Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Eljoc2
Eivissa
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1 L'inici
En la nostra mar Mediterrània, en la provincia de Grècia, en les illes que vulgarment s’anomenen l’Arxipèlag, hi ha dues ciutats, Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra per espai de mitja llegua, i aquest espai, ocupat per la mar, impedeix que les dues illes en siguen una. En la ciutat de Sestos vivia Hero, noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la qual relluïa per tots aquells regnes, i en la ciutat d’Abidos vivia Leandre, de gran perfecció, seny i gentilesa. Sols eren diferents perquè, les gràcies singulars que posseïen, les de Leandre eren d’home, i les d’Hero de donzella.

Com es veieren Leandre i Hero 

Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos, i sobre totes les altres donzelles destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuen amb la mirada de Leandre, i a l’un i a l’altra els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista, que a l’un i a l’altra va fer sentir un profund desig.

En Leandre va començar a córrer cap a la sortida. No podia amb aquesta pressió. La seva ment estava pràcticament en blanc. Només estava pensant en quan volia córrer, i allunyar-se tot això. Just quan a alcançar la porta li van interceptar dos guardes.

Al veure aquesta escena el seu pare es va apropar a Leandre amb una cara de decepció i li va dir:

  • No pots fer-nos això. Tot el regne de Abidos depèn de tú. És necessari que festejes a na Hero. Si no nosaltres… És simplement necessari fill meu

    D’acord pare, faré el que pugui.

    Més val que ho aconsegueixis, aunque ja sembla complicat amb la escena que has creat. De veritat fill… quines desgràcies que ens dones.


La relació entre Leandre i el seu pare era complicada. El pare només volia lo millor per en Leandre, però la seva manera de demostrar-ho no era la més correcta. En Leandre no aspirava a molt. Era difícil de veure si realment volia regnar algun dia.

El problema era que recentment, el regnat de Abidos penjava d’un fill. Amb la mort de la Reina ( la mare d’en Leandre), n’hi havia més tensions al regne que mai; La corona estava a punt de ser deposada. Per aquest motiu era necessari que en Leandre es casés amb na Hero. D’aquesta manera la confiança retornaria a la corona i mantendrien el seu regnat.

En Leandre es va apropar a na Hero. Ell no hi era ni molt menys un expert a l´hora de festejar, però tenia que fer el millor possible per aconseguir seducir a na Hero.

 

-- Bona nit, donzella, com et trobes en aquesta polida velada? -- Va dir en Leandre, amb una inexperiencia notable.

-- Bona nit, molt bé, ets tu en Leandre?

-- Així és, voldries ballar?

-- Suposo que sí

En les festes d’Abidos era tradició ballar amb aquella que es volia festellar. En Leandre va decidir provar la seva sort amb aquesta tècnica, encara que ballar no era allò que més volia en aquell moment.

En Leandre i na Hero van marxar al centre de la sala d’actes on la festa estava ocorrent. Ballarien al ritme d’una balada, interpretada per els millors músics de tota l’illa, que es trobaven casi amagats en una de les esquines de la sala d’actes. 

En Leandre era un inexpert a l´hora de ballar i encara menys ballar una balada i una dona d’aquest calibre. El primer que va fer es posar una mà a la cintura de na Hero i amb l’altra li va agafar la mà. Es van començar a moure al ritme de la música i sorprendentment en Leandre no ho va fer tan malament ell pesava. Això fins que dos compassos després na Hero va dir:

-- Està clar que no ets un expert en això,eh.

Com una daga en el cor. En Leandre es va quedar petrificat, i no va sabé que respondre.

-- Bé… Ho estic fent el millor que puc.

-- No passa res, ja aniràs aprenent. Jo estic disposta a ajudar-te.

Van ballar uns altres quinze minuts i després varen tenir una conversa del tot més curiosa. Just quan la cançó estava a punt d’acabar, na Hero li va dir una cosa que  va canviar tot per sempre:

-- Vols anar-te juny d'aquí?

-- Sí.
 

 Comenta
 
Capítol 2 La decisió
Hero i Leandre es trobaven enfonsats a un dens bosc, a l’illa d’Abidos. Estaven allí per què tractaven de passar desapercebuts. Però, últimament, la guàrdia reial els trepitjaven els talons. 

 

--En menys d’un dia la guàrdia reial arribarà aqui. --Va dir na Hero-- Deuriem de pensar en canviar de lloc d’amagatall.



-- Quizàs -- Va respondre en Leandre -- Però ja estic cansat de canviar de joc constantment.



 

Ja duen tres mesos en la huida, i es notava. La major víctima d’aquesta fugida era la relació entre Hero i Leandre. El que al principi semblava una relació d’amor jove, ha acabat sent una relació de quasi insuportabilizació, en la que apenes es dirigiexen paraules al llarg del dia.



Quan menys el esperaven, una docena de guardes van travessar els arbustos i van apareixen dins el camp de Hero i Leandre i els van començar a perseguir-los. Na Hero i en Leandre després de estar corrent cinc minuts sense parar, es varen mirar als ulls i es varen entendre ja no poden més i es varen entregar.



Després d’haver ser apresonats, en Leandre i na Hero van ser separats, i cadascùn va ser tornat a la seva illa respectiva.



En la sala principal del regne d’Abidos el rei Ferran II estava esperant pacient a en Leandre.



-- Fill meu estic molt decepcionat amb tu. Com pots deixar aquesta imatge de la nostra família. Déu meu, en què estaves pensant!

--Pare meu… No sabia en que estava pensant. Era massa pressió!

--No n’hi ha excuses vàlides fill meu. El que has fet és una acció imperdonable. Ara el més probable és que el regne colapsi, tot gràcies a tú. 

-- Jo no vull res que veure amb el regne! T’hauries adonat d’això si alguna vegada en la teva vida m'haguessis prestat atenció!

-- Silenci!! Emportar-li al calabós, perquè li doni una pensada a el que a dit!

Quan va arribar al calabós, els prisiones varen començar a mofarse de ell, i alguns es van apropar amb intencions perilloses, però no va ocórrer res amb contacte perquè estava protegit per tres guàrdies reials.



Després de passar-se una semana allí, el seu pare i rei, va asomar-se per allí, i la dir:

-- Fill meu, és l’hora de sortir d'aquest calabós. Necessitem tenir una llarga charla. Vine amb jo a la terraza, allí podrem conversar tranquil·lament .



Leandre va fer com el seu pare va indicar, i le va seguir fins al balcó, que es trobava dins dels aposents reials.



--Verás fill meu -- Va començar el seu pare-- N’hi ha una cosa que no t’he contat. No ets l’ùnic que aspira al tron, sabs?

-- Que vols diure, pare?

-- El que escoltes, fill meu. Aquesta historia se remonta a la meva joventut. La veritat, és que jo de petit tenia un germà bessó. Quan només teníem set anys, estaven jugant dins l'habitació dels nostres pares, cosa que teníem prohibida. Això no hauria causat molts problemes si no fossi per el fet de que vaig trencar un jarró molt importat per els meus pares. Com jo era molt petit, vaig acusar al meu germà de trencar-lo. I com jo era el favorit,em van creure i li van expulsar del castell. Fins fa poc, aquest només hauria estat un capítol oscur en la meva vida, però fa poc em van informar de que el meu germà segueix viu, i que estava dispost a reclamar el tron amb la meva mort. A sobre, el metge reial m’ha informat que no em queden més de tres mesos de vida. És per això que el regne te necesita, per evitar que el meu germà tirà arrives al tron.



Després de que el pare fes el seu discurs, els dos es van quedar en silenci durant un parell de minuts, fins que el seu fill va respondre:

--  Suposo que ho faré. Però ten clar que passarà molt temps fins que em acostumi a l’estil reial.  <div style="\&quot;text-align:" center;\"="">***    Una setmana després    *** Leandre estava descansant en el llit. Un soroll va començar a sonar en el seu balcó. Al principi el va ignorar, però cinc minuts segueix sonant, així que en Leandre va decidir sortir al balcó.



-- Ja estaves tardant -- Va dir n’ha Hero -- Vens o què?

En Leandre va començar a pensar en la seva vida. Va pensar en el seu pare, i el que li esperava si es quedava en el castell.



-- Si, anem hi doncs -- Va respondre el Leandre
 

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1126 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]