Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Germanes Act
Vic
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 La noia incompresa
Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?...

T: Marta, si us plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

S: Sí.

T: Me’l vols repetir, per favor?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

En Robert va aturar la gravació

T: I saps quant peses aquesta setmana?

S: No.- va dir entre llàgrimes, perquè ja s’imaginava la resposta.



T: Marta, peses 38 Kilograms. Em sap greu, però t’hem d’ingressar.



S: Deixem una setmana més i et prometo que m’engreixaré.



T: Ja t’he deixat massa temps, no t’ho prenguis com un càstig, és pel teu benestar.



S: Almenys deixem un dia més per acomiadar-me.



T: Marta, em sap greu, jo t'aprecio, però és que no ho puc fer. T’ingressem divendres 29 a les 10 del matí.



S: D’acord, però no els hi diguis als meus pares. És que ja van patir prou la primera vegada que em va passar, no els vull preocupar més.



T: Marta, ja hi tornem a ser amb aquest tema, d’acord que tens 18 anys i ets major d’edat, però són els teus pares, ho han de saber.



S: D’acord aquesta nit els hi diré.



Vaig arribar al carrer Alamedilla, número 28, aquella havia estat la meva casa durant molts anys, casa dels meus pares. Fa uns mesos me’n vaig anar a viure en un pis petit a prop del centre. Durant aquests mesos la relació amb els meus pares s’havia refredat molt.



Vaig tocar el timbre, i al cap de cinc segons em va obrir el meu pare. Portava una camisa blava i uns texans, també blaus. Sempre em deien que m’assemblava molt a ell, tot el contrari amb la meva mare. El meu pare era un home gras i alt, mig calb i amb els ulls de color avellana. Mai vaig entendre com la meva mare es va poder enamorar d’ell, eren com la bella i la bèstia. Treballava de xef en un restaurant a l’altre punta de la ciutat, així que gairebé mai era a casa, però jo me l’estimava igual.



La meva mare era rossa i tenia els cabells molt ben cuidats. Li agradava vestir bé, anar a la moda, i sobretot se sentia còmode tal com era. Treballava a la universitat, on ensenyava ciències. Li encantava la seva feina. Quan vivia amb els meus pares no solia veure gaire a la meva mare, ja que anava a la feina molt d’hora, i a la tarda jo no hi solia ser, ja que quedava amb les amigues, i molts dies anava a la biblioteca, perquè a casa meva m’era impossible concentrar-me ja que em distreia cada dos per tres.



Jo en canvi, no era com ella. Tenia els cabells marrons clars i descuidats, no em sentia còmode amb el meu físic ni amb el meu caràcter, ja que sempre he set una persona reservada, que no explica ni mostra gaire els seus sentiments. El que sí que m’agradava fer era llegir. Era la única cosa que m’inspirava…M’endinsava tant en les històries que a vegades em costava diferenciar la realitat de la ficció.



Aquell vespre els hi vaig dir als meus pares que tornava a patir anorèxia. En realitat els hi tenia enjeva. Enveja perquè jo mai tindria una vida com la seva, mai ningú m’estimaria igual del que s’estimen ells. Quan els hi vaig dir, la meva mare va començar a plorar. Ja sabien el que era que una filla estigues a l’hospital nit i dia.

Tornaria a l’hospital, ara ja era definitiu. Ja hi havia estat ingressada per anorèxia feia sis anys, quan en tenia dotze. Havia estat la pitjor etapa de la meva vida. No volia haver de tornar a passar per allò, va ser un infern.









Divendres 29 de Febrer del 2009

Vaig ingressar a l'hospital a les deu del matí del 29 de Febrer. A l’hospital m’esperava en Robert, el terapeuta. Em van assignar una habitació, la 342. A dins de l’habitació em vaig trobar una noia, era la meva companya. Això no em feia gens de gràcia, ja que sóc una noia molt introvertida i vergonyosa.

La companya era alta, pèl-roja, amb uns ulls grans, sobresortits i verds, tenia tota la cara plena de pigues. Era bonica, semblava una nina de porcellana. Fràgil i sensible. Estava prima, extremadament prima. Anava vestida amb la bata de l’hospital. Portava un braçalet amb el seu nom. Més tard vaig descobrir que era d’origen suec i que es deia Lara Lee Bottom.



Vaig fer una breu mirada a aquella cambra, que a partir d'avui havia de començar a anomenar-la habitació. Les parets eren d'un color blau fluix, quasi blanc, el qual a mi em transmetia molta tranquil·litat i alhora delicadesa, no hi havia cap finestra, tota la llum i claror era artificial a causa dels fluorescents que hi havia penjats al sostre. Tenia una taula amb una cadira la qual estava ocupada per la roba de la Lara. Hi havien dos llits els quals estaven dividits per un passadís petit i una barrera. No hi havia decoració, l'únic que hi havien eren uns dibuixos penjat a les parets fets amb llapis i un full quadriculat. Estaven molt ben dibuixats i alhora eren feréstecs i inquietants. N'hi va haver un que realment em va escarmentar, ja que es veia un ós de peluix mort penjat desde el coll.



Les setmanes següents no van ser tan dures com m'esperava, la Lara m'havia ajudat molt a integrar-me. Ens fèiem companyia mútuament. Tenia una veu preciosa i cada nit em cantava una cançó diferent. Fins i tot m'estava arribant a agradar estar allà i tot era gràcies a la Lara. Crec que estava començant a tenir sentiments cap a ella.

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2912
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  886 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  231 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  113 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  205 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  251 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]