Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Daniel.Girgas
Figueres
 
Inici: L’assassí que estimava els llibres

Capítol 1 L’inici de l’infern.
Aquella no semblava una mort més. L'home portava a les mans el llibre d'un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L'assassinat entès com una de les belles arts. L'inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l'assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s'anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l'inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l'estava llegint i n'anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d'una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l'inspector, perquè s'hauria de complicar un assassí deixant un llibre d'un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.



Les sirenes dels cossos d'emergència ressonen amb força per tot el barri, desenes de persones s'apropen a un punt mentre els policies intenten allunyar-los. Un cos estirat a terra és el motiu de l'atenció, què dimonis ha ocorregut? Es pregunten els investigadors, un d'ells s'apropa al cadàver i s'ajup al seu costat. El mira fixament, és capaç de localitzar ferides superficials i no tan superficials. Un forat adorna el seu crani mig trencat, la seva expressió espantada que romangui en post-mortem sembla revelar el succés passat. En sas mans, un llibre agafat, però per la posició queda clar que s'ha agafat després de morir.



Els policies forenses recapten mostres mentre els investigadors repassen la zona del crim exhaustivament, cap pista, quina ràbia que fot, pensen tots.



—Espereu. —De cop i volta exclama un.— Sembla que són coincidents!

—A què et refereixes? —Contesta l'oficial de major rang.



—Recordeu l'assassinat de fa dues setmanes? Doncs, no us sembla estrany que els dos tinguin un llibre a les mans?

L'investigador alça una cella.



—No sembla tan desbaratat, ara que ho menciones. —Reconeix i assenteix amb el cap.



Els dies passen mentre la policia segueix investigant els dos crims, una trucada del 112 els envia a una altra escena de perill.



—Dona de vint i pico d'anys assassinada, en els braços porta un llibre.



—Un altre llibre? Carai!—Sospira fort.— No ens deixa tranquils? Busqueu per la zona. —10-4, intendent. —Tres patrulles surten a vigilar els voltants a la recerca d'algun sospitós. —Tenim un sospitós, intendent. —Un oficial diu darrere del ja mencionat.



—Molt bé, qui és? —S'aixeca amb esforç, vint anys donant canya a la policia arriben a passar factura.



—Dídac Alonso, home de vint-i-cinc anys, treballa a indústries Alonso pel seu pare.



—Que l'interroguin.



Dos oficials pugen al cotxe patrulla direcció a la casa del sospitós, mentrestant, l'intendent segueix examinant l'escena del crim.



—Ferida de bala al crani, el llibre a les mans, quina coincidència. —Xiuxiueja per a si mateix.— Espero que realment sigui el tal Dídac.—S'aixeca i sospira ja cansat. Li dona un cop d'ull al lloc tan enfonsat en la penombra, com si realment estigués trist del succeït. —Està ben malalta del cap la persona que ho ha fet. —Escolta a un company seu.



—Ni que ho diguis. —Li respon.



Mentre, a un parell de quilòmetres d'allà, les patrulles arriben al seu destí.



—Policia, obri! —Exclama un. Uns segons més enllà, la peça de fusta emet un soroll i es mou.



—Bon dia, oficials, que passa alguna cosa?—L'home, propietari de la casa els mira curiosament.



—És vostè en Dídac Alonso?

—Correcte, oficial.



—Hauria d'acompanyar-nos a comissaria. —Un dels oficials el mira fixament, pensant en què potser aquell home tan tranquil no era ni de prop l'assassí, però, com ha escoltat dels seus superiors, mai un s'ha de fixar en les aparences dels altres.



Tanca els ulls, quin mal de cap li està portant. Sent com sa gossa rasca el seu portàtil i es llença al sofà per rebre un xic de carícies.



—D'acord, princesa, però has de deixar-me treballar. —Rasca la seva panxa amb un

somriure.



La Can borda removent la seva cua curta d'un costat a l'altre, amb l'altra mà, intenta acabar d'escriure l'arxiu del crim del qual ha sigut present en la seva investigació.



—Coneix aquest senyor? —Un dels oficials li mostra la fotografia a en Dídac.



—Si li dic la veritat, no sé qui és, ho juro, oficials.



L'oficial més antic de la sala arrufa el seny, com redimonis pot ser que no el conegui?

—Té testimonis que comprovin que no va estar a l'escena del crim? —Intenta provar sort l'altre oficial.



—Sí, ma mare i ma germana.



—Merda. —Xiuxiueja baix l'oficial tancant els seus ulls que comencen a demanar un descans.— Els podria trucar per a què vinguin?

L'interrogat assenteix amb el cap i agafa el mòbil amb l'objectiu de trucar els seus familiars, l'oficial més antic fa el mateix i surt de l'habitació d'interrogatoris per trucar al seu superior.



—Bona nit, intendent, em sap greu molestar-lo en aquesta hora, però hem d'informar-lo que l'acusat sembla tenir bona coartada i testimonis, creiem que ell no és pas.



—Molt bé, avisa'm si hi ha canvis. —Respon el superior i penja.



Suspira i deixa l'ordinador al seu costat aixecant-se ràpidament. La seva gossa es senta mirant-lo amb curiositat i deixa escapar un suau soroll de confusió.



L'intendent gruny i acaricia suaument el seu cap. Mira l'ordinador i després la dirigeix per tot el menjador.



—Una passa enrere, quin fàstic. —Estreny la seva mà lliure i mira a la gossa.— Per què

redimonis és tan complicada aquesta feina?

La gossa emet un altre soroll com si el respongués, i s'acosta a la seva extremitat incitant-lo a què es torni a estirar amb ella. L'humà roda els ulls i es torna a seure.



—A tu tan sols t'interessen les carícies.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2085
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  358 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  169 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  105 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  460 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  155 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]