Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Pablor140
Barcelona
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1 Desconeguts
En la nostra mar Mediterrània, en la província de Grècia, en les illes que vulgarment s’anomenen l’Arxipèlag, hi ha dues ciutats, Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra per espai de mitja llegua, i aquest espai, ocupat per la mar, impedeix que les dues illes en siguen una. En la ciutat de Sestos vivia Hero, noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la qual relluïa per tots aquells regnes, i en la ciutat d’Abidos vivia Leandre, de gran perfecció, seny i gentilesa. Sols eren diferents perquè, les gràcies singulars que posseïen, les de Leandre eren d’home, i les d’Hero de donzella.

Com es veieren Leandre i Hero

Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos, i sobre totes les altres donzelles destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuaren amb la mirada de Leandre, i a l’un i a l’altra els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista, que a l’un i a l’altra va fer sentir un profund desig.

Tot seguit, van seguir enviant-se missatges d’amor mitjançant el pensament, semblava que estiguessin interconnectats l’un amb l’altre, així fent que cada segon semblés com un llampec de llum que els il·luminava a tots dos. Va arribar un punt en el que no podien resistir-se més al desig profund de estar junts, provocat per l’amor a primera vista que varen tenir tots dos.

Leandre, provinent d’una família humil, no va tenir coratge suficient per a arribar a parlar amb Hero, li semblava com si fos una fortalesa inexpugnable que ell no es veia capaç d’abordar. Per l’altra banda, Hero, va sentir les papallones a l’estómac i no va poder deixar de pensar en aquell home, humil, desconegut que hi havia conegut en la festa.

Hero, davant la pressió de l’entorn, no va poder actuar amb total llibertat. El pare de la Hero, Artaictes, conegut comandant Persa de l’època, ja hi havia acordat un pretendent per a la seva filla, el noble Protesilau, que provenia de la família Xantip. Eren ben coneguts en la comunitat Persa, tenien ampli poder militar i econòmic en un extens territori que anava més enllà que la terra de l’illa de Sestos. Obririen amplies oportunitats de poder a la Hero i a la seva família que el comandant Artaictes no estava disposat a refusar.

Leandre va retornar a l’illa de Abidos, on residia la seva família. Tenia una casa petita en el centre de la ciutat, situat en el costat de l’illa, on es podia veure la mitja llegua d’aigua que separava les dues illes protagonistes d’aquesta història. Una vegada allà, Leandre retornà a la seva realitat. La seva família hi provenia d’un llinatge de forners, hi produïen les millors pastes y pastissos de la ciutat. Mentre ajudava al seu pare en l’ofici, hi estava molt distret, no podia deixar de pensar en la bellesa de l’Hero, el seu pare s’ho va reiterar diversos cops, “què et passa avui? Has sortit aquesta nit?” – va dir el seu pare. Ell no va tenir el coratge de explicar-li el seu amor secret. Ho veia tant improbable, per a ell era quasi impossible el fet de pensar que una donzella con era la Hero acabés somniant amb ell, un noi, senzill, poc glamurós i desconegut en les elits. El que ell no sabia es que en poc temps arribaria a ser més conegut del que li agradaria.

A la illa de Sestos, la preparació per a la celebració d’unió entre la Hero i Protesilau estava ultimant els últims detalls precisos per a arribar-hi a fer la unió entre famílies. El general Ariactes estava negociant terres en la península grega que hi serien atorgades a la seva filla a conseqüència del seu casament, res li semblava bé, hi tenia un afany de poder que semblava que forcés a la seva pròpia filla per aconseguir un benifet. Ella no hi deixava de pensar en aquell estranger que va conèixer en la festa, ella volia arribar a conèixer tot de ell, on vivia, d’on provenia... Per desgràcia, era impossible esbrinar més d’aquell jove tancada a casa seva, sense cap possibilitat de anar fora i descobrir més del món que tenia al voltant i, així, descobrir gent nova.

Per a arribar a conèixer més d’aquell jove, la Hero no va tenir més remei que confiar en la seva millor amiga, Midas. Va cridar-la i varen quedar a la seva casa per parlar-ne, la seva amiga veia que li passava alguna cosa que no podia percebre a simple vista. “Tinc que explicar-te una cosa molt important” – va dir la Hero. “Diga’m” – va respondre la seva amiga. A continuació, la Hero va començar a explicar-li la seva història en la festa, com es va enamorar inesperadament i, com no coneixia res d’aquell misteriós personatge. Va posar a la Midas en una situació molt difícil, degut a que, en aquells instants, la societat es veia forçada a fer casaments concertats segons els interessos de cadascuna de les famílies i cap de les persones de l’entorn es veia en el dret d’opinar i oposar-se amb els ideals de casament de cap de les famílies. La Midas, va voler ajudar a la seva amiga en tot moment, però, en aquell moment es va quedar congelada. “Com pot dir això ara aquesta nena, s’ha tornat boja!” – va pensar la Midas. Davant d’aquella escena, la Hero va voler demanar-li un favor a la seva amiga, li va demanar que anés demanant informació del jove desconegut, hi havia una probabilitat que algun dels relatius conegués algun jove amb les característiques que va descriure la Hero “era un noi rós com l’or, alt, amb les espatlles amples, ulls negres com la nit i un cos esvelt”. Amb aquesta descripció, la Midas es va posar a buscar més informació sobre la persona que li va descriure la seva companya. La Hero no coneixia la catàstrofe que estava a punt de cometre.
 Comenta
 
Capítol 2 Una relació complicada
Dies més tard, tornà Midas a la residència d’Hero. Durant la seva cerca, ella trobà a Leandre i només en veure’l s’enamorà d’ell.  - Ho sento. - digué Midas, preparant-se per mentir a la seva millor amiga - no he trobat al teu amat, va marxar de casa seva fa unes setmanes i no han tornat a saber res d’ell-. Hero s’entristí i es tancà a la seva estança durant dies fins quasi l’arribada del seu casament.

En el convit posterior a l'enllaç, la maleïda deessa de la fortuna, Tique, va jugar fort les seves cartes fent que fos el forn de la família d’en Leandre qui servís l'àpat. Hero en veure al seu estimat a la celebració, va mirar amb uns ulls que haguessin estat l’enveja de Gorgona, fulminant amb la mirada a la traïdora Midas, a qui posteriorment va enviar a l’exili més llunyà del imperi. Per culpa seva, Hero, s’havia casat amb un home a qui no estimava pensant que Leandre havia marxat.

Unes jornades més tard, Hero i el seu nou espós embarcaren en una nau que els portaria a una nova destinació, la ciutat d’Esmirna. Durant les primeres hores del viatge, Hero no parava de pregar a Afrodita perquè la separés d’aquell vulgar home a qui no estimava. No deixava de negar la possibilitat de viure amb ell més temps. - Afrodita si us plau - pregava mig plorosa enmig d’aquella embarcació - No puc viure amb ell, no l’estimo! I si és necessari, mateu-me! - Unes hores després, el qui dirigia el navili va avisar a en Protesilau de que s'apropaven a fortes tempestes i que el millor seria canviar el rumb i tornar a terra ferma. Al que en Protesilau respongué: - Ni parlar-ne! Tots els meus soldats esperen la meva arribada i volen veure’m amb la  esposa que he aconseguit! - aquest comentari va enfurir molt a Hero i just quan es disposava a fotre una escridassada al seu vulgar marit, el cel es va obrir i un llamp llençat per Zeus va aterrar al centre del vaixell i el va travessar. 

En aquella estrepitosa situació unes fortes onades començaren a omplir la coberta d’aigua mentre que l’embarcació s’anava freacturant, fins que una forta onada va emportar-se al Protesilau a la picada mar i acabà enfonsant l’embarcació. L’Hero aconsegui aferrar-se amb la vida a un fragment del maleït vaixell amb totes les seves forces però de sobte, després d’hores anant a la deriva pels mars grecs pregant a Posidó per poder acabar viva.



Uns dies més tard, a l’illa d’Abidos, la deessa Tique va tornar a fer que el destí reunís als dos enamorats. Doncs, el germà petit d’en Leandre, l’Arion, estava jugant a una platja al costat del forn mentre en Leandre preparava els encàrrecs del dia. Una vegada havia acabat, en Leandre va anar a buscar a l'Arion i quan va arribar a la platja no podia creure el que veien els seus ulls.

Per un moment Leandre creia que l’Arion estava parlant amb un estrany a la vora de l’aigua - Arion que fas? Qui és aquest? - va cridar de lluny Leandre,  però a mesura que s’apropà s’adona de que no era un estrany sinó que era l'Hero, la donzella de la qual s’havia enamorat amb tot desig. - Hero! Hero! Que fas tu aqui que t’ha passat - Leandre crida amb un buit en el seu cor - Si us plau respira, quedat amb mi - digué Leandre exasperadament. Leandre tot desesperat realitzá una reanimació cardiopulmonar, fins que l’Hero buida els seus pulmons de la salada aigua de mar. - Oh oh Tánatos gràcies per no endur-te a aquesta bellisima donzella - digué Leandre mentre l’Hero es va incorporant. Leandre es dirigí a l’Hero dient - Majestad! que t’ha passat? - l’Hero contesta interrompent a Leandre - Majestad? on sóc? qui és vostè? - Digué l’Hero amb la por dominant el seu cos. En aquest instant Leandre s’adona de que l’Hero ha patit una pérdua de memoria. Leandre es dirigí a l’Hero amb tristesa però seguretat - Tranquila soc un pastisser, tinc un forn de pa aqui a prop, si vens amb nosaltres pots entrar en calor i menjar algo - Leandre i l’Arion acompanyá a l’Hero fins el forn.  

Leandre s’apropa a l’Hero amb un gerro d’aigua i dos trossos de pa. Leandre es digué - Espero que sigui suficient aquest menjar - l’Hero contestá - Tranquil, és més que suficient - Leandre comença a pensar si recorda el que va passar entre ells dos en el convit on es van veure. Leandre preguntá - Majestad que es el que et va passar? - Al que Hero respongué - No ho sé l'únic que recordó es de una terrible tempesta que va dividir el meu vaixell - Leandre comentar - Doncs ets un membre de la reialesa, et vas casar amb un home per motius familiars i bueno… suposo que veu tenir un accident - L’Hero s’ilumina hi digué - Espera ja recordo el meu pare volia ajuntar les dos famílies per adquirir terrenys i exèrcits - Leandre es dirigí a l’Hero - Recordas les mirades que vam tenir en la celebració que veu fer dies abans del seu casament? - L’Hero respongué amb decepció - És clar que si, pero el meu pare mai no ens deixarà casar-nos, només ens queda poder trobar-nos després de la mort - Leandre contestá - Doncs a les hores a que esperem? Si es el que cal per poder tenir un futur junts estic disposat - L’Hero digué - Em sembla molt romantic el que estem apunt de fer, anem a la platja a la vora del mar i demanem a Eros que ens permet-hi tenir una vida amb amor en el món de l’Hades. 

Leandre i Hero arribaren a la vora de la salada aigua del mar, disposats a morir per el seu amor no correspost. Abans de transformarse en almes lliures, es digueren tot el que senten, però una persona va interrompre el moment. Ningú pensaba que algún día pogués arribar aquesta situació.
 Comenta
 
Capítol 3 Amor Etern
Artaictes va aparèixer en la escena quan els dos protagonistes es disposaven a marxar amb Caront. Segons la llegenda grega, els morts entraven a inframón creuant el riu Aqueront en la barca conduïda per Caront, qui els cobrava un òbol (una petita moneda). Aquesta moneda era col·locada sota la llengua del difunt o damunt de les parpelles pels seus parents. Els pobres i els qui no tenien amics recorrien eternament la costa, sense mitjans per travessar el riu. En el moment d’abandonar la seva presó corpòria, Artaictes els va interrompre, només feia falta un segon més per finalitzar el seu sofriment.

De sobte, Artaictes va recoèixer a Leandre com a pretendent de la seva estimada filla Hero, així permetent el seu matrimoni.

Dos dies més tard, van celebrar un dels casaments més grans de la història de l’illa de Sestos, on els grans protagonistes van ser el Leandre i Hero. El llinatge d’Hero va preparar un convit per a tots els coneguts de les famílies. Crits i gresca van omplir tots els racons de ambdues illes. Van arribar comandants de l’exèrcit, persones amb poder econòmic i social, gent de localitzacions molt llunyanes com Emporion i també van acudir la família de Leandre, que provenía d’un origen humil.

Per a la boda, es van establir unes condicions per fer que el casament s'efectui; usualment, el cognom de la família deriva de el cognom del mascle, així fent que el llinatge de la família d’Hero acabés en aquell dia. Van acabar acordant que, el cognom seguiria sent el de la familia d’Hero a canvi de que es traslladessin a l'illa de Abidos. Van construir-ne un palau de grans dimensions en l’illa i van celebrar-hi una gran festa d’inauguració en la que es van agrupar gent de les dues illes. Van celebrar-la durant 3 dies seguits, ple d’events en els que van intervenir celebritats de tota la regió, inclouent mags i artistes de circ que van fer entretingut la jornada.

 A més del palau, al document matrimonial configurava una última condició que no havia estat escrita per cap de les dues famílies, sinó pels propis nuvis. Aquesta, deia que entre les dues illes s’hauria de construir un pont de 164 peus d’alçada (50 metres) perquè les comunitats de les dues illes poguessin compartir, conviure i estimar-se com els dos nuvis. Després de la construcció del pont, els dos pobles van poder veure per fi i a part de fer molt negoci, els habitants de dues illes passejaven pels seus carrers com si fossin una. Temps més endavant el pont es va anar eixamplant i es van crear nous ponts un al costat de l'altre de tal manera que la comunicació entre illes fos molt més còmoda, doncs cada vegada tots els habitants es veïen més sovint.

 Malauradament, una nit 10 anys després del casament dels nostres protagonistes, una tempesta molt forta va passar per sobre de les dues illes i la tempesta va enderrocar tots els ponts (que eren de pedra) que unien les illes. Aquest trist fet, va donar lloc a que amb les runes dels ponts i amb el pas del temps, les dues illes s’unifiquessin i creesin una nova illa: “Eiríni”, doncs eiríni vol dir pau en grec i per aquest motiu (com l’illa era una illa on es vivia pacíficament), es va batejar d’aquest mode. A més, just on antigament es trobava el canal que separava les dues illes (on es trobaven els ponts), es va crear un nou poble: “Lero”, un poble en honor a Leandre i Hero, la parella fundadora de l’alegria i el moment de màxim esplendor de la zona en tota la seva història. 

 D’aquesta manera les dues illes de Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra de mitja llegua de mar que les separava impedint que en fossin una, es van convertir en una sola illa. I així va ser com gent com Hero, una noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la cual relluïa per tots els regnes; i Leandre, un home de gran perfecció, seny i gentilesa; es poguessin conèixer així creant la població més rica potser no en diners, però si en pau, alegria, confiança i varietat. Així és com va començar una nova història, la història d’Eiríni, l’illa més bonica del món.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]