Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



_sxlmx_23
L'Hospitalet De Llobregat
 
Inici: Sobre la terra impura

Capítol 1 Amarga vida


Martí

 

Em vaig assabentar de la mort de la Dora Bonnín en una andana de tren, mentre mirava de cua d’ull el diari d’un senyor que també esperava el comboi per anar a Barcelona. Jo aleshores vivia en una petita població de la Costa Daurada, on m’havia refugiat després de trencar amb la meva parella. De la relació en quedava un fill de tres anys, molt ressentiment i alguns deutes. El meu estat d’ànima oscil·lava entre un suau abatiment sense dramatismes i un cinisme arrauxat i colèric (soc escriptor), una volubilitat que em portava a emprendre tota mena de projectes literaris. Vivia al dia: feia quatre anys que no publicava cap llibre. Anava fent gràcies al cada cop més minso periodisme cultural (perdoneu la contradicció) i a diversos encàrrecs que rebia de la meva editorial, que devia sentir-se una mica responsable del meu fiasco com a novel·lista. Havia estat seva la idea de publicar el meu últim llibre un mes de juny, amb una coberta horrible i després de suprimir-ne cinc capítols que tanmateix eren meravellosos. Aquest era una versió de la meva vida, una de no tan patètica.



Un cop assegut al lloc que em pertocava en el ferrocarril, vaig treure el telèfon, vaig tornar a trucar-li, i, igual que les més de cent vegades anteriors, aquest em va portar a la bústia de veu.



̶  Eemm, t’he deixat més d’un centenar de missatges. Eemm, suposo que portes tota la setmana treballant i no has pogut mirar el mòbil i, com que sempre el portes en silenci, no hauràs sentit les trucades. Eemm, només volia avisar-te que ja  soc al tren, de camí. ̶ 



Vaig observar el paisatge per la finestra mentre pel meu cap passaven tots els bons records que tinc fins ara. La meva infantesa la vaig passar en un poble muntanyós amb els pares i la meva germana petita. No hi havia cap casa a menys de deu quilòmetres de la nostra, però per les vistes que teníem, valia la pena viure allà. La pau va arribar a la seva fi un dia pluviós. Jo era  a casa,  només amb companya de la Indira que acaba de complir dos anys, el pare va entrar tot moll i amb els ulls vermells i se’n va anar directament a la cuina. Va agafar una cervesa de la nevera i es va llençar al sofà. Minuts després, la mare va travessar la porta alterada i es va dirigir directament cop al seu marit.



̶  Ho sento, no pensava amb el cap. ̶   va dir-li a unes passes del moble com si tingués  por d’ell. ̶   Les coses entre tots dos s’havien refredat: ja no em besaves com abans i ja ni parlar de les nits que et quedaves llegint mentre jo dormia tot i saber que volia estar-me amb tu. Vaig creure que tenies a una altra i, com a venjança, jo també vaig buscar-me’n un altre. En un principi no era més que algú amb qui passar l’estona i fer l’amor quan tu t’hi negaves amb alguna excusa barata. Però el que mai em vaig imaginar és que m’acabaria embarassant, ni que acabaria tan enamorada com ho estic. Et demano, no, et prego que et posis en la meva pell i ho entenguis.



Ell es va aixecar violentament i li va donar una bufetada amb tanta força que la va deixar a terra.



̶  Què em posi en la teva pell? Aupa vinga, ara es culpa meva que m’hagis enganyat. Però ben mirat, sí que és culpa meva. Ruc de mi que va confiar en tu, en una dona de mala fama que només vaig trobar al carrer. Ruc de mi que va creure que la nostra història era diferent dels altres: un bon home que estima la noia faldillera de l’institut i creu que la pot canviar. Que equivocat que estava. ̶   cridava mentre es llençava tot allò que se li creués al davant.



 

Després d’aquell dia tot va anar de mal en pitjor. Es van divorciar i la meva custòdia li va ser donada a ella mentre que la meva germana, o mig germana  o com vulgueu dir-li, es va quedar amb la nostra mare. Elles es van quedar amb l'habitatge i nosaltres vam anar-nos-en a viure a València on m’hi vaig quedar fins a començar la universitat, em vaig enamorar jo també i vaig tenir al meu fill, Oliver. I ara un altre cop em trobava dirigint-me cap a la que solia ser casa meva.



Tres hores, dos transbords i una pujada que em va deixar clar la mala condició física que tenia, vaig arribar a vil·la. Vaig tocar el timbre un parell de cops, però malauradament no em va obrir ningú. Cansat em vaig asseure a les escales del porxo a esperar l’arribada d’algú quan de sobte vaig recordar la clau que un dia vaig amagar rere uns maons que no estaven ben col·locats de la paret del darrere. Un cop les vaig trobar, vaig obrir la porta i vaig entrar meravellat pels canvis que havien fet: la cuina ja no era tan petita, al menjador ja no hi era la vella taula de fusta i en el seu lloc havien posat una de cristall més llarga i elegant, i el saló semblava tret d’una d’aquelles revistes de reformes americanes. Si la planta inferior em va sorprendre tant, la segona em va desencaixar la mandíbula: un llarg passadís s’estenia davant meu amb el sostre tot de claraboies i unes sis portes de color del cel, totes tancades, decoraven les blanques parets. Vaig entrar a la primera, la meva antiga habitació i, estranyament, aquesta estava tal qual l’havia deixada. Vaig seure al llit, cobert d’una sabana blava en combinació amb els quadres de les parets, i vaig caure entre els braços de Morfeu.



 

Àngel

 

Eren les cinc passades i encara no havia arribat a casa. Al cap se li havia ocorregut  una reunió d’última hora amb una nova banda emergent que requeria la meva ajuda (soc mànager) i, en lloc de sortir a les dues com sempre i així trobar-me la carretera una mica més buida, vaig acabar plegant a tres quarts de quatre topant-me amb un embussament de quilomètric.  En arribar, vaig anar directament a la cuina, vaig agafar un got i una ampolla de whisky i vaig pujar a la meva habitació. Aquell vespre havia quedat amb un noi que havia conegut dies abans per mitjà d’uns amics en comú. No era gens el tipus que a mi m’agradava, però feia tant de temps que vivia sol en aquella vil·la que només volia una mica de companya. Havent-me dutxat i vestit, vaig comprovar que portava tot i em vaig disposar a anar-me’n, però no vaig arribar ni a les escales. La primera porta era oberta i uns roncs s’escoltaven a través d’aquesta i en entrar-hi, em vaig trobar a un home, que aparentava la meva edat, dormint plàcidament. No semblava  pas un sense sostre ni un lladre, llavors, què feia allà? Amb molta cura, vaig intentar donar-li mitja volta per tal de veure-li cara, però, càpiga dir que va ser sense voler, el vaig despertar.



 

  ̶  Qui ets i que fas a casa meva?  ̶  vaig preguntar apartant-me unes passes.



  ̶  Qui ets tu i que fas a casa de la meva germana?  ̶  va contraatacar amb veu demandant

  ̶  Com que casa de la teva germana? Parles de la Indira?  ̶  En pronunciar el nom se li van dilatar les pupil·les i vaig saber que havia encertat.  ̶  No seràs en Martí?  ̶  va dir que sí amb el cap  ̶. Ja era hora que apareguessis, començava a pensar que teníeu una maledicció a la família o alguna cosa per l’estil. Mira no sé com dir-te-ho, així que millor t’ho ensenyaré  ̶  vaig baixar a la primera planta i vaig tornar amb un sobre a les mans.  ̶  Abans de donar-te-ho vull que em prometis que no t’alteraràs ni et desmallaràs, no sabria com despertar-te.  ̶  la meva  cara era tot un quadre i em vaig imaginar tot l’embolic que estaria fet el seu cap, almenys el meu sí que ho estaria, si fos jo.



Li ho vaig donar i, amb les mans tremoloses, ho va obrir. A dintre i va trobar una carta, la qual em sabia de memòria de tant que me l’havia llegida, que deia així.



Estimat germanet Martí

Fa temps que no ens veiem, des del funeral de la mare i d’això ja en fa tres anys. Em va arribar el teu correu informant-me que ja era tia, no saps com em vaig alegrar. Espero que tot t’estigui anant de perles o, que almenys, sigui més feliç que jo.

Amb la pèrdua de la mare, una part de mi se’n va anar i vaig deixar de ser la mateixa. D’un dia cap a un altre ja no veia les coses de la mateixa manera, tot allò que més gaudia va passar a avorrir-me, les persones que més m’estimaven es van acabar cansant del meu estat, tots menys l’Àngel de qui ja et parlaré, i fins i tot el menjar va perdre gust per a mi. Va arribar un  dia que, cansada de la societat em vaig tancar a casa amb l’única companyia del meu amic. Ell, la mateixa persona que t’ha donat aquesta carta i el meu àngel de la guarda, ha estat al meu costat quan ni tan sols la meva ànima hi era. Si ploro em reconforta i  si decaic ell s’encarrega d’aixecar-me. Resumint, ja no puc ni tan sols amb la meva vida i, encara menys, vull ser una càrrega per a ningú. Per això, i com  a decisió plenament meva, prefereixo anar-me’n als braços de la mare, on estic segura trobaré pau. No vull que et lamentis ni que creguis que es culpa teva perquè no ho és. La vida és així, no tothom té sort. Prefereixo haver viscut pocs anys però feliç, que una eternitat plena de dolor.

Una altra cosa, la mare ens va deixar la vil·la a tots dos en testament, cosa que segurament ja saps, i jo, tot i que t’estimo fins a la lluna i de regrés, li deixo la meva part com a herència al meu pilar Àngel Llombard Aguilar.

T’estima,

La teva germana petiteta Indira.



Si abans li tremolaven les mans, ara ja ni li funcionaven que fins el full li va caure a terra. Dues llàgrimes denses li van baixar per les galtes i van estampar-se amb els pantalons negres que duia. En un acte reflex em vaig apropar i el vaig abraçar. Vam estar-nos així per més de mitja hora, ell plorant desconsoladament i jo intentant tranquil·litzar-lo.



 
 


 

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1907
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  338 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  158 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  96 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  413 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  142 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]