Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



rominagomgar8
Valderrobres
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 Capítul 1
 -Laura! Eh! Et toca a tu, ara parla la Marta, sempre has de estar tan empanada. Bé no diguis res, que ja son les cinc i la classe ha acabat. Nois que tingueu unes bones vacances i ens veiem el primer dimarts del segon trimestre.-

La gent va començar a sortir de la classe de teatre, la Laura estava apunt de sortir per la porta, quan el profesor de teatre, el Juan li va dir:

-Laura! Espera no marxis.-

-Que pasa?- Va dir la Laura desanimada.

-No res greu, entenc el que estàs passant amb tot el de la teva germana i entenc que no t'agrada l'obra que interpretem, ni el personatge que t'ha tocat, pero el teu pare m'ha dit que necessites distraccions i que el teatre sempre t'ha agradat. Animat dona i disfruta de les vacances!- Va dir el profesor que com sempre anava amb roba casual i unes grosses ulleres que amagaven uns preciosos ulls verds.

-Gràcies i bones vacances!- La Laura va sortir per la porta de la classe i va anar cap a casa seva.

La Laura era una noia de 16 anys molt bona i divertida, era morena amb els ulls blaus, ni molt alta ni molt baixa, no molt prima, pero gens grasa, era la petita de la seva família ;pero en l'últim any había canviat molt. L'any anterior a la seva germana gran la Mireia li van diagnosticar càncer, cosa que li va afectar tant que no va trigar més de mig any en agafar anorexia, això va afectar molt a la família que es va desestructurar poc a poc, al poc temps la Mireia va deixar de estar psicològicament be, l'anorèxia i el càncer eren massa per ella i finalment, feia sol dos mesos que la Mireia es va prende aquell pot de pastilles, les pastilles que van terminar amb la seva vida en pocs minuts. Va ser a partir d'aquell moment, just en aquell moment, quan la familia Àlvarez es va desmoronar.

La Laura va arribar a casa va obrir la porta del pis 3r A d'un petit edifici, era un petit duplex de 3 habitacions. Al entrar va saludar a la seva mare, l'Anna, que estava sentada al  sofa; no va rebre resposta però tampoc ho esperava, sa mare només parlava sola o si era una cosa molt urgent i no feia res més que menjar molt poc, dormir i plorar, no treballava desde el que havia passat amb la Mireia i no estava gens bé psicològicament. Després la Laura va anar a la cuina va agafar un paquet de galetes que va guardar a una motxilla i després de dir adéu a sa mare va agafar la motxilla i la bici es va anar cap a un gran parc ple d'arbres a prop de casa seva. 

Va anar a la zona més buida de tot el parc i va agafar de la motxilla un llibre, un llibre sobre un mon maravellós en el que tots son feliços, menys el antagonista.

-Aquest llibre és molt bo, ja  l'he llegit, és entretingut- va dir un noi jove ros amb ulls verds, la Laura va mirar al noi amb sorpresa, per què li parlava sense dir ni hola avans- no dius res. Ets molt callada tu, eh! Hem dic Pau i tu?-

-Laura -

-Quants anys tens? Jo 19.-

-Jo 16.-

-Encantat, vius per aquí a prop?-

-Si.-

-Jo també. Al carrer del costat. Vols vindre amb mi?, he quedat amb els meus amics a la cabanya hi ha gent de la teva edat.- El noi tenia cara de bona persona. Pero la Laura normalment no confiaba en ningú que no conegues. El Pau va mirar a la Laura amb un gran somriure d'orella a orella i això va fer que la Laura pases de no confiar en ell a confiar molt, no sabia si el que feia estava ve pero aquell noi  tenia alguna cosa que el feia molt amigable, així que la Laura va contestar:

-Bé, em sembla be, presentam als teus amics.-

El Pau va guiar a la Laura per la zona de bosc que hi havia en el parc, pero el bosc sempre li havia semblat a la Laura més petit era molt estrany, pero a la vegada molt bonic les, els arbres eren alts i preciosos i l'únic soroll que s'escoltava era el de les trepitjades dels dos, de sobte el Pau es va aturar i va dir: 

-Ho escoltes, no trigaran en sortir, hem d'arribar ràpid a la cabanya.- Llavors va agafar la mà de la Laura i es va posar a correr la Laura va seguir-li sense soltar-li la mà i un altre cop, de sobte el Pau es va aturar, pero aquesta vegada va fero davant un gran arbre i va dir: 

-Es aqui. Et presento la cabanya.- La Laura va buscar amb la mirada una cabanya pero no hi va veure cap.- Esclar, no me'n recordava, com podries veurela amb la porta tancada.- 

El Pau va aproparse al gran arbre i va donar-li 3 cops al tronc, com si piques a una porta i va dir:

-Obrat per la CMB-

El tronc es va obrir com una porta i el Pau va fer un gest a la Laura invitanla a entrar, la Laura no podia creure el que veia, pero de totes formes, va entrar.
 Comenta
 
Capítol 2 Capítol 2
La Laura va entrar per la porta del tronc i una gran foscor no li va deixar veure res durant uns minuts, llavors el Pau va cridar:

-EH! No apagueu les llums, tots sabem que no pot entrar ningú que no sigui de la CMB, vinga, enceneu les llums que sol sóc el Pau.-

La Laura va sentir un soroll com si algú camines per l'estança i de sobtes es van encendre les llums i la Laura va veure l'interior del tronc, tot ple d'éssers estranyíssims, nois de pell verda, noies amb ales i gent amb capes molt estranyes, tots eren bastant joves, la Laura no podia creure el que veia, l'estança era molt acollidora, no semblava l'interior d'un tronc, al mig hi havia una escala de caragol molt bonica, a l'esquerra hi havia un sofà i una tauleta, a on dues persones amb capes prenien un cafè; a la dreta hi havia una gran biblioteca plena de llibres que deien coses com "Com entendre a les Mirles", "Guies de diferents boscos", "Millors trucs de màgia" i molts més; tota l'estança estava molt neta i plena de quadres de coses del bosc i diferents flors seques posades a les parets, que eren d'un color crema que combinava molt bé amb el terra de fusta; tots es van quedar mirant a la Laura però ella estava tant embovada mirant l'estança que no es va adonar fins passats uns minuts.
Tots van començar a fer preguntes sobre la Laura:

-Qui és aquesta noia?-

- Pau de què la coneixes?-

-Per què l'has portat aquí?-

-Vinga, pareu! Aquesta noia és la Laura, té setze anys l'he conegut al bosc que està a prop del parc i crec que pot formar part del nostre club.- Va dir el Pau.- Et presentaré a tots, si tu vols, és clar.

La Laura li va dir:

-Bé presentamels-

La Laura es va adonar que al costat de l'escala de caragol, hi havia una bicicleta, era la seva que s'havia deixat en el bosc, quan s'havia posat a córrer amb el Pau cap a la cabanya, la Laura no ho podia creure perquè just la seva bici estava allí. Tenia moltes preguntes però el Pau es va posar a parlar abans que les pogués fer:

-Bé, hola! Us presento a la Laura té setze anys i viu a prop d'aquí. Laura et presento a l'Amber, és l'experta en biologia- Va dir mirant a una noia morena, amb el cabell llis, ulls marrons i que portava unes ulleres i una bata de científica, la noia va fer un somriure amigable i després va pujar per les escales.- Laura aquest és el Will- va dir el Pau, mirant a un noi de pell verda, la Laura va poder apreciar que el noi tenia tota la pell plena d'escames i quan va somriure, també va veure que tenia unes dents molt afilades, com els monstres de les pel·lícules.- No t'amoïnis a primera vista fa por paro és molt pacífic i agradable-

Després de presentar-li a tots els que estaven en el primer pis, van pujar al segon pis que era molt semblant al primer però aquest era tot un laboratori de ciències i ademés tenia uns lavabos, el Pau es va apropar a una noia jove de cabell verd i ales a l'esquena:

-Et presento a la Rebeca, té un any mes que tu i m'ajuda en les labors de coordinador de tot això- La noia de cabells verds va mirar a la Laura a dalt a baix i li va dir al Pau:

-Definitivament això li supera, està nerviosa, no ho notes, no entén res del que veu, té mil preguntes i tu Pau segur que no li has contestat cap.- Va dir amb cara prepotent- Si vols et contesto jo.- va dir a la Laura.- La teva bici, l'he trobada al bosc i l'he portada aquí, pensa que és una coincidència, si vols. No, no estàs somiant, tot això ho estàs veient perquè està passant. La CMB és el Club de Màgia i Biologia. Si la màgia existeix, si tinc al és i no, no em fan mal i no el Will no et matarà. He contestat totes les preguntes o queda alguna?- va dir mirant fixament a la Laura.

-No has contestat totes.- va dir molt fluixet la Laura, per alguna raó que la Laura no entenia la Rebeca feia molta por, inclús mes que el Will.

- No et passis Rebeca, bé Laura aquesta és la cabanya de la CMB, ARA et pregunto, vols formar part del club, a primera vista és estrany però t'agradarà.-

La Laura va decidir que ho decidiria Mireia seva i amb la bici va tornar a casa, després d'un sopar molt silenciós es va anar a la seva habitació, que era molt petita amb les partes roses, un petit escriptori i un llit, no donava la sensació que allí dormia algú, sols per una petita foto a la tauleta de nit, de la Laura i la Mireia i perquè hi havia molta roba a l'armari. La Laura per primera cegada en molt temps es va anar a dormir sense mirar la foto, sense pensar en la Mireia, sol pensant en la CMB i en el Pau.
 Comenta
 
Capítol 3 Capítol 3
A l'endemà, la Laura es va despertar amb molts dubtes, aquell matí la seva tieta Merche, que es psicóloga, aniría a casa seva a parlar amb la Laura. La Laura no tenía moltes ganes de sortir del llit aquell matí, pero al escoltar que el seu pare había posat la radio al màxim de volum, va adornarse de que el seu pare estaría cuinan un delicios esmorzar, ja que ell només escoltaba la radio quan conduia o quan cuinava. La Laura es va vestir ben ràpid, es va posar una suadera grisa amb el dibuix d'una flor rosa, uns texans blaus amb trencats practicament per totes bandes i unes bambes blanques i negres, es va fer una cueta i va baixar a la cuina.

El seu pare había fet un revoltillo d'ous i torrades amb pernil i formatje i amb manteca i mermelada. La Laura va esmorzar molt contenta mes que de normal, pero al finalitzar l'esmorzar, el seu pare li va dir:

-Laura, saps que, tinc una boda noticia t'enrrecordes de l'Ana aquella amiga que tenias de petita, la que es va mudar a Madrid, doncs torna a viure aquí i pensó que sería bona idea que os veiguessiu, fa molt de temps que no la veus, no et faria ilusió?-

-No molta la veritat, fa masa temps que es va anar, aquella amistad està morta.-

-Perqué dius aquestas coses? Estas cambiada filla, no tens amigues, pero quan tens l'oportonitat de tornar a tindre a la teva millor amiga de l'infancia, no vols, que et pasa, eh! Amb la teca madre ja es suficient tinc que soportar tot el pes de la familia i ser l'unic fort.-

-A que be tot aixó? No ti fiquis en les meves amistats, papa. Amb 16 anys soc suficiente gran com per decidir segons que coses.-

- Be, fes el que vullgues filla.-

La Laura va estar pensant una bona estona, l'Ana i ella habían sigut molt bones amigues, pero la Laura sol pensaba en la CMB i en el Pau.

Poca estona després del esmorzar la tieta de la Laura va arribar, era una dona d'aspecte serios, amb mitja melena morena i unes fines ulleres devant d'uns ulls marrons, primer, es va posar a veure a la mate de la Laura, desde la mort de la Mireia, la Merche intentaba ajudar psicológicament a la seva germana, pero semblava que no era posible ajudarla, la mate de la Laura, vivía com en una bombolla de dolor i no conseguía sortir. Després de parlar amb la mare, la Merche es va sentar al sofá que era on solía fer la terapia amb la Laura.

-Com ho portes? Eh,, carinyo!-

-Millor.-
-Funcionan les clases de teatre, t'ho passes be?-

-Si pero no crec que estigui millor per el teatre, l'obra tracta de temes que sol fan que recordarme a la Mireia, jo crec que es per les noves amistats que he fet.-
-Quan has fet noves amistats?-

-Air, al parq d'aqui aprop.-

-Pero en un día penses que has fet una amistat així d'especial.-

-Si que ho penso i avui tornaré a veurels.-

-Be, m'alegro de que estiguis contenta.-

-Gracies.-

-Be, doncs, ja m'en vaig que es casi l'hora de dinar i el teu cosí estará esperanme.-

-Adeu, tieta.- Va dir la Laura donantli un peto a cada falta.

-Adeu, preciosa.-Va dir la Merche, després va despedirse del pare de la Laura i es va anar.

Poc després la Laura va dinar amb el seu pare, sa mare no tenia ganes de dinar sols va menjar un tros de pa, ultimament menjava quan li venia de gust i poca quantitat. Després del dinar la Laura va agafar la bicicleta i es va anar a la cabanya de la CMB, portava tot el día esperant tindre temps per anari.

Al arribar va veure a varios membres de la CMB, els va saludar i ella la van saludar a ella, entre aquella gent es sentía integrada i feliç. Va entrar al tronc i va veure al Pau que li va saludar i es va apropar a ella:

-Tinc que ensenyarte una cosa, avui les mirles sorten mes dora, així que las podràs veure.- El Pau va mirar el rellotje.- Ja es l'hora, ara sortiran, segueixme.-

-Qué es una mirla?- Va preguntar la Laura al Pau.

-Son unes petites fades que viuen als boscos i ajudarbres animals i a les plantes a sobreviure, tenen una forma de vida molt curiosa, per aixó les estudiem, air et vas anar avans de que sortissin.-

-Pero, a que surten?-

-Surten a tirar un pols mágic per tot el bosc, es un espectacle bonic, pero portem temps intentant sapiguer per que serveixen, pero les mirles no volen contarnos res, es un secret.-
Unes petites fades van començar a sortir dels arbres i van començar a tirar un pols com purpurina, era molt bonic, tot ple de colors.

-Es precios.- Va dir la Laura.

Aquella tarda la Laura va estar amb el Pau durant dues hores més i durant els següents días va seguir anant al tronc totes les tardes i un dia per la tarda es va posar sentada en el bosc, a prop del tronc amb el Pau. En aquell moment la Laura estaba segura d'una sola cosa, estimaba al Pau, durant aquells días no había deixat de pensar en ell i ho tenia claro. Després de pensaro molt va decidir, que li diría al Pau el que sentía.

-Crec que t'estimo.- Va dir molt nerviosa.

-No-

-No, que?- Va dir extranyada.

-Qué no m'estimes, jo se el que es estimar, vaig estar enamorat una vegada i se perfectament que tu no ho estas de mi.-

-De qui vas estar enamorat?- Va preguntar la Laura-Com era?-

-Era maravellosa, molt divertida, era la Mireia, Laura. Tot el que ha pasat no ha sigut coincidencia, ella venia siempre aquí, ens vam enamorar, pero com ja saps ella es va morir, l'ultima vegada que va vindre em va dir que et cuides, que t'ajudes a oblidar el dolor i crec que ho he conseguit, encara que sigui sol una mica, la teva germana va arribar a ser la coordinadora de la CMB, pero era un secret que no podies saber.-

La Laura no s'ho podía creure sa germana había preparar tot, era com si tota la seva vida de fa pocs días estigues preparada. Llavors la Rebeca va apareixer amb un tratje negre i una coeta:

-Pau, ja s'ho has dit? Ens tenim que anar.-

La Laura estaba mirant a la Rebeca i quan va girar el cap per veure al Pau, el Pau ja no estaba al seu costat, sino devant d'ella i tambe amb un tratge negre.

-Laura la CMB, segueix una labor, ajudem a persones que ens necesiten i quan ja els hem ajudat ens anem. Ara ens tenim que anar ja t'hem ajudat.- Va dir el Pau.

Llavors la Laura va tancar el llibre, ja no ho había ningú al seu costat, tot había sigut parte del llibre, ni el Pau, ni el tronco eran reales, pero perqué la Mireia li va regalar aquest llibre, la Laura no ho sabia, tornant cap a casa amb la bici, pensaba que res había sigut real, o si?






 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]