Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



AMnereasoria
Manresa
 
Inici: Uns quants dies de novembre

Capítol 1 capítol I
 
S’han quedat sense llum, no poden més amb aquesta situació. En David porta gairebé 3 mesos a casa, no pot sortir de llit pràcticament. Fa uns dies el va trucar el seu cap, per informar-li que ja no calia que anés mes a treballar. 


No els hi interessa tenir gent de baixa, segurament haurà trobat algú millor que jo, cosa que no entenc, sempre hem felicitava per el meu bon treball, però n’estic segur que quan pugi sortir d’aquesta casa tant claustrofòbica, trobaré un de millor.  


Romeo, el seu compte bancari com a molt arriba als 50 euros. Però no perd l'esperança, el seu dia es basa en llevar-se d’hora i anar a buscar qualsevol feina. Esta tant desesperat que li es igual que fer per guanyar una misèria. 


Vaig a casa la Patro a dinar des de que me mare va morir. Tinc sort ella esta encantada de que hi vagi, portem 3 anys de relació , esta enamorada de mi fins a les empentes, suposo que jo no tant, però ara no es el millor moment per aclarir-me. 


Cada tarda hem passo a casa la Alda, intento anar 'hi cada dia, se que a ella li alegra i jo se que m’he de fer càrrec d’ell, no el puc deixar sense un pare que l’estimi. Hem quedo mirant el bressol, no te la culpa de res, la tinc jo per irresponsable, es algú que mai em perdonaré. 


Vivim en un poble petit, i els rumors se senten a tots llocs. Quan va néixer tothom es preguntava qui era el seu pare, i a dia de avui encara se sent, tenen una teoria feta de que es Jacob, clarament es un rumor fals. Si es veritat que ell porta enamorat d’ella des de que anàvem tots a l’institut, ella mai li ha fet massa cas. 


Sempre ha dit que estava enamorada de la persona incorrecte, algun cop he arribat a pensar que era jo. Durant un any ella i jo ens vam estar veien de amagades moltes nits, una d'aquelles nit jo havia discutit amb la Patro i me'n vaig anar a veure-la, va treure una ampolla de Ginebra, la nit va acabar malament com era d’esperar. Un mes després hem va donar la noticia de que estava embarassada, hem volia morir.  


M'entres tant la Patro estava a casa seva imaginant-se com seria la seva boda amb ell, amb una carrossa, cavalls blancs i un vestit blanc amb una cua que arrossegaria tota l'església. Inclús ella es plantejava demanar-li matrimoni el dia del seu aniversari. Va haver de deixar les seves pel·lícules i agafar la trucada del seu pare.  


-Hola pare! Com estàs? - Saturat de feina, tinc molts casos per investigar, i li vull donar una segona oportunitat a Romeo haver si em vol ajudar, en un altre de més senzill aquet cop, el trucaré aquesta tarda haver que hem diu, se que li anirà be algú de diners. I tu filla com estàs? - Be pare, res de nou, treballant. - M’alegro, però ja m’agradaria que posessis seny, casar-te, tenir fills, que noia ja tens una edat. - Sempre igual pare, t’assembles a la mare ja. 


Hores després va rebre una trucada. -Hola Fortuny, com va? - Bé, et trucava per comentar-te una cosa, aquets dies vaig fins a dalt de feina, et volia proposar un cas, mes senzill que l’anterior. - Digui'm de que es tracta. - Doncs una mare s’ha ficat en contacte amb mi, diu  que el seu fill esta estrany des de que va al bosc negre els divendres a la tarda, diu que pot ser consumeix alguna droga, i vol que ho abriguem. - Hem sembla bé, serè capaç. - Doncs serà el 15 de novembre, a las 10 de la nit en el bosc negre, el de les afores del poble. 


Quedaven dos dies per el 15 de novembre, ell no volia decebre a Fortuny per segona vegada, així que va agafar la furgoneta del seu company de pis i va dirigir-se cap el bosc negre, va investigar la zona i va buscar alguns amagatalls. 


Va caure en que, seria de nit, i hauria de tenir molta cura amb la llanterna. 


Al voltant hi ha una casa de pagues, va veure com un membre sortia d'allà i anava vestit amb unes botes altes, pantalons texans bruts de fang, i camisa de quadros. Li va donar una idea de com anar vestit. 


Va continuar caminant, i va trobar un camí, que el va seguir fins que va trobar una casa de fusta. Semblava que allà no hi havia ningú. 


Va entrar, va veure unes cordes penjades del sostre, al fons un armari amb dos rifles i una pistola, tot li va semblar estrany. Fins que, a dalt del armari hi havien moltes fitxes, resulta que allà estaven tots els habitants del poble amb les seves vides resumides, es va espantar molt i va sortir disparat. 


Al tornar a casa, va explicar-li al David, ell no el va prendre en serio, estava boig deia. 


 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2082
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  357 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  169 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  105 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  460 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  155 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]