Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



EmmaRC
Barcelona
 
Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge

Capítol 1
Reconeixia de qui era, aquest plorar tan intens l'havia escoltat més d'una vegada, però l'última havia estat fa cinc anys. Havia estat esperant aquest moment. Cada dia, a mig matí, havia anat a passejar a el parc Steglitz i, fent-se passar per un ciutadà alemany qualsevol, esperava a que aquells que li van prometre que tornarien a per ell complissin la seva paraula.



Franz es va posar en marxa, i guiant-se per el que les seves orelles escoltaven, es va dirigir a uns arbustos. A través d'ells va poder, difícilment, localitzar a la nena. Seguia igual, amb les seves sabatetes negres i vestit vermell que combinaven perfectament amb el color negre dels seus cabells. Kafka mirava com jugava amb el seu osset de peluix, es va quedar així durant uns instants, fins que una mà freda, amb un simple frec, el va tornar a la realitat. Ràpidament es va donar la volta per poder veure la cara de qui l'havia criat i a qui deia àvia, la Senyora Kafka. A l'igual que Louise, la nena petita, la seva àvia semblava no haver patit les conseqüències del pas de el temps. Seguia portant les ulleres metàl·liques i rodones, el seu vestit blanc i llarg fins als turmells i el seu pèl castany recollit en un gran monyo.



-M'alegra veure't Franz- Davant aquestes paraules, Kafka es va quedar mut sense poder pronunciar ni una sola.- Sembla que ja has trobat a Louise.- Kafka va intentar dir que sí, però es va limitar a assentir amb el cap.- Vine, la resta t'està esperant.



La senyora Kafka li va allargar la mà i ell, com un nen que s’acaba de perdre i ser trobat, la va acceptar i va deixar que el encaminarà.



Moltes pàgines de diaris havia gastat des del moment que es va separar de la seva llar. Franz, a l'edat de divuit, es tornava a sentir com aquell noi de deu anys que durant una nit freda i fosca i amb una febre que estava disposada a acabar amb ell, va acabar caient rendit davant l'entrada de la qual ara coneixia com Gran Casa . Si hi ha algun motiu pel qual Franz no vol, o ja no pot, més ben dit, rememorar perquè estava sol aquella nit, és perquè en l'instant que la senyora Kafka li va obrir la porta de casa, va decidir que algun dia aconseguiria oblidar de tot el que li havia passat, i així ho va fer. Per aquesta raó, Franz sempre li diria a qualsevol persona, que s'interessés per ell, que va néixer a l'edat de deu anys, i respondria a qualsevol que li preguntés si es trobava sol o tenia algun familiar, que la senyora Kafka, Margaret, era la seva àvia, i precipitadament ell canviaria de tema per evitar haver de ser interrogat amb preguntes sobre el seu passat o veritable família, preguntes que ell mai sabria respondre correctament.



Mentre Margaret el dirigia, el jove seguia enterrat, tan profundament en els seus pensaments, que no es va adonar que Louise li havia agafat de l'altra mà. Louise,  que als vuit anys d'edat disposava d'una precocitat que a molts adults els faltava, era la més petita que vivia a la Gran Casa. Per Franz, era la seva germana petita. Ell no aconseguia oblidar-se de com la petita li havia cridat demanant auxili des de la seva habitació el dia en què la Gran Casa es va incendiar, un dia en què les flames de foc no van deixar distingir si s'havia fet de nit, un dia sobre el que, després de la seva arribada a Steglitz, escriuria en el seu diari i coneixeria com la fatídica i tràgica data de el 26 de Març.



El jardí d'estàtues, les columnes jòniques, el soterrani en el qual vivien mil i un joguines, les dues biblioteques, una reservada per Margaret i la resta per als nens, les deu habitacions, el gran saló, les desenes de quadres ... Totes i cadascuna de les estances que formaven l'espècie d'orfenat, de la nit al dia van passar a ser cendres.



 
 Comenta
 
Capítol 2
Franz començava a recordar moltes de les anècdotes que havia viscut a la Gran Casa. Louise, Thomas, Robin, els bessons Green i Victòria, tots presents en els seus records.

Thomas, el que portava més temps a la Gran Casa, semblava ser l'únic disposat a abandonar aquell estrany orfenat, sempre es pujava al capdamunt d'una estàtua d'un àngel que es trobava enmig de jardí d'estàtues i, agafant- se de l'arpa que tocava aquella imitació de l'arcàngel Gabriel, es penjava en l'aire i dirigia la seva mirada més enllà de bosc que envoltava l'estada. Li deia a Franz, que mirava des de baix: Si no puges aquí dalt mai veuràs el que jo veig, i així mai entendràs perquè vull anar-me lluny d'aquí. Després de cridar això, Franz, una nit, va intentar escalar l'estàtua de marbre, però no va arribar més enllà de la part baixa de la túnica de l'àngel, va relliscar. Després d'aquest accident Margaret va discutir amb Thomas més d'una vegada sobre aquest somni que tenia de deixar la Gran Casa enrere, i després de diverses discussions Franz no va tornar a veure a Thomas al jardí.

Margaret sempre li deia a Franz que Robin havia estat com un estel fugaç: havia aparegut de sobte i desaparegut a al moment. Per a ell tenia sentit, al menys quan tenia 11 anys. Va conèixer a Robin cinc mesos després de la seva arribada i va ser gràcies a la seva curiositat: hi havia vist com la senyora Kafka entrava gairebé totes les hores a una habitació, que precisament no era la seva, a la fi de passadís, apartada de tota llum i soroll. Franz va enfilar-se en  l'habitació per trobar-se finalment amb una nena pàl.lida que estava dormint. En qüestió de segons Margaret el va fer fora d'allà i en qüestió de dies l'habitació es va buidar per sempre.

Els Green, trigèmins des de naixement, bessons des dels quatre anys, eren els que més problemes portaven i alhora l'única diversió a la casa. Es passaven dia i nit al soterrani, era el seu laboratori, la resta mai no sabia que estaven planejant fins al moment en què pujaven les escales i amb una expressió que semblava la d'una persona que porta deu anys en una cova i surt a la llum del dia, portaven una caixa plena amb els seus invents o ferralles. Un dia amb uns llençols vells i una càmera antiga van fer un projector. Va ser l'època de les pel·lícules casolanes. Gravaven qualsevol obra de teatre, qualsevol passeig matutí que, com jugaven a amagar-se entre les estàtues ... I cada nit, abans d'anar a dormir, es reunien en el gran saló i veien totes les grabacions.

La biblioteca podria haver estat un desert de llibres de no ser per Victòria. Ella sempre trobava un nou llibre per llegir o qualsevol amb el qual estudiar. S'asseia al llarg sofà morat i passava totes les hores esperant a Marius. Marius resultava ser un jove camperol que intentava guanyar-se a Victòria deixant-li, tots els dissabtes al matí, uns dos o tres llibres sota la seva finestra. Ella semblava gaudir de que en Marius estigués enamorat d'ella, no semblava enamorada.

La ment de Frank estava inundada de records. Ara es trobava a la sortida de el parc Steglitz, a un costat tenia a Margaret, a l'altre a Louise i al davant, una estació de busos. Van estar en silenci fins que va arribar un bus. De tornada a la Gran Casa després de cinc llargs anys en una ciutat desconeguda i gran com  Berlín.

Franz va dormir durant tot el viatge. Quan va despertar era de nit i no s'havia baixat a la parada correcta. En els seients del davant, on pensava que s'havien assegut Louise i la seva àvia, ara hi havia una mare jove amb el seu fill. Una altra vegada sol. Va decidir baixar-se i anar caminant a la Gran Casa, no quedava molt lluny, així que comptava amb que estaria abans de la mitjanit.
 Comenta
 
Capítol 3
Franz, després d'àrdues hores caminant, va arribar a la Gran Casa. Semblava com si mai haguès tingut lloc un incendi. Segurament la senyora Kafka s'havia assegurat que la reconstruïssin. Kafka se la va quedar observant uns instants des de fora abans de decidir-se a entrar. Va pujar lentament les escales de la porxo, es va arremangar les llargues mànigues de l'abric marró que portava i va trucar a la porta. Un cop, ningú va contestar i no va escoltar passos. Dues vegades més, la mateixa resposta. Com era el codi que Margaret els havia ensenyat? Tres cops secs, pausa i dos ràpids. Va escoltar a algú baixant unes escales i que després encenia una llum per treure el forrellat i obrir la porta amb inseguretat.

-Franz? Ja era hora! T'estàvem esperant! - Era Victòria-Quant de temps? Cinc anys? - Ella va riure durant uns segons i va parar en adonar-se que  Franz seguia immòbil.

Algú pujava per les escales que venien del soterrani, era Thomas.

-Què passa ... Franz? Ets tu? - Thomas es va acostar i va abraçar al seu amic fortament. Es va separar d'ell donant-li uns copets a l'esquena.- Què fas aquí? Quan has arribat? Bé, millor espera a explicar-nos tot durant el sopar ... - Es va girar per treure el cap per les escales i cridar als germans Green.- Eh! Veniu aquí! Veniu a veure qui ha arribat!

Es van escoltar unes fortes trepitjades i de sobte estaven Bill i Joel ocupant tot el rebedor i abalançant-se sobre el nouvingut.

-Què nassos fas aquí? - Va dir Bill agafant pel coll a Franz i fregant-li amb un puny el cap.

- Margaret i Louise m'han portat .- Va respondre incorporant-se

Una porta gran, la del menjador, es va obrir i va aparèixer Louise agafada de la mà de la sra. Kafka.

-Kafka! Veig que has pogut trobar el camí tu sol! Veniu tots al menjador, el sopar està llest.

Tots es van dirigir cap al menjador. Al centre d'ell hi havia una taula llarga de fusta plena d'espelmes i grans safates amb menjar. En un costat de l'estada hi havia una llar de foc amb diversos quadres penjats a sobre. En l'altre hi havia quatre butaques que envoltaven una petita taula rodona. En el fons hi havia una gran finestra per la qual es podia veure el jardí d'estàtues. Tota la llum de l'habitació provenia de les espelmes i un llum d'aranya que hi havia al sostre. Tots van anar prenent seient.

-Franz, seu aquí- va dir Margaret assenyalant-li el seient que hi havia al seu costat.-Així podré escoltar-te millor. Bé, digues: Com han estat aquests anys?

Franz li va fer cas i va seure al seu costat. Al  seu altre costat estava Victòria i al davant Thomas.



Van estar parlant durant hores. Van recordar vells temps i van acabar veient vells vídeos i obrint un bagul de fotos. Es van anar a dormir en el moment que el rellotge va marcar les tres del matí.

Franz va pujar a la seva habitació. Estava feliç, havia estat esperant aquest moment i per fi havia arribat. La seva habitació estava neta i renovada. Els seus llibres estaven completament intactes i semblava que malgrat l'incendi, s'havia pogut recuperar molt. Abans de dormir-se va estar llegint.

A l'endemà Kafka va despertar, podia veure a través de la finestra l'exterior. Però ... On era el jardí d'estàtues? Ara només hi havia un gran jardí totalment descuidat. Es va aixecar sobre el llit, es va fregar els ulls i mirà cap al front. El mirall que hi havia la nit anterior a la paret hi havia desaparegut. Els llibres ... Els llibres de la tauleta de nit seguien allà, però algú semblava haver-los calat foc.

Tota la casa estava en ruïnes. El paper que cobria les parets havia desaparegut per complet deixant al descobert l'esquelet de la casa. El menjador buit, quadres per terra... Va trobar una sabata negra de Louise i en aquest moment va sortir corrent a fora. Va cridar a tots, va cridar els seus noms, però ningú va contestar.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]