Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



aalexxgarciaa_
Elx
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 Fets un embolic.
15 d'agost de 1998. Ana i jo estàvem disposats a viatjar al Brasil per motius que tenia ella de la universitat. Havíem d'estar a les 7 del matí en l'estació de tren per a sortir amb direcció a l'aeroport de València. 

Em vaig posar el despertador a les 5 del matí per a poder desdejunar i ficar els últims detalls en la interminable maleta.



Em vaig fer un desdejuni una miqueta especial perquè l'ocasió el demanava.



Malgrat haver-me aixecat tan primerenc, arribava molt apurat a l'estació de tren, així que li vaig trepitjar fort al cotxe i vaig aparèixer en l'estació mancant 3 minuts.



Vaig arribar suant per l'esforç que vaig fer corrent per a no perdre el tren.



Quan vaig arribar a la fi, allí estava Ana amb el seu vestit vermell passió i es cabellera rossa tan recognoscible. Ens vam fer dos petons i entrem molt ràpid al tren perquè s'anava. 

Ja dins, enxampem seient al fons del tren i, els de la companyia ens van oferir un cafè amb llet que estava deliciós.



Quan per fi arribem a València, decidim cridar a un taxi perquè l'aeroport estava bastant lluny i, una vegada allí, comencem a tenir els nervis a flor de pell perquè cap havia muntat amb avió mai. Quan estàvem en l'avió, pensem que la millor opció era adormir-se el màxim temps possible perquè no ens assabentéssim del viatge ja que els dos tenim por a les altures. 

Quan arribem a Brasília, ens estava esperant un professor d'Ana que era l'encarregat de cuidar-nos mentre que fóssim allí.



Una vegada a l'hotel, vam estar decidint què fer i finalment vam anar a sopar ràpid i ens vam anar a dormir perquè estàvem molt cansats de tot el viatge.



L'endemà, vam ser directes a la universitat perquè Ana presentava el seu treball enfront de milers i milers de persones.



Quan va finalitzar el treball, tota la universitat es va aixecar i la va ovacionar perquè el seu treball va ser increïble. El seu professor, en veure la reacció de la gent no va poder evitar plorar d'emoció per l'orgull de ser el seu professor. 

Després de la presentació, vam anar a menjar a un luxós i famós restaurant on es menjava molt bé ja que tot estava deliciós. 

Quan acabem de menjar decidim anar a descansar a l'hotel perquè estàvem molt cansats i ens dolia tot el cos d'estar caminant tot el dia per la ciutat.



El viatge anava sobre rodes però alguna cosa anava a arruïnar-lo tot.



Ens quedaven 2 dies al Brasil on podíem fer el que volguéssim. 

En el nostre primer dia lliure ens vam anar a la platja de Brasília per a gaudir d'aquestes aigües cristal·lines tan característiques de la costa brasilera. 

Aquest sol tan brillant va fer que ens creméssim ja que no portàvem protecció solar. Quan ens cremava la pell de la coïssor, vam anar a cridar al professor d'Ana perquè ens comprés crema per a cremats ja que no ens situàvem molt a la ciutat. Quan ens apliquem la crema ja a l'hotel, el departament de la universitat en el qual estudiava Ana, ens convidava a sopar en un quiosquet de la platja.



Els encarregats de pagar el sopar no es van tallar i van portar tot tipus de marisc.



Després d'omplir-nos la panxa de marisc, ens fiquem al llit en el llit de l'hotel perquè l'últim dia anava a ser molt dur ja que havíem d'estar gairebé tot el dia en la universitat per a veure la graduació d'Ana.



Una vegada descansats i desdejunats, ens esperava un taxi a la porta de l'aparcament de l'hotel per a acostar-nos a la universitat. 

Finalment, quan arribem a la universitat on es graduava Ana, va estar retrobant-se amb els seus companys que no veia des que va donar la seva última classe a Espanya. 

La graduació pintava bé ja que estava tot decorat de forma molt elegant i molt bonica.



Començava l'esdeveniment i estava jo més nerviós que la mateixa Ana.
 Comenta
 
Capítol 2 Comencen els problemes.
La graduació es vestia de gala. Els professors es van asseure a l'esquerra del tot, on se situaven els diplomes i les bandes amb el nom de la universitat.

Després d'una llarga espera de trenta minuts, començava l'esdeveniment amb el discurs del director de la universitat. Se li notava emocionat perquè ha estat una excel·lent promoció tant en comportament com en resultats acadèmics. Quan aquest va acabar, van cridar al seu professor i tutor perquè lliurés els diplomes i bandes als alumnes per ordre alfabètic.

Quan va arribar el torn d'Ana, no pot evitar que em caiguessin unes llàgrimes. De fet es pot veure en el vídeo que vaig gravar com moc la càmera sense per a i era perquè no podia aguantar sense rentar-me aquestes llàgrimes. Després de totes les emocions viscudes, van fer lliurament dels premis als millors treballs de fi de grau amb una recompensa de dos mil euros en un viatge amb destinació a Dinamarca durant dues setmanes.

En aquest moment ni Ana ni jo esperàvem que li ho lliuressin a ella però, quan el seu professor la va cridar perquè sortís a l'escenari va ser una explosió d'emocions. Tot el públic es va posar en peus per a ovacionar a Ana.

Quan sortim de l'esdeveniment, ens esperava un taxi que ens va portar a l'hotel perquè havíem de menjar que estàvem famolencs d'estar tot el matí sense menjar res. Ens quedava un dia més el que restava d'aquest per a gaudir lliurement al Brasil. Tot anava perfecte fins al moment però, quan sortim Ana va començar a sentir-se malament. Unes gotes de suor freda corrien pel seu front, els ulls van començar a posar-se grocs i la pell començava agafar un color morat. En aquest instant el cambrer que estava en la recepció de l'hotel i jo ens espantem. Decidim telefonar a l'ambulància perquè la situació anava a més.

L'ambulància es va presentar a l'hotel en deu minuts ja que era una situació d'extrema urgència per com estava Ana i perquè no semblava que anés a millorar. De seguida se la van emportar en la llitera amb direcció a l'hospital que estava en el centre de la ciutat. Quan la van ficar pel passadís que anava directe a la sala d'urgències, ens va atendre un dels metges amb més experiència de tot el Brasil. Pels símptomes que Ana patia, ens va dir que podia ser un virus que ha enxampat per no haver-se vacunat abans de viatjar al país. Una esgarrifança em va sacsejar el cos perquè em vaig recordar que jo tampoc estava vacunat contra aquest virus. No li vaig donar importància en aquest moment perquè vaig preferir donar-li atenció a Ana que ea qui estava mal en aquest moment. 

Li van punxar com unes set vegades perquè era un virus molt perillós que podia deixar-te sense respiració i, per tant, sense vida en qüestió de minuts.

Una vegada amb Ana calmada a causa dels sedants, ens van assignar l'habitació 312 que se situava en la punta de la tercera planta perquè poguéssim descansar tranquils. 

Em vaig preocupar també per perdre el vol ja que sortíem en vint-i-quatre hores rumb a València però, ho vaig pensar millor i vaig decidir deixar la ment en blanc i pensar en això en quant m'aixequés.

L'endemà, Ana seguia sense poder respondre ja que estava adormida. Va ser aquest el moment en el qual vaig decidir acostar-me en taxi a l'aeroport per a informar-me què es podia fer amb els bitllets de tornada a València. Em van informar que en haver passat el que ens va passar sí que em retornaven els diners dels bitllets i que quan Ana estigués bé ens donaven uns bitllets pel mateix preu el mateix dia del vol. Li ho vaig agrair molt a la companyia ja que ningú fa aquestes coses. Amb el tema del vol ja solucionat, només tenia pensat ser a l'habitació acompanyant a Ana fins que faci falta.
 Comenta
 
Capítol 3 No tot es veritat.
Eren les nou del matí de l'endemà. Amb tot l'assumpte dels bitllets de tornada solucionat, ja em prenia les coses amb molta més calma. 

Ana continuava semblant però sobre les dues del migdia va despertar dels sedants i va començar a tossir com si no hi haguera un demà.

Una calor sufocant em va entrar pel cos en veure que Ana despertava i els nervis van començar a atacar-me. Va obrir els ulls lentament i amb un suau moviment, em va acariciar la mà. Va ser un moment de plena emoció ja que a l'estona, va vindre un metge de l'hospital i li va dir que tot estava en ordre i que en les pròximes hores rebria l'alta metgessa. 

Unes tímides llàgrimes recorrien la cara d'Ana ja que d'estar molt greu a escoltar aquestes declaracions del metge, hi havia un gran pas i sobretot un miracle.

Van arribar les set de la vesprada i amb això, la reunió que ens va donar el metge per a parlar amb ell i que ens donara ja l'alta metgessa i, així va ser.

Després d'eixir de l'hospital començaria el malbaratament de diners perquè ens tocava allotjar-nos en un hotel i comprar de nou els bitllets de tornada a València. L'hotel ens va eixir bé de preu ja que aqueixa nit hi havia oferta perquè la gent s'allotjara en aquest hotel.

Quan vam anar a pagar l'habitació, ens vam anar a l'aeroport per a parlar amb la companyia amb la qual teníem comprats els altres bitllets per a traure'ls de nou per a tornar a València. La persona que ens va atendre ens va donar una gran notícia, ja que ens eixien els bitllets de tornada fins i tot més barats que l'anterior vegada. 

L'avió eixia l'endemà, així que vam anar de nou a l'hotel per a reservar una nit d'hostalatge més. Després de tot vam estar decidint quin era el millor pla i traiem la conclusió que descansar a l'hotel era l'adequat.

Va arribar el dia de deixar el Brasil i amb això portàvem unes ganes enormes de fer-ho. Marxamos cap a l'aeroport molt primerenc per a no perdre el vol i quan va arribar l'hora de volar, ens muntem en l'avió i ens acomodem en els seients. 

Aqueix va ser l'únic dia en què tot anava bé però la sort sempre ens donava l'esquena durant tot el viatge.

Estàvem a punt d'aterrar i, comencem a sentir uns tremolors en l'avió molt poc comuns, llavors va ser quan el pilot de l'avió va avisar que hi havia un problema en el motor de l'avió. Ens intentaven relaxar però va resultar impossible i tots els passatgers van començar a espantar-se i a cridar. 

Estàvem relativament prop de la pista d'aterratge de l'aeroport quan vaig traure el cap per la finestreta i vaig veure que el motor tirava foc i fum. Una suor freda recorria la meua cara blanca ja que estava impactat pels nervis i la situació.

A la fi, va arribar el moment que cap passatger dels quals anàvem en l'avió volíem que succeïra. L'avió va començar a baixar cada vegada més i més ràpid i finalment, impactem contra el sòl.

Per sort o per desgràcia vaig ser un dels pocs que va sobreviure. El moment en el qual vaig obrir els ulls després de l'impacte va ser desesperant perquè hi havia molt de fum i sang. Quan vaig veure la primera gota de sang d'una de les víctimes se'm va accelerar el cor perquè no veia a Ana. Vaig eixir de la zona de l'accident acompanyat per l'ambulància i pels bombers però, de seguida vaig escapar de les mantes tèrmiques que em van oferir i vaig tornar a la zona on es va produir l'accident per a buscar i socórrer a Ana. Després d'una llarga cerca de la qual els guàrdies i bombers m'allunyaven tota l'estona, la vaig trobar. Estava tombada en el sòl boca avall. Un doll de sang queia del seu cap i, quan li vaig donar la volta, em vaig adonar que havia mort. Sens dubte va ser el pitjor moment que he viscut al llarg de la meua jove vida. En aqueix moment no vaig poder reaccionar per l'impacte de la situació. Unes llàgrimes que van anar augmentant en quantitat es vessaven per la meua cara. La seguretat de l'aeroport em va apartar ràpidament perquè eren conscients del que havia succeït però, una esgarrifança va fer que em despertara. No sabia què fer ni què succeïa perquè em trobava en el llit de la meua casa. Vaig decidir anar al bany i llavar-me bé la cara per a espavilar-me i, finalment va resultar ser tot un somni. Mai havia anat al Brasil i, per tant, Ana es trobava en perfecte estat. 

Vaig cridar a Ana a l'instant i li vaig comptar tot el que va succeir i, ella va començar a riure's perquè semblava tot una broma. 

Al final tot va quedar com una anècdota amb una moralitat: valora el que tens perquè pots perdre-ho.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]