Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Snowsislyra
Sant Llorenç De Balàfia
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 Ells .


Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

...

T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

S: Sí.

T: Me’l vols repetir per favor?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

T: I saps quant peses aquesta setmana?

S: Si, pes 43 kilos si us plau m'ho has dit 20 voltes podem deixar-ho per avui  vull anar me'n a casa .Vaig suplicar

T:D’acord  va suspirar portat bé.

Va parar la grabadora .

T:No em miris aixi saps que els teus pares me  obliguen .

Vaig agafar el bolso de prada i vaig sortir com si un dimoni em persegueix  abans de tancar la porta vaig visualitzar una última vegada al meu tiu potser diagnosticar-me a jo  anorexia nerviosa hagi set el cas més difícil ja en el mostrador em vaig despedir-me de na Carol i vaig sortir corrents d'allà.

Deian que jo era un caos  que era sencera un caos que sóc el tipus de persona que deixa funyada que deix maraca  que soc com un temporal que mai marxa que soc com un torbelli que soc com l’hivern o pots ser van dir infern i al final de tant opinar sobre jo tant que me van contar vaig deixar d’escoltar la meva propia veu  em vaig oblidar del que jo opinava he deixat menjar me el cap i he deixat que tots em trepitgin com un cigarret encès expulsat tirat i xafat aquella que tots necessiten i avui intent restableixer aquell caos si aquell desastre pero un desastre amb uns ulls molt polits i que no escolti ni els crits .

Pero a qui vull enganyar si això és molt polid pero no funciona no  no sense ells .

 Al arribar a casa , com sempre vaig vorer a la meva mare i al pare callats bdinant no volia  no els volia vorer avui no avui vaig correr escales amunt un portada es va sentir i el bany de la meva habitació vaig obrir .

Vaig notar com els ulls em cremaven i com soptadament brotaven incansables llàgrimes que marquen una volta més les meves ojeras i deixen una inflador inconfundible en els meus ulls blaus i com de costum en contra de la meva propia voluntat vaig introduir els meus dos dits de la meva ma esquerra dins del meu coll  el més endins possible i a la primera arcada vaig vomitar tot el ingerit al dinar vaig deixar caure el meu petit cos damunt la tassa del vàter estava cansada molt cansada .

El coll em cremava i per molt  intentes parar no consguia parar de plora amb la meva ma esquerra em vaig fregar la boca i vaig escupir saliva  em vaig precipitar damunt la meva bascula la cual marcava 43 i mig acte després vaig baixar i trobant les forces d’on podia vaig agafar la bàscula i la vaig tirar una i mil voltes contra enterra fins que la pila no es desprengues de la part inferior  un sonr crid va brotar dels meus llavis seguit d’un mar de llàgrimes la bascula estava rompuda em vaig girar i en el mirall es podia observar una cara palida amb ojeras i un coss prim i fragil no em vaig conèixer no era jo no jo llàgrimes no paraven de sortir i el mal del coll m’ho ofega però no em van parar abans de impactar un cop de puny al mig del mirall que converteix  aquest en un manat de vidres romputs que caurà damunt la pica vaig quedarme allí observant la sang regalimant de les meves mans i els vidres caient destrossats del mirall i la meva imatge un dia més una semana mes intentant sortir d’un infern dit dit no em facis dir que .

Ho necesitaba. els necesitaba i això em causa repugnancia  vaig allargar la mà i vaig obrir el kit de primers auxilis vaig agafar el pot d'alcohol i vaig fer que el líquid de l’interior es precipites damunt la meva mà per no cridar em vaig mossegar el llavi inferior causant que aquest també sangres.Quan vaig acabar al fi de curarme les ferides vaig parar de plorar vaig sortir d'aquella presó de 4 pareds em vaig dirigir al meu armari i mentres em vestia vaig mirar el meu  reflexe en un mirall que apareixia una nina de 17 anys esqueletica i de mitjana estatura les ganes de plorar de cridar de tallar em mataven vaig agafar el primer que vaig trobar em vaig calçar amb les meves converse i vaig agafar el rimmel i liposan el bolso i les claus a l'hora de baixar em preocupaba que els meus pares hagin sentit el sorroll esperc que no.

Sense fer remor vaig creuar  la cantonada i correr escales avall davant la porta  vaig cridar que sortia 2 minuts i jo sabia que no era veritat.

Ells  ells els necesitaba com l’aire els meus pulmons  com la lluna el sol , com un peix l’aigua, com jo a ell  com un drogadicte la droga com una planta l’aigua .

Abans de tancar la porta va caure un sobre el sobre  aquell que definia el meu futur l’universitat ràpidament el vaig  ficar dins del bolso i un altre va caure també dirigít a mi però aquest era del metge el vaig replegar amb rapidesa i vaig empènyer la porta vaig tirar les claus dins del bolso i vaig baixar les escales corrent cap la estació de metro de passeig de gracia .

Al sortir al carrer observaba totes i cada una de les persone que apareixen a la meva vista , com els hi quedava a elles la roba i com em quedava a jo, les ganes de compararme de despreciar me eren   eren com l’aire les persones del meu voltant ja son falses, els meus amics sons falsos jo sóc una falsa .

Tot al meu voltant es ireal  es pura fachada anar a l'institut més car i prestigios de Barcelona no és del tot bo .

Vaig baixar les escales del metro abans d'estirar me  la màniga per ocultarme la meva cicatriu aquella del 30 de agost  la nit de les estrelles quan vaig descobrir que res podia anar a pitjor  quan vaig veure que tot es desmorona quan vaig compendre que el mon esta ple de gent horrible  la meva mare a havia enganyat al meu pare les meves amigues se'n van anar a Madrid sense jo el Jordan em va deixar  en fi ningú em esclotaba em sentia perduda com un vaixell sense far.

Aquell dia eren les 4 del matí corria escales avall de aquesta mateixa boca  de metro després de la pluja surt el sol amb el braç en carn viva vaig xocar contra un grup de persones desiguals  de les rambles em van ajudar mes del que pensava i no va ser fins un mes que els vaig tornar a veure 

 vaig caure al terra pel xoc i una al·lota va estendre la mà perque la agafess me  estava ajudant tots em van demanar disculpes pero quan van veure el braç es van asustar tant  no sabien com reaccionar i jo vaig sortir corrent per sorpresa van anar darrere jo em van escoltar em van fer obligar a diguer-lis que havia fet .

Van estar  una hora parlant amb una completa estranya en el parc de la avenida  per cada volta que plorava donava un glop a una botella tots es van congregar al meu costat i em van fer prometre que mai tornaria a agafar un ganivet  per molt satisfactori que fos anava tan gata que vaig poder contar-lis tot desde el principi d'aquell dia feia mesos que em havien diagnosticat anorexia  vam convertir un simple xoc en un botellon i una sessió de confessions.Uns simples estranys d’un institut del sur de Barcelona em van ajudar més que el meu propi psicoleg .

Vaig somriure aquell dia després de tot lo dolent surt el sol  i el meu far era un grup de 6 persones que sense ells jo no seria així  però clar tinc prohibit duger-los tinc prohibit parlar d'ells tinc prohibit que els meus pares sepingan que faig per la tarda.

Vaig baixar les escales del metro  sent observada per tots, una persona com jo no li era permès baixar per aquí .

Quan el metro va parar  ja en le meu destí després d'escoltar la meva playlist sencera .

La zona sur de Barcelona a milers de barris de cassa   per sort.

Les rambles és un lloc prohibit per a jo  segons els meus pares alli només hi viu la “xusma” les “ninis” “hippies” i pobres  gent de castes inferiors calificadas per la meva mare com animals vestits de primark amb mala educació .

Si ara mateix veigues que me he llevat tota la pedreria  i que vaig amb converse calçons romputs una camiseta dels rolling stones i una dessuadora blava cauria  de cul .

Vaig somriure .

Quan el metro va parar  vaig sortir corrent cap al carrer Ramon Llull número 18  es troben les úniques persones en aquesta terra per les que valia la pena morir per elles .

Una cridada em va desconcertar   era la Sheila.

S: Perra  asquerosa on ets t'he estic esperant per que ens fasin  les ungles on eeeeeeeets???

La seva cridanera veu em va perforar el timpà .

M: No  Sheila no mes ungles per avui deeeeeeu.

La vaig penjar  odiaba la odiaba molt.

Ja estava arribant al pis quan vaig penjar .

G: Tschh   barbie malibú  que fas per aquí ??

Vaig aixecar el cap i un somriure va neixer en la meva cara, era el Gus.

M:Bon dia a tu també eh 

G: Que ja has potat  o que ??

Em va  mirar en senyal de desaprobació desde el balcó .

G: Au  entra

M: Gracies Julieto .

La gran porta vella es a obrir sense necessitat d'utilitzar les claus, vaig córrer dins i una enorme bola peluda em va recibir com si fos la cosa més bonica del mon aquella bola peluda es deia nika . 

Vaig pujar les tortuoses  escales em vaig marejar em vaig parar un segon i vaig seguir  ja davant la porta de madera amb el ca al meu costat van obrir la porta i va aparèixer la Amelia  ella era de Girona i tenia els cabells castanys per damunt dels espatlles tenia els ulls verds i vestia amb roba esportiva  em va vorer i se me va tirar damunt .

A: tia  tia tia menos mal que apareixes que tal la semana? tu estas primissima  menja tonta que ets guapísima ay ay te vaig contar lo del Marc? fua tia me flipa  mogollón el pròxim dia anam de compres vens?.

G:Tu , para que la agobies  tranquila Marta e vengut a salvar-te .

Vaig riure i em van deixar passar.

El gus era alt i moreno amb els ulls de color blau  vestia uns texans i una camiseta veia amb una dessuadora de Star Wars, me van deixar passar  vaig creuar el pasillo tan familiar per a mi llarga i ple de cuadros antics en el mirall de l'esquerra hi havia un parei de fotos de tots  em vaig parar a contemplar-les la primera va ser del 30 de agost i les altres de trobades clandestines que vam fer això l'altre dia no hi era, en aquell instant no sabia si plorar  li vaig fer una foto vaig seguir baix l'atenta mirada la sa al era petita pero era prou. El sofa marró amb el vell televisor damunt una tauleta petita una alfombra i moltes estanteries a l'esquerra  la taula del menjador i en mig uns grans ventanals i el balco.

si gires a l'esquerra   trobas 4 portes la primera una cuina minuscula i antigua  la segona un cuarto de bany amb dutxa i les altres habitacions per dormir   alrededor de la taula hi estaven la Erika el Joan i en Carles em van saludar amb el cap botelles de refresc i alcohol estan barrejades per la habitacion, estaven en una partida de cartes a jutjar per la seves cares estava molt interessant, un sac de pipes en començat i capses de pizzes per tot arreu  em vaig deixar caure damunt un puff rosa .

C: La girufa encara no arriba bon dia pija .

M: Bon dia a tu també  que a tornat a perdre el Barça ?

C: No me ho recordes siusplau .

Vaig riure , en Carles,  tambe era moreno pero tenia els ulls blaus era molt alt i li encanta el futbol  de primera és mal educat pesat orgullós i moltíssims adjectius que no li agradaria pero despres es increible .

E: No li diguis això brut, so ase , mira com te enganxi  es quet et pigare tal ostia que acabas llepant el terra.

Vaig riure .

C: Tu a jo? jajajaja vale vale.

Na Erika té molt mal perdre es un poc bestia  pero per parlar de problemes és la millor es la mes baixeta de tots  es rossa i té moltes pecas té els ulls de color marró .

En Joan va sortir de la cuina amb tres gots amb la mà  un per jo l’altre per na Amalia i l’altre per ell .

M:Gracies  guapo.

A: Gracies lleig.

En Gus es va seure al puf del meu costat i na Amalia en la alfombra  en Joan i en carles estaven espatarrats damunt el sofà.

31 FAM  retumbaba per tota la sala, entre riures i trivialitats va passar mitja hora na Amalia ve de una familia complicada  el seu pare la va abandonar a ella i a la seva mare quan tenia 8 anys pero aixo no ha evitat que sigui la millor persona que conec .

La panxa em va remugar tant fort que es  va sentir per damunt de la música em volia morir de la vergonya  tots van deixar les cartes damunt la taula la Erika es va aixecar cap a la cuina en Carles  es va dirigir cap al bany la Amalia va creuar els braços en senyal de desaprovació no no podia pasar  en Joan va agafar me del braç i me va dir que ens anéssim a la taula en Gus va anar a buscar un termòmetre  i la Amelia es va posar a fer la taula quan va acabar va en començar a dur cadires de diferents habitacions  fins que en van tenir 7 .

En Joan va sortir de la cuina amb menjar saludable de la botiga de baix  portava una ensalada de salmó uns sucs i patates la Erika va sortir darrere d'ell trista .

Passava sempre  tots vivim en la nostra bombolla  de alegria quan estem junts però quan els problemes de algun surten a la llum  ens rompen . 

Tots es van asseure al voltant meu  volia plorar no ho vaig evitar .

Duia 9 mesos de anorexia  me la van descobrir al poc temps  el meu tiu es va adonar de seguida i va començar el tractament de seguida  als meus pares els hi fa vergonya que els seus amics ho saben perquè els tatcharien  de mals pares i a jo de boja .

Em solen dar atacs com avui  quan me estres me menyspreu o me agobic   vol dir que me passen sovent, també se me olvida menjar  perquè em centre en l'esport cosa que tenc prohibida desde fa 2 setmanes  anhel fer un abdominal o una flexio .

M: Si ,ja se el que em direu  que soc una inconscient que soc  ase que no me valorc que sóc una merda que faig massa drama que ho he de superar valtros sabeu que el mínim d'anys que sol estar la gent es de quasi 1  i jo ni menys en duc si se el que em dieu menja menja pero si el únic que tinc sou voltros i arribarà el dia que os aparteu de mi i me abandonaras com a un ca a la boca de metro tothom es cansa de mi tothom  em menteix tothom es oblida de mi em menyspreen jo em menyspreu que voleu que fasi? puc estar 20 hores amb la psicologa que me serveixen menys que 10 minuts amb voltros que fare enfonsar me dins aquest pou ,que he de fer ? 

A: Te equivoque nosaltres mai direm això ens preocupem  perquè ens importes i naltros no som tothom no som com els demes per favor ens has vist  som cadascun diferent som com som no tothom es s'hagués aturat a ajudar-te, no tothom estaria aquí no tothom te estimaria com ho feim, no tothom es prepocuparia  tant Marta si som el teu únic motiu per lluitar lluita aunque el teu únic motiu siguin les estrelles lluita volem el millor per tu i mai t'abandonaran .

C: Tia , tots somiam en el dia que surtis d'aquest infern que has entrat  és més fàcil dir-ho que fer-ho però saps què ens tens aquí per sempre a les dues de la nit i ales 3 de la tarda ara i sempre  avui i demà i arribarà el dia en que tots estiguem a la universitat feliços i acompanyats i la tormenta aura passat.

E: Ja voras  tu pots nosaltres estem aquí  per el que sigui hem viscut molt junts  no pots abandonar ara .

El Gus va rompre a plorar .

G: No ens pots fer aixo  no no ara !! estan tots aqui donante paraules boniques a les cual tu no fas cas  i sempre igual no pots marxar no ara no a jo !! 

Es va aixecar de la taula i va enfilar cap a la porta  va pegar un portass tots ens vam quedar muts en Joan va sortir darrere ell i a jo em van plantar la ensalada al cap davant  la música segueix sonant i la tristesa havia tornat.

E:Per favor no ho tinguis amb compte  ho esta passant molt mal darrerament i li està costant tot un poc  no t'estressis tu al teu ritme siusplau menja.

Lluitaria en que només fos per ells, la meva droga , el meu oxigen el meu far  la meva estrella polar quan estava amb ells podia ser jo mateixa podia estar feliç i cómoda  era jo pero només amb ells podem estar romputs i destrossats pero almenys ens teniem a nosaltres.

Em vaig menjar tota la ensalada i em vaig beure el suc em van donar una abraçada cadascuna i van tancar el cuarto de bany.

C: ( va aixecar el cap del móvil ) Aquest no és el teu pare??

em va ensenyar la pantalla on sortia un gran titular  el milionari senyor Castells es denunciat per malversacion  impags i estafes .

Em falta el aire  me entra les ganes de vomitar, vaig asentir amb el cap i els meus amics van entrar en pànic  el meu pare a la presó .

E: serás tros de ase?!?!

M.: no pero  pero pero no pot ser  el meu pare jo jo .

Em faltaba el aire .

Uns braços forts  em rodetjaben el teléfon em va comencar a sonar  en Joan mel va llevar i el va apagar .  

Vaig sortir corrent de allí necesitaba aire molt de aire.

Al sortir al carrer em vaig xocar amb el Gus que seguía fumant baix.

G: Marta quieta!! siusplau perdonam soc la peor persona del mon pegam pero siusplau perdonam.

Vaig asentir amb el cap i vaig rompre  a plora ell es fa fondre en un abraç amb mi  la seva colònia i l'olor del tabac es mesclaven e una increible mescla vaig deixar caure un mar de llàgrimes damunt ell  mentres em deia coses polides em va explicar perquè havia sortit corrent i jo li vaig explicar el del meu pare vaig enviar un missatge  a la meva mare de que no aniria per sopar em quedaria aqui en el pis es de la Erika es més grossa que naltros te 19 anys i el pis era de la seva àvia .

En Gus i jo vam tornar a entrar  abans de que pillesim als altres espían desde el balcó .

 Comenta
 
Capítol 2 Jo
  I en aquell mateix moment em vaig adonar de tots el meus esforços o bé millor dit de tots els esforços de la meva família perquè jo fos perfecta o perquè nosaltres fóssim perfectes no han donat els seus fruits , com tots estem rodejats de hipocresia i de gent mes i mes falsa , de com les mentides ens consumeixen  i de com el temps passa per a tots i no se si va ser aquí o quan un segon mòbil va sonar pero potser aquest mes enlla a una altra casa a la casa dels pares de la Amelia , la trucada des del hospital i síria la trucada que posaria punt i final una historia que no cal acabar , pero deixam diguerte uqe desde la trucada del hospital a la trucada a ca la meua mare van passar moltes coses i recorda vita flumen , no s’atura.

Potser hauria de explicar com lograrem sobreviure 7 adolescents tots en u mateix pis , no cal dir que arribarà una hora que tots haurem de anar a les nostres respectives cases ,  jo duia una hora que no pensava dir res , la carta de la universitat seguia bombejant amb força en la meva ment , si som franca decidirà com acaba jo en el meu futur pero dades les circumstàncies no vull saber res de res de ningú ni de absolutament qualsevol cosa que no em doni pau , l'únic que deu estar passant a ca meua , és la meva mare cridant amb l’abogat, el meu pare a la presó , els meus pobres tius sense saber què fer i els nostres amics rient sobre lo malament que gestionen els sous, tal  vegada quedarme en aquest sofa morronyos hagi fet la millor idea , no estava tan malament desde , desde , nah en veritat sovint he estat malament , pero si ell estigues aqui tot aniria millor , pero aqui vull enganyar i va partir va marxar i ho va fer de la millor manera . per la porta gran sense miraments ni consciències , va ser i és perquè no sa mort l'única persona desde que tinc memòria que em comprenia perquè ja no hi és i em estimava sencera sense posar peròs sense parar me apoyan me     que la meva mare també ho fa pero ella quasi sempre posa per davant els sous , a la societat i el com ens miraran que el que jo realment sent i el meu pare era el millor del mon fins que un horripilant monstre el va absorbir io es va xuclar fins la seva última neurona , aquell monstre es diuen diners i no paren fins a ser tots plens , a partir que la empresa va pujar la  responsabilitat el va absorbir, i el Marc o com jo el deia el Gaudí no es va deixar abosorbir ni de prop , és el meu germà gran té 25 anys i desde fa 8 que se li ha prohibit tornar a fonyar per casa , potser sigui una exagerada peor me ha acompanyat en els meus primers 6 anys de vida i em va fer prometer que quan jo fos major de edat em vendria a buscar i tots dos seriem feliços escaparem de les responsabilitat  i viuríem al camp si fos necessari , no tindrem ni un duro però ens tindrem a nosaltres i això ja era l'equivalent a un millo si no ens tornarem a veure em va fer prometer que no em casaria per sous que no cambiaria i que seguiria sent qui soc que si em enfonsaven que em tornes a aixecar i que si no me anaven bé les mates que mires tutorial que no tires cap tovallola perquè queda massa camí per fonyar i que mai mai perdes la esperança ni deixes de creure que la gent bona no existeix , una llàgrima em va  caure , totes les conversacions dels meus amics sonaven apagades estava a un altre mon i no al sofà , tots conversa vent animats mentres jo surcava els meus pensament intentant trobar li sentit a la meva vida , el Marc necessitava parlar amb ell , pero francament no el havia buscat , no me havia buscat no se ni on era , com van aconseguir esborrar de la meva vida com van aconseguir fer.lo marxar , no tinc el seu número ni la seva direcció ni almenys sé si està viu , una altre llàgrima es va precipitar, estava sola , sola , li havia tingut por a aquesta maleïda paraula desde fa més  temps del que puc contar sola , sentire sola , els demes es van adonar de la meva cara palida i de les meves llagrimes i van correr a ajudar .

A: Ey nena que et passa ?venga una pizza i se te pasa , demà vols que et acompanyem al teu insti de pijos no ens importa , oi que no? i si és pel teu pare tia ,la teva mare és capaç de tot saps que li anirà bé i  que no li passarà res , no t'amoinis que tot anirà bé .

C : no estás sola .

Tots em van intentar animar i els hi vaig regalar un somriure .  Eren les 8 de la tarda i en un instant tot havia canviat, però primer tenia que intentar trobar a la unica persona que fa deu anys que  no veig.

M: Ties , necesitó trobar a algu.

E: Espera espera me estas dient que tens un germà al qual a han desterrat que fa més de deu anys la que no li has vist el pèl i ara el vols buscar, tiaaaa això se avisa.

G: Mare santa , ca teva pareix passion de Gavilanes  amb tant de drama.

A: no tendras casp germa repudiar o algo aixi no ?? 

M: no crec que no , be , bueno es diu  Marc Cap de Fels d'empuries, ha de tenir uns 25 anys i no no fa deu anys exactes,  només va 8 anys, els primers dies abans que setmanes vam discutir i vaig estar cabretat amb ell un mes , però després vaig rebre una carta dirigida a mi va ser la única ja que les dems , meles van interceptar no podia parlar amb ell ,aquell era el preu de no voler seguir tradicions, el seu nova 3 anys que està prohibit i l'únic que li deu quedar son sous que els avis li deuen enviar , com el puc trobar??

J: E l principal es começar per instagram , ara tothom te reds social s  n osens pot escarapr , be com deu ser de la veia escola probau mab Facebook , messenger i twitter, cal tenir sort i esperança.

de aixo fa a3 dies, 3 deis que buscavem a nimats  al slao del pis , el que no sabiem er aque talvoolta seria la ultiam  rialla junts sem va caryue una llagrima i vaure damunt e lblanc llençol , tots els osso s dels cos em feien un horrible dolor i els records em causaven pavor, tots els sentiments de la meva ultiam seman estaven desencadenatn una tromenta que po9cs  sabran aturar , Vita fluen , vita fluen ..

les siugients hores vam seguir buscant i buscsant fins que la Erika va trobar algo .

E: Saps si li agradava Londres ?? 

M: si tal vegada i hagi anat , creieu wque es bona idea buscar-lo ara ,  potser liagradaria saber lo del pare.

tots van asentir amb el cap .

E: Pastchh es aquet ??

Em va atracar la pantalla on es podia observar in jove alt i musculos , de pell  blanca amb un tatuajte al braç dret , portava una dessuadora i uns vaqueros que conjuntaven amb  unes vans , la nuez se li marcava mjolt , i la cara em resultava familiar , tenia el nas com el del emu apre , els ulls clars uns llabis csarnosos  i unes demacardes ojeras unes celles molt ben fetes i un cabey fosc com la nit despedntinat i tot aixo acomapnyava una foto enel London Eye a la posta de sol , sense capo dubte , era ell , ho devia ser , després de mil perfils i de 4 reds socials buscades l vam torbar a Instsagram .

M : Es ell .

no me ho podpia creure es ell el meu germa ja el tenc després de cuants vuit anys .

la alegria es va apoderar de jo i ens vam poosar a ballar i a cantar vaig apuntar el seu numero de telefon i el se u perfil de seguida el vaig seguir .

  Ttos ens vam posar molt contents per la recent noticia , i en aquell moent la nostras bubmbolla de alegria no podria ser mai rompuda tots reiem i erem consients del mon que en s esopperava , quanaens separesim esaytariem tots sols , i com el desti o els modals ens van ajuntar , no ho vam poder evitar i vam acabar a l apizeria del carraer creant sorroll i festa , flipant amb colors , sent feliçosa i swense trobar cap dolor , després de sopaer , vaig sortitr del loclaamb la intetnicio de crdiar-lo .

Rapidament al creuar el rsdetaurant deocrat  en un ambient dels anys vuitanta , vaig encedre el movi l , el perfil de insta estava oberte i podia divisar milers de fotos de ell ,a la platja , estuidant, enun pis nou, amb els seus nous amics , amb la seva  novia , amb un canet i una en un album de fotos abraçat a una nian petita rubia i pali da amb els ulls blaus sense cap dubte era jo , no vaig dubtar ems i vaig marcar el seu numero , als tres tons em va despenjar , vaig inhalar tot l’aire uqe els  meus pulmons pugesin agafar i vsig començar a recitar el que duia unabhora ensyant

M: Marc? Marc… si ets tu , siuslpau no em peonguis , potser noem recordis , pero soc la teva germana la teva germana petita la Marta , va potser 8 anys que no ens veim disn d’un any sere majro d’edat i et volila comentar que porbablement enp resoanran al pare , le s coses njo han milloart , crc que nomes han enpitjorat , iii buenoque talper la aprt del mon que estiguis .



M: marta , ets , na Marta.

el vaig sentitr plorsr fdesconsoladament. 

M: Ccreia que mai tronaria a escolatar al teva veu , jas se el que li ha passat al trs d’ase awqquell, estas be ‘ puc vneir a buscarte o n ets , jo soc a una horqa en ten ara visc a França pero enu n moment estic , els apres et deixen vorer-me?? 

M: No , el mes probable quew no epro no estic amb ells , i ara mateix em doan igaul el que deixen o no, be si vols veinir  sempere estiras benvingut a la e emva habitacio siusplau torna quan vulglis .

M: Puc tornaar? si em dius que si venc dema mateix , no em queda cap aprer  la ultima vegada que vaig parlar amb ells va ser fa 5 mesos per preguntar--li als pares com anaves , emn van dir quebe i que no cali apreguntar .

M: Clar que pots venir cuan vulguis  , dema vaig al institut, alamteix quel teu  i després pasare 2o minuts per casa i p robablemetn  men tonranre a anra fes el que vulgis,.

E lfred va começar a trepijtar  la maniga del meu jerse , fent iaxi que el fred colonitses els mues oosos , la nit de Barcelosa va carure damunt de mi com un balde de aigua  freda li avaig dmanara que el ja parlariem mes tard i amb la adrenalina corernt per les meves venes vaig tonranr a entrwr feia dies que no em sentia tant viva , no ho creia  no me h ocreia .

POV’S Amelia.

3 hores abans .

Vaig creuar el carrer amb el billet amagat disn el boslo se gui a pensaant que era una mala idea i que als demes no els agradaria ni un pel  , pero ho havaia de fer bittlet de anada , senses tornada , la Borgonya potser el meu destí , la meva catapulata a l’estrellat , a poder comprar-li a la meva mareel que vulgi , udc 3 anys estudiant per conseguir-ho , la carta la vaig recibir fa 1 semana, tenc beca, i un tiu meu me ha conseguit un pis compartit d’estudiants , jo ja soc gran i tenc el poder per decidir a sobre les meves decisions , pero me aterrra com reaccionin , tots ens estamn a punmt de anar , de sortir a volar de viure ls nostres vides i la meva carrera d’infermeria me espera , desig triunfar i sobretot no defraudar pero com reacionaran els meus amics , la Marta o pitjor el Gus o la Erika, no vull que es posin tristos pero marxarem a volar c om a pardalets sortirem del niu i es un komnet que sens escaopa de les mans que arribara en un tres i no res i que inexplicablemnte em fa senitr mes viva que mai , no puc consentir abandonar una opoprtunitat tan important pel meu futur , malgrat  haiugui de ser una egoista per un cop .

Vaig xocar amb un home robust i vaig adreçar-me la carrer , tenia tota la tarda per contar-lis i estar ed tranuquis al pis , per fi , he fet els meus deures de mates ide historia i alomlllor si li plorc un poc a la mama em deixi quedar a dormir .

Al moment vaig treure les claus i vaig entrar al pis uns calids abraços vaig recicbir i em vaig seure al sofa esperant  a ala Marta , el Gus encara no havua arribatr , on sira aquet rubio??

Vaig encendre el cmobil i vaig cotilletjar el instagram dels meus companys , las minuts va apareixer le rubuio euforic , després va revbre una cridada i le alma se li va caure als peus , amollant al pare d ela preso , minuts després va araribar la Marta .

Vaig corrrer cap a la porta .

A: Tia , tia , tia , a que no saps que ha passat amb el Marc , fua tia estas molt prima , menja aiaiai que guay.

La vaig contemplary , se havia aprimat mes dle que estava duia les mans vermelles , havia tronat a pigar a la pared probablement , duia la cara inflada, havia plorat les ulls vermells i la cara palida la delsataven pero gracies al Gus un somsriure adornava la seva cara fent de sobte una alegria gaire be el contrari de efimera tenc clar que no ho puc ocltar ems , avui ho dire etotos es pensen que anirem tots a la universitat complutense de Barselona .

La vaig deixAR   pasar i al tancar la porta la vaig vorere revisasr lafotot de l’estiut i de tots a lun pub de mala mort , erem feliços .

Vam pasar l’estona jugant a les cartes espatarrats d’amunt pufs o sofa beugeunt cervessa i cantant , menjant pipes i reint escoltatn a 31 FQM  de fons fins que com de normal la Marta no havia menjat i li va entrar la fam .

Com de seguida tothom res va preocupar i vam anra correnta socorrerla em va fer adonar-me de que tant importatns om els uns pels altrres laEirka i el Carles se stimen i es veu a kiolometres i la Marta esta coladissima pel Gus. 

Després de tot el lio format ple dinar de la Marta i la dsiocucsssio amb elgUS e mvaig asseure al sofa consient de que la nostra bombolla de felicitat aes mes rapida de punxar que qualsevol altra cosa ,  quan per fi havia cosneguit trobaar la posicio aguantar-me les llaagrims i calmar-lus atots en Carles vva i per rematar llegeix per una punyeterisima vegada el diari online i es posa acomentar les noticicies sense pasar per dlat al  futur pare encarcelat de na Marta , sovint pens quee l desti es una maquina creul idespiadada convenzuda de que no pot parar fins fer-nos plorar a tots .

El cap em feia mal , i si no explicava els meus propis problemes explotaria , al cap de una estona quan ens vam asomar per poder vorer al Gus i a na Marta i ells van pujar els anims van millora , vaig encomanar una taula i una pizzeria i al mom ent quee stava disposta a cnotra les meves porpies penes la  Marta em va fer cllar 31 FAM havia deixat de sonar.

M: ies , necesit trobar a algu.

E: Espera eseoera me esats diguent que tnes un germa al cual a han desterrat que fa mes de deu anys la que no li has vist el pel i ara ewl vols buscar, tiaaaa aixo se avisa.

G: Mare santa , ca teva pareix passion de Gavilanes  amb tant de drama.

A: no tendras casp germa repudiat o algu aixi no ?? 

M: no creec que no , be , bueno es diu  Marc Cap de Fells de empuries , ha de tenir uns 25 anys i no no fa deu anys exactes,  nomes va 8 anys , els primers die sabasn que senanes vam discutir i vaig estar cabretat amb ell un mes , pero després vaig rebere una carta dirigida ami va ser la unica ja que les dems , meles van interseptar no pida parlar amb ell ,aaquell era el preu de no voler segiuir tradicions, el seu nmo va 3 anys que esta prohibit i elunic que li deu quedar son sous que els avis li deuen enviar , com el puc trobar??

J: E l principal es começ+ar per insatgram , ara tothom te reds social s  n osens pot escarapr , be com deu ser de la veia escola probau mab Facebook , messenger i twitter, cal tneir sort i esperança.

de aixo fa a3 dies , 3 deis que buscavem a nimats  al slao del pis , el que no sabiem er aque talvoolta seria la ultiam  rialla junts sem va caryue una llagrima i vaure damunt e lblanc llençol , tots els osso s dels cos em feien un horrible dolor i els records em causaven pavor, tots els sentiments de la meva ultiam seman estaven desencadenatn una tromenta que po9cs  sabran aturar , Vita fluen , vita fluen ..

les siugients hores vam seguir buscant i buscsant fins que la Erika va trobar algo .

E: Saps si li agradava Londres ?? 

M: si tal vegada i hagi anat , creieu wque es bona idea buscar-lo ara ,  potser liagradaria saber lo del pare.

tots van asentir amb el cap .

E: Pstchh es aquet ??

Tots ens vam atracar ala pantalla i vam observar al que podiad sser el seu  germa, jo duia mes de vint minuta intentant trobar-lo pero no hi havia maenra .

Aa si ho anava a dir i nungu em anava a parar , pero com sempre me van interrompir .

J: Anam a sopar??

I com sempre vam maraxar acap a la pixeria del carrer , i el meu secret va tronar a qeudar-se sent elque s un seceret .

Vita fluen , desitjo tornar a aquet moment.
 Comenta
 
Capítol 3 Capítol 3
Lluita No hi ha paraula més descriptible En aquest moment no se m acudeixen paraules o desitjos ara només puc pensar és en seguir respirant en que el meu cor no deixi de funcionar i en que ells estiguin bé

1 dia abans

Amelia
Va sonar la maleïda alarma indicant que eren les 730h No calia dir que si no maixecava arribaria tard Vaig sortir del pis a la una la meva mare no em va veure arribar ja que anava més gata que una cuba i no em sabia distingir a mi de larmari Vaig badallar i em vaig aixecar Avui els diria tota la veritat això no podía acabar aquí no podia fugir

Jo em sentia com flotant en un núvol seguia estudiant molt fort Els meus pares tampoc ho saben Ells no es poden permetre això com és lògic i ells vaig bufar no sé com reaccionaran

Carles
Jo jo no sé ni com ser ni què fer ni què passa ni aquí ni enlloc El coll em va cruixir laigua queia dalt la meva esquena amb tanta força que pareixia que em crivellava Avui els ho diria ho tinc clar

Vaig sentir com me cridaven indicant que tenia el menjar a taula Sé que a partir del moment en què surtin disparades les meves paraules res tornarà a ser igual i potser llavors tots em deixaran tirat o directament mignoraran i llavors arriba lestiu i un camí per decidir

Vaig sortir de la dutxa amb una tovallola blanca a la cintura vaig aturar la meva llista de reproducció i vaig obrir el Whatsapp

BARCELONA 5 PIJILLA 1 PT 2

Tsch gent avui a les 5 i mitja al parc ? 740


La + bonica del món ( Amelia)
Feeeet he de contarvos novetats 745

Guay jo també ens veim a linsti?
Podríem anar a veurela? 7 46


La + bonica del món ( Amelia)
Va no hi ha 7 46

Joaneeet
No hi ha què eh què va i anem a segona 7 46



GUs gus
Boooon dia a vosaltres també va no hi ha
a això del parc perfecte jo venc


Vaig deixar el mòbil a l habitació sota la meva jaqueta em vaig vestir el més ràpid possible i vaig baixar corrents a la cuina Damunt l esmorzar hi ha havia un postit que posava que en 5 minuts passava lautobús Vaig beurem el cafè a correcuita vaig pujar colònia dents motxilla mòbil i claus i vaig marxar Avui em sentia feliç conscient que la meva vida canviaria

Marta

M Ja ho seeee que sortirem si al final em ffff ff an un favor tregentme de sobre al teu pessat pareel que no me explico es si tu me abandones jo quedaré sola horriblement sola perquè el covard del teu germà segueix trucant a làvia i no té la suficient dignitat de trucar a ta mare per saber com està ni el seu maleït aniversari
Va fer una pausa parlava arrastrant lletres i els seus comentaris me a afartaven
M Si tu segueixes vomitan i rompen miralls carinyet et tancaran en el loquero aquell per anorèxiques i jo em quedaré sooola el teu covard i ase pare es tanca a presó per mínim 5 anyets polits i jo seguiré aquí bevent amb el teu germà a laltre punta del mon i mab el snostres amics rient i ballant a sobre de les nostres desgràcies
La vaig interrompre

M No mare això ens ho hem buscatcorruptes de merda el meu problema alimentari sempre pressionantles teves estúpides idees que les magdalenes engreixen i que si menjo aquell trosset de pastís a lestiu estaré lletja i repugnant de grassa Tu i la societat dietista mheu espitjat aquí i sé de cor sé que esteu intentant esforçarvos perquè pugui sortir daquest infern pero escoltam bé mai mai fins que us deixeu davergonyir de la meva malaltia que jo deixi de pensar en el que pensen els altres i tu de mi no estaré mai bé I escoltam un segon si et quedes sola és perquè vols al meu germà ningú li va posar una pistola al cap per ferlo marxar veslo a buscar i comporteu vos com a adults duna vegada I per últim torna a parlar així dell i no me tornes a veure el pèl

Les llàgrimes queien sense aturar

M Reflexiona estimada mare reflexiona que jo per desgràcia ho faig a diarii no em fiqueu en els vostre rotllos de polítics si us plau

La vaig deixar de pedra vaig dir tot el que havia de dir en entrar a la cuina Vaig replegar tot el que era necessari per esmorzar unes galetes i una poma En passar pel seu costat li vaig llevar lampolla de vodka i me la vaig endur En tancar la porta vaig ferne un glop i me la vaig emportar Avui seria un dia llarg i no tenia ganes daguantar cap pesat

No vaig agafar lautobús preferia caminar

AMELIA
1 notificació

BARCELONA 5 PIJILLA 1 PT 2


Que fort Ens saltem tecno per anar a veurela que guay Quan vaig voler aixecar el cap per observar el paisatge el bus ja havia arribat

MARTA

El mòbil va començar a vibrar mel vaig amagar a la butxaca interior de la falda i vaig demanar si podia anar al bany Amb un sí vaig córrer sabent que era lAmelia Una foto nostra apareixia en gran en la pantalla

M Què passa? He hagut de dir que anava al bany encara són les vuit del matí esteu bojos o què?

Lanava a matar com fos per qualque bajanada

Ah no només et volem venir a donar una sorpresa al teu insti de pijos A segona teníem pensat venir tots Tens res important?

En sentir aquelles paraules el cor em va fer un gir seria molt divertit

M Que va que bé venga a les 9 en el canvi de classe ens trobem us envio la meva ubicació en temps real sort guapos he de penjar que com matrapin

En penjar vaig llegir els whatsapps i vaig riure Em van fer gràcia els meus amics i com aquí a dintre em sento més sola que mai i fora no Aquella era la primera vegada que no venia al bany ni per la regla ni per vomitar i avui no faré cap de les dos Vaig sortir amb el cap ben alt llesta per la meva tercera campana en la meva vida


Carles
Tots vam riure ja al parc

E No ens heu de contar res Amelia i Carles? Va ara ens direu que esteu sortint o alguna bogeria per lestil?
El rostre den Carles es va posar pàl·lid i el seu iris blau es va tornar més fred que mai no no estam sortint

I lAmelia va negar amb el cap i li va treure el dit

J Ens ho contareu ara o l any que ve?

N Amelia molt nerviosa va obrir i tancar la boca repetides voltes sense cap èxit

M Bé com que avui tot anava a ser una merda fins que heu arribat vosaltres proposo un brindis per la nostra santa paciència i pel Karma que és un fill de puta

J I ara aquesta boja què collons diu?

E Ens estàs dient que vols que muntem un botellot en un dels carrers més rics de Barcelona i sobretot que ara mateix dus alguna botella?

Tots vam riure

Vinga per què no? Així potser ho dic abans va pensar nAmalia

A Vinga Sigui el que sigui que dus dins la teva petita motxilla treu a veure si aquest dia passa aviat

Tal vegada anat tots gats sho prenen millor va dubtar en Carles

C Va

A No us flipeu no soc alcohòlica és la botella que li he pres a ma mare quan me nanava i queden 6 dits de botella si en voleu demanau si no doncs no

Després duna llarga estona i de que el rellotge marquessin les onze na Marta li va demanar la botella i en Carles nAmelia i ella se la van acabar

A Doncs bé amics meus jo us estimo amb bogeria sou el millor que tinc i

Va callar A tots sels i va gelar la sang

A Bé sou el millor que tinc i de veritat no vull i que patiu per mi i tampoc vull que sigueu els últims en saberho

Va callar i va agafar aire

A No aniré a cap universitat de Catalunya de fet ni d Espanya Jo jo

Va mirar cap en terra i un silenci es va instal lar entre la colla

A Estic becada per anar a París a la Sorbona a estudiar medicina ja sé que és molt lluny i que no sé què faré tant de temps sense vosaltres però a la fi no serà junts per sempre El meu bitllet d anada és per setiembre encara ens queda tot el curs

Ningú va dir res fins passats 5 minuts Ella va començar a plorar i en Carles la va abraçar sent conscient que el seu secret era més greu

Na Marta es va aixecar i va anar a abraçarla tots es van unir en un abraç grupal sent conscients que aquella no siria lúnica marxa del seu nou futur

Carles

Ara ara era el meu monent els ho diria i tot canviaria tot milloraria a nAmelia li havia anat bé per què a mi no?

C Nois crec que ara em toca a mi dir el meu secret

Vaig respirar vaig notar com laire entre nosaltres es tornava fred i tots em miraven amb atenció

C Jo duc un temps sentintme diferent pensant pensant i ratllant me i sé que no ho puc ocultar més ja que ho he acceptat i vosaltres sou les persones més importants i tinc tinc molta por del que pugui passar quan us ho expliqui sé que vosaltres mai em deixareu però sempre visc amb aquesta por

En aquest moment jo no sabia ben bé què dir les llàgrimes començaven a regalimarme galta avall

C Jo jo soc a mi me no soc com la resta i tinc por que no m accepteu tal i com som perquè és molt fort… espero que ho entengueu vaig quedar amb un tio del grinder i vaig provarho i vaig saberho i vosaltres no dieu res i no ho notava i
Que jo soc gai magrada els homes però no patiu vosaltres no vosaltres sou els meus millors amics i no seré capaç doblidarvos mai pero jo no podia seguir així sense dirvos ho i bé ara ja ho sabeu


C Les paraules poden arribar a ser punyals i labsència delles també

Pensava anarmen fins que nErika va assenyalar un lloc al seu costat el vaig acceptar i mhi vaig asseure

Tots es vam quedar callats jo seguia plorant en silenci nErika mabraçava per lesquena No necessitava les seves paraules jo ja sabia el que em volen dir

I allí després de tants minuts plorant tots ens vam abraçar i vam comprovar que la nostra amistat seria per sempre

El rellotge va marcar les dotze i tots més animats i un secret encara per contar vam decidir partir dallí Tots marxarem cap a casa amb un somriure una abraçada i quedàrem per retrobarnos a les cinc

Marta

Vita Flumen tot pot canviar i sense adonarnos en podem marxar i no tornar

Amelia

Ho havia fet ara em sentia com un pardalet lliure i valent ho havia fet i estava més feliç que mai


Gus

G Les paraules se les endu el vent i per mi una acció val més que qualsevol escrit de mil de paraules Has de saber macabes de fer l home més feliç del món mon amour

Ella va somriure amb les galtes enrajolades va rompre la meva bombolla d alegria

M Hem de marxar guapo jo també t estimo molt no sé si ho sabies però ja fem tard Va riure

G Idò anem si és el que vol la meva princesa

En dir això em va robar un petó va pegar un bot de l esglaó em va agafar de la mà i vam començar a caminar

30 minuts després

Amelia

Les paraules del Joan ressonaven en la meva ment al mateix temps que els meus ulls es tanquen Notava el meu cos adolorit impactant sobre l asfalt notava la meva sang regalimant i tacant el meu rostre pit i cames notava els vidres notava les llàgrimes notava les mans tancades i les cames encreuades notava una part del cotxe a sobre meu notava lollor al meu cor deixant de funcionar l aire cremant els meus petits pulmons a l ambulància els infermers aixecantme i tombant me a sobre una camilla notava els aparells que em posaven però no els notava a ells no sabia si eren vius ni com estaven ni si vivien ni si respiraven o no ara mateix morien en aquell tros de terra Seguia pensant en que res acabaria però un dolor insoportable m havia envaiït i l únic que volia era tancar els ulls necessitava descansar sentia els infermers tocantme la cara implorantme que no deixés de lluitar jo només tenia 18 anys era un cos petit en mans de la mort estava lluitant amb les poques forces que em quedaven

Marta

El meu crit seguit dels meus sanglots van omplir el buit Els vidres romputs em van travessar el braç i el meu cos rodolava per l asfalt com si duna pilota es tractés Sentia com al meu interior qualque cosa es rompia notava la meva sang regalimant i un fort mal de cap mobligava a tancar els ulls sentia la policia i lambulància les remors com si estigués nedant sota laigua com si fos al mar i en aquell moment en la meva ment van aparèixer les imatges de jo caient en una profunda plana abissal dins la mar i jo en aquells instants estava en pau sentia el meu cos flotar sense necessitat de respirar les bombolles sortir de la meva boca els meus braços estirats i el silenci un commovedor silenci i després llum i només llum i unes mans tocant la cara i oxigen entrant en el meu aparell respiratori i com el meu cos tornava enrere com ja no es deixava caure sinó que ara tornava a aixecarse i sorita de laigua com


Carles

Quan aquell Ford Fiesta va impactar de front contra el meu cotxe a 180 jo sabia que aquesta vida terrenal desapareixeria sota els meus peus i en aquell moment em vaig fer conscient de la quantitat de coses que deixava per fer Ara només em queda plorar i ells es queden sense jo em venen al cap totes les persones a qui no els he dit un testim i com sho prendrà el meu pare i com això ja no hi és Sentia la llum del far de davant la cara del conductor rompuda en el seu vidre com amb els braços ho intentava parar i com lairbag sortia disparat com el cotxe donava voltes i més voltes fins ser aturat pel dur asfalt com la policia arribava i com els cossos des de linterior surten disparats fins a quedar boca avall en només segons La sang ja cobria els meus ulls i sabia que era el meu final però almenys moriria en pau havent dit com era en realitat al meu pare li vaig deixar un missatge i al cel em trobaria amb la meva mare just pareix que la sentia com em cantava quan era petit per tranquil·litzarme Un mal insoportable aflorava en el meu pit moriria feliç cada moment la sentia més a prop lúnic que em va interrompre dagafar la seva mà va ser el bomber que em va treure dallí laire no entrava en el meu pit i de sobte ja no plorava i només sentia pau se sentien sorolls llunyans i les imploracions de la gent perquè seguís lluitant s apagaven

Gus

El fort impacte del vidre la ràdio la volta el cotxe res comprenia i res sentia era com si la meva ànima hagués abandonat el meu cos era com si lúnic que podia fer fos agafar fort la seva mà era com si els vidres o la sang deixessin dimportar era com si la meva vida se nanés i no la pogués aturar era com si el dolor del meu pit ja no tengués sentit era com si en lúnic que pogués pensar fos en ella i el seu petit cos sortint volant de linterior del vehicle i langoixa obrintse pas i el seu crit els meus plors la visió perduda i els meus ulls els vaig decidir tancar només em feia mal la cama i no podia respirar Si tan sols pogués tornar enrere en el temps encara estava conscient notava la sang l olor d asfalt i gasolina lolor de por lolor del seu cos i la seva colonia lolor daigua lolor del metge que maixecava i com de sobte notava laire com de sobte la vida sobria pas


Vita flumen mon amour bitllet danada però mai se sap si de tornada Aquell dia tot va canviar i desgraciadament mai se sabrà el que va passar El germà de na Marta va tornar i ells allí lluitant per la seva vida en quiròfan 365 dies o pot ser lúltim i si marxem ja no ens queda res Aprofita la vida al màxim els secrets no tant els amics sempre hi seran ells que ni la mort ni el cel ni lhivern els podrà separar lanestèsia la descarrega Què serà dells? Aquell accident només va ser la punta dun iceberg un futur una nova etapa sobre pas i ells ells només lluiten per poder tornar a estar junts En el millor dels casos molts dells moririen


O no

L
L
U
I
T
A

Com si la vida depengués de tu Alçat com si tinguessis el poder de fer les lleis Viu com si ningú tobservés I sobretot estima com si demà ja no hi fos


 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]