Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Natireva
Villanuevadecastellón
 
Inici: L’assassí que estimava els llibres

Capítol 1 L'inici del final
Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava. Per això l’inspector pensà que podria haver sigut un intent de robatori que acabà malament, però no trobà indicis de que ninguna pertinença important faltés. Açò li porta a pensar que aquests fets són a causa de temes més personals. Què hauria fet el Guillem Gual per acabar així? 


Aleshores l’inspector decidí començar a investigar més la seva vida, arrencant pel seu lloc de treball, les oficines del periòdic Amity. Al arribar es donà conter que la gent es trobava com si no haguera passat res, després de preguntar a varies persones s’ha donà que ningú sabia sobre l’assassinat. Pensà que eixiria de allí sense ninguna informació rellevant, fins que parlà amb Maria Ferrer, companya de treball de la víctima.  


-Bona vesprada senyoreta Ferrer,- va dir Agustí- soc l’inspector Agustí Tena i voldria saber si puc fer-li unes preguntes sobre Guillem Gual, que va ser trobat mort la passada nit. 


Maria es va quedar callada, impactada per la notícia. 


-Clar, clar, sí -digué Maria, nerviosa. 


-Quina relació tenies amb ell? 


-Doncs... la nostra relació era professional, encara que de vegades parlàvem de temes personals. 


-Com quins? -va preguntar l’inspector mentre escrivia al seu quadern. 


-Per exemple, que li agradava cuinar, que de xicotet vivia en Villamalur, que estava eixint amb un xic fa uns mesos... coses aixina. 


-I saps com es diu eixe xic? 


-Per desgràcia no. 


-Saps si algú tenia motius per fer-li mal? 


-Que jo sàpiga no. Semblava bona persona, no crec que estigués involucrat en cap conflicte. 


L’inspector li agraí la seva ajuda i s’acomiadà. Tornà a la comissaria i pregunta si havien trobat en el mòbil alguna conversació amb un xic de forma romàntica. Per sort, havien trobat un contacte anomenat Alex, que corresponia a Alexandre Romer, un enginyer amb el qual Guillem Gual havia mantingut una relació fa uns sis mesos. Amb el seu nom van aconseguir la seua adreça i Agustí, junt al seu ajudant Albert Torregrossa, van anar-hi per fer-li unes preguntes. La casa de Romer ens pillava prou lluny de l’oficina de treball, pel que se’ns va fer de nit. 


-Bon dia, és vostè Alexandre Romer? -va preguntar Agustí quan un home amb bigot obrí la porta. 


-Si, soc jo. -contestà amb un poc de confusió. 


-Volíem fer-li unes preguntes sobre Guillem Gual perquè tenim entesos que vau mantenir una relació amorosa fa un temps. 


-Però què li ha passat? -preguntà Alexandre amb preocupació.  


-Va ser trobat assassinat la passada nit -digué l’inspector sospirant.  


 


 


.Alexandre va sospirar fortament i es va quedar uns segons parat amb la mirada perduda. 


-Saps de algú que volguera fer-li mal? -preguntà l’inspector. 


-Jo crec que ningú tenia res contra ell, no era mal xic. 


El mòbil d’Albert va sonar i es va tindre que apartar una estona i Tena continuà amb l’interrogatori. 


-Quan va ser la última.. 


-Inspector, hi ha una altre cas –va interrompre Albert al acabar la cridada. 


Agustí i Albert s’acomiadaren ràpidament d’Alexandre i es dirigiren cap al lloc del crim. Al arribar els informaren que a un apartament situat a les afores de Castelló havien trobat un altre cos d’un xic. Els informaren que havia mort eixa mateixa nit per asfixia a causa d’un coixí pressionant la seua cara. No va ser difícil descobrir la causa de mort ja que el cadàver mostrava enrogiment a la cara i unflor a l’abdomen, entre altres signes. Foren avisats per un veí que va sentir sorolls d’un cristall trencant-se els quals corresponien a una finestra trencada – per on es creu que van entrar i eixir l’assassí-. Una cosa que també ens va parèixer estranya va ser un llibre al costat del mort, anomenat “La soledad dejó de ser perfecta”, d’Albert de Frutos Dávalos. Això els portà a pensar que podria tindre alguna relació amb el cas de Guillem Gual, però era l’única cosa comuna entre ambdós assassinats: un llibre al costat del cadàver. Ni la temàtica d’aquest ni la causa de mort compartien cap relació. 


Encara que no descartà que tinguera relació amb l’altre assassinat, van decidir deixar-ho apart i començar a investigar la vida de la víctima. S’anomenava Jordi Fuster i era un professor d’història a l’IES Penyagolosa. Volien anar a l’institut per a trobar més informació, però com ja eren les 01:00h, van decidir esperarse al dia següent. Al migdia es van presentar a la porta de l’institut i van parlar amb el director: 


-Bon dia, soc l’inspector Agustí Tena i aquest és el meu company Albert Torregrossa. No sé si li ho hauran informat, però un professor de història que treballava ací anomenat Jordi Fuster va ser trobat mort la passada nit al seu apartament. Voldríem fer-li unes preguntes per obtindre la major informació possible. 


El director de l’institut es va impactar al sentir aqueixes paraules. 


-Ostres, ja era estrany que no haguera vingut hui sense avisar ni res, però no m’imaginava que ho que havia faltat per una cosa tan greu. I com ha passat? 


-Ho senc, però no se’m permet dir aquesta informació-digué l’inspector- hi ha més persones amb les que puga parlar? 


-Clar, a la sala de professors hi estan els que no tenen classe ara mateix. Acompanya’m i et convide a un cafè de la màquina que hi hi ha. 


Es van dirigir a la sala de professors, on n’hi havia uns quants. Alguns estaven parlant entre ells, altres estaven corregint exàmens... Pareixia no haver res estrany, però de sobte Albert s’adonà que un professor que estava fullejant un llibre tenia unes ferides als seus braços. Pareixien ser arrapades, i les va relacionar amb l’assassinat de Jordi. Potser hauria sigut Jordi qui li les havia fet intentant llevar-se el coixí de la cara mentre aquest individu el pressionava? Li va comunicar la seua teoria a l’inspector i ambdós van estar d’acord. Es van dirigir cap a ell per descobrir eixe misteri. 


-Perdone, soc l’inspector Agustí Tena i aquest és el meu company Albert Torregrossa. Qui eres? 


-Soc Eduard Capdevila, el professor d’Educació física. Ocurreix alguna cosa? 


-No, de moment no. Però com s’ha fet aquestes ferides del braç? 


Eduard es va incomodar un poc, per la qual cosa ambdós inspectors van sospitar encara més d’ell. 


-Me les va fer el meu gat, per? 


-I què estaves fent ahir sobre les 00:00h? 


-Estava en casa dormint- va dir el professor confós. 


-Tens algú que puga corroborar-ho? 


-No, però...- de sobte es va posar a la defensiva- Espereu, se m’està acusant d’alguna cosa? Perquè açò pareix un interrogatori- va dir alarmat. 


-Serà millor que ens acompanye a comisaria. 


-I per què tindria que anar? 


Agustí va traure les manilles 


-Queda vosté detingut per l’assassinat de Jordi Fuster. Tens dret a guardar silenci i tot el què digues podrà ser utilitzat en la seua contra. Té dret a un advocat i si no en té se li facilitarà un d’ofici.

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2074
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  357 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  169 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  105 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  457 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  155 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]