Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



YolandaMarin
Sant Vicenç Dels Horts
 
Inici: Uns quants dies de novembre

Capítol 1 L'Estrany
Li feien mal els peus.

Se li encartonaven les cames.

No li importava caminar. El cansament s'acumulava de mica en mica fins a arribar al final. Els músculs no s’adormien, es mantenien actius. Però estar dret, quiet, immòbil, o a tot estirar fent un parell de passes amunt i avall, el matava.

I començava a estar mort.

Cap bar a prop, per vigilar còmodament assegut i, a més, prenent alguna cosa calenta.

—Maleït sigui, Fortuny...

Va fer espetegar la llengua. En el fons, la culpa no era pas del seu nou amic, company, soci, com volgués dir-ne. La culpa era seva, per haver acceptat la feina de fals detectiu. Seva i de la Patro, que l'animava «perquè fes alguna cosa», «perquè no li caigués la casa al damunt», «per guanyar uns diners extres», «per ajudar el pobre David, que encara s’estava recuperant de l’atropellament que havia patit a l’octubre.



Passaven els dies, molt lents. En canvi el dolor molt ràpid. No sabia que fer, no sabia si estava bé o malament. Fins que un dia em vaig adonar que el que feia no tenia sentit, i el que sentia  tampoc perquè ningu m’estimava exepte la Patro, o això creia.

Al cap i a la fi, vaig poder acceptar que va ser culpa meva, vaig acabar deixant aquell estúpid treball perquè no valia la pena cansar-me per allò. Encara que no li vaig dir a la Patro perquè tenia por de la seva reacció. Em vaig quedar amb l’intriga.

S’estava fent de nit, i jo seguia donant-li voltes al meu cap sense poder dormir, sense poder deixar de pensar en què podia fer, quina manera podia trobar per que la Patro no s’enfades. 



Esperant i esperant a que es fes de dia, m’avorria. Encara estava despert i de veritat que no sabia el per què. Però tenia la intuïció de que era perquè tenia por, a part de la reacció de la Patro, era perquè no podia dormir i allò em semblava molt estrany..

Notava com si el meu cap estigués a punt d’explotar, perquè tenia la sensació que els nervis podien amb mi. Vaig intentar parar de pensar i deixar la ment en blanc, ho estava aconseguint, em faltava molt poc, però em va explotar. Tot el meu cos estava inconscient, al primer moment després de no saber on estava vaig obrir els ulls i... em vaig preguntar:

“On he acabat, què m’ha passat?”

Em vaig sorprendre, perquè em vaig trobar a l‘hospital. Encara no me'n recordava de qui m'havia portat, de qui m'havia ajudat... “No me'n recordava de res”.

Vaig anar a veure al meu amic David que no penses que m'havia oblidat d’ell, quan vaig arribar a l’hospital no em van deixar passar, i vaig tornar a fer-me paranoies, perquè vaig ser jo  qui la va deixar conduir quan no tenia el carnet. Que com es mori es culpa meva..



No podia anar-me, el meus instints no me deixen fins que li digues per lo menys si estava,bé.. M’Estava tornant dolent o això pensava el meu cap. Em vaig cansar, no podia mes. I em vaig anar. AL cap d’una estona quan m'havia buidat de tot el que estava pensant, em van trucar  de l'hospital. I si no hauria d'haver anat. Em vaig passar plorant molt de temps, intentat deixant el passat darrere però no podia, no podia... Tots aquells moments, records, experiències i tanta felicitat que vaig tindre al seu costat s’ha anar a la merda i tot per la meva culpa.



Em vaig quedar tancat durant un gran temps a casa sense connexió, sense res que em conecti amb l’exterior, perquè em sentia tan malament que no podia ni menjar..

Passava el temps i em feia gran. Sense viure la vida com m’hauria agradat, acabant estan completament sol sense ningú que em faci o em digui les coses com abans em feia la Patro. Em sentia com un inutil desgraciat perquè tot el que havia plantejat  sabia anat amb el temps oblidat..

Ara sí que era el moment de pensar si em tenia que anar, perquè no valia la pena viure patint tant..





 
 

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2085
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  358 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  169 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  105 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  460 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  155 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]