Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



ARIEL
Benicarló
 
Inici: Canto jo i la muntanya balla

Capítol 1 TAL COM CAU
I una vegada instal.lats damunt d´aquella vall, vam començar a traure tot el que portàvem dins. Primer, a poc a poc, vam deixar caure les primeres llàgrimes, les primeres gotes, que donaven al paisatge un aire nostàlgic, com d´una vesprada d´hivern al costat de la llar. Una d´aquelles que tan agraden a totes les criatures del món, que els fan sentir bé, calentets, sense res a fer, res en què pensar, res, més que observar com l´aigua va caient fora dels seus refugis, sentint la seguretat de la morada, pensant que res els pot passar, ni ningú els pot fer mal.

I així vam deixar passar les hores, d’una forma mesurada, tranquil.la, sossegada, sense pressa. Anaven deixant caure, desgranant com les denes d´un rosari, part del nostre interior, part d´aquella negror que veníem arrossegant des de feia temps. El terra anava acollint la pluja amb avidesa, com aquella mare que després de molt de temps torna a veure el seu fill, aquella mare que necessita l´abraçada del fill llarg temps enyorat. D´aquesta manera, l´aire va prendre l´olor a terra mullada, els roures, els boixos, el bedoll i els avets van rentar les seues fulles i van lluir en tota la seua elegància, mostrant el millor color, deixant que aquelles gotes d´aigua acaricieren cadascuna de les seves branques i totes aquelles criatures es sentien cada vegada més i més segures, amb la confiança que una vegada vessaríem la humitat tan necessària per a mantindre aquell paisatge idíl.lic, reposat, ple de vida, passaríem de llarg amb un comiadament dolç, suau, pacífic, fins la propera visita.

Quan la confiança ja havia quallat en tots ells, del fons del nostre ventre vam llançar, els primers rugits, que van sonar en aquell paratge, com un crit tenebrós, un anunci d´allò que s´apropava amb fúria. I sense més demora el cel es va tornar negre, com si un calamar gegant hagués soltat tota la tinta en aquell indret, a continuació vam deixar caure el que portàvem dins amb una intensitat devastadora. L´aigua corria descontrolada en una carrera salvatge per incorporar-se als corrents que creuaven aquel espai, que fins la nostra arribada havia estat un paradís tranquil. Les pedres rodolaven, els troncs que fins ara havien segut el refugi de petits animalots eren espentats, arrossegant en el seu desplaçament tot allò que es creuava en el seu camí. Els nivells dels petits rierols que creuaven aquell vall van anar creixent  i el seus límits cada vegada estaven més desdibuixats en aquell paisatge aquàtic.

Els llamps i els trons no deixaven espai al descans, el cel quedava il.luminat amb tanta intensitat que semblava que el dia hagués pres possessió, per a continuació tornar a la més absoluta de les foscors. Aquelles bèsties que fins ara ens veien com una força aliada necessària per mantindre la vida, van prendre conciència del perill i la magnitud del nostre poder. Poques s´atrevien a treure el cap fora del seu cau, cada vegada estaven més i més arrupides, en un intent de desconnectar de la realitat del seu voltant, en un intent d´evadir-se de la por que cada vegada se’ls feia més i més patent, en cada nou llamp que feia tremolar el terra.

Però nosaltres no deixàvem de bossar més i més, els nivells de les rialles ja feia estona que s´havien superat, i com una llarga llengua humida s´anava endisant en el vall, els caus quedaven totalment coberts i dins ells la vida fugia del cossos d´aquelles petites bèsties que havien buscat refugi de l´inevitable. Sols aquells més osats s´atrevien a sortir, en un intent desesperat, corrien pendent amunt intentant salvar l’únic que no es pot reposar, l’únic que té valor en estos casos, la seua vida.
 Comenta
 
Capítol 2 ARRIBA LA CALMA
I d´aquesta manera, a poc a poc, sense descans ni treva, totes les gotes acumulades en el nostre llarg viatge van quedar alliberades, finalment havien escapat del nostre interior totes i cadascuna de les gotes llarg temps emmagatzemades, per vesar-se en aquell espai, fins que ens van deixar buides, lleugeres i les nostres panxes negres van devenir en cotó blanc i suau.

I de la mateixa forma que en un moment havíem convertit el dia en un infern d´aigua, llamps i trons, de sobte es va fer el silenci. La  nostra imatge tendra, com flocs de neu omplint el cel, contrastava amb el paratge que havíem deixat al nostre pas. Res tenia a veure el que ens havia rebut feia tan sols unes hores, amb avidesa de la nostra llavor, de la nostra carícia humida que havia devingut en una agressió. En eixos moments, res semblava al seu lloc, l´aigua cobria tot allò que la vista era capaç d´abarcar, tot era un gran bassal on navegaven com nàufrags abandonats restes de les morades dels habitants de la zona, dels arbres caiguts, dels cossos d´aquells que en el seu covard amagatall s´havien deixat l´existència. Tans sols de vegades es veia algun petit animalot fent equilibris damunt de qualsevol objecte surant, intentant mantindre´s fora del perill de morir ofegat en aquell mar en què s´havia convertit la vall.

Des de l´alt d´un turó, aquells valents que havien sigut capaços de desafiar-nos i sortir del seu cau en un intent desesperat de salvar la vida, observaven com en un moment ho havien perdut tot. Allí on abans hi havia vida, ara només es veia caos, destrucció. Amb resignació veien com altres no havien tingut tanta sort, i no podien més que sentir-se afortunats perquè l´atzar o el destí haguessin apostat per ells, donant-los l´oportunitat de seguir vivint, de poder iniciar una nova etapa després d´haver vist tan prop la fi.

Gradualment, el cel es va anar buidant de núvols, el sol va traure el cap tímidament, mostrant el primers raigs suaus, per anar agafant força lentament i acabar brillant en tot el seu esplendor.

Totes les criatures que havien aconseguit mantenir-se amb vida, es deixaven abraçar per la calor i la tibiesa de l´astre rei, necessitaven la seua ajuda per recuperar l´estat d´ànim, i poder treure les forces per començar de nou.

De la mateixa manera, la natura anava fent el seu camí i podia sentir-se com la vida anava retornant a la vall. L´aigua anava tornant al seu llit i si bé deixava al darrere un paratge ple de fang, este era el substrat necessari perquè les llavors de totes les plantes que havien segut arrossegades pel torrent poguessen donar fruit i lluir en poc de temps  el vestit verd habitual, clapejat de petites espurnes de color pertot arreu. Les criatures s´apropaven a les seues llars, devastades per l´aiguat, per comprovar que eren irrecuperables, tenint la completa certesa que no els quedava altra opció que trobar un nou lloc per poder començar, però sent conscients que tot segueix el seu curs i res és més important que seguir avançant, sense tindre en compte allò que es deixa al cami, sinó el que està per vindre.

Per això, des de la certesa que la vida sempre segueix, i mai mira al darrera, totes les bestioles de la zona van anar a poc a poc trobant el seu lloc, recollint petites branquetes per refer els seus caus, els seus nius, les seues llars on sentir-se de nou segurs.

En un moment, l´activitat va tornar a la vall, i mentres el sol es va mantindre al seu zenit, tots van començar una activitat inesgotable per recuperar la normalitat el més aviat possible. A mesura que anava caient la vesprada, les forces anaven minvant i quan els últims raigs de sol es van amagar al l´horitzó, tots es van recollir per intentar, després de l´experiència sofrida, passar una nit reposada i fora de tot perill.
 Comenta
 
Capítol 3 SEMPRE VIDA
El dia següent va ser de molta intensitat: tots treballaven amb ganes per tornar a la normalitat el més aviat possible. I així cada nou dia l´activitat era frenètica i continuada des que assomava el primer raig de llum, fins que la lluna prenia possessió del seu territori, reclamant d´aquesta manera l´arribada de la nit, per poder reposar forçes i gaudir del merescut descans. Tots fent el possible per reprendre la seua rutina, per tornar a tindre un lloc on descansar, una llar segura on la vida seguís el seu curs i els cadells puguessen créixer fins el moment d´abandonar el cau famliar. I així, a poc a poc, tots els animalots d´aquella vall van anar recollint les branques i fulles necessàries per construir-se un nou refugi, preparant-se per l´aparellament i criança de les seues ventrades. I d´aquesta forma, sense pressa però sense pausa, van aconseguir el seu objetiu i gairebé sense adornar-se’n, els dies van anar passant i tot va tornar a ser com abans.

Per altra banda, la natura tambè va fer la seua feina i on el fang havia pres possessió, van començar a surtir els primers brots. En poc de temps la vall es va cobrir de verd, esquitxada en tota la seva extensió per flors que abarcaven tots els colors de l’arc de sant Martí, blanques, rosa, grogues, blaves ....  Els arbres van tornar a mostrar tota la seua grandiositat; en cada una de les seves branques nous brots assomaven cada dia, per finalment acabar cobrint tota la seua extensió amb una catifa de fulles noves, que gairebé no deixaven vore les branques. Una meravella per als sentits que quedaven enlluernats davant d’aquest festival de colors i aromes.

Amb l´arribada del bon temps, les ovelles, vaques i cavalls van tornar a pastar cada dia, decorant tot el que abarcava la vista amb taques blanques, negres o marrons que es desplaçaven lentament i sense pressa, rosegant aquella herba tendra que s´oferia per sadollar la seva gana.

Pertot es podia sentir el piular dels pardals, el belar de les ovelles, el mugir de les vaques i el renille dels cavalls, que feien de la vall un espai ple de vida.

Igualment el riu semblava un bassal, on les aigues cristalines acariciaven les voreres i les bèsties s´apropaven per calmar la seua sed o refrescar-se del calor. Aquell riu asossegat, acollia en el seu ventre peixós i petits amfibis que tenien en ell el seu hàbitat.

La vida bullia pertot arreu, els pardals no paraven de fer viatjes al seu niu portant aliments per al petits ocellets que esperaven els seus pares amb el bec obert, les papallones decoraven el paisatge volant de flor en flor, les abelles treballaven incansablement per recollir tot el pol.len possible per elaborar la seua deliciosa mel, els rosegadors s´abocaven a la porta del seu cau per sortir a buscar menjar, … la natura es notava brollar pertot arreu.

Ningu no recordava ja l’episodi viscut, l´angoixa passada, que havia sigut la llavor necessária perquè el cicle natural no es detingués, perquè la natura seguís el seu ritme i  tornés a brotar, permetent  d´aquesta forma que el cicle de la vida no es detinga mai. Perquè esta sempre renaix, torna a esclatar cada primavera, plenant de llum, color i alegría cada racó de la natura.

I d´aquesta manera aquells núvols negres, plens de trons, aigua i llamps, que van arrasar la vall, van ser tambe la llavor necessària perquè la roda de la vida no deixe de girar, permitint que tot es regenere i nasca de nou, i encara que passat el temps ningú no ho recordarà, cada any el cicle es tornará a repetir i el fills d´aquells que ara van sentir la duresa de la seua força, repetiran l´experiència dels seus pares, tancant d´aquesta forma el cicle de la natura.

Perquè passe el que passe i per molt que de vegades ens puga paréixer que les coses es posen de cul, la remuntada en tots els casos és possible, perquè amb la unió de tots LA VIDA SEMPRE SEGUEIX.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]