Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



MarcZoe
Eivissa
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 CAPÍTOL1
Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta

 ...

T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

M: Sí.

T: Me’l vols repetir, per favor?

M: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

T: I saps quant peses aquesta setmana?

M: Si, no arribo als 40 quilos així que ja se on he d’anar ho sento molt…

T: No tens que disculpar-te per res, encara que estava a les teves mans que t’ingressessin. Però pots estar tranquil·la que en el centre t’ajudaran a superar-ho. Ja veuràs que en poc temps estaràs millor i podràs sortir el mes aviat possible.

Aquí es va acabar la sessió d’avui, na Marta se’n va anar a casa i va començar a afrontar tot el que li va dir el seu terapeuta... Va començar a ficar tot el que necessitaria a la maleta per emportar-se’l ho tot a la clínica.

Una setmana després, el terapeuta va anar a buscar a na Marta a ca seva per emportar-se-la a la clínica. Ella ja l’estava esperant fora amb la maleta a les mans, va entrar al cotxe i varen partir. A l’arribar a la clínica na Marta es va quedar un poc en shock... però estava bé, al entrar-hi dins li varen donar la benvinguda i li varen predir la seva  identificació. Al mig de la segona sala, una dona li va entregar la seva roba que hi posava “Clínica Guasch”.

Les primeres setmanes varen ser molt difícils per a na Marta ja que no coneixia a ningú. Tenia un horari que complir cada dia, el que mes li costava eren les xerrades en grup, li costava molt obrir-se a la gent i parlar del seu problema en públic encara que les demes persones patien el mateix problema que ella.

Va passar el primer mes, na Marta va notar unes petites millores, però, malgrat això, no estava molt animada i no aconseguia trobar lo motivació per voler curar-se i sortir de la clínica lo antes posible.

Al inici del proper mes, varen arribar nous ingressats, na Marta els esperava amb gran expectació i intriga per saber-hi...

La primera persona que va entrar aquesta setmana va ser una adolescent de catorze anys que patia anorèxia i esquizofrènia, a na Marta li donava un poc de por ja que li donaven atacs molt forts però sabia que era una bona persona, per això na Marta va intentar ser la seva amiga però aquesta amistat no va funcionar ja que na Marta li tenia massa por per els seus atacs. També va conèixer a un nin petit que va entrar amb ella que apart de l’anorèxia també tenia un problema en la oïda perquè de petit li va entrar aigua, es varen acabar fent molt amics i varen passar molt de temps junts, fins al final del mes que va ser quan va entrar un boix de la seva edat que es deia Luca, era un boix alt amb un somriure que atreia a les dones, era moreno i tenia els ulls blaus. Des de el primer moment que es varen creuar les seves mirades varen sentir un sentiment especial encara que no li va donar importància ja que aquells dies estava un poc trista.

A en Luca era molt anorèxic li faltaven pocs quilos per sofrir una aturada nutricional. En Luca va rebre una fulla amb el seu horari i va veure que li coincidien un par d’hores amb na Marta, li va sortir un somriure nomes al veure el seu nom encara que na Marta no ho sabia.

A les sis de la tarda tenien classe de xerrada personal i per casualitat li varen tocar junts, en aquell instant varen tenir la primera toma de contacte, i a na Marta li va parèixer un  boix molt interesantTerapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta

 ...

T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

M: Sí.

T: Me’l vols repetir, per favor?

M: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

T: I saps quant peses aquesta setmana?

M: Si, no arribo als 40 quilos així que ja se on he d’anar ho sento molt…

T: No tens que disculpar-te per res, encara que estava a les teves mans que t’ingressessin. Però pots estar tranquil·la que en el centre t’ajudaran a superar-ho. Ja veuràs que en poc temps estaràs millor i podràs sortir el mes aviat possible.

Aquí es va acabar la sessió d’avui, na Marta se’n va anar a casa i va començar a afrontar tot el que li va dir el seu terapeuta... Va començar a ficar tot el que necessitaria a la maleta per emportar-se’l ho tot a la clínica.

Una setmana després, el terapeuta va anar a buscar a na Marta a ca seva per emportar-se-la a la clínica. Ella ja l’estava esperant fora amb la maleta a les mans, va entrar al cotxe i varen partir. A l’arribar a la clínica na Marta es va quedar un poc en shock... però estava bé, al entrar-hi dins li varen donar la benvinguda i li varen predir la seva  identificació. Al mig de la segona sala, una dona li va entregar la seva roba que hi posava “Clínica Guasch”.

Les primeres setmanes varen ser molt difícils per a na Marta ja que no coneixia a ningú. Tenia un horari que complir cada dia, el que mes li costava eren les xerrades en grup, li costava molt obrir-se a la gent i parlar del seu problema en públic encara que les demes persones patien el mateix problema que ella.

Va passar el primer mes, na Marta va notar unes petites millores, però, malgrat això, no estava molt animada i no aconseguia trobar lo motivació per voler curar-se i sortir de la clínica lo antes posible.

Al inici del proper mes, varen arribar nous ingressats, na Marta els esperava amb gran expectació i intriga per saber-hi...

La primera persona que va entrar aquesta setmana va ser una adolescent de catorze anys que patia anorèxia i esquizofrènia, a na Marta li donava un poc de por ja que li donaven atacs molt forts però sabia que era una bona persona, per això na Marta va intentar ser la seva amiga però aquesta amistat no va funcionar ja que na Marta li tenia massa por per els seus atacs. També va conèixer a un nin petit que va entrar amb ella que apart de l’anorèxia també tenia un problema en la oïda perquè de petit li va entrar aigua, es varen acabar fent molt amics i varen passar molt de temps junts, fins al final del mes que va ser quan va entrar un boix de la seva edat que es deia Luca, era un boix alt amb un somriure que atreia a les dones, era moreno i tenia els ulls blaus. Des de el primer moment que es varen creuar les seves mirades varen sentir un sentiment especial encara que no li va donar importància ja que aquells dies estava un poc trista.

A en Luca era molt anorèxic li faltaven pocs quilos per sofrir una aturada nutricional. En Luca va rebre una fulla amb el seu horari i va veure que li coincidien un par d’hores amb na Marta, li va sortir un somriure nomes al veure el seu nom encara que na Marta no ho sabia.

A les sis de la tarda tenien classe de xerrada personal i per casualitat li varen tocar junts, en aquell instant varen tenir la primera toma de contacte, i a na Marta li va parèixer un  boix molt interesant.
 Comenta
 
Capítol 2 CAPÍTOL 2
Varen continuar passant les setmanes, i na Marta estava millor que mai. Va veure millores, i amb això i les animes de la seva família i amics va començar a ser més feliç. A més a més es va fer amiga d´una infermera jove d´uns 19 anys, que la va ajudar molt. L´únic que no aconseguia era fer-se amiga d´en Luca, ja que aquest no era molt social i pareixia que estava empitjorant, i això la preocupava i molt. La infermera li va contar que s´havia aprimat 8 quilos des de que va arribar i que estava en estat crític.

Al dia següent na Marta va  anar al menjador com cada dia per sopar després d´un dia dur. Va agafar el de sempre, espaguetis i carn, intentant contra tota la seva voluntat ficar-se un poc més al plat i menjar més. Va anar-se a seure a la taula de sempre però quan estava arribant algú li va donar un cop sense voler per darrere que va fer que tirés tot el menjar a terra. Qui li va tirar el menjar va ser en Luca, i es va disculpar al moment. Després li va ajudar a na Marta a agafar una altra vegada el menjar i li va dir si volia menjar amb ell, na Marta va acceptar.

M: Gracies

L: Com et trobes?

M: La veritat es que estic millorant molt, i crec que prompta em podré anar encara que seguiré amb vigilància per a no recaure. I tu com et trobes ?

L: M’alegro molt, però la veritat es que jo no he millorat, he perdut 8 quilos des de que vaig entrar aquí i sincerament no veig com sortir d’aquesta, estic estancat i no se que fer.

M: Si... alguna cosa vaig escoltar... mira jo quan vaig entrar també ho veia tot molt negre, però tens que motivar-te a tu mateix i proposar sortir d’aquesta ja que si tu no ho fas ningú ho farà per a tu... això a mi en va ajudar molt, i intenta sempre mirar lo bo de les coses i no pensis en el negatiu.

L: Això intento però no tinc ninguna raó ni motivació per a seguir aquí... no li veig el sentit a lluitar, per a que?

M: No diguis això, estic molt segura de que ets capaç de afrontar la teva situació i de canviar la manera en la que penses... els teus pares que diuen al respecte ?

L: Els meus pares estan mes desesperats que jo, ja no saben i que fer ni que dirme...

M: I no creus que aquesta es una bona raó per a lluitar i sortir de la anorèxia? Ni tu ni els teus pares es mereixen patir i menys per una cosa que te una solució...

L: La veritat es que la que me esta animant a afronta, lluitar, i sortir de la situació en la que estic ets tu, gracies Marta!

Després d’una llarga setmana en la que en Luca i na Marta es varen conèixer mes, a na Marta li varen dar la bona noticia de que en uns dies es podria anar a casa, però la Marta no semblava molt animada d’anar-se’n...

Ella li va dir a la seva terapeuta que es vola quedar a la clínica  ja que sabia que ella era la principal persona per la que en Luca va caviar el seu pensament i la única  que el podia ajudar.

Però d’excusa li va dir a la terapeuta que encara no es sentia preparada per a sortir per tant la a terapeuta la va començar a animar i a convèncer per a anar sen a casa... Però na Marta es negava a tornar a casa, per tant va tomar la decisió mes tonta, i aquesta setmana va començar a deixar de menjar per tant els metges es varen replantejar si podia sortir o no... a causa de la seva pèrdua de 4 quilos en tres dies els metges varen decidir que no es podia anar a casa.

Al mati següent en Luca es va assabentar de que na Mata ha empitjorat pel tant va anar a la seva habitació per a preguntar-li com es provava

L: Marta, oc en Lucas puc passar ?

M; Si

L: M’he assabentat de que has empitjorat  bastant en aquests últims dies, que et passa? Va  tot bé?

M: Si estic bé, tot això l’he fet per a tu, se que sense jo no seguiries lluitant i em pareix injust deixar-te aquí sol quan nosaltres dos ens motivàvem mútuament, t’estimo i no puc deixar-te sol...

L: Jo també t’estimo!

Finalment es varen besar...

 
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  337 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]