Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



MaxyNacho
Elx
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 canvis
Casset 5. cara B. Sessió individual.

Psicòleg: Robert M. Subjecte: Marta P.

P: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

...

P: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc n?ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

M: Sí.

P: Em’l vols repetir, per favor?

M: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d'ingressar.

P: I saps quant peses aquesta setmana?

Marta es va quedar petrificada, sabia que el seu pes estava per davall del límit estipulat, ella no estava disposada a sotmetre's a cap tipus de canvi físic. Estava en una situació d'extrema desnutrició, la qual posava en risc la seua salut.

Aquest trastorn alimentós tenia el seu origen 7 mesos arrere, Marta era una estudiant de 1r de Batxillerat, residia a Alacant però per temes familiars va haver d'anar-se a viure a Matola. Aquesta xica patia sobrepés de primer grau, gens greu només uns pocs quilos per damunt del pes ideal. Tan sols va estar 4 dies realitzant la mudança , una vegada van traslladar tots els seus objectes personals i es van acomodar. Marta va sol·licitar una plaça en l'I.E.S. Cayetano Sempere, ingressant així en el centre. Allí li van col·locar en la classe B, ràpidament va socialitzar amb un grup d'amigues , que es feien cridar “Inubicadas” , les quals eren bastant conegudes per cuidar el seu físic, elles també eren molt superficials. Era curiós com un grup de persones que tenien un vincle establit pel seu atractiu físic havia connectat des del primer moment amb Marta, la qual era una xica normal i corrent.

Encara que li tractaven bé i estava agusto amb elles, se sentia enfosquida a la vista dels altres. Van passar 3 setmanes i el seu pensament era el mateix, a més per a afegir llenya al foc, va començar a sentir atracció per Carlos, el qual estava de rotllo amb María, una de les seues flamants amigues.

Marta va començar a sentir gelosia, pensava “ Com estarà Carlos amb mi tenint a María?”. De punt pensar en això, va decidir canviar el seu estat físic radicalment. Això va suposar un gran error ja que en comptes de dur a terme una dieta equilibrada, va deixar de menjar de manera irresponsable. Al principi, va començar a sentir-se millor anímicament , però la seua salut de vió clarament deteriorada per la falta de nutrients. Tothom li deia que se li veia molt millor físicament, però en realitzar qualsevol tipus d'esforç s'adonaven que estava feble, per tant li preguntaven” Què et passa?”, ella objetava que la seua falta d'energia era deguda al cansament de matinar, així deixaven passar el tema.

Passava el temps i continuava aprimant pel fet que Carlos passava d'ella, va arribar al punt que va entrar en una primesa extrema i la gent s'impactava en veure-la. Després de descendir el seu pes de 61 a 45kg els seus pares van decidir portar-la al psicòleg, el qual després de certes sessions va establir el límit de pes en 40kg, si baixava d'aquest haurien d'ingressar-la per a introduir-li els nutrients per una via.

Més d'un mes va estar estable en els 44kg, però ella seguia veient-se insatisfeta malgrat el que li deia la gent i va tornar amb la seua “no dieta”. En veure la rapida recaida de la xica en a penes 2 setmanes el doctor li va repetir el pacte inicial, no va fer cas i van arribar a l'última sessió que tindria amb aqueix psicòleg.

P: I saps quant peses aquesta setmana?

M: 39kg...

P: Saps el que significa?



P: Quan t'ho vaig avisar no t'ho deia no per a espantar-te sinó per a conscienciar-te que era una realitat que havies de mantindre't per damunt del teu pes. Era un pacte, acompañanos a l'hospital psiquiàtric.
 Comenta
 
Capítol 2 Solucions?


Capítol 2

Va recollir les seves coses importants juntament amb una foto del seu estimat Carlos i va partir cap al que seria el seu pitjor malsomni. Es va dirigir a l'estació de tren per a realitzar el viatge a l'hospital psiquiàtric d'Alacant al costat dels seus pares. En arribar a la seva destinació va ser rebuda per un zelador de gran grandària el qual li va imposar a primera vista, tenia poc pèl, mesuraria entorn al metre noranta i estava marcat per múltiples ferides provocades pels pacients. Es va presentar:

C: Bon dia, sóc Miquel Montoro, el zelador de la residència.

M: Hola... (silenci incòmode) suposo que sabràs qui sóc.

C: Alegra aquesta cara dona que aquí estem per a ajudar-te, tampoc ho passaràs tan mal ja veuràs.

Marta malgrat estar trist va notar que Miquel era una bona persona i que l'aspecte no anava d'acord amb la seva personalitat.

Aquest li va dirigir fins a la seva habitació i al costat d'una organitzadora li van explicar el funcionament i la rutina per a la setmana vinent. En escoltar-ho Marta es va alleujar, li ho imaginava molt pitjor com si fos una presó o alguna cosa per l'estil, res més lluny de la realitat. Aquí estava més controlada i tenia uns horaris estrictes, més enllà d'això no hi havia molta diferència amb el món exterior.

Durant 4 dies , Marta va seguir la dieta com estava establert pel doctor i va anar rebent visites dels seus nous amics. Un dia, va aparèixer Maria, acompanyada de Carlos ja que cap altra persona estava disposada a anar amb ella.

Van arribar els dos junts a recepció, van preguntar per la pacient Marta Roig Ferrer, van dir que venien a fer una visita per a veure a la seva amiga i el zelador els va guiar a la seva habitació. En entrar a l'habitació, van saludar a Marta i van observar que es trobava en millor estat.

Marta es va alegrar bastant de veure a la seva amiga , però quan vió que anava acompanyada de Carlos , el seu estat anímic va baixar bruscament, a més , Carlos es va acomiadar de Maria amb un petó, pel fet que s'havia de marxar abans, acció la qual va destrossar el cor de la seva admiradora en secret.

Maria va romandre al costat d'ella, sense saber el motiu del sobtat canvi que va sofrir, malgrat això va continuar creant nous temes de conversa per a poder treure-li un somriure, sense èxit. Al cap d'una estona, Carlos va tornar per a recollir a María, es va acomiadar de Marta amb un petó en la galta i un “Millora't que et trobem a faltar”, malgrat ser un contacte normal i corrent, havia estat el moment més pròxim entre els dos subjectes i Marta es va enrojolar, desitjant tornar a repetir aquell succés sense especial importància. En el moment que els va veure anar-se es va adonar que mentre Maria passava els dies ella es emocionava per un petó en la galta i quatre paraules per això va tornar a sumir-se una profunda depressió la qual li va fer recaure i tornar als records. Allí a l'hospital menjava perquè sinó no ho feia li ho introduïen. Això no l'afectava la salut física però sí a la mental, cada dia que passava en el psiquiàtric empitjorava la situació, fins a arribar al punt i els metges i tot es van adonar i es van disposar a buscar una solució.

Igual aquesta solució era sortir del psiquiàtric?
 Comenta
 
Capítol 3 Viatge sense retorn


Capítol 3

En veure com l'estat mental de Marta anava empitjorant , els psicòlegs van pensar en les diverses causes per les quals es podria haver produït aquest canvi, arribant a la conclusió que podria ser degut al llarg període de temps que portava ingressada.

A causa d'això i al fet que el seu estat físic estava totalment recuperat, després de diverses propostes van arribar a la conclusió de dur a terme una teràpia de control menys intensiva i amb un canvi d'aires. Això es deu al fet que no podien portar una teràpia que no controlés tant tornant a la seva residència habitual perquè segurament l'origen del problema seria allí, la qual cosa seria un risc ja que hi hauria una alta possibilitat de recaiguda.

Els metges van contactar amb els pares i van parlar de l'opció que anés a un lloc tranquil, deixant clar que no serien unes vacances sinó que passaria revisions i teràpies diverses vegades per setmana. Els pares al principi van expressar rebuig però en exposar els arguments es van adonar que seria el millor, es van oferir a anar amb ella.

Després de plantejar-se diferents llocs que reunissin les seves necessitats (lloc tranquil al qual arribessin els serveis de l'hospital) van arribar a la conclusió que la costa de Tarragona seria una gran opció. Ara venia la part de comunicar-li a Marta la decisió de traslladar-la perquè portés el final de la seva teràpia en aquell lloc, a Marta li va semblar una bona idea ja que ella també pensava que necessitava un canvi.

Marta recolliria les seves coses i l'endemà passat partiria al costat dels seus pares.

Tots donaven per descomptat que era un bitllet d'anada i volta i més aviat que tard estarien de nou per la zona alacantina.

Així doncs, van posar rumb a Tortosa, localitat de Tarragona, es van instal·lar en un dúplex amb saló a doble altura i unes meravelloses vistes a la mar, zona on s'aïllaria per a desconnectar.

Tenia revisions i teràpies dia si dia no, la qual cosa li permetia certa llibertat i molt temps per a conèixer-se a si mateixa. Gràcies a ella va descobrir una passió oculta per la lectura, que a part d'agradar-li se li donava molt bé. Escrivia tant en prosa com en vers, poemes i relats perquè tenia molt de temps lliure.

Les teràpies anaven molt bé i a les 6 setmanes es va estabilitzar en 53kg un pes ideal per a ella, la seva família estava contentíssima i per primera vegada en molt de temps hi havia ambient acollidor a casa que també afavoria en tots els sentits a Marta.

En aquest temps de desconnexió se li va venir al capdavant Carlos però ja no de la mateixa manera ara el recordava amb afecte pel sentit però sense amor i penúria, es va adonar que l'havia superat, se sentia preparada per a tornar a relacionar-se amb joves així que va ingressar en l'IES Cristófol Despuig un institut de la zona.

Allí igual que la primera vegada va crear llaços amb els seus companys de seguida, amics i amigues i una persona molt especial… Alberto, era un noi tímid i poc popular però aquest el va ajudar moltíssim a integrar-se i també amb els estudis, a més quan quan agafava confiança i s'obria era una caixa de sorpreses. En un primer instant Marta va sentir por perquè la situació se li feia similar a l'anterior, la qual cosa no sabia és que aquesta vegada hi havia una gran diferència, el seu amor era correspost!. Primer estaven en la típica situació de “som molt amics, no li diré res per no perdre relació”, fins que un dia Alberto li va dir de quedar en el port. En aquest lloc se li va declarar al no aguantar més ocultar el seu amor, per descomptat Marta li va correspondre i es van fondre en un profund petó. Més tard aquest li va convidar a sopar i a un gelat, després li va acompanyar a la seva casa i es van acomiadar amb un altre petó. La seva relació va seguir de bona forma i cada dia més enamorats.

L'estiu següent van decidir fer un viatge familiar a Elx de nou així podria veure als seus antics amics ja que el seu anterior problema estava més que superat, a aquest viatge es va sumar el seu nuvi.

Després de 5 llargues hores de cotxe van arribar a la ciutat il·licitana, van deixar les seves pertinences a l'hotel Mil·lenni i el primer que va fer després d'això va ser agafar el mòbil i avisar als seus antics companys que havia arribat, van fer una quedada a la qual van assistir 17 persones de la seva antiga classe Marta i Alberto. Allí va tenir un moment de retrobament amb les seves antigues amigues, uns quants nois i Carlos, amb el qual Alberto va connectar molt bé i això li va encantar a Marta, li produïa una curiosa sensació veure a la persona que més havia volgut i a la qual estimava ara congeniant tan bé. Es van passar els set dies de la seva estada a Elx quedant dia i nit, sempre amb molts riures i diversió va arribar el Dimarts a la tarda (moment del comiat) va ser trist i emotiva. Es va acomiadar al costat d'Alberto de tots, Carlos que aquesta havia mantingut una tros de relació d'amics aquests dies va ser l'últim, va ser un comiat especial en la qual va prometre a tots els seus amics que tornaria. En el camí de tornada li va dir a Alberto: “els vull un munt i els trobo a faltar però el fet d'haver-me mudat i estar amb tu no el canviaria per res, et vull”.



A vegades no som desafortunats, simplement estem en el lloc equivocat.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]