Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



SQUADANTIOTAKUS
Palma
 
Inici: El Navegant

Capítol 1 LA CARTA I EL VIATGE

Nuvolet, m'anomenaran un dia, més de vint anys després que hagi començat aquesta història. Serà lluny d’allà on comença, serà entre gent ferrenya, potser bàrbara, gent fosca i primmirada. Més tard, quan hauré deixat aquesta gent, ningú, mai més, no em dirà així, però sovint pensaré que Nuvolet representa allò que sóc molt més que el meu nom legal. Per això aquest sobrenom m’acompanyarà al llarg d’aquest relat, que comença en una vila plantada prop de la Mediterrània i dels Pirineus, una vila ataronjada i blanca; ataronjada per les muralles que l’estrenyen, blanca per l’aire esqueixat que tot sovint hi deixa caure la tramuntana. Li diuen Perpinyà. Només, però, hi passaré els meus primers anys, la deixaré poc després d’haver perdut, per fi, la meva virginitat, i per això tan sols apareixerà en el primer dels tres quaderns que intentaré emplenar amb les meves penoses aventures.

Aquesta era una carta que el meu pare va escriure de nin i que li va donar a la meva mare abans d’anar a una illa anomenada Cutlass Cay, ell deia que tenia tres quaderns que ompliria, però mai va tornar a casa…

La meva història comença als 19 anys, la meva mare i jo vàrem marxar de Perpinyà perquè hi va començar a haver problemes econòmics així que anàrem a Barcelona, a la gran ciutat de Catalunya, des que vaig llegir la carta del meu pare als 12 anys, sempre vaig quedar amb curiositat de saber què hi havia a Cutlass Cay, vaig passar nits sense dormir planejant en el meu escriptori, parlant pel mòbil amb uns amics que estaven disposats a acompanyar-me a l’aventura.

Dues setmanes després, vaig aconseguir llogar un vaixell de vela i motor, vaig cridar per telèfon als meus amics i vàrem planejar un viatge; seríem 4 persones inclòs jo, 3 amics, en el grup de amics eren 2 amigues meves, una era Estefania i l’altre Lorena, i un amic, en Pablo.

És veritat! Encara no m'he presentat! El meu nom és Lluís. Vàrem preparar durant 2 dies el viatge i vàrem marcar Cutlass Cay en unes coordenades que hi havia a la carta del meu pare, ja que el seu somni sempre va ser descobrir què hi havia allà.



La història de Cutlass Cay és la següent:

Fa 391 anys un vaixell anomenat Ashen Dragon va fer una expedició a Cutlass Cay, però, les llegendes diuen que quan varen entrar a una cova situada a l’est de l’illa, en una zona rocosa, ningú no va sortir d'allà, l’illa està situada a l’oest del continent africà, i els vaixells de càrrega afirmen que a Cutlass Cay encara hi ha l’Ashen Dragon a la costa, però, òbviament encallat.

No vàrem pensar-ho més, i vàrem començar el viatge el dia 3 de juny de l’any 2016.

Durant els primers minuts del viatge, mentre el vaixell sortia de la zona d'aparcament de vaixells, Estefania i Pablo varen dir que prepararien el menjar a l’interior del vaixell, Lorena vigilaria les veles, i jo seria el timonell i capità del vaixell que duia el nom de Shiny Moon, ja havien sortit del port i podia sentir ja la brisa marina de la mar Mediterrània a la cara. Mentrestant, Lorena i Estefania eren a la proa del vaixell mirant l'aigua, ja que els fascinava el mar. 

A la nit, vàrem aconseguir passar l'estret de Gibraltar i vàrem posar rumb sud-oest, cap a Cutlass Cay, vaig deixar el rumb fixat i vaig anar a dormir 15 minuts, així que vaig deixar na Lorena mantenint el rumb. Estefania, per la seva banda, estava ja dormida i Pablo estava dinant, quan vaig despertar, Lorena em va retornar el timó, i vaig parlar amb ella, me va dir que havia investigat sobre l’Ashen Dragon i creia que l’illa no era molt normal. “Diuen que l’illa va aparèixer del no-res fa 439 anys, però ningú l’havia visitat fins que va passar l’accident de l’Ashen Dragon”, m’explicà amb intriga.

També em va contar que hi havia tres històries més, una era que les tribus de la costa més propera a Cutlass Cay veneraven aquesta illa com una relíquia dels déus del mar. L’altra era una història o millor dit una explicació científica sobre l’origen volcànic de l’illa, semblant al de les Illes Canàries. La darrera història va ser sens dubte la més misteriosa ja que es no té cap explicació sobre l’origen de l’illa; simplement va sorgir del no-res. Aquesta història tenia trames sobrenaturals i conspiracions, però, que en part tenen raó. Jo no sé què pensar, però crec, que aquesta aventura serà molt interessant. La primera cosa que estàvem cercant és l’illa, almenys situar-la, primer anàrem a un poble situat on les costes que tenen vistes a Cutlass Cay desde Africa i després aniríem a l’illa.

En arribar a la costa que tenia el nom del Mirador de Cutlass Cay, vàrem anar al poble, vàrem desembarcar i cercàrem lloc per dormir a una posada de la zona. Abans que es fes de nit, vaig anar a un bar a parlar amb la gent, curiosament sabien espanyol, i mira que érem a bastants quilòmetres de Ceuta o Melilla, però, l'important era que sabien molt sobre l’illa de Cutlass Cay, quan vaig preguntar sobre un home anomenat Cristian Bosc no varen dir res, però, quan vaig preguntar per Nuvolet, es varen girar tots cap a mi, era una sensació estranya, era com si ell fos molt conegut en aquell poble. En uns segons, una dona molt vella va venir cap a mi i me va dir que l’acompanyàs.

La senyora me va dur a casa seva, i allà, em va dir que Nuvolet era un capità bastant famós. Vaig explicar-li la meva història, i va quedar sorpresa, sabia que ell tenia un fill, però mai no es va imaginar que continuaria la història del seu pare. La velleta va agafar una clau de davall un coixí del sofà, va agafar una capsa amb forma de cofre i el va obrir. De sobte, vaig tenir una sensació estranya, era com si una olor d’aigua salada sortís del cofre, vaig mirar una mica espantat el cofre, i vaig veure un llibre, no molt gruixut però era un llibre; la dona el va agafar. Davall del llibre hi havia una brúixola i una clau més.

La dona me va dir que aquest era un dels tres quaderns del meu pare, la brúixola era d’ell, i quan anava a anomenar la clau, va sospirar amb tristesa, ja que era la clau d’una altra caixa que contenia el segon quadern. 

Jo li vaig preguntar com hi havia aconseguit allò, i ella, amb més tristesa encara,  em va dir que era molt amiga del meu pare, quan ell va arribar al Mirador de Cutlass Cay, ella el va acollir i cuidar, ja que no hi havia posades en aquells moments, i ella era l’única forma de sobreviure si volia estar un temps en la zona. La donar havia ajudat el meu pare amb les investigacions amb informació privilegiada de com era la zona i del que sabia sobre la misteriosa illa.

Quan va acabar d’explicar-me tota la història, va donar-me el quadern i me va dir que el llegís acompanyat dels meus amics, ja que hi contenia pistes sobre el segon diari i que aquest donaria pistes sobre Cutlass Cay i el tercer diari.

Jo la vaig abraçar i li vaig donar les gràcies. Vaig sentir un calfred d’emoció i vaig anar corrent a la posada per explicar-ho tot als meus amics. Vàrem estar fins les 3 de la matinada llegint el que pareixia una nova carta que m’uniria al meu pare per segona vegada…

Estimada Rosa, 

Sé que ho estàs passant malament sense mi, però, no tens perquè, te vaig deixar amb un regal, el nostre fill, sé que podràs cuidar-ho, confio en tu, no sé perquè escric això, sé que potser no tornaré mai més, però, ho estic escrivint per poder tenir-te dins del meu cor, que és el teu lloc…

Ara t’explic el més important de veres, avui he conegut dona Eugènia, una senyora major que era de Ceuta que va venir al Mirador de Cutlass Cay per poder ensenyar i ajudar a la gent de la zona. He aconseguit una pista, Cutlass Cay és més misteriosa del que la gent creu, diuen que cada 25 anys la cova de l’illa brilla per alguna causa que desconec, i he vingut justament l’any que s’il·luminarà, en 2 setmanes serà el dia d’aquest fenomen, de moment jo, seguiré investigant a 200 metres del poble en unes ruïnes d’un temple d’una tribu que venerava l’illa. 

Esper trobar respostes sobre Cutlass Cay abans del dia que he assenyalat, el dia que ells  anomenen “Dia de la Cova”. 

No sóc molt bo amb els noms, espero que el nom del meu fill no sigui tan complicat, m'hauria agradat Fernando o Aitor…

T’estim, 

Cristian

Jo amb una llàgrima a l'ull vaig dir que demà al matí partiríem al temple i cercaríem el segon quadern del meu pare...
 

 Comenta
 
Capítol 2 EL TEMPLE DE LA OSCURITAT
En despertar, vaig poder sentir el renou de les ones xocant amb la part rocosa de la costa, eren les deu del matí, estava molt cansat, vaig esperar fins que els meus amics es despertessin.

Quan es varen despertar varen mirar-me amb cara de ganes de sortir de la posada i anar al temple que, segons el quadern del meu pare, estava a 200 metres.

Vaig sortir amb les coses, les vàrem deixar al vaixell, agafàrem l’imprescindible per anar al temple, i vàrem tornar a la costa per preguntar-li a dona Eugènia per on era el temple. La senyora ens va indicar cap a l’est, a uns 10 minuts caminant entre els arbres.

Jo li vaig donar les gràcies i vàrem començar l’expedició, dúiem dues llanternes, el primer quadern i la clau que hi havia davall del quadern a la capsa que tenia dona Eugènia.

Varem començar l’expedició, de moment només podíem veure arbres i més arbres, a part d’ insectes de la zona trepant-los, a vegades es podien sentir els ocells cantar, i de sobte, vàrem sortir a una explanada feta de pedra. Havíem trobat el temple i quan ens estàvem apropant es va fer de nit de sobte. De cop i volta, una boira espessa de color negre va aparèixer i tots vàrem cridar, jo vaig tenir la idea que seguissin la meva veu, i així ho varen fer. Vàrem córrer uns 20 segons fins que entràrem al temple, tots espantats, no sabiem què estava passant, vaig agafar la llanterna i la vaig prendre, Estefania va agafar el quadern i me va demanar que enfocàs, Pablo va encendre l’altra. llanterna mentre que Lorena estava investigant les parets per si tenien alguna cosa especial.

Llavors, va posar la següent pàgina del quadern, la que venia després del que havíem llegit la nit anterior i vàrem llegir que el que cercàvem estava en un lloc on la llum pogués entrar dins l’obscuritat de les tenebres. 

Vaig suposar que més a l’interior del temple hi hauria algun lloc amb llum solar, vàrem continuar caminant fins que un renou que venia del fons del passadís va alarmar-nos, vaig enfocar amb la llanterna, eren rates, vaig sospirar i vàrem continuar.

Mentrestant, al vaixell, la brúixola estava brillant, Eugènia va pujar-hi i va agafar-la ja que ella sabia per què passava això, era perquè el “Dia de la Cova” era ben a prop.

Els del temple vàrem caminar fins una porta de fusta que vàrem obrir i aparegué l’interior del temple; era gegant, pareixia una ciutat dins una construcció de pedra, hi havia torxes, però, òbviament apagades.

Vàrem cercar llum solar per tot arreu, però…Res.

En aquell moment, vaig pensar d’encendre una torxa amb la clau i una pedra, i les vaig anar encenent totes. En aquell moment, tot estava il·luminat i tot es podia veure millor, a les parets hi havia gravats uns símbols que semblaven Cutlass Cay i una brúixola de fusta que pareix que estava brillant, Lorena va dir que podria ser la brúixola que tenia el meu pare a la primera caixa.                      
Vaig continuar observant els dibuixos de la paret i en vaig veure un que me va cridar l’atenció per sobre dels altres. Era un dibuix de l’illa de Cutlass Cay amb la lluna darrera de color vermell i l'illa amb la cova brillant; el dibuix seguia amb una calavera dorada amb els ulls d'un color cian, em vaig quedar pensant què podia ser aquesta calavera, vàrem seguir cercant i vàrem veure un raig de sol pujant unes escales, era el que estàvem cercant, però, no era una capsa del meu pare; era una espasa clavada reposant en un altar amb flors que pareixien haver estat en aquell lloc molt de temps. Una espasa preciosa, amb una calavera al pom de la empunyadura i la fulla d’un to blavós.

Vaig decidir agafar l'espasa, vaig sentir una sensació estranya, era com si qualcú m’estàs observant, em vaig girar, i eren Lorena, Estefania i Pablo mirant-me amb cara dubtosa sobre l’espasa, Lorena me la va demanar per mirar-la més detingudament, i la hi vaig donar. Es va seure a l’escala i la va observar amb el Pablo; Estefania es va adonar que hi havia una nota en el lloc on estava posada l’espasa i m’ho va dir, vaig agafar la nota i la vaig llegir en veu alta…

Si estàs llegint això, és que has agafat l’espasa de les ànimes, una espasa amb el poder de sepultar les ànimes que vaguen pel món…

El meu nom és “Nuvolet”, sóc un aventurer que cerca una resposta al misteri de Cutlass Cay i aquesta nota és una mostra que si estàs recorrent els meus passos, ho estàs fent bé. 

Però, no et confïis del poder de l'espasa, pot ser molt poderosa, però també pot ser una maledicció, he cercat en mils d'històries informació sobre aquesta espasa i he arribat a la conclusió que l’últim que la toqui ha de saber a què s’enfrontarà amb aquesta espasa. 

Cutlass Cay és la meva meta, i vull saber perquè aquesta espasa té tant a veure amb l’illa misteriosa que va aparèixer fa segles, ja que té gravat el símbol de la cova brillant en el centre de la creuera de l’espasa i això em crea curiositat…

Després de llegir la nota, vaig quedar com el meu pare, amb curiositat, li vaig demanar l’espasa a Lorena i me la va donar, la vaig empunyar i de sobte les torxes es varen apagar, d’enterra va començar a sortir una boira espessa que feia impossible poder veure, jo vaig caure per les escales i l'espasa va caure enterra a uns centímetres de mi, em vaig aixecar i la vaig agafar, em vaig posar en posició de combat perquè no sabia què podia passar amb aquella boira… I, de sobte, va començar a parlar una veu…

“L’espasa de les ànimes...perquè...saps que és...era un secret de l’ordre de les ànimes...espero que tinguis una raó per no llençar-te una maledicció…”

-Vull saber què és Cutlass Cay, perquè el meu pare va desaparèixer!- vaig cridar-li a la veu, intentant dissimular que estava mort de por-

“Tens valor per venir aquí a fer-me preguntes...però… et contestaré…

Cutlass Cay...va ser creada per l’Ordre de les Ànimes...una ordre espectral que va crear l’illa per tenir-la com una base on dipositar tots els tresors i els secrets de l’ordre fa 439 anys.... fins que fa 200 anys...l'exèrcit britànic va començar a aniquilar la gent que era part de l’ordre....ja que la varen qualificar com una secta perillosa i varen executar a tots els membres a Londres… Jo sóc un guardià del temple on l’ordre es reunia...sóc un espectre creat per guardar l’espasa que va ser creada pel líder de l’ordre com a relíquia i símbol de l’ordre...un home fa 25 anys va venir...va agafar l’espasa i la va dur a la cova dels espectres el dia de la Lluna Obscura… només aquell dia es pot entrar a la cova, ja que només quan brilla és quan es pot entrar...si ara intentàssiu entrar… moriríeu…el teu pare...va entrar amb l’espasa i la brúixola de la boira...una brúixola que brilla quan la Lluna Obscura tindrà lloc al dia següent al que brilla...i va veure coses que quasi ningú pot veure...però....que jo no puc dir...ara...si de veres vols saber el secret de Cutlass Cay i trobar al teu pare...endavant… tens el meu permís…”

De sobte, la boira va desaparèixer i les portes es van obrir, Lorena, Estefania i Pablo estaven espantats, jo vaig dir que era hora de trobar la veritat de perquè el Ashen Dragon va anar a Cutlass Cay i de perquè el meu pare va desaparèixer com ells, vaig empunyar amb força l’espasa i vàrem anar cap al vaixell.

Quan hi vàrem arribar era de nit, i allà ens esperava dona Eugènia amb la brúixola brillant, em va dir que el dia de la cova estava pròxim, i que sabia que vendríem amb l’espasa, perquè és el que va fer el meu pare, ens va desitjar bona sort i va dir que l’endemà seria el moment de descobrir el misteri de Cutlass Cay...
 

 Comenta
 
Capítol 3 LA COVA I L'ORDRE MALEÏDA
Allà érem. Els cinc en el vaixell, amb la brúixola brillant a la mà de dona Eugènia. Jo amb l’espasa de les ànimes reposada damunt el sofà del vaixell, dona Eugènia em va demanar si encara teníem la clau que hi havia a la primera i única capsa que hem trobat del meu pare. Li vaig dir que sí, vaig obrir la meva ronyonera i la vaig donar a Eugenia, ella la va posar aferrada amb la brúixola i varen començar a brillar les dues, però, aquesta vegada era diferent.

Aquesta vegada el color de la brillantor era com el ferro incandescent i va començar a girar molt ràpid i les agulles varen començar a brillar, de sobte va sortir el sol i la cova de Cutlass Cay va començar a brillar amb el mateix color que la clau i la brúixola, la fulla de l'espasa de les almes va començar a brillar d’un color blavós, dona Eugenia es va aixecar i ens va dir que era l’hora, el dia de la cova era avui i que havíem d’acabar amb això d’una vegada.

Nosaltres quatre ens vàrem preparar, Pablo estava en shock, ell pensava que després del que va passar al temple no tornaria a veure res fora de la  normalitat. vàrem agafar la brúixola, la clau, i l’espasa, i vàrem deixar dona Eugenia a la costa, qui ens va desitjar sort. vàrem començar a anar amb el vaixell a la costa d’aquella illa que ens estava donant tants problemes per arribar fins la veritat del seu interior.

En arribar a l’illa, vàrem veure el naufragi de l’Ashen Dragon, i abans d’endinsar-nos a la cova, vàrem entrar a les restes del vaixell que feia tant de temps s’havia quedat aquí. vàrem veure mobles de fusta refinats, teles rompudes pel pas dels anys, però per a la nostra desgràcia, no hi havia el típic or que ens conten les històries de naufragis pirates. vàrem sortir del naufragi, i decidírem anar cap a la cova.

Només entrar, una paret de pedra va bloquejar l'entrada de la cova, unes torxes que hi havia a les parets es varen començar a encendre amb un efecte dominó, vaig agafar-ne una i vaig alçar l’espasa, vàrem trobar unes escales de pedra, quan les vàrem baixar tenguérem accés a una sala enorme, que feia eco només de parlar-hi baixet, hi havia calaveres amb cruis que pareixien fetes de foc, del que ens vàrem sorprendre va ser que dins la cova hi havia una zona plena d’aigua, com si fos un petit llac interior, no sabíem com podia haver arribat tota aquesta aigua fins allà.  De sobte, vàrem veure una porta de fusta, de la qual sortia fum. Ens hi dirigírem ben decidits. Quan vàrem entrar, hi havia una calavera, que no era com totes, estava reposada en un pedestal de ceràmica, amb veles als costats, aquella calavera tenia una dent d’or i tenia un crui de color cian molt brillant al crani, vaig mirar l’espasa i vaig notar que eren del mateix color, vaig dir als altres que s’apartassin, vaig empunyar l’espasa i vaig rompre la calavera.

De sobte, un foc blau va sortir de les restes de la calavera, el foc es va tornar del color del foc taronja que tots coneixem i va començar a tremolar tot, veles s’apagaven i calaveres que estaven posades a la paret i queien a terra.

Tot va deixar de tremolar, i vàrem obrir la porta de fusta i vàrem aconseguir passar, però el que vàrem veure no ho podíem creure, era una altra sala igual de gran amb una recreació fantasmal d’un Londres de l'època de l’ordre que va crear aquest lloc, podíem veure a l’autoritat britànica conduint a executar a centenars de persones amb un tatuatge d’una calavera al braç dret, es podia sentir a una persona amb un paper llarg llegint noms, després d'això, va desaparèixer la imatge de Londres i es va veure l’Ashen Dragon encallant a l’illa, després es varen els membres entrant a la cova, de la qual mai més varen sortir, després va desaparèixer la imatge fantasmal i es varen encendre les torxes que hi havia a les parets, de sobte va començar a parlar una veu.

  • Sou testimonis d’una malaltia que es propagava en aquells temps...la humanitat… solament saquejant-ho tot… solament els importaven els doblers i l’alcohol… però… està… bé … vosaltres… morireu per haver-vos ficat en temes que no són vostres…


Jo vaig empunyar amb força l’espasa, Pablo va agafar la clau que pareixia cremar quan més ens endinsàvem a la cova, Estefania va agafar una torxa i Lorena un pal que hi havia a terra, la veu va dir:

  • Jajaja… sou valents … feia … molt de temps que això… no era tan divertit… la vostra mort… serà divertida… l’ordre resorgirà de les tenebres… i ningú pot aturar el destí del món… les flames consumiran el món… i nosaltres…. en crearem un de nou i millor...


Just després, vàrem veure com un tros de paret s’obria, i va començar a caure lava, nosaltres desesperats, vàrem córrer fins la mateixa porta de fusta per la qual havíem entrat, però, estava atascada, no sabíem què fer, fins que vaig veure una ranura que semblava per encaixar-hi una clau, li vaig demanar la clau a Pablo, me la va donar i la vaig intentar posar dins de la ranura, hi entrà perfectament. La vaig girar i la porta es va obrir. Vàrem entrar tots de cop i vàrem tancar la porta, vàrem sospirar i ens vàrem girar, vàrem quedar-nos tots en shock ja que sense saber com estàvem situats a  la coberta d’un vaixell pirata enmig d’una tormenta terrible.

  • Us vaig advertir… no sortireu d'aquí… el sol ja no existirà per a vosaltres… Cutlass Cay era una farsa… solament era un nom en clau… no eren sigles… però… per l’ordre… el significat de Cutlass Cay… és…. Cute Last Victory...


Ens vàrem posar tranquils, i vàrem veure que hi havia espases a terra, els meus amics en varen agafar una cada un, menys na Lorena que deia que ella va fer un curs d’arts amb l’espasa i va arribar a ser el grau màxim, així que ella en va agafar dues.

De sobte, varen aparèixer quatre fantasmes de davall el pis de la coberta i també es varen armar amb una espasa cada un. Tenien els ulls totalment negres amb un tall al cos de color vermell un poc brillant, i varen començar a venir corrent en direcció a nosaltres quatre. Ens vàrem preparar i vàrem començar a xocar espases, mentre les gotes de la pluja queien damunt nosaltres amb força i un vent tan fort que el vaixell tremolava i la fusta cruixia, Pablo i Estefania estaven lluitant junts, Lorena podia ella sola, jo quan anava a pegar  al fantasma va desaparèixer com si volgués escapar, i l’espasa va canviar de color durant dos segons a un color verdós, vaig suposar que la meva espasa podia absorbir de veritat els fantasmes, vaig dir que deixassin de lluitar i vaig posar-me enmig, vaig colpejar tots els fantasmes amb la meva espasa i varen desaparèixer.

  • Això ha estat avorrit… -va dir la veu amb to de decepció.



  • Ets una molèstia molt gran, ho sabies? - li vaig dir amb to vacil·lant.


  • Jajaja… esperau-vos… encara… falten les proves… del foc…


  • Jo no vaig caure en què significaven aquelles paraules, però la tormenta va amainar i el vaixell va desaparèixer, vàrem caure a una fosa totalment negra que hi havia just davall d’on estava situat el vaixell i … vàrem caure a aigua, per sort, els quatre vàrem sobreviure a la caiguda, Estefania estava plorant, ella volia anar a casa, jo li vaig dir que hi tornaríem, que no es preocupàs per res, la veu va tornar a parlar:

    • Aquesta prova… serà… l'última cosa… que veuran els vostres ulls… abans de cridar i agonitzar de dolor…


    Es va obrir una porta de pedra i vàrem veure flames i falçs que baixaven i pujaven automàticament, al final es podia veure una porta amb llum, jo vaig dir, que a la nota que va deixar el meu pare al pedestal de l’espasa posava que el que la tingués s’hauria d’enfrontar  al misteri d’aquesta illa.

    -Jo hi aniré - vaig dir.  Esperau-me aquí!

    Na Lorena va dir que no hi havia problema, Pablo va dir que estarien bé, Estefania no sabia què dir davant tot el que estaven veient i va quedar callada.

    Vaig girar-me, vaig suspirar, vaig agafar amb força l’espasa, i vaig entrar a la prova del foc, la porta de pedra es va tancar i la veu va dir:

    • Ets solament un nin valent… no podràs amb el poder de les ànimes…



  • M’agradaria saber qui ets d’una vegada, m’estàs fartant! - li vaig dir enfadat.




    • El meu nom és Firestone… jo sóc el creador de l’ordre de les ànimes… jo… sóc l’elegit pels déus de la mort i el foc… per poder destruir i crear un nou món… on només nosaltres governaríem… i on només hi hauria pau… el nostre somni inicialment… era descobrir el poder de les ànimes… un poder ancestral que podia controlar la mort i la vida…. volíem usar-la per un bé… fins que el regne d’Anglaterra va voler destruir l’ordre.... ja que ells volien el poder també… com a  venjança… vàrem dominar el poder de les ànimes… i el vàrem dipositar a l’espasa que tens a la mà i la vàrem guardar en el temple de l’obscuritat… vaig crear al guardià de l’espasa i va arribar a l’illa una flota de 50 vaixells britànics… vàrem morir tots… per això… Cutlass Cay va ser objectiu de molts pirates… pel misteri de l’ordre de les ànimes...


     


    • Això no et dona permís per matar al meu pare! - vaig dir cridant moltíssim.


    • Saps?... feia 25 anys que no parlava amb ningú… des que aquell home va quasi acabar amb el poder de les ànimes… la seva mort va ser molt divertida… ara… intenta passar la prova del foc… ja he parlat massa… ara et toca morir… i després mataré als teus amics.


    • No passarà mai això! - vaig dir enfadat. 


    Vaig saltar unes pedres enmig d'un llac de lava, vaig esquivar unes estaques que sortien de  terra, vaig esquivar unes falça i unes flames que sortien de les parets i vaig arribar fins la porta de fusta.

    Vaig obrir la porta amb una coça però no hi havia res, era tan sols una paret, em vaig girar i vaig caure a una altra fossa, aquesta vegada vaig caure damunt pedra i em vaig fer molt de mal. L’espasa va caure a uns metres de mi, vaig aixecar-me i vaig anar a agafar-la. Però, de sobte, va començar a volar i va aparèixer del foc el fantasma de Firestone, tenia una jaqueta cremada, un ull amb un xap incandescent i dos dits de les mans tallats, va dir:

    • JAJAJA…. per fi… l’espasa… torna a ser meva!




    Vaig anar a per ell i li vaig llançar una pedra a l’espasa perquè li caigués, la vaig agafar amb força, el vaig apuntar amb ella i el fantasma va riure.

    • Creus que amb l’espasa que vaig crear aconseguiràs derrotar-me?

    • Jo vaig el vaig colpejar amb l’arma, i era veritat no li feia res, havia de guanyar temps i descobrir perquè no li afectava, vaig adonar-me de tot, ell va crear l’espasa per seguir com un fantasma, l’ordre de les ànimes és literalment un ordre fantasma per aquesta espasa, vaig veure lava i vaig anar corrent per tirar-la, Firestone es va posar davant de mi i me va dir:

      • No tan ràpid… és igual que aquell tal “nuvolet”!...




      Va pegar-me un cop a la cara i vaig caure, ell va agafar l'espasa i em va apuntar al coll, va estar a punt de matar-me fins que va aparèixer Lorena i li va aturar l’estocada amb les dues espases, Pablo va agafar l’espasa a Firestone i Estefania va ajudar-me a aixecar-me.

      • Sou durs de matar… - va dir Firestone -


      • La diferència és que nosaltres som vius! - li vaig dir cridant.


      Firestone es va girar i em va veure amb l’espasa damunt la lava, la vaig llançar a la lava i, de sobte, Firestone va començar a brillar. 

      En aquell precís moment jo vaig dir: “Cute Last Victory”.

      Així va ser com va desaparèixer de davant nosaltres com una flama que s’extingia. 

      Tot va començar a tremolar i varen aparèixer de la lava els fantasmes de les persones que varen morir aquí, vaig veure al meu pare, li vaig dir:

      • Ho hem aconseguit pare, ja pots descansar.


      Ell em va contestar: 

      • Sent molt que no pogués escriure els tres diaris… adéu..


      Després d’aconseguir el descans de moltes persones, però sobretot del meu pare, vàrem aparèixer sobtadament a la costa de Cutlass Cay i vàrem tornar amb dona Eugenia, li varen donar les gràcies, ens vàrem acomiadar i vàrem tornar a casa després de 3 dies horribles i intensos.

      FI
     Comenta
     


    INICIA SESSIÓ
    Grup 
    Contrasenya 
    No recordo la contrasenya
    PARTICIPANTS3660
    Usuaris registrats
     
    TRIA EL TEU INICI
    Bitllet d’anada i tornada
    GEMMA LIENAS  1128 grups
    El Navegant
    JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
    Canto jo i la muntanya balla
    IRENE SOLÀ  139 grups
    Història de Leandre i Hero
    JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
    Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
    JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
    VIDEO












    Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
    Organitza:




    Amb el suport de:
                  

    Amb la col·laboració de:
                  




    * amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

    [Web creada per Duma Interactiva]