padrina estava amb ma germana i li vaig preguntar: on és el Padrí?-està reunit amb uns visitants- va dir mentre abocava la llet al got de ma germana-intenta no molestar-lo. No recordo si va ser la curiositat o la por a que li estigues a punt de passar una cosa dolenta però vaig anar al la porta del despatx del padrí Serafí i vaig entreobrir la porta, per la porta vaig veure un home vestit amb una gavardina negra, molt alt i forçut amb un tatuatge d’una cobra al braç dret que aguantava al padrí per el coll de la camisa metres el sacsejava amb una mà i li cridava: que vol dir que no vols pagar!?-que ja n’estem farts!-li va crida el padrí- no se perquè necessitem la vostra protecció, si aquí no passa mai res- em sembla que no ho has entès- va dir una altre veu- correcte- va dir una tercera persona- si no pagues pagaràs les conseqüències- en Serafí va intentar en va que l’home el deixes anar i va dir: no podem pagar, no hem aconseguit suficients beneficis amb el tros, deixants en pau. L’home del tatuatges el va deixar caure al terra, després, mentre el padrí Serafí s’intentava tranquil•litzar, pensant que ja havia acabat el tràngol, va treure’s una pistola de la gavardina i va apunta el padrí amb ella. En veure-ho vaig entra i vaig cridar: no!- l’home del tatuatge es va gira i em va aixecar del terra com qui aixecava un pedreta i em va mirar. Després es va gira als dos homes que estaven a la habitació amb ell. Anaven els dos amb gavardines negres i ulleres de sol, a més portaven barrets que els tapaven el cap. L’home del tatuatge va dir-me: qui ets, esquif?-em dic Aron- li vaig dir tot tremolós- i vostè qui és?- el meu nom no és important, però si el meu sobrenom- va dir l’home- soc en Cobra i estic aquí per cobrar la protecció que em deu la teva família- ni li dirigeixis la paraula!- va crida el meu padrí- protecció? I de que ens protegiu?- li vaig preguntar- el Cobra va somriure amb malicia i va respondre’m: us protegim de les bandes, ja que esteu al territori de la banda dels ofidis, això fa que, o pagueu la protecció o hi haurà conseqüències- no et tenim por ni a tu ni a la teva organització i deixa en pau el meu nebot!-com tu vulguis- va dir el Cobra molt irritat, després em va llençar contra la finestra, vaig impactar contra el vidre i el vaig traspassar amb una trencadissa de vidres, vaig caure al terra, tot el cos em feia molt de mal i vaig perdre el coneixement. Em vaig despertar en un hospital unes hores més tard. El mas havia estat cremat, el meus pares havien mort i els padrins havien desaparegut amb les meves germanes.


Aquest record gira per la meva ment encara, quinze anys després de l’incident, mentre vigilava un grup de membres dels ofidis que es preparaven per assaltar una joieria d’una altre banda de la ciutat, eren tres homes armats amb rifles i portaven bufandes. Jo em trobava al balco d’un tercer pis, vestia amb una jaqueta negra que m’arribava quasi fins els peus, unes botes reforçades amb una sola especial perquè no fes soroll mentre camino, la jaqueta la portava descordada i sota portava una armadura per protegir-me de les bales. Els tres homes van carregar les armes, dos van entrar a la joieria i el tercer es va quedar a l’entrada. Aprofitant que estava sol per saltar des del balco al terra, l’ofidi va mira cap al cel en sentir-me caure, però no va tenir temps de cridar abans de que li caigués al damunt, d’un cop quedà inconscient, ràpid em vaig posar contra la paret perquè no em veiessin i vaig mirar a dintre de reüll, un dels homes estava amenaçant el dependent mentre l’altre carregava les joies en una bossa, aprofitant que cap dels dos mirava cap a l’entrada, segurament perquè creient que el seu company els cobria, i vaig entrar a la joieria, atrapant per el coll el que estava posant les joies al sac i el vaig deixar inconscient, per desgràcia el seu company em va sentir i es va gira ràpidament: l’emmascarat!-va cridar l’ Ofidi, ja que per ocultar la meva identitat portava una mascara de ferro a la cara. L’home em va apuntar amb l’arma i va disparar-me però en un parpelleig vaig aparèixer al seu darrere, l’atracador va intentar colpejar-me amb el rifle al cap, jo vaig atrapar l’arma amb la ma i li vaig prendre d’una estrebada, després li vaig colpejar a les costelles amb el genoll i aprofitant que es va corbar per protegir-se l’estómac el vaig tombar d’un cop de puny a la cara.


De cop i volta van començar a sonar sirenes de la policia i com que no els hi acabaven d’agradar els meus mètodes vaig sortir ràpid de la joieria i vaig córrer carrer enllà, d’un salt vaig pujar fins un balcó, van passar dos cotxes de policia per sota del balcó, però em vaig arrambar contra la paret i no em van veure passar. Vaig recorre tot el barri quan em vaig trobar amb un membre dels ofidis, quan em va veure em va dir: mira quina sort que tinc, el Cobra ofereix molts diners pel teu cap- després em va disparar amb el seu fusell, però amb un gest les bales es van congelar a l’aire i tot es va quedar immòbil, aprofitant que el temps s’havia atura per tothom, excepte per mi, vaig esquivar el conflicte i vaig continuar cap a la base.

La base era un subterrani secret que havia situat sota casa meva, l’habitació era bastant gran, tenia una radio amb la qual interceptàvem la senyal de la policia, dos ordinador i un arxiu físic on guardàvem els expedients importants de les ultimes incursions, en un ordinador estava en Pau gestionant el sistema de seguiment, ja que a la mascara duc una càmera i un receptor de so i la meva germana Nina revisant l’influencia de les bandes i els seus moviments. El primer en dirigir-me la paraula va ser en Pau, que em va dir: Aron, hi ha una cosa que fa temps que et vull preguntar, si no et fa res- de que es tracte?- li vaig preguntar encuriosit- que és això que fas, que estàs en un lloc i de sobte estàs en un altre punt? Com t’ho fas per aturar o esquivar les bales?- faig màgia negra-vaig respondre-li com si fos la cosa més normal del món- puc tele transportar-me en distàncies curtes, alentir o parar el temps així com repel•lir o atreure objectes, ho puc fer des de que era molt petit- en Pau es va quedar com paralitzat i quan semblava que anava a respondre ma germana el va tallar dient: germà, mira qui ha arribat a la ciutat- qui?- li vaig preguntar- el Cobra- va dir amb una veu tenebrosa.

 Comenta
 
Capítol 2 La picada de la Vibra
El Cobra, cap de la banda dels ofidis, la més violenta de la comarca havia tornat a la ciutat, la seva aparició havia sigut seguida per l’assassinat d’un home al mig del carrer, segurament l’havia confós amb mi. A més dels problemes personals que tenia amb ell, eliminar la banda dels ofidis era important pel fet de ser una de les més grans que hi havia, per això ma germana s’havia posat a extreure tota la informació que podia dels sistemes de la policia. Es va girar de cop, em va apropar un full i em va dir: l’arma utilitzada pel cobra l’ha fabricat en Piero, com ja sabràs és l’artesà d’armes modificades més famós del país, potser del món i tot- en resum- vaig respondre- que ja és hora que visiti aquest Piero- correcte, però recorda que l’important és trobar el Cobra, no aturar la producció d’en Piero- em va avisar mentre sortia- recorda que si el tanquen podria causar-se un daltabaix.

La casa d’en Piero no em va ser difícil de trobar, donat que tampoc s’amagava gaire, ja que les bandes no el molestaven i la policia no s’atrevia a anar a per ell, per la reacció que podria causar entre les bandes. Vivia en un pis no molt gran, per tractar-se de la casa d’una persona tant important per les bandes. Tota ella estava plena de artefactes estranys, armes i munició de diferent mida i estranys accessoris de utilitat dubtosa en alguns casos. En Piero estava assentat a la seva cadira retocant una pistola. Vaig passar la ma per davant del pany de la finestra, que es va obrir lentament, després vaig entrar a la casa i em vaig acostar fins arribar darrere seu, l’home tenia el cabell marró, unes petites ulleres que li penjaven del nas i era bastant escanyolit. Vaig agafar-lo del cap per l’esquena i li vaig fer xocar contra la taula, l’home va fer un intent de queixar-se però jo ja l’havia aixecat de la cadira i l’havia estirat contra la taula i li vaig dir: que saps del Cobra?!- en Piero suava molt, segurament pels nervis fent que tartamudeges- no se de qui em parles-vaig aixecar la part superior del seu cos de la taula i el vaig fer colpejar amb força contra ella, en Piero va deixar anar un crit i em va dir: et refereixes al líder dels ofidis?- si- li vaig cridar- que en saps d’ell?- un membre de la seva banda fa un moment s’ha endut un carregament que m’havia encarregat, era una noia, rossa amb ulleres de sol i una camiseta blanca amb els costats negres, bastant escotada- veig que ets observador Piero- li vaig dir mentre el deixava caure al terra-prefereixo que no sigui mentida-espera- em va dir des del terra- també se on ha anat, el Cobra l’ha enviat a carregar alguna cosa a una fabrica propera, si t’afanyes potser la trobaràs.

Vaig sortir corrents de casa del Piero en direcció a la fabrica, mentre vaig contactar amb la base: la descripció de la persona que ha enviat el Cobra, saps qui és?-si- va respondre la meva germana- només es pot tractar de la Vibra, és l’únic membre femení de la banda- té antecedents- si, un moment- va exclamar en Pau- que és això?!- que passa li va dir la meva germana- escolta Aron- em va dir- segons això els seus antecedents son aquests: coacció, robatori de diferents bancs i joieries, cap sense us de la violència o armes, agressió, suborn i altres delictes menors com fuga o desobediència a l’autoritat- em sembla que això serà fàcil- a mi també m’ho sembla em va respondre.

Vaig girar la cantonada i allí es trobava la fabrica, pel carrer la gent es movia tranquil•lament, al cap i a la fi érem un dimarts a les onze del mati. La gent que passava s’apartava del meu camí en veurem, alguns fins i tot s’allunyaven de mi, en un moment em vaig plantar a la porta de la fabrica, vaig mirar al cel i vaig veure una finestra oberta, vaig tancar el puny vaig enfocar l’energia cap a la finestra i en un segon em vaig trobar dintre la fabrica. Després de recorre un passadís vaig arribar a una sala molt gran on uns homes carregaven caixes en un camió molt gran, la Vibra es trobava al mig de l’acció supervisant el bon funcionament de l’ operació. Em vaig apropar utilitzant les caixes com a cobertura, vaig atrapar un dels treballadors i el vaig tombar, després em vaig moure ràpidament darrere d’unes caixes que s’havien de moure, encara que no me’n vaig adonar. Un dels homes va aixecar la caixa, en veure que no hi havia temps de sortir vaig sortir de darrere la caixa en el precís moment en que la va aixecar i li vaig donar un cop de puny a la cara, l’home va sortir volant uns segons i va impactar contra la paret. La resta de les persones que es trobaven a l’habitació es van llançar contra mi, un em va intenta dona una puntada de peu, jo el vaig atrapar de la cama i el vaig llençar contra un dels seus companys, després em vaig acotxar esquivant el puny d’un altre dels meus rivals. Els altres tres homes van treure les armes de foc, quan anaven a disparar-me la Vibra va aixecar el braç i va cridar: baixeu les armes, jo m’encarrego d’ell-.

Tots el Ofidis van guardar les armes i van pujar al camió, que va arrencar, vaig començar a córrer per impedir que marxessin però la Vibra em va barrar el pas, vaig intentar esquivar-la i ella em va colpejar amb el braç i em va tirar al terra, em vaig posar dret d’un salt i em vaig posar en oposició amb la meva rival. Ens vam quedar un moment en silenci, quan li vaig dir: perquè treballes amb el Cobra, no sembles com els altres, em refereixo que amb el temps que portes a la banda i encara no has comes cap delicte major, comparat amb els altres caps importants de la banda- jo no soc de la banda pel gust de matar ni pels diners, no com la majoria dels seus integrants, jo el que vull és respecte i demostrar que soc la més forta- va dir mentre colpejava la paret amb el puny– i tu ets el rival perfecte per demostrar la meva habilitat- un moment, abans de res- vaig dir-li– respon una última pregunta, que portava aquell camió? Armes?- la Vibra va fer que no amb el cap i va dir: menjar, aquell carregament és per una festa que fa el cap, però això no es el teu problema principal, defensat!

La Vibra va intenta colpejar-me amb un cop frontal amb el puny però jo em vaig acotxar, després li vaig llançar un cop a l’estómac que va evitar contraient el cos endarrere, després em va intenta donar una puntada de peu a la cara, però jo vaig atrapar el seu peu i li vaig fer donar una volta sobre si mateix, ella, però, va aprofitar el llançament per agafar impuls amb l’altre peu i colpejar-me la cara amb ell, el cop em va fer mal, però em vaig redreçar cap a ella i li vaig donar un parell de cops amb el puny a la cara i una puntada de peu a la seva cama dreta, acció que va fer que perdés l’equilibri i es caigués al terra. La Vibra es va aixecar amb la ma a la galta mentre murmurava paraules intel•ligibles, després va anar fins una de les caixes i va treure unes botes, es va treure les sabates de talo que portava i es va posar les botes, després, en veure que les seves ulleres de sol grogues s’havien trencat se les va treure, els seus ulls eren vermells i semblava que llancessin espurnes. Amb un gest, la seva ma es fa inflamar, cremant les ulleres i va cridar: comença el segon assalt!
 Comenta
 
Capítol 3 Les Vibres no tiren foc
La Vibra va comença a caminar cap a l'esquerra, mantenint-se sempre al meu davant mentre movia les seves mans, que estaven rodejades de foc. Era evident que ella també era un ésser excepcional que havia aconseguit dominar les arts màgiques, per això em vaig preparar per un combat ferotge. La Vibra va ataca primer amb el puny esquerra, que jo vaig esquivar, després, aprofitant l'impuls, va intentar tocar-me amb el dret però jo el vaig bloquejar amb la mà, el gúa que portava a la mà es va socarrimar, reduint-se a cendres. Per evitar que em cremes la mà li vaig donar un cop amb el genoll a l’estómac, ella com a resposta em va retorçar el braç i em va llençar contra la paret, vaig repenjar les cames contra la paret i em vaig impulsar contra ella, que em va tirar tres boles de foc, que per sort, vaig poder esquivar.
L'enfrontament va transcórrer de manera brutal i ferotge durant com a mínim una hora, vam desplegar totes les nostres habilitats, però seguíem empatats, un davant de l'altre, amarats de suor i sense poder saber quan duraria l'energia del rival. La Vibra va tallar el silenci dient: ets un rival difícil, ho accepto, a més – va afegir posant-se la mà a l'estomac – crec que m'has trencat una costella – tu tampoc ho fas malament – li vaig respondre – encara que tinc una resistència sobrehumana em fa mal tot el cos, però això s'acaba aquí! Vaig transportar-me a gran velocitat davant seu aprofitant la poca energia que em quedava i li vaig segar les cames arrossegant el peu per el terra i mentre queia li vaig trencar la cama dreta – merda! - va cridar – això m'ha fet mal, però al cap i a la fi era un combat, no et guardo rancor – gràcies, suposo – vaig respondre-li – això vol dir que et rendeixes? - si – va dir entre queixes – ets mes fort que jo. Anava a preguntar-li la informació que volia quan vaig sentir la veu del Cobra que deia: Vibra, m'has fallat – em vaig girar i vaig veure una pantalla on es veia el Cobra – m'imaginava que ni tu podries aturar aquest home – va continuar – per això l'edifici esta ple d'explosius, en un segon els dos morireu en l'explosió, així que adéu, emmascarat, fins mai!

Tot el nostre voltant va començar a explotar, però vaig pensar ràpid i acumulant la energia que em quedava, vaig paralitzar el temps. Sabia que el temps no duraria aturat fins que volgués, per això em vaig carregar la Vibra al coll i vaig començar a córrer cap a la sortida, però l'explosió em va atrapar abans de que aconseguís sortir al carrer i vam acabar els dos contra la paret, després vaig rebotar contra un contenidor de la brossa i vam caure al terra. Em vaig aixecar atordit i adolorit, però no semblava que tingues ferides importants, en canvi la Vibra semblava que no hagués sortit tan ben parada com jo, la vaig arrossegar fins la paret i la vaig repenjar contra ella i vaig veure que entreobria els ulls, en veure que encara estava conscient li vaig dir: estàs bé? estàs ferida? – estic viva – va respondre sense esma – però em sembla que no puc moure ni les cames ni els braços, però et puc donar la informació que vols – no vols que et porti a l’hospital? – li vaig dir preocupat – podries morir si no reps tractament – no et preocupis per mi – va respondre fent un gest amb el cap – tinc la capacitat de curar-me ràpidament fins i tot de ferides que a simple vista serien incurables, així que pregunta, ràpid! – vaig bufar, veient que no la faria entra en raó i li vaig preguntar: on puc trobar en Cobra? – demà passat en Cobra fa una festa per tancar un dels seus negocis – va dir – en una taquilla del club de golf hi ha les invitacions per la festa, agafa-les – i les claus!? – vaig exclamar-me – on són, no voldràs que trenqui totes les taquilles? – com a resposta va senyalar amb el cap cap avall, jo vaig mirar i vaig veure que la clau li penjava del coll, però la portava per dins de la camiseta, en veure-ho li vaig dir: la puc agafar? – agafa-la sense por – va dir mentre movia tot el que podia els braços.

Vaig empassar saliva, vaig estirar la mà i vaig recollir la clau i la vaig treure. La clau era de ferro, tenia un plàstic rodo amb el numero 62, una bona pista. Em vaig endur la ma a l’orella i vaig connectar el comunicador: Pau tinc la informació, a més d’una convidada – espera! – va cridar la meva germana – no portaràs una subordinada del Cobra a la base! – ex-membre – vaig aclarir-li – a més, si la deixo aquí morirà – però... En veure que la discussió es podia fer molt llarga vaig apagar el comunicador, em vaig carregar la Vibra a l’esquena, la vaig pujar a cotxe i la vaig dur a la base per curar-la.

Encara que no s’haguessin mostrat molt favorables a la idea de dur la Vibra a la base ja havien preparat un llit on estirar-la, donat l’estat en el que es trobava no va poder oposar resistència i es va deixa portar fins allí. Vaig estirar la Vibra al llit i vaig anar a la nevera, ni la meva germana ni en Pau es van apartar del seu lloc ni em van dir res quan vaig entrar, però sabia que ho feien perquè no el hi digues que al final han vist que jo tenia raó. La Vibra es va incorpora i va intentat aixecar-se, però li vaig dir: és millor que no t’aixequis del llit Vibra, encara estàs malament – diguem Anna – va dir mentre es tornava a estirar – Vibra és el meu sobrenom, però ja no el vull –. Vaig obrir la nevera i vaig treure dos elixirs, dos ampolles amb una beguda de color vermell intens, vaig destapar una ampolla i me la vaig beure d’un glop, les propietats màgiques de la beguda van curar a l’instant totes les meves ferides. Després li vaig donar l’altre elixir a l’Anna, que se’l va beure sense preguntar que era, l’efecte va ser automàtic, demostrant que les seves capacitats i les meves estaven molt igualades. Vaig agafar la clau de la taquilla i li vaig preguntar: aquesta clau obre una taquilla del club del club de golf? – si – va dir com si li hagués molestat la meva pregunta – és un lloc on no buscaries.

Era la una del migdia quan vaig arribar al club de golf, donat que no hi havia ningú esperant-me vaig entrar tranquil•lament i sense mascara, ja que jo era soci del club, sobretot perquè alguns líders de les bandes els hi agradava reunir-se allí. La recepcionista va agafar la meva targeta i em va obrir la porta. Vaig accedir la zona de taquilles i allí vaig obrir la taquilla, a dins hi havia la invitació, era totalment verda amb el logotip dels ofidis i la direcció, a més, no portava nom ni cap numero que els permetés veure que era robada.

Estava a punt de marxar quan vaig veure que entrava un home sospitós, que es va dirigir a la taquilla que jo acabava de saquejar, en veure que estava buida, l’home va revisar-la a fons i va cridar: merda, si el cap o descobreix segur que s’enfadarà molt, val més que l’avisi – l’home va treure nerviós el seu telèfon mòbil i va comença a teclejar un numero de telèfon, quan va començar a sonar, després de mirar que estiguéssim sols em vaig posar la mascara i el vaig adormir amb un dard narcòtic, vaig assentar-lo en un banc i vaig agafar el telèfon, concentrant-me perquè tenia que copiar la seva veu, la veu del Cobra va sonar a l’altre extrem del telèfon dient: digui? – senyor – vaig respondre intentant agafar un to adequat – ja he recuperat la incitació de La Vibra, l’emmascarat encara no l’ha robat – perfecte! – va respondre satisfet – ara destrueix-la i perquè l’emmascarat no s’apoderi de la informació del teu telèfon destrueix-lo també – vaig estripar un full que portava a la butxaca i li vaig dir – ja esta fet, senyor – perfecte – va dir – ara recorda, l’emmascarat podia estar a prop teu, per això no et presentis a la base fins demà, Cobra fora.
Vaig inserta un chip al telèfon perquè quan truques a qualsevol numero redirigís la trucada al meu mòbil, després li vaig guardar a la butxaca i el vaig despertar. L’home es va despertar i em va preguntar: que ha passat? – no ho se – vaig dir-li – quan he entrat ja dormia. L’home va fer un gest de resignació i em va dir – gracies per despertar-me. Vaig sortir del club de golf i va sonar el meu telèfon, evidentment era el membre dels ofidis, vaig concentrar-me i vaig respondre dient: digui? – bon dia cap – va respondre el meu interlocutor amb un fil de veu – soc en Serpentina, tinc que comunicar-li que l’emmascarat s’ha endut la invitació – com!? – vaig cridar-li com si m’hagués enfadat – no et vull veure en tot el dia, em sents! – vaig cridar-li – ah! – vaig afegir – destrueix el teu telèfon, l’emmascarat podria estar a prop teu encara, Cobra fora – i vaig penjar el telèfon.

Vaig encendre el comunicador i li vaig dir a l’equip: molt bé nois, ara comença la última fase del pla, caçar el Cobra.
 Comenta
 
Capítol 4 L'ultima mossegada de la Cobra
Havien sigut vint-i-quatre hores de preparació, però tot ja estava llest pel cop final. Ens vam reunir tots a la base, la meva germana, en Pau i l’Anna estaven assentats en unes cadires a una taula amb tota la informació sobra l’operació Cobra. Vaig començar a explicar l’operació amb aquestes paraules: molt bé, tot aquest dies de preparació donaran d’aquí poc els seus resultats ja que ferirem de mort una de les organitzacions més grans del país – un moment, Aron – em va tallar l’Anna – no voldràs entrar tu amb la invitació, no? – per què no? – vaig respondre perplex – hi veus algun problema – si – va dir com si fos evident – si et presentes allà amb la invitació no et deixaran entrar, només poden entrar membres importants de les bandes més grans de la ciutat, sense comptar empresaris o polítics corruptes – ja ho sabia – vaig respondre tranquil•lament – a si?! – va exclamar en Pau, encara que tothom va fer cara de sorpresa – si – vaig afegir – per això no serè jo el que entrarà a la festa, qui anirà allí seràs tu Marta – la meva germana es va assenyalar amb el dit amb cara de perplexitat, en Pau i l’Anna també van fer cara de no entendre la meva idea – jo – va dir – si, tu – vaig dir – ja saps perquè – per què? Va preguntar en Pau – ma germana va baixar el cap i va xiuxiuejar – soc la líder dels Igualadors – com? – va exclamar l’Anna – no pot ser – en Pau va seure a l’ordinador i va obrir el mapa on sortia la zona d’influència de les bandes i va dir: aquí no hi ha cap banda que es digui així – sí – vaig dir jo mentre li prenia el ratolí i treia el filtre de bandes eliminades, fent que una banda que es deia Igualadors ocupes tota la ciutat – els Igualadors es la banda que intenta que les altres bandes recordin el seu lloc – va dir l’Anna – però fa uns mesos que la banda no imposa tant la seva llei.

La meva germana que s’havia deixat caure a la cadira va tapar-se la cara amb les mans i va dir: no puc – per què no? – li vaig dir – em vaig prometre que no tornaria a ser aquella persona – ets l’única persona que pot fer-ho – vaig dir-li – però si no vols, no t’obligaré si no vols fer-ho – ho faré – va dir amb determinació mentre s’aixecava – aquest és l’esperit – vaig animar-la mentre obria un armaria que hi havia camuflat sota una de les taules, d’allí vaig treure una capsa tancada amb dos panys i la vaig deixar damunt de la taula. En Pau i l’Anna van seure sense entendre que estava fent i li vaig dir a la meva germana – la clau – ella va treure’s el penjoll que era una clau i va obrir un dels panys i jo vaig obrir l’altre amb la meva, la tapa de la capsa es va obrir i vaig treure un braçalet – que és això? – va exclamar l’Anna – ara ho veuràs – vaig dir mentre li allargava el braçalet a ma germana, ella se la va quedar a la ma sospesant la idea i se la va posar.
L’Anna es va apropar a ma germana i li va dir – Marta, estàs bé? – si – va dir convençuda – millor que mai, però em pots dir Segadora – com? – va fer l’Anna mentre s’apartava d’ella – que li passa? – la personalitat de la líder dels igualadors es trobava “atrapar” dintre el braçalet, fent que canviï de personalitat quan se’l posa, però no estem aquí per parlar d’això, tenim una missió – que hem de fer ?– va dir la meva germana – estic llesta per fer caure el ofidis – perfecte – vaig dir mentre seia – el pla és el següent, la Marta entrarà amb una escolta a la festa, allí entrarà al lavabo i obrirà una finestra per la qual entraré. Una vegada estigui dintre de l’edifici m’infiltraré fins una habitació insonoritzada que hi ha a l’edifici i allí esperaré que em portis el Cobra amb alguna excusa, allí l’atraparé, l’entregarem a la policia i desmantellarem la banda o aconseguirem deixar-la molt afectada, fent que una altre banda l’ acabi de destruir – molt bé – va dir la Marta mentre s’aixecava – em vaig a preparar i a trucar un parell de membres de la banda perquè m’acompanyin, he de demostrar que la meva banda continua sent la més forta de totes.

La meva germana va baixar al soterrani deu minuts més tard, vestida per l’ocasió. En arribar va dir: un cotxe de la banda em vindrà a recollir en deu minuts, així que segueix-me sense que et vegin, d’acord – si – vaig respondre mentre em posava la mascara – Anna vens – l’Anna es va aixecar i va fer que si amb el cap mentre pujàvem al carrer.

Una limusina va parar davant de la meva germana i van baixar dos homes amb una jaqueta i un tercer li obria la porta, ella es va posar la jaqueta i va pujar al vehicle, que va començar a avançar, jo i l’Anna vam sortir al seu darrere, mentre anàvem cap allà li vaig dir a l’Anna: recorda que no hem de causar víctimes – no he matat mai ningú – va dir enfadada – no penso començar avui – perfecte – vaig respondre – tens alguna pregunta? – si – va dir – tens el carnet? – perquè m’ho preguntes – vaig respondre estranyat – perquè m’estàs fent conduir a mi – va dir mentre feia un gest cap al volant del cotxe – i una altre pregunta, com és que hi ha una habitació insonoritzada en un local de festes? – punt u – vaig afegir – se conduir, però no em venia de gust fer-ho, punt dos, la sala, vaig fer que insonoritzessin una habitació de manera estratègica per poder atrapar el Cobra sense que es senti el soroll en cas que presenti resistència. Aparca allà – vaig dir en veure que la limusina començava a reduir la velocitat. Vam baixar del cotxe i ens vam amagar per veure si el pla funcionava. La meva germana es va acostar a l’entrada i el porter va allargar la mà, ella va treure’s la invitació de la butxaca i li va entregar al porter ell la va mirar i va dir: tu qui ets? – no saps qui soc!? – va cridar – soc la líder dels Igualadors – diria que tu no estàs convidada – va dir el porter – ja parlaré amb el teu cap! – va dir mentre girava cua – un moment! – va exclamar una veu des de l’interior de la festa – la meva germana va somriure i es va girar com si estigues enfadada i el Cobra sortia de l’edifici – perdo per la rebuda – li va dir mentre la convidava a passar – una personalitat com tu pot entrar.

Jo i l’Anna estàvem asseguts sota la finestra esperant quant vaig rebre senyal del transmissor: Aron – vaig sentir que em deia el Pau per l’auricular – estàs segur que el pla funcionarà? – sí, vaig respondre – a més, ja no estem en condició de fer-nos enrere. Vaig sentir una estrebada i la finestra del lavabo es va obrir, vaig mirar l’Anna i vaig assenyalar-li que entres primera, ella va saltar, va agafar-se a la finestra i va entra a l’habitació, un cop a dins em va indicar que entres, repetint el procediment que havia seguit ella per entrar. El lavabo estava buit, segurament ja s’havia assegurat d’això, així que vam sortir a l’exterior, vaig mirar a la dreta i a l’esquerra, només hi havia un guardià en tot el passadís, però d’un cop al cap l’Anna el va deixar inconscient i el va arrossegar fins un dels lavabos i el va tancar dintre – ràpid – vaig dir-li – hem d’ arribar al punt de reunió. Vam seguir el passadís fins el fons, allí vam girar per un altre passadís que ens va porta fins el jardí, em vaig repenjar contra la paret i vaig mirar a l’exterior per la porta del jardí, allí estaven tots els convidats, per això vaig veure que no podia passar. L’Anna va arribar fins a mi i va mirar-me, dient-me: no podem passar – si – vaig dir – espera un moment – vaig encendre el comunicador i vaig dir-li a la meva germana – Marta, necessito que distreguis el convidat per que pugi passar – espera un moment – va respondre.

Vaig mirar al jardí i vaig veure com la meva germana s’acostava al Cobra i li deia alguna i ell li responia aixecant la veu, però encara massa fluix com per entendre el que deia això que la meva germana li dona un cop de puny el nas, fent que tots els convidats es girin cap a ells, aprofitant el moment per escolar-nos cap al segon pis creuant per el jardí i vam entrar a l’habitació.

Van passar uns quinze minuts quan la porta es va tornar a obrir i per ella van entrar la meva germana i el Cobra, com que estàvem amagats no ens va veure i va seure en una de les cadires. La meva germana va tancar la porta amb pany i forrellat, després es va dirigir al Cobra dient: s’ha acabat –. El Cobra segurament anava a preguntar perquè havia dit això, però vam saltar del nostre amagatall i ens vam tirar contra ell, el Cobra va reaccionar ràpid llançant l’Anna contra la paret i va intentar treure la pistola, d’una puntada de peu vaig llençar-li la pistola uns metres lluny i després li vaig colpejar amb l’altre peu a l’estómac, quan el meu peu va impactar en el seu estómac vaig notar com si hagués colpejat una roca, el Cobra, que no s’havia immutat em va agafar del coll i em va tirar a sobre de l’Anna, va somriure i va dir: no se com has arribat fins aquí emmascarat, però tampoc m’interessa gaire així que... – el Cobra calla de sobte i cau amb aplom al terra, la meva germana li havia donat una descarrega elèctrica amb la pistola tasser que portava sempre a sobre. Ella em va mirar i va dir: eliminem aquesta amenaça ja? – vaig fer que si amb el cap i el vam treure per la porta de servei.

Deu dies més tard el Cobra va ser jutjat i condemnat a vint-i-cinc anys de presó sense poder demanar permisos ni reduccions. Dos dies després, per desgracia, va se assassinat a la seva cel•la per un líder d’una altre banda, segurament perquè sabia informació compromesa. Després de la detenció del Cobra la banda dels ofidis es va desintegrar lentament i tots els seus integrants van abandonar-la, van se detinguts o van passar-se a una altra banda.

Així és com vaig desmantellar els ofidis, una de les bandes més importants de la ciutat i també com vaig venjar la meva família, però encara quedaven bandes funcionant, per això l’emmascarat havia de tornar a l’atac. Però això, és una altre història.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0000
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  0 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  0 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  0 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  0 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  0 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]