I en aquell mateix moment em vaig adonar de tots el meus esforços o bé millor dit de tots els esforços de la meva família perquè jo fos perfecta o perquè nosaltres fóssim perfectes no han donat els seus fruits , com tots estem rodejats de hipocresia i de gent mes i mes falsa , de com les mentides ens consumeixen i de com el temps passa per a tots i no se si va ser aquí o quan un segon mòbil va sonar pero potser aquest mes enlla a una altra casa a la casa dels pares de la Amelia , la trucada des del hospital i síria la trucada que posaria punt i final una historia que no cal acabar , pero deixam diguerte uqe desde la trucada del hospital a la trucada a ca la meua mare van passar moltes coses i recorda vita flumen , no s’atura.
Potser hauria de explicar com lograrem sobreviure 7 adolescents tots en u mateix pis , no cal dir que arribarà una hora que tots haurem de anar a les nostres respectives cases , jo duia una hora que no pensava dir res , la carta de la universitat seguia bombejant amb força en la meva ment , si som franca decidirà com acaba jo en el meu futur pero dades les circumstàncies no vull saber res de res de ningú ni de absolutament qualsevol cosa que no em doni pau , l'únic que deu estar passant a ca meua , és la meva mare cridant amb l’abogat, el meu pare a la presó , els meus pobres tius sense saber què fer i els nostres amics rient sobre lo malament que gestionen els sous, tal vegada quedarme en aquest sofa morronyos hagi fet la millor idea , no estava tan malament desde , desde , nah en veritat sovint he estat malament , pero si ell estigues aqui tot aniria millor , pero aqui vull enganyar i va partir va marxar i ho va fer de la millor manera . per la porta gran sense miraments ni consciències , va ser i és perquè no sa mort l'única persona desde que tinc memòria que em comprenia perquè ja no hi és i em estimava sencera sense posar peròs sense parar me apoyan me que la meva mare també ho fa pero ella quasi sempre posa per davant els sous , a la societat i el com ens miraran que el que jo realment sent i el meu pare era el millor del mon fins que un horripilant monstre el va absorbir io es va xuclar fins la seva última neurona , aquell monstre es diuen diners i no paren fins a ser tots plens , a partir que la empresa va pujar la responsabilitat el va absorbir, i el Marc o com jo el deia el Gaudí no es va deixar abosorbir ni de prop , és el meu germà gran té 25 anys i desde fa 8 que se li ha prohibit tornar a fonyar per casa , potser sigui una exagerada peor me ha acompanyat en els meus primers 6 anys de vida i em va fer prometer que quan jo fos major de edat em vendria a buscar i tots dos seriem feliços escaparem de les responsabilitat i viuríem al camp si fos necessari , no tindrem ni un duro però ens tindrem a nosaltres i això ja era l'equivalent a un millo si no ens tornarem a veure em va fer prometer que no em casaria per sous que no cambiaria i que seguiria sent qui soc que si em enfonsaven que em tornes a aixecar i que si no me anaven bé les mates que mires tutorial que no tires cap tovallola perquè queda massa camí per fonyar i que mai mai perdes la esperança ni deixes de creure que la gent bona no existeix , una llàgrima em va caure , totes les conversacions dels meus amics sonaven apagades estava a un altre mon i no al sofà , tots conversa vent animats mentres jo surcava els meus pensament intentant trobar li sentit a la meva vida , el Marc necessitava parlar amb ell , pero francament no el havia buscat , no me havia buscat no se ni on era , com van aconseguir esborrar de la meva vida com van aconseguir fer.lo marxar , no tinc el seu número ni la seva direcció ni almenys sé si està viu , una altre llàgrima es va precipitar, estava sola , sola , li havia tingut por a aquesta maleïda paraula desde fa més temps del que puc contar sola , sentire sola , els demes es van adonar de la meva cara palida i de les meves llagrimes i van correr a ajudar .
A: Ey nena que et passa ?venga una pizza i se te pasa , demà vols que et acompanyem al teu insti de pijos no ens importa , oi que no? i si és pel teu pare tia ,la teva mare és capaç de tot saps que li anirà bé i que no li passarà res , no t'amoinis que tot anirà bé .
C : no estás sola .
Tots em van intentar animar i els hi vaig regalar un somriure . Eren les 8 de la tarda i en un instant tot havia canviat, però primer tenia que intentar trobar a la unica persona que fa deu anys que no veig.
M: Ties , necesitó trobar a algu.
E: Espera espera me estas dient que tens un germà al qual a han desterrat que fa més de deu anys la que no li has vist el pèl i ara el vols buscar, tiaaaa això se avisa.
G: Mare santa , ca teva pareix passion de Gavilanes amb tant de drama.
A: no tendras casp germa repudiar o algo aixi no ??
M: no crec que no , be , bueno es diu Marc Cap de Fels d'empuries, ha de tenir uns 25 anys i no no fa deu anys exactes, només va 8 anys, els primers dies abans que setmanes vam discutir i vaig estar cabretat amb ell un mes , però després vaig rebre una carta dirigida a mi va ser la única ja que les dems , meles van interceptar no podia parlar amb ell ,aquell era el preu de no voler seguir tradicions, el seu nova 3 anys que està prohibit i l'únic que li deu quedar son sous que els avis li deuen enviar , com el puc trobar??
J: E l principal es começar per instagram , ara tothom te reds social s n osens pot escarapr , be com deu ser de la veia escola probau mab Facebook , messenger i twitter, cal tenir sort i esperança.
de aixo fa a3 dies, 3 deis que buscavem a nimats al slao del pis , el que no sabiem er aque talvoolta seria la ultiam rialla junts sem va caryue una llagrima i vaure damunt e lblanc llençol , tots els osso s dels cos em feien un horrible dolor i els records em causaven pavor, tots els sentiments de la meva ultiam seman estaven desencadenatn una tromenta que po9cs sabran aturar , Vita fluen , vita fluen ..
les siugients hores vam seguir buscant i buscsant fins que la Erika va trobar algo .
E: Saps si li agradava Londres ??
M: si tal vegada i hagi anat , creieu wque es bona idea buscar-lo ara , potser liagradaria saber lo del pare.
tots van asentir amb el cap .
E: Pastchh es aquet ??
Em va atracar la pantalla on es podia observar in jove alt i musculos , de pell blanca amb un tatuajte al braç dret , portava una dessuadora i uns vaqueros que conjuntaven amb unes vans , la nuez se li marcava mjolt , i la cara em resultava familiar , tenia el nas com el del emu apre , els ulls clars uns llabis csarnosos i unes demacardes ojeras unes celles molt ben fetes i un cabey fosc com la nit despedntinat i tot aixo acomapnyava una foto enel London Eye a la posta de sol , sense capo dubte , era ell , ho devia ser , després de mil perfils i de 4 reds socials buscades l vam torbar a Instsagram .
M : Es ell .
no me ho podpia creure es ell el meu germa ja el tenc després de cuants vuit anys .
la alegria es va apoderar de jo i ens vam poosar a ballar i a cantar vaig apuntar el seu numero de telefon i el se u perfil de seguida el vaig seguir .
Ttos ens vam posar molt contents per la recent noticia , i en aquell moent la nostras bubmbolla de alegria no podria ser mai rompuda tots reiem i erem consients del mon que en s esopperava , quanaens separesim esaytariem tots sols , i com el desti o els modals ens van ajuntar , no ho vam poder evitar i vam acabar a l apizeria del carraer creant sorroll i festa , flipant amb colors , sent feliçosa i swense trobar cap dolor , després de sopaer , vaig sortitr del loclaamb la intetnicio de crdiar-lo .
Rapidament al creuar el rsdetaurant deocrat en un ambient dels anys vuitanta , vaig encedre el movi l , el perfil de insta estava oberte i podia divisar milers de fotos de ell ,a la platja , estuidant, enun pis nou, amb els seus nous amics , amb la seva novia , amb un canet i una en un album de fotos abraçat a una nian petita rubia i pali da amb els ulls blaus sense cap dubte era jo , no vaig dubtar ems i vaig marcar el seu numero , als tres tons em va despenjar , vaig inhalar tot l’aire uqe els meus pulmons pugesin agafar i vsig començar a recitar el que duia unabhora ensyant
M: Marc? Marc… si ets tu , siuslpau no em peonguis , potser noem recordis , pero soc la teva germana la teva germana petita la Marta , va potser 8 anys que no ens veim disn d’un any sere majro d’edat i et volila comentar que porbablement enp resoanran al pare , le s coses njo han milloart , crc que nomes han enpitjorat , iii buenoque talper la aprt del mon que estiguis .
M: marta , ets , na Marta.
el vaig sentitr plorsr fdesconsoladament.
M: Ccreia que mai tronaria a escolatar al teva veu , jas se el que li ha passat al trs d’ase awqquell, estas be ‘ puc vneir a buscarte o n ets , jo soc a una horqa en ten ara visc a França pero enu n moment estic , els apres et deixen vorer-me??
M: No , el mes probable quew no epro no estic amb ells , i ara mateix em doan igaul el que deixen o no, be si vols veinir sempere estiras benvingut a la e emva habitacio siusplau torna quan vulglis .
M: Puc tornaar? si em dius que si venc dema mateix , no em queda cap aprer la ultima vegada que vaig parlar amb ells va ser fa 5 mesos per preguntar--li als pares com anaves , emn van dir quebe i que no cali apreguntar .
M: Clar que pots venir cuan vulguis , dema vaig al institut, alamteix quel teu i després pasare 2o minuts per casa i p robablemetn men tonranre a anra fes el que vulgis,.
E lfred va começar a trepijtar la maniga del meu jerse , fent iaxi que el fred colonitses els mues oosos , la nit de Barcelosa va carure damunt de mi com un balde de aigua freda li avaig dmanara que el ja parlariem mes tard i amb la adrenalina corernt per les meves venes vaig tonranr a entrwr feia dies que no em sentia tant viva , no ho creia no me h ocreia .
POV’S Amelia.
3 hores abans .
Vaig creuar el carrer amb el billet amagat disn el boslo se gui a pensaant que era una mala idea i que als demes no els agradaria ni un pel , pero ho havaia de fer bittlet de anada , senses tornada , la Borgonya potser el meu destí , la meva catapulata a l’estrellat , a poder comprar-li a la meva mareel que vulgi , udc 3 anys estudiant per conseguir-ho , la carta la vaig recibir fa 1 semana, tenc beca, i un tiu meu me ha conseguit un pis compartit d’estudiants , jo ja soc gran i tenc el poder per decidir a sobre les meves decisions , pero me aterrra com reaccionin , tots ens estamn a punmt de anar , de sortir a volar de viure ls nostres vides i la meva carrera d’infermeria me espera , desig triunfar i sobretot no defraudar pero com reacionaran els meus amics , la Marta o pitjor el Gus o la Erika, no vull que es posin tristos pero marxarem a volar c om a pardalets sortirem del niu i es un komnet que sens escaopa de les mans que arribara en un tres i no res i que inexplicablemnte em fa senitr mes viva que mai , no puc consentir abandonar una opoprtunitat tan important pel meu futur , malgrat haiugui de ser una egoista per un cop .
Vaig xocar amb un home robust i vaig adreçar-me la carrer , tenia tota la tarda per contar-lis i estar ed tranuquis al pis , per fi , he fet els meus deures de mates ide historia i alomlllor si li plorc un poc a la mama em deixi quedar a dormir .
Al moment vaig treure les claus i vaig entrar al pis uns calids abraços vaig recicbir i em vaig seure al sofa esperant a ala Marta , el Gus encara no havua arribatr , on sira aquet rubio??
Vaig encendre el cmobil i vaig cotilletjar el instagram dels meus companys , las minuts va apareixer le rubuio euforic , després va revbre una cridada i le alma se li va caure als peus , amollant al pare d ela preso , minuts després va araribar la Marta .
Vaig corrrer cap a la porta .
A: Tia , tia , tia , a que no saps que ha passat amb el Marc , fua tia estas molt prima , menja aiaiai que guay.
La vaig contemplary , se havia aprimat mes dle que estava duia les mans vermelles , havia tronat a pigar a la pared probablement , duia la cara inflada, havia plorat les ulls vermells i la cara palida la delsataven pero gracies al Gus un somsriure adornava la seva cara fent de sobte una alegria gaire be el contrari de efimera tenc clar que no ho puc ocltar ems , avui ho dire etotos es pensen que anirem tots a la universitat complutense de Barselona .
La vaig deixAR pasar i al tancar la porta la vaig vorere revisasr lafotot de l’estiut i de tots a lun pub de mala mort , erem feliços .
Vam pasar l’estona jugant a les cartes espatarrats d’amunt pufs o sofa beugeunt cervessa i cantant , menjant pipes i reint escoltatn a 31 FQM de fons fins que com de normal la Marta no havia menjat i li va entrar la fam .
Com de seguida tothom res va preocupar i vam anra correnta socorrerla em va fer adonar-me de que tant importatns om els uns pels altrres laEirka i el Carles se stimen i es veu a kiolometres i la Marta esta coladissima pel Gus.
Després de tot el lio format ple dinar de la Marta i la dsiocucsssio amb elgUS e mvaig asseure al sofa consient de que la nostra bombolla de felicitat aes mes rapida de punxar que qualsevol altra cosa , quan per fi havia cosneguit trobaar la posicio aguantar-me les llaagrims i calmar-lus atots en Carles vva i per rematar llegeix per una punyeterisima vegada el diari online i es posa acomentar les noticicies sense pasar per dlat al futur pare encarcelat de na Marta , sovint pens quee l desti es una maquina creul idespiadada convenzuda de que no pot parar fins fer-nos plorar a tots .
El cap em feia mal , i si no explicava els meus propis problemes explotaria , al cap de una estona quan ens vam asomar per poder vorer al Gus i a na Marta i ells van pujar els anims van millora , vaig encomanar una taula i una pizzeria i al mom ent quee stava disposta a cnotra les meves porpies penes la Marta em va fer cllar 31 FAM havia deixat de sonar.
M: ies , necesit trobar a algu.
E: Espera eseoera me esats diguent que tnes un germa al cual a han desterrat que fa mes de deu anys la que no li has vist el pel i ara ewl vols buscar, tiaaaa aixo se avisa.
G: Mare santa , ca teva pareix passion de Gavilanes amb tant de drama.
A: no tendras casp germa repudiat o algu aixi no ??
M: no creec que no , be , bueno es diu Marc Cap de Fells de empuries , ha de tenir uns 25 anys i no no fa deu anys exactes, nomes va 8 anys , els primers die sabasn que senanes vam discutir i vaig estar cabretat amb ell un mes , pero després vaig rebere una carta dirigida ami va ser la unica ja que les dems , meles van interseptar no pida parlar amb ell ,aaquell era el preu de no voler segiuir tradicions, el seu nmo va 3 anys que esta prohibit i elunic que li deu quedar son sous que els avis li deuen enviar , com el puc trobar??
J: E l principal es começ+ar per insatgram , ara tothom te reds social s n osens pot escarapr , be com deu ser de la veia escola probau mab Facebook , messenger i twitter, cal tneir sort i esperança.
de aixo fa a3 dies , 3 deis que buscavem a nimats al slao del pis , el que no sabiem er aque talvoolta seria la ultiam rialla junts sem va caryue una llagrima i vaure damunt e lblanc llençol , tots els osso s dels cos em feien un horrible dolor i els records em causaven pavor, tots els sentiments de la meva ultiam seman estaven desencadenatn una tromenta que po9cs sabran aturar , Vita fluen , vita fluen ..
les siugients hores vam seguir buscant i buscsant fins que la Erika va trobar algo .
E: Saps si li agradava Londres ??
M: si tal vegada i hagi anat , creieu wque es bona idea buscar-lo ara , potser liagradaria saber lo del pare.
tots van asentir amb el cap .
E: Pstchh es aquet ??
Tots ens vam atracar ala pantalla i vam observar al que podiad sser el seu germa, jo duia mes de vint minuta intentant trobar-lo pero no hi havia maenra .
Aa si ho anava a dir i nungu em anava a parar , pero com sempre me van interrompir .
J: Anam a sopar??
I com sempre vam maraxar acap a la pixeria del carrer , i el meu secret va tronar a qeudar-se sent elque s un seceret .
Vita fluen , desitjo tornar a aquet moment. |
