Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Marina.Amayuelas
Figueres
 
Inici: La Faula

Capítol 1 La ploma
Lentament, sobre el meu cavall, em vaig apropar a l’escull on hi havia el papagai. Era un ocell impressionant, amb uns colors tan vius com les postes de sol, tal i com m'havia explicat la meva àvia de petita. Vaig decidir desmuntar, doncs, no tenia intenció de que l’ocell s'espantés. Decidida a apropar-m’hi més, vaig pujar al que aparentment em semblava una roca. A tan sols dos metres es trobava un dels animals més fantàstics que havien vist mai els meus ulls. De cop i volta amb una lleugera brisa marina, el papagai va obrir les seves ales i acompanyat del vent se'n va anar volant. Després de veure com s’anava allunyant cada vegada més, vaig mirar cap al terra i vaig poder observar una ploma d’aquell animal magnífic. Sense tenir ni idea de les conseqüències que em portaria tocar aquella ploma, la vaig agafar. En aquell moment, la roca es va començar a bellugar d’una forma tan exagerada, que em va fer caure al terra. Sentia com poc a poc anava perdent el sentit del tacte. Tot em feia mal, no sentia les meves cames, tenia por. Els soroll de les onades del mar va desaparèixer, fins quedar només en un llarg i agut xisclet molest. Vaig començar a notar un nus a la gola, com quan tens ganes de plorar però en el fons no pots. Totes aquestes sensacions no anaven a millor, em vaig marejar fins el punt de no veure res. El meu voltant estava borrós, i no podia diferenciar entre els colors del mar i els de la muntanya. El meu cap va començar a fer voltes, igual que una baldufa. Lentament els meus ull es van anar tancan, de la mateixa manera que ho van fer el dia que, amb sis anys em van operar. Posar resistència era inútil. 



En obrir els ulls, vaig notar una estranya impressió. No entenia que m’havia passat, potser, només havia tingut un fort cop de calor que m’havia provocat totes aquelles sensacions. Tot estava en silenci, el mar estava en calma, però el sol brillava amb més intensitat i la calor m’ofegava. No recordava que abans de perdre el coneixement l'escalfor fos tan intensa, la meva respiració era molt lenta, i l’aire excessivament calent em cremava els pulmons. Notava com poc a poc gotes de suor lliscaven per la meva pell. Jo, seguia estirada a l’escull on havia vist el papagai. La meva vista poc a poc es va anar aclarint, fins que vaig poder percebre que el meu cavall ja no hi era. Tot seguit em vaig adonar que no estaba en el port de Santa Caterina, no hi havien barques enlloc, la gent, les cases, tot havia desaparegut. Estava sorpresa, espantada, no sabia el motiu de tot allò. Em vaig començar a fixar en tots els detalls, estava en una platja totalment diferent. En contemplar aquell paisatge em va tornar a venir al cap el record de la meva àvia, quan m’ensenyava fotos dels seus viatges. Aquell perfil em resultava familiar, l’havia vist anteriorment en algunes de les imatges que hi havien en els seus àlbums. Ella m’havia explicat que la forma d’aquelles muntanyes, recordava el cos d’una tortuga i per aquest motiu, l’illa rebia el nom de illa Tortuga. Vaig quedar més descol·locada del que estava en fer aquell descobriment.  El que seguia sense entendre era que redimonis feia jo en aquell indret. 



Em vaig aixecar d’un salt, no sabia què havia de fer. Estava molt preocupada, i el cap em començava a fer mal a causa dels nervis. Just en aquell moment va aparèixer davant meu aquell animal fantàstic, el papagai. Em vaig alegrar, almenys no estava sola. Aquell ocell va ser l’última visió que vaig tenir abans de tancar els ulls. Decidida a agafar-lo, i que no s’escapés com la darrera vegada, vaig baixar de l’escull i el vaig seguir. Com més m’apropava jo, més s’allunyava ell. No aconseguia atrapar-lo, fent saltirons davant meu s'endinsava dins el bosc. Seguint-lo, vam arribar a una zona sense vegetació. Tot seguit, em vaig amagar ràpidament darrere una palmera, no podia creure el que estaven veient els meus ulls.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2085
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  358 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  169 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  105 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  460 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  155 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]