Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Renard06
Palma
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1 Balls de la llum
Un núvol immens no deixava veure el cel de Grècia i l'emergia en la profunda oscuritat on només es veien els raigs que queien del cel i només s’escoltaven crits i la pluja torrencial caient. 

Comencem pel principi, tres setmanes abans. 

Setmana 1

En una festa en Sestos, on es celebrava l’amistat amb el poble d’Abidos, Leandre i Hero es miraven fixament com si el temps s’hagués aturat i tenguessin l’eternitat per a contemplar-se l’un a l’altre. Leandre mirava els ulls blaus com lapislàtzulis d’Hero on es reflexava la perfecta i simètrica cara de Leandre. Tenien tantes coses a dir-se però tan poques paraules per fer-ho que cap dels dos va dir res. Hero va fer una mirada incòmoda cap a Leandre i aquest va començar a parlar de manera nerviosa i insegura cap a la desconeguda noia encara que sentia com si la conegués de tota la vida. Passaren les hores i cap dels dos volia allunyar-se de l’altre. Sentien com si el recent conegut el conegués millor que si mateix. Ja es feren les quatre del matí i l'únic que els mantenien desperts eren la veu de l’altre així que decidiren anar a dormir. Com la casa de Leandre estava a l’altre poble anaren a casa d’Hero on dormiren el que quedava de nit. 

En el més profund del seus somnis, Hero somiava amb el mont Olimp on ella estava vestida amb el vestit blanc més bonic que havia vist mai. El seu pel ros estava amollat moguen-se al ritme del vent i Leandre estava al seu costat vestit amb una vestimenta blanca lluent que li quedava molt bé. Hero es sentia com si estàs al paradís, però notava una profunda angustia i tristesa en el seu interior. Havia tretze cadires col·locades en forma de mitja lluna ocupades per onze persones que els miraven amb contemplació. Xiuxiuejaven un a l’orella de l’altre sense deixar de mirar-los. L’home assegut al mig s’atracà als dos i els va convidar a seure a les cadires buides. Leandre va mirar a Hero amb inseguretat i es van dirigir junts cap als llocs que els oferien. Va començar una espècie de cerimònia quan de sobte una llum cegadora no deixava veure res.



Hero es va despertar sobresaltada assumint que tot era un somni. El que no sabia era que Leandre havia somiat el mateix. Va anar a la cuina on  va preparar un iogurt amb fruites per a ella i un altre per a Leandre. Quan els dos varen estar desperts varen sortir a fer una volta pel poble desèrtic fins arribar a una platja d’aigües cristal·lines  plenes de peixos de tot tipus.



Es varen seure junts a l’arena mirant com els raigs del sol ballaven a sobre l’aigua i a escoltar la música de les ones. Hero va deixar caure el seu cap a sobre les espatlles de Leande i ell va somriure sentint-se tan bé com mai ho havia fet. Aquell moment va ser interromput per la lluentó cegadora de una copinya, una llum com la del somni d’Hero. Ella es va sobresaltar i la va recollir del terra. La va examinar al detall però no acabava d’entendre que era allò que li feia brillar com una estrella a la nit. Leandre no va tardar gaire en recordar també el seu somni i es va incorporar a la recerca de algun detall que revelés alguna cosa sense dir res sobre el somni. Quan els dos tenien la copinya agafada per un extrem  la llum va provocar una explosió de colors i els raigs de sol que es reflexaven al mar, van adoptar una forma de dona a sobre el mantell blau.



Els dos es varen quedar perplexos mirant cap a la forma femenina que cantava una dolça melodia. La forma de la dona es va aixecar del mar i va convertir-se en humana de carn i ossos. Era la dona més bella que mai no havia vist ningú amb uns ulls brillants com perles i un cabell sedós i llarg com el d’Hero. Portava un vestit rosa que li arribava fins als turmells i deixava veure els seus peus nus. La dona va donar tres passes i va caure de genollons. Leandre i Hero van córrer cap a ella sense saber qui ni que era. 

-No m’aixequeu.- va dir la dona amb un fil de veu- Venc fins aquí per a advertir-vos.  Soc afrodita, deessa de la bellesa, amor i fecunditat i venc a avisar-vos abans de que sigui massa tard. Correu un gran perill.
 Comenta
 
Capítol 2 El dubte de coneixement
Afrodita? Un gran perill? A Hero el cap li feia voltes el cap però de sobte tota la platja fes voltes. Es va començar a sentir dèbil i es va deixar caure a la mujada arena.



Setmana 2

Hero escoltava un renou que es repetia cada pocs segons, va obrir els ulls i va descobrir que es trobava a una habitació d’hospital. Una metgessa s’atracà a ella i li va demanar que recordava.

-Jo estava a la platja – va dir Hero – amb un noi que es diu Leandre. L’havia conegut la nit passada a la festa. Estàvem allà i de sobte... de sobte me vaig marejar. Leandre encara està a Sestos?

Si, – digué Leandre entrant a l’habitació – hem vaig quedar per a veure com estaves. Me va preocupar que no despertesis al cap d’una hora així que vinc a veure-te.

Hero encara no sabia que no havia despertat en una setmana. Al tenir tot explicat la metgessa va sortir de l’habitació i es deixà a soles. Leandre havia escoltat la conversació de la metgessa i no havia parlat sobre l'Afrodita en cap moment. Pot ser no havia parlat d’ella perquè no volia alarmar a la doctora amb el gran perill o perquè amb el cop no ho recordava, però havia que arriscar-se.

-Hero, - deia Leandre – el que va passar a la platja, abans de que et desmaiassis, crec que hem de fer alguna cosa al respecte. La nit abans vaig somiar que estàvem al mont Olimp i que només el podíem salvar nosaltres i també...

Leandre atura! - el va interrompre Hero – Jo també vaig somiar una cosa semblant i aquella dona pareixia tan real com tu i que jo, però crec que no hi ha cap perill ni cap Afrodita. Penso que pot ser a la festa varem prendre alguna beguda un poc forta i encara no havia passat l’efecte.



Leandre no volia que Hero pensés malament d’ell, però tampoc volia que li passés res dolent per a la seva culpa. Estava segur al cent per cent de que Afrodita els volia avisar d’un perill imminent.

Hero s’havia de quedar al hospital un dia més per a fer-se unes proves i assegurar-se de que estava bé mentres Leandre es va decidir a anar a la biblioteca d’Abidos a cercar un llibre de mitologia. Al estar allà va revisar totes i cada una de les pàgines on sortia el nom d’Afrodita. Després d’una exhaustiva recerca va decidir que llegia el llibre equivocat i va passar a llegir el llibre de maleficis i conjurs. Aquest tampoc li va convèncer ni el següent ni el següent del següent. Va trigar dues hores fins a arribar al llibre «prediccions i aparicions» on va trobar molta informació d’aparicions divines. Allà explicava que l’aparició de Deus abans d’una gran guerra era una cosa molt comú. Leandre va agafar el llibre i va córrer cames ajudeu-me fins al hospital de Sestos. Allà Hero va llegir el llibre de cap a peus.

-Se que això sona molt convincent, – digué ella – però no pots assegurar res. No va dir si el «gran perill» afectaria a tota Grècia o només a nosaltres.

-Ja creus en mi? En Afrodita?

-No, crec que has trobat un llibre que et dona la raó i que si no et seguesc el joc probablement seria pitjor per a mi. - digué Hero posant-se vermella. Leandre va somriure i Hero li va llançar una mirada tímida.

Els metges no donaren l’alta a Hero perquè encara tenia la tensió massa alta i valia la pena que es quedés allà. Leandre l’acompanyà tota la nit llegint-li el llibre i fent teories descabellades amb ella. «Pot ser els zombis invadiran el mon i ens hem de preparar per a la guerra mundial Z» deia ella per a empipar a Leandre. Hero no creia del tot que una deessa se li hagués aparegut feia una setmana però al seu interior havia una part de si que li deia que fes cas a Leandre. Al dia següent Leandre va anar a cercar dos cafès enèrgetics amb les seves respectives magdalenes. Hero va intentar apartar el tema de Afrodita per a evitar situacions incòmodes. No volia admetre que començava a creure amb el que deia Leandre perquè cada pic que pensava sobre el tema pensava que era una bogeria.

Passaren els dies i Hero sortí de l’hospital. Els dos nois quedaven cada tarda a un poble diferent per a parlar i passejar.

Una tarda quan es veieren a Abidos va començar a ploure. Es varen amagar avall d’una teulada a esperar a que la pluja passés però un raig va caure a davant dels seus nassos. Leandre estava a punt d’obrir la boca però Hero el va interrompre.

-No diguis res, – va dir – se que penses que es Zeus i que ell és el perill imminent, però crec que ja se el que passa i Zeus no està sol.
 Comenta
 
Capítol 3 Quan la llum ja no regna
Un núvol immens no deixava veure el cel de Grècia i la emergia en la profunda obscuritat on només es veien els raigs que queien del cel i només s’escoltaven crits i la pluja torrencial caient.



Setmana 3

Si Leandre i Hero duien esperant hores avall d’una taulada a que passés la tempesta, la pluja queia amb una intensitat major a cada gota. Tothom corria cap a casa mentres que ells dos esperaven xops a que la pluja els deixes lliures per a tornar a casa.



- Que creus que està passant? - va dir Leandre que duia temps esperant a que Hero contés la seva versió de la història. Havia estat interrompuda per un raig que va caure davant seu deixant-la paralitzada. Es ficaren junts a un porxe i cap dels dos havia parlat.



- Hi ha un mite – va dir Hero – que és nom com nosaltres, «Leandre i Hero». Conta com dos amants de Sestos i Abidos van morir en una tempesta com aquesta. La història conta que Hero era una sacerdotessa d’Afrodita i les dues famílies no volien que els nois estiguessin junts. Es trobaven a la nit en secret però un dia que les llums s’apagaren i no veien res, una tempesta va acabar amb les seves vides. Es diu que les seves ànimes recorren el mon cercant-se l’un a l’altre, i el dia que passi, el caos serà imminent.



Un raig es va deixar caure a davant els seus nassos i desesperats pensaren en que fer. De totes les solucions que rondaven pel seus caps decidiren anar fins a la platja on Afrodita es va aparèixer. Esquivant raigs i trons arribaren a la platja d'aigües cristal·lines que ara eren negres. La pluja no deixava veure res però començaren la recerca d’una pedra brillant. Un llamp va caure a uns metres d’ells donant lloc a una copinya lluent. Els dos es llançaren cap a ella i aparegueren just al lloc del somni que havien tingut la primera nit.



Leandre i Hero es miraren l’un a l’altre just abans de que l’home els hi oferís un seient. Al seure va aparèixer la llum la qual va agafar la forma d’Afrodita. Aquesta es va moure amb delicadesa fins al seu seient. Tots miraven en silenci al noi i la noia que seien incòmodament en aquells seients blancs amb unes ales daurades. L’home que els havia convidat a seure es va aixecar i va començar a recitar una història: «A les illes de Sestos i Abidos vivien Leandre i Hero...»

Hero va llançar una mirada a Leandre i va xiuxiuejar a cau d’orella que era la història de la que li havia parlat. Al acabar la seva història tots es varen posar drets menys els dos nois que la confusió s’havia apoderat d’ells.



Encara no m’he presentat, – va dir l’home – pot ser hem coneixeu com Zeus però avui no parlarem de mi, sinó de vosaltres. Com ja sabeu, Leandre i Hero son els protagonistes del mite que ja coneixeu i com podríeu sospitar, també sou vosaltres. Les animes dels dos amants han anat recorrent el mon en cerca l’un de l’altre i per a fi s’han trobat. Cada pic que una de les animes es separava del seu cos també ho feia de l’altre. Eren ànimes bessones.



- I la fi del Olimp, – va dir Hero – digueu ja el que voleu per a acabar amb això.



Leandre la va mirar com si fos boja per a dir allò, però ja no sabia el que era coherent.



- Ets valenta – digué Zeus – o insensata. La qüestió és que ets forta i lluites pel que vols. Ho sento estimada Hero però el destí no està al meu favor però puc fer que ho estigui apartant-vos l’un de l’altre.



Zeus va xisclar els dits i una lluentor sortia del cor de Hero. Leandre li va estendre la mà per a que s’agafés a ella però Hero es va llançar damunt seva i pensant que era el seu darrer moment de vida i li va donar un petó. Leandre es va inclinar cap a ella i no la va amollar fins que la llum la va consumir i només va deixar una dolça brisa del seu dolç perfum.





La llum tornava a regnar sobre Grècia quan Hero va aparèixer en un llit. Es demanava que feia allà i que havia passa però va recordar tot de seguida. Al aixecar-se i sortir de l’habitació va veure a més noies que duien el seu mateix pijama però no va veure a Leandre i va començar a cridar el seu nom com si la seva veu fos el vent més fort del món. El cridava cada pic més fort i amb un to més plorós sentint com les llàgrimes li lliscaven per la cara. Va sentir com qualcú li tocava la esquena i es va girar de sobte quan va veure que era una dona amb bata de metgessa demanant si estava bé.



- Ha estat la meva culpa! – deia cridant i plorant – Si no fos per jo encara estaria aquí, encara el podria abraçar i encara podria veure el seu somriure!

De cada pic es debilitava més quan cridava el nom de Leandre fins al punt que ja no sentia que el seu cos fos seu.



Al girar-se va veure un home amb una xeringa.



- Veig que ha tingut una crisis, - va dir l’home - dona-li aquesta medicina a les vuit. Des de que va ingressar no s’havia despertat i son molt durs els primers dies.



La dona la va acompanyar a la habitació mentres ella cridava amb força per a lliurar-se dels seus braços esperant a que Leandre aparegués per anar junts a la platja i reescriure la seva història.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]