Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



claudiainuria06
Elx
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1


En la nostra mar Mediterrània, a la província de Grècia, a les illes que vulgarment s’anomenen l’Arxipèlag, n'hi ha dues ciutats, Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra per espai de mitja llegua, i aquest espai, ocupat per la mar, impedeix que les dues illes en siguen una. A la ciutat de Sestos vivia Hero, noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la qual relluïa per tots aquells regnes. I, a la ciutat d’Abidos, vivia Leandre, de gran perfecció, seny i gentilesa. Sols eren diferents perquè, les gràcies singulars que posseïen, les de Leandre eren d’home, i les d’Hero de donzella.

Com es veieren Leandre i Hero

Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos i, sobre totes les altres donzelles, destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre, amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuaren amb la mirada de Leandre i, a l’un i a l’altra, els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista que, a l’un i a l’altra, va fer sentir un profund desig. La festa transcorria i, encara que els dos no podien deixar de mirar-se'n, ningú es va atrevir a dir-li res a l'altre. Leandre estava embadalit mirant a Hero, mentre que ella ballava amb les seues amigues. De sobte, Carles i Júlia, els amics íntims de Leandre que s'acabaven de trobar després d'haber estat tota la nit separats, l'agafaren pel braç tirant d'ell cap a l'eixida. Pel camí espentà sense voler a una xica, aquesta es caigué i ell es separà d'ells per ajudar-la. Aquestos no li esperaren i tornaren a separar-se, com ho havien estat tota la festa. Quan va torna,r es va adonar que era la xica a la qual havia estat mirant la nit sencera i, vergonyosament, li va oferir un braç perquè ella s'alçara. Hero hi va acceptar. Una vegada alçada, Leandre li demanà perdó i li explicà que havia sigut un accident provocat pels seus amics. Ja entés tot, Hero es presentà i, seguidament, ho féu ell. Ella, interessada, li preguntà què feia a la festa, si mai l'havia vist per l'illa. Ell li respongué que havia sigut obligat a anar pels seus pares, que volien quedar bé amb els amfitrions i amb la resta de la gent, ja que eren una família d'Abidos molt reconeguda. Per sort, després d'insistir molt, havia convençut als seus pares perquè li deixaren portar-hi als amics íntims, de manera que la festa no fora tan avorrida per a ell, però no li havia servit de molt, ja que no havien estat junts en cap moment. En acabar de dir aixó s'acostà Carles i, al vore que Leandre estava amb una xica, també es presentà. Acte seguit, quan s'estaven acomiadant, aparegué el nuvi d'Hero, li donà un petó a la boca i la portà a conéixer a l'amfitriona de la festa, ja que era la seua àvia. Se´n van anar. Leandre estava sorprés de tot l'ocorregut i, al minut, arribà Júlia, que els estava buscant, perquè s'havia trobat els pares de Leandre i li havien dit que el vaixell que tornava a Abidos estava a punt de partir. Doncs els tres es juntaren amb els pares de Leandre i se n'anaren tots.

Ja en el vaixell, començaren a parlar de tot el que els havia passat a la festa. Per un costat, Carles, com que no coneixia a ningú, decidí visitar Sestos, ja que no hi havia estat mai i tenia curiositat per vore-la. Va estar una llarga estona visitant el poble fins que va arribar a la platja, on es va trobar un collaret que semblava molt valuós. No sabia què fer amb ell, peró a la fi va decidir quedar-se'l. Després de contar tot això, va estar comparant les dues illes i, basant-se en el que havia vist, per molt que li agradara la seua illa va admetre que la platja de Sestos era millor i que havien de tornar-hi alguna vegada. Júlia, en canvi, sí va conèixer algú a la festa. Es deia Arnau, era un xic fort, alt, amb els ulls verds, el cabell castany i tot un encant. S'havien conegut perquè Júlia li havia preguntat on es trobaven els serveis. Arnau el va acompanyar per mostrar-li on estaven i, quan van vore la quantitat de gent que hi havia, li oferí entrar dins la casa, ja que era de la família que havia organitzat la festa. Despres d'això, parlaren de les seues vides en un lloc apartat de tots, fins que van vore l'hora i s'adonaren que ja era massa tard, que Arnau havia d'anar-se per a acomiadar alguns convidats que ja es tornaven a les seues cases. Ací és quan Júlia es trobà els pares de Leandre i, acte seguit, a ells. Per últim, els dos amics li preguntaren a Leandre per la seua nit. En lloc d'explicar-los com es sentia emocionalment, els va dir que havia estat amb els seus pares, coneixent a famílies importants de les dúes illes. A continuació, com que Carles no el créia i l'havia vist amb Hero, li preguntà per ella, però Leandre, que no volia parlar de l'assumpte, li digué que no la coneixia de res i que no tenia cap importància. Quan acavaren de parlar sobre la festa, ja havien arribat a Abidos, amb la qual cosa que cadascú se'n va anar a la seua casa a dormir.

Al dia següent, com quasi sempre feien, quedaren per la vesprada a la plaça del poble per anar després a la platja. Carles i Júlia notaven que Leandre estava estrany, que li passava alguna cosa, i que, possiblement, tenia a vore amb la festa del dia anterior. Com estaven molt insistents, a la fi Leandre cedí i els contà tot el que li havia succeït. Els seus dos amics tractaren d'animar-lo. Leandre es va trobar una mica millor i tots tres van passar una bona vesprada a la platja. Quan es va fer tard, Júlia i Carles acompanyaren a Leandre a la seua casa. S'acomiadaren d'ell i, després, parlant ells dos del que Leandre els havia comentat, decidiren que tot no es podia quedar com estava, que havien de fer qualsevol cosa per a que Leandre i Hero es tornaren a vore.
 Comenta
 
Capítol 2 Un dia diferent
Una setmana després de la festa, el matí del dissabte, van tocar a la porta de Leandre, com de costum, Carles i Júlia, per a anar a la platja, o això creia ell. Però el que realment passava era que li tenien una sorpresa preparada. Quan van arribar a la platja, li van tapar els ulls a Leandre amb un tros de tela blanca perquè no vera res. Leandre veia tot molt misteriós, però va decidir fiar-se dels seus amics. Després de caminar uns metres sobre la freda i humida arena, es van parar. Leandre no entenia res del que estava passant. Fins que, per fi, li van llevar la bena i va poder veure el que amagaven els seus amics. I va veure, davant els seus ulls, una llanxa motora que els permetria anar a Sestos, l'illa on tindria lloc la festa.

De camí, Leandre no parava de pensar en Hero, i en què volia passar més temps amb ella i conéixer-la millor. En arribar, van veure que la platja estava molt animada. Hi havia xiquets en l'arena, gent jugant al vóley, a les pales, etc..., i van decidir fer una passejada per la platja i, així, veure tot l'ambient que hi havia. De sobte, Leandre es va parar en sec. Els seus amics, que no entenien que passava, es van girar per a preguntar-li. En girar-se, solament van haver de veure la seua cara per a saber que havia vist a Hero. Efectivament, després de seguir la trajectòria dels seus ulls, es van adonar que allí estava ella, a soles, en l'arena, tombada sobre una tovallola i llegint el que semblava ser un llibre. Carles i Júlia van tirar de Leandre cap a ells. Quan Leandre va reaccionar, va començar a posar-se molt nerviós, perquè no sabia què fer. Els seus amics van començar a parlar amb ell i li van convéncer perquè anara a saludar-la. Leandre es va armar de valor i va decidir anar a parlar amb ella. Es va acostar tímidament cap a Hero. Ella va alçar la mirada en notar que algú estava a prop seua, i no es podia creure el que veia. Va deixar el llibre en la seua tovallola i, sense pensar-lo dues vegades, es va alçar a fer-li una abraçada. Carles i Júlia, des de la distància, es van mirar entre ells, adonant-se que a Hero li havia fet molta il·lusió veure-li. Res més abraçar-li, a Hero li va entrar el mateix sentiment que va tindre a la festa quan es van conéixer, un sentiment que no podia explicar, el qual feia molt de temps que no sentia amb el seu nuvi. Mentre parlaven, Carles i Júlia van decidir acostar-se a saludar a Hero. Però no van estar molt de temps amb ells, perquè Júlia i Carles van seguir amb el passeig, i Hero i Leandre es van quedar parlant, mostrant, per part de tots dos, molt interés en la conversa. Mentrestant, Carles i Júlia, després de caminar una estona, van decidir llevar-se la roba de platja i, després de quedar-se en vestit de bany, es van ficar a l'aigua.

Una vegada dins, van escoltar una veu que anomenava a Júlia. Era Arnau. Aquest es va allunyar del grup d'amics, amb els quals estava jugant a donar passes amb una pilota, per a saludar, i els convidà a jugar amb ells. Tant Júlia com Carles van agrair la invitació, però la van rebutjar, perquè preferien quedar-se tranquils on estaven. Carles li va preguntar que de què el coneixia, i ella li va contestar que era el xic que va conéixer en la festa i ell, sense voler ferir a la seua amiga, li va haver d'avisar que aquest xic era el nuvi d'Hero. Júlia es va quedar estranyada, perquè semblava que a Hero li agradava Leandre, i perquè en la festa de la setmana passada van estar parlant tota la nit de molts temes, però en cap moment Arnau li va dir que tenia núvia. Després d'estar pensant durant una estona sobretot això, li va demanar a Carles que s'isquera perquè anava a parlar amb Arnau sobre el que ella sentia i pensava. El va cridar i ell es va acostar a ella, deixant de nou al seu grup d'amics arrere. Júlia li va dir que s'havia assabentat que tenia núvia i que, amb això, li havia donat a entendre que l'estona que van passar junts a la festa va ser més especial per a ella que per a ell. Arnau li va explicar que no li va dir en cap moment que tenia núvia perquè pensava que si li ho deia, s'aniria, i això era una cosa que no volia que passara, ja que l'estona que van passar junts també va significar molt per a ell, ja que sentia una cosa molt especial per ella. A més, li va confessar que, des de feia temps, Hero i ell ja no sentien el mateix l'u per l'altre. Júlia va escoltar atentament a Arnau tot el que ell havia de dir, i li va aconsellar que parlara amb Hero sobre el que sentia. Arnau li donà les gràcies a Júlia per entendre-ho i, seguidament, es van fer una abraçada i s'acomiadaren.

Júlia isqué de l'aigua, per a assecar-se i reunir-se de nou amb Carles i així. mentre tornaven amb Leandre i Hero, explicar-li tot el que havien estat parlant.

Al mateix temps que passava tot això, en la conversa d'Hero i Leandre, també va sorgir el tema sobre el succeït aquella nit. Li va explicar també que, encara que ella tinguera nuvi, feia temps que s'havia adonat que no sentien el mateix l'u per l'altre.

A més li va confessar que, a la festa, es va fixar molt en ell, i que havia començat a sentir coses que no havia sentit abans. De sobte, Hero va veure aparéixer al lluny a Carles i Júlia, així que, abans que arribaren, li va prometre a Leandre que parlaria amb Arnau sobre la seua relació, canviant de tema de seguida. Va començar a explicar-li que se li havia perdut un valuós collaret el matí del dia de la festa a la platja. Mentre li explicava tot això, van arribar Carles i Júlia i, escoltant la descripció del collaret, Carles va pensar que era el que ell es va trobar a la platja aquella mateixa nit. Li va dir a Hero que ell n’havia trobat un semblant, i que podien quedar un altre dia. Així, el podria veure, i descobririen si era o no el collaret que buscava. Finalment, van concretar un dia i una hora per a quedar, però aquesta vegada en Abidos, perquè així també la vera Hero, van agafar les seues coses i van tornar a casa.
 Comenta
 
Capítol 3 Junts per sempre.
Uns dies després, com de costum, van tornar a quedar els amics, però aquesta vegada sols ho van fer Júlia i Leandre, ja que Carles no podia, perquè havia vingut família seua a visitar-ho. Com feia un dia esplèndid, van decidir anar a la platja a menjar i a passar la vesprada. Havent dinat i després d'haver estat una estona relaxats escoltant música, Júlia li va confessar que el dia que van anar a la platja de Sestos, després de deixar-lo parlant amb Hero, van continuar caminant i es van trobar amb el xic que ella havia conegut a la festa. Va resultar ser que el xic que va conéixer, el qual es deia Arnau, era la parella d'Hero. En escoltar això, Leandre es va incomodar per tot el que Hero li va confessar aquell dia. Ell estava preocupat per com poguera reaccionar Arnau quan Hero parlara amb ell, però aquesta preocupació va desaparéixer quan Júlia va acabar d'explicar-li tot, quan li va dir tot el que Arnau pensava sobre la seua relació. En acabar, Leandre tenia bona cara, semblava content, i Júlia no sabia el perquè. Quan Júlia va acabar de parlar, i després de preguntar-li per què semblava estar tan feliç si Arnau anava a trencar amb Hero, ell va fer el mateix que acabava de fer Júlia i li va comptar tota la conversa que va mantindre amb Hero uns dies abans. Després de totes dues confessions, els dos es van sentir més alleujats i van decidir ficar-se a la mar una estona. En eixir ja era tard, per la qual cosa es van eixugar, van recollir les seues tovalloles i tot el que portaven amb ells i cadascun va tornar de nou a la seua casa.



En Sestos,Hero i Arnau tenien una conversa pendent, i van quedar per a aclarir-ho tot. Van parlar que, des de feia temps, no estaven igual que abans, que malgrat que es tenien molt d'afecte i es continuaven apreciant molt, la relació ja no funcionava. Hero, malgrat que estava molt nerviosa pel que anava a dir, es va armar de valor per a confessar-li a Arnau tot això de Leandre i el que havia arribat a sentir per ell. Ella pensava que s'enfadaria, però Arnau va aprofitar la situació per a explicar-li tot sobre Júlia i es van entendre mútuament, ja que els estava passant el mateix. I, finalment, abans d'acomiadar-se, Hero va recordar que havia quedat amb els tres amics d´Abidos per a veure el collaret de Carles, i li va dir a Arnau que es vinguera i així podria parlar amb Júlia. Ell va acceptar. Es van fer una última abraçada de comiat i cadascun, alleujat després d'aquesta conversa, van tornar a casa.



Per fi va arribar el dia que havien acordat per a veure si el collaret que Carles s'havia trobat la nit de la festa en Sestos era el mateix que havia perdut Hero. El grup d'amics va rebre a Hero a la platja, arribant abans d'hora, perquè no volien que ella estiguera sola, ja que no es coneixia el lloc. Quan el vaixell va arribar, es van emportar una gran sorpresa: resultava que Hero no havia viatjat sola, sinó que es trobava també amb Arnau. En baixar del vaixell, i abans que pogueren dir res, Hero i Arnau els van explicar que la seua relació havia acabat bé, que cap d'ells dues li tenia rancor a l'altre i que continuaven sent amics. Tot seguit, Hero va abraçar a Leandre i Arnau a Júlia. En aquest moment, Carles va sentir que estava fora de lloc, amb la sensació que, durant aquella vesprada, no estaria del tot a gust, que preferia estar amb la seua núvia i deixar-los a ells quatre a soles perquè s'anaren coneixent millor. Després de passar cinc minuts allí, abans de fer un volt per l'illa perquè la conegueren, es van disposar a anar a casa de Carles per a comprovar això del collaret. Així que això van fer i, efectivament, el collaret era el mateix, per la qual cosa Hero es va alegrar moltíssim, ja que tenia un gran valor per a ella. Estant ja a punt d'eixir de la casa de Carles, i abans que ell poguera posar alguna excusa per a deixar-los sols, van trucar a la porta. Carles va obrir i es va alegrar molt en veure que la persona que era allí era Laia, la seua núvia. Ell li va explicar en la situació que es trobava mentre els altres anaven també cap allí. Una vegada tots junts, Carles va fer les presentacions entre Laia i els seus amics de l'illa de Sestos. Van eixir tots de la casa. Laia, com veia que Carles no estava molt a gust en aquesta situació, es va inventar que havia d'anar a casa de la seua àvia, que la necessitava per ajudar-la en una cosa i li va dir a Carles si podia anar amb ella per si era una cosa important, cosa a la que ell va accedir sense pensar-ho dues vegades. Quan es van acomiadar, Carles va dedicar una mirada còmplice als seus amics i ells van respondre amb un somriure. Després d'això, Laia i Carles s'en van anar. Júlia li va demanar a Arnau que si podien anar-se’n a parlar tot sols, per la qual cosa es van acomiadar dels altres dos i s'en van anar en direcció a la plaça del poble. D'altra banda, Hero i Leandre van decidir anar a la platja. En la plaça, Arnau li va explicar a Júlia tot el que havia parlat amb Hero, dient-li que realment sentia una cosa molt especial per ella. Júlia no sabia què dir, ja que no li havia paregut res bé que no li diguera des d'un principi que tenia núvia, però li era impossible negar que ella també tenia sentiments molt forts per ell. Van continuar parlant i rient, deixant veure tota la química que hi havia entre ells, i entre riures i piques Júlia no pogué aguantar-se més i va fer un pas avant, es va acostar a Arnau i li va fer una besada. Es van mirar amb un somriure, i es van quedar tota la vesprada parlant. A la platja, Leandre va voler trencar el gel, preguntant-li a Hero que per què era tan important el collaret per a ella. Hero li va dir que aquest collaret va ser el que va portar la seua àvia el dia de les seues noces, i que li ho va regalar quan estava en el seu llit de mort. Explicant això, es va emocionar en recordar-se de la seua àvia, ja que havia sigut una persona molt important per a ella. Leandre la va abraçar, li va dir que era un collaret molt bonic, que la seua àvia havia d'haver sigut una persona molt especial i que segur que estaria orgullosa d'ella. Hero es va emocionar encara més i, eixugant-se les llàgrimes, li va agrair a Leandre tot el que li acabava de dir. Leandre, tractant de canviar de tema, li va preguntar a Hero com havia sigut la conversa amb Arnau, i ella li ho va explicar tot. Li va dir, a més, que Arnau no s'ho havia pres malament perquè a ell li havia començat a agradar Júlia, i va ser quan Leandre va entendre el motiu pel qual Júlia hi havia demanat a Arnau d'anar-se a parlar tots sols. Leandre li va preguntar què suposava això per a ells dos i, després d'això, els dos van callar amb vergonya, sense saber què dir. Hero va trencar el silenci dient que sentia coses molt fortes per ell, i que volia saber si ell sentia el mateix per ella. Leandre, que per a aquestes coses era molt vergonyós, es va quedar sense paraules, no sabia què dir però, finalment, sense pensar en la vergonya, li va dir que sí, que ell sentia el mateix. Plena d'alegria i emoció, Hero no va poder contindre's i li va fer una besada a Leandre. Durant una llarga estona, els dos van estar besant-se. Un moment després van arribar corrent Arnau i Júlia, perquè els pares del xic li havien cridat, ja que s'estava fent tard i havien de tornar a Sestos. Carles i Laia van anar també a la platja per a acomiadar-se d'ells i preparar el vaixell amb el qual tornarien a la seua illa. Una vegada ja estava tot preparat, es van acomiadar tots d'Arnau i Hero mentre marxaven. Leandre mirava a Hero des de lluny, pensant en l'afortunat que havia sigut per haver-la conegut en aquella festa i, des d'aquest dia, el grup d'amics es veia totes les setmanes, cada setmana en una illa, convertint-se així en un grup molt unit que mai s´aniria a separar.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]