Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



ÀlvarVL2
Matadepera
 
Inici: El Navegant

Capítol 1 Kafka i la nina encantada
<div style="\&quot;text-align:" center;\"="">Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Jordi Sierra i Fabra

  Les passejades pel parc Steglitz eren balsàmiques.

I els matins, tan dolços...

Parelles prematures, parelles ancorades en el temps, parelles que encara no sabien que eren parelles, avis i àvies amb les mans plenes d’històries i les arrugues plenes de passat buscant els triangles de sol, soldats guarnits amb la indumentària de gala, criades d’uniforme impol·lut, institutrius amb nens i nenes pulcrament vestits, matrimonis amb els somnis acabats de gastar, solters i solteres de mirades desvergonyides, guàrdies, jardiners, venedors… El parc Steglitz vessava de vida amb l’arribada de l’estiu. Un regal.

I Franz Kafka l’absorbia, com una esponja: viatjava amb els ulls, atrapava energies amb l’ànima, empaitava somriures entre els arbres. Ell també era un més entre tants, solitari, amb els passos perduts sota el mantell del matí. La seva ment volava lliure d’esquena al temps, que allà es bressolava amb la llangor de la calma i es gronxava alegre al cor dels passejants.

Aquell silenci...

Trencat tan sols pels jocs dels nens, les veus maternes de crida, reclam i advertència, les paraules xiuxiuejades a cau d’orella i poca cosa més.

Aquell silenci...

El plor de la nena, fort, convuls, sobtat, va fer que Franz Kafka s'aturés.

Va anar en seguida a veure que li passava. No entenia gaire perquè que plorava. La nena no parlava molt. Es comunicava per signes amb Kafka. Quan Kafka descobreix que plorava perquè no havia menjat. 

Van anar a casa i li va donar de menjar el més ràpid possible. Quan va acabar de menjar, van anar a passejar amb una amiga seva i la seva mare. De sobte, se'ls hi apareix un home estrany que les ignora i se li cau una nina de marbre. 

La nena insisteix de que la mare li agafi la nina i li doni a la nena. No al home. Perquè trobava la nina atractiva. 

Aquest home resultava ser una persona nina no desitjada. Feia encanteris a la seva casa amb objectes com "nines", mobles, vida… Aquella nina estava encantada per un dels seus encants. 

Resulta que aquella nina si la toques, t'enviava a un altre lloc lluny de casa. Quan la mare va tocar la tina, aquesta va fer un portal en mig de no res i la mare tant la filla van ser absorbides. 

Van anar a parar a un lloc que no sortia al mapa mundial. Un lloc que només sabia el home.

Resulta que aquest portal, era la porta cap a un lloc perillós per als mortals. Això significa que els éssers vius dallà, no eren mortals. Quan un mortal entrava allà, la meitat de vegades no tornaves a sortir a no ser que acabessin amb el home que deixa anar el seu objecte encantat. En el seu cas, era una nina.

Un cop la mare i la filla estaven dintre del portal, aquest es va tancar i ja no podien sortir. La mare es va posar histèrica i  la nena es va quedar en trauma.

El lloc on estaven era bastant vermell i de molta gran dimensió. Elles no sabien com sortir dallà i van començar a caminar. L'home, que tenia una llegenda guardada a la seva esquena, s'havia que elles dues estaven allà i va decidir buscar-les, però és clar que com que era tant gran aquell lloc, tardaria una estona.

La mare li va preguntar si estava bé la filla i la filla abans de respondre, va sentir alguns sorolls que provenen de més endintre del lloc. Eren les criatures d'aquell lloc, però elles no ho sabien. Van passar dos hores i els sorolls estaven al costat seu. Llavors una de d'elles va saltar cap a elles. Era de color negre i blanc. Amb unes urpes grans i afilades. 

La mare es va desmallar i va caure al terra. La nena espantada i sola va tancar els ulls perquè va veure la seva vida passar amb un segon per davant seu, però de sobte, la criatura es deté. L'home la controlava i la va aturar dient que les humanes eren seves. 

La filla va començar a cridar amb ràbia, però l'home la va desmallar amb un cop i se les va endur a la seva cova. Un cop allà, la mare es desperta i comença a fer un interrogatori a l'home. El qual no va dir res. Va parlar la filla i en aquest cas si que va obrir la boca l'home, dient-li que no les volia mortes. Principalment perquè totes les persones que han estat aquí, van morir per culpa de les criatures. 

L'home va treure la llegenda que tenia a l'esquena. Va començar a llegir-la. Deia la llegenda: En un objecte encantat, no t’has de refiar d'ell, per molt bonic que sigui.

En un objecte encantat, no pots mirar si l’envivia et pot. En un objecte encantat, no pots fiar-te si tu no et fies d’ell.

Quan la mare va llegir això, va fer entendre a l’home de que només era una nena petita agafant una nina. L’home va mirar a la nena i li va preguntar: -Tu ets responsable?

La nena es va quedar callada per un segon i va respondre…-Nooo, però tota persona es mereix segona oportunitat. 

L’home va recordar cada persona que va passar per allà i va decidir deixar-les anar. Els hi va donar la llegenda, la qual contenia la sortida amb el portal.

Quan van sortir van aparèixer al parc altre cop. Van anar cap a casa i es posen a recordar el que han passat. En aquell mateix moment, la nena aprèn una lliçó i un valor molt gran igual al igual que la mare.
 

 Comenta
 
Capítol 2 Kafka i la ment poseida
 Comenta
 
Capítol 2 Kafka i la recuperació dels records.
Kafka i la recuperació dels records.



Deu anys després...



Kafka ja tenia 14 anys i la seva mare estava encara preocupada per l'aventura que van viure juntes. No sabia com reaccionar si tornes a passar una cosa com aquesta sabent que te a la filla en època de creixement. 



La mare va proposar d'anar al cine, però la filla va rebutjar la proposta. Va proposar d'anar a buscar una altre aventura. La mare es va quedar de pedra i va dir...-No estaràs parlant de...- però la filla va contestar-li a vans d'hora... -No home no. Em refereixo que anem tu i jo per la muntanya o al mar. Es que per estarnos allà 1 o 2 hores veient algo que segurament és un rotllo...-



La mare estava d'acord amb el que deia i finalment desideix anar a la muntanya, però no una muntanya normal i corrent. Si no una muntanya amb forats, coves...



Kafka realment volia tornar a reviure una experiencia com aquella per que això li va fer veure une quantes coses com: Una de les més conegudes és "NO FIAR-SE DELS DESCONEGUTS"...[etc]. Van agafar el cotxe i se'n van anar. Mentre estaven de camí, la mare tenia una sensació estranya, com si mai agués sortit de casa. Se sentia insegura de si mateixa i de molt més de la filla. Ella es pensava que la filla so prenia com si ho hagués oblidat tot, però per altre banda sabia que la filla no podia haver-ho oblidat tant fàcilment.



Sobre tot, la filla tenia en ment per si sola, el record de la nina i especialment de la llegenda que va veure en aquell lloc. Mentre estaven en el seu viatge, la mare va començar a tenir un atac de pànic. La filla no s'havia com reaccionar. Va començar a dir-li coses que no siguessin d'aquell tema i finalment va conseguir calmarla. Van arribar al final del viatge. Un cop a la muntanya, van posar-ho tot en ordre; l'equipatge, maletes...[etc]. Al final es quedaven un cap de setmana sencer. 



Tenien una masia petita al costat d'un riu on en l'altre banda, havia una cova molt profunda. Segons la llegenda que tenien en la casa, aquella cova es podia arribar a baixar per el darrera de la muntanya amb unes escales que ja s'havien fet servir.



Quan la mare va llegir això, ja no va reaccionar com abans. So va prendre com una cosa nova a descobrir. Com la filla li va dir que ho fes. Van estar ella i la filla llegint la llegenda i van anar descobrint llocs nous. 



Van prepara el dinar i van començar a menjar, riure, dir-se acudits... Quan es va fer fosc, se'n van anar a dormir les dues, però la mare en realitat seguia tenint por en els records i per la filla. Records, però de les aventures que van passar si no dels que podrien tornar a passar. 



Quan van acabar de llegir tota la llegenda, van fer allò que se'n diu "llegir-se la lletra petita". Resulta que deia informació encara molt més important de la cova aquella. A part de que era una cova molt gran, fosca i profunda, era un lloc el qual estava prohibit entrar-hi més a causa d'un accident que va tenir lloc molts anys endarrere. 



Noticia: Un grup de nois i noies, es van adentrar en les profundes dimensions d'aquesta cova. Després d'una setmana, es van trobar els seus cosos els quals morts, fora de la cova, per raons desconegudes. 



L'endemà seguen, decideixen anar a visitar la cova amb tota la seguretat del món. Un cop arriben allà, de sobte un guarda forestal. Els hi diu; -ATENCIÓ!!!! Esteu cegues???!!! Posa, ATENCIÓ, COVA PERILLOSA, LLOC EN ACOTACIÓ!!!



La mare quasi li agafa un atac de cor. La filla ja no tenia paraules per expressar el susto amb tant de susto que ja havia viscut. El guarda els hi torna a donar la llegenda i els hi ensenya la "Lletra petita" La mare li dona un agraïment enorme i el mateix rep de la filla. Se'n tornen cap a la casa i al final decideixen fer maletes i tornar a casa. Pensen per dins; -Ja he tingut prou de tantes històries rares i de morts-. 



Però sempre hi ha algún perill. Gran o petit, sempre es trobarien en alguna situació problemàtica. Això, tant la mare com la filla ho tenien ven clar. Estaven disposades a arreglar i confrontar els problemes. 
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1126 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]