Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



ararpe
Alcalà De Xivert
 
Inici: La Faula

Capítol 1 La nit de Sant Joan
La meva iaia sempre m’havia dit que trobar aquests tipus d’aus al nostre voltant era molt rar , que n’hi havien, però poca gent tenia la sort de trobar-los.

Per tant,  trobarlos a llocs com aquest, tenia molt de significat. Al poble, deien que la gent que s’hi topava, solia tindre canvis propers en la vida: alguna cosa roïna s’arrimava per a poder portar algo bo a canvi.Per un moment el meu cap va voler anar darrere d’aquell preciós papagai; es més, vaig arribar  a tenir-lo sobre el meu cap diverses vegades, però algo va brillar al cel i de sobte aquell magnífic papagai va desaparèixer sense cap raó. Vaig decidir anar-hi a casa, pero no abans de tornar a aquell espai on havia començat tot. 



Vaig agafar el meu llapis, les meues aquarel.les, el meu bloc de dibuix i la meva cmara de fotos per a intentar recrear aquella meravellosa escena. 

Primer vaig començar a dibuixar la mar, el sol que feia poc que estava, després la xicoteta part del port que es veia, el peixarró, jo damunt del meu cavall i per últim vaig intentar dibuixar aquell papagai sobre el meu full. 



Ja quasi que era hora de dinar, així que vaig prendre una foto d’aquella escena que estava recreant per a poder-la acabar a casa. Quan vaig arribar, hi eren tots a la taula esperant-me per a dinar. Van començar a parlar, que si de la família de la meva amiga Ona, que si del pescader, que del net de la perruquera que es va casar el dissabte passat i jo intentant acabar el més ràpid possible per a poder tancarme a la meva habitació per a continuar el quadre que estava fent   d’aquell matí. 



Mitja hora després, quan quasi havia acabat, al meu avi se li va ocorrir un magnífic pla per a aquella vesprada. A la meva iaia sempre li havia agradatla tradició de Sant Joan de la nostra família; anar a les sis de la vesprada a la casa de la mar, passar tota la vesprada amb la família, sopar, riure, o xalar com deia ella i per últim saltar les set onades.

Aquest era el primer any que ella no estava; llavors vam decidir anar-hi i que aquesta tradició no es perdera, sabíem que la faríem feliç on estigués.

Vam agafar la barbacoa per a fer el sopar, la carn, el vi, les olives i les anxoves per a picar, l’altaveu per a posar Rocío Durcal, que era la cantant preferida de la meva iaia, l’aigua, les xancletes i les tumbones per a seure de nit vora la mar. Ho vam carregar als cotxes i vam moure cap a vall. 



Teníem mitja hora fins a arribar a la caseta de la mar, i eixa mitja hora me la vaig passar mirant per la finestra a vore si veia el papagai altra vegada. Però em vaig dormir, vaig somiar que estava a un lloc fosc, només hi havien uns llums a uns quants metres, un cercle blanc amb un reflex un poc més avall, a diversosllocs hi havia foc, els meus peus estaven plens d’una terra molt suau i al fons, molt al fons, jo vaig veure passar aquell papagai. 



Vaig despertar i ja havíem arribat: el primer que vam fer va ser descarregar aquells tres cotxes que estaven plens de trastos i connectar l’altaveu per a alegrar l’ambient. Hi erem tots al jardí de la casa, ballant i cantant. De sobte la meva mare va mirar el rellotge i eren les nou menys quart: entre el viatge, descarregar, ballar i cantar se’ns van passar dos hores volant. Havíem de fer el sopar  per a no fer tard, així que mon pare, el meu oncle i el meu avi van començar a fer la carn a la barbacoa mentres jo jugava amb els meus cosins. 

Vaig xalar moltíssim, de vegades venia al meu pensament la meva iaia i mirava al cel, veia una estrela i li feia un somriure d’ull a ull.



El rellotge marcava les vint-i tres i quaranta-dos, així que era hora de posar-se les xancletes, agafar les tumbones i seure vora de la mar per a saltar les set onades.

Faltaven tres minuts per a les dotze, i en aquell moment vaig aixecar-me de la tumbonaper a acostar-me a la vora de la mar, i quan em vaig girar per a observar la meva familia vaig tenir un dejà vu: estava a la mar, tot fosc, a uns metres estaven enceses les llums de la casa on passàvem la nit, la lluna amb el seu reflex a la mar, les fogueres de Sant Joan, els meus peus plens d’arena i al fons, molt al fons, hi era el preciós papagai sobre un fanal del port.

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2085
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  358 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  169 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  105 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  460 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  155 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]