Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Juan Francisco
Elx
 
Inici: El Navegant

Capítol 1 El Navegant
EL NAVEGANT

Tot va començar a Perpinyà on vivia fins que vaig perdre la virginitat. Després d’ un temps jo vaig trobat un treball però el problema és que havia d’ anar-me’n a Itàlia a treballar.

Vaig parlar amb els meus pares i no els va agradar la meva idea.

Vaig arribar al port per anar-me’n a Itàia quan, de sobte, va aparéixer la meva amiga Lara que em deia que no me n’anara treballar tan lluny que ella em volia molt i em trobaria molt a faltar.

Jo també la volia però el meu treball era més important i li vaig dir que ho deixara tot i se’n vinguera amb mi.

Lara va acceptar i se’n va anar amb ell a Itàlia.Els dos van pujar al transatlàntic i van començar una aventura.

Ja en el transatlàntic per la nit tenien el sopar amb tot el món i es van posar els dos els millors tratges que tenien, en el sopar van conéixer  molta gent que estaven en la mateixa part del transatlàntic.Van estar tota la nit amb ells de molt bon rotllo.

Pel matí van quedar amb ells per anar a desdejunar, van estar parlant hores i hores, els seus nous amics l'hi van contar que ella eren d'un poble d'Alacant que es deia Elx i que se n'anaven a Itàlia a visitar  uns familiars que tenien allí i que s'anaven a casar.

Despres de quatre dies en el transatlàntic van aplegar al seu destí, el poble es deia Cassino i era un poble xicotet que estava molt prop de Roma. Quan van aplegar al poble els esperava un xic que es deia Pep. Pep era del mateix poble que Pau i havien estudiat junt a l'escola.

Pep treballava també d’ on havien cridat a Pau, i va ser gràcies a Pep que agafaren  Pau. Van passar un parell de mesos, Pau i Pep havien afiançat la seua confiança i un dia, de sobte, van anar d'excursió a les muntanyes. 

A Pau era una de les coses que més li agradava fer. Van arribar a un lloc on hi havia una cova sense explorar, van decidir entrar-hi els tres. Una vegada a l’interior, no es veia el final de la cova, estava tot immens en la foscor, es notava un aire fred dins de la cova, hi havia estalactites i estalacmites. Van començar a caminar però  dintre de la cova quan, de sobte, més de dos-cents rats-penats van eixir de dins de la cova. Això va  atemorir al dos amics, però com dos aventurers van seguir el seu camí. Van passar hores i hores i ells seguien caminant quan, repentinament Pep va caure per un passadis que hi havia en el sol. Pau va anar a per el seu amic Pep, quan va aplegar on estava el seu amic es va adonar que estaven perduts, no tenien molts aliments ni tampoc molta aigua i a més el Pep es va fer una ferida en la cama quan va caure pel passadís. Els dos van continuar per la cova fins que van  arribar a un llac subterrani on l ‘aigua suposaven que era potable. Damunt del llac hi havia un camí directe a l’ eixida, van decidir que havien de passar ahí la nit perquè estaven cansats i Pep estava mal ferit. Pel matí van esmorzar i van començar l'escalada amb molta cautel·la perquè si queien anirien a parar damunt d’ un muntó de roques, van estar tres hores però a escalar a la superfície. Quan van aplegar a la superfície es van adonar que no estaven en la superfície. Estaven en una caverna gegantina amb un muntó de vegetació que no havien vist mai i uns animals molt estranys, eren com dinosaures, cap del dos no sabien on estaven i tampoc sabien com eixir d’ ahí.

El primer que van fer va ser anar a un arbre que tenia bananes enormes, es van fer com una espècie de campament per a resguardar-se de la nit. Perquè, encara que estaven en una caverna  es feia de nit i de dia.
 Comenta
 
Capítol 2 Capítol II
CAPÍTOL II


Van passar els dies i van despertar a l’ hospital . Deian els metges que ens havien trobat en el bosc tirats nus i drogats. Els policies deien que hi havia rumors de dues persones sospitoses que anaven fent-se amic de tots per a robar-los prèviament els drogaven per a aconseguir-ho. Aleshores els xics van veure que no estaven a Itàlia sinó que estaven a Noruega. Allí va ser on van trobar-los pel que sembla estaven ocultats en un lloc tenebrós del vaixell . Els cóssos de seguretat a Noruega no els deixaven anarse’n per a Itàlia pel perill abans de capturar als dos delinqüents que van ferlos això. Dos mesos després van trobar els delinqüents i van veure que estaven morts , Aleshores Pau , Pep i Lara van poder anar-se a Itàlia però quan van instal·lar-se a la seva casa a Roma van ser assaltats van ser atacats per uns mafiosos traficants que anaven buscant el seu amic Pep, era el responsable d\'un atemptat a la casa dels traficants on hi havia més de 34 persones mortes. Resulta que ell no era un treballador company de Pau sinó que els utilitza per a passar desapercebut pels assassins a sou que caminaven en la seua busca . Pep era un mafiós rival de la família Falcó els màxims rivals de qui li buscaven la família García la màxima organització mafiosa de tota Roma , que aleshores havien rumors d\'un pacte entre els García , i els Avril per a acabar amb tots els de la família Falcó que anaven guanyant totes les terres de la costa d\'Itàlia . Ara es quan entren en acció els amic Pau i Pep van juntar tota la família Falcó, estaven en perill però aleshores Pau va donar un discurs per tal que tots els ajudarem a rescatar a Lara a qui havien segurestrat uns dies abans en l’assalt a la seva casa de Roma . Tots reunits van pensar un pla i s’es va plantejar de fer una comanda molt gran a la família Garcia per una banda i altre a la família Avril per a mantenir-los ocupats i fora de contacte uns del altres . I sí tot va eixir molt bé , van assassinar a tots els Garcia i a tots els Avril però va ocórrer una desgràcia va morir Lara i dos famílies de Pep . Pau anava per Roma com si fora un mar tot el dia anava plorant per la seva desgràcia . Pau va eixir i la seva vida amb Pau que li va donar casa , diners, de tot però ell no era feliç no per a ell no hi havia món sin Lara va passar uns 2 anys molt roïns fins que va conèixer un xic anomenat Àdrian . Tot va començar quan es van conèixer per Grindr una xarxa per a conèixer gent. Pau va parlar amb ell per la playstation moltes vegades fins al dia que van deixar de ser xics i van anar a una convenció del LOL i es van conèixer i així és quan se\'n van enamorar . Aleshores Pau anava molt confús perquè a ell no li agradaven els homes, ell deia que era molt matxo, molt home , però no , Pau no era gay, no, ni bisexual . Pau era un ser llibre que s’havia enamorat no d’un home sinó d’un ànima , la identitat social de Pau va ser que a ell li agradaven les persones pel seu interior i no per l’exterior o pel sexe . Als mesos van començar una relació que no funcionara per a res perquè Adrian li va ser infidel amb Pep, sí, amb l’únic amic que tenia , l’única persona que l\'havia cuidat i ara és sentia molt sol i va decidir… Pau es va passar a la delinqüència , el bon xic que va ser no va retornar mai en la vida i el primer que va fer va ser acabar amb Pep i Adrian, els va torturar durant dies, a Pep li va tallar el seu ….. i li’l va fer menjar a Àdrian per ser un mal novi i el cas de Pep va ser molt pitjor li va fer veure la mort dels seu amant menjat per gossos i li va tallar dit per dit del peu , de la mà , tenia dues opcions o menjarse tots el dits o morir. Pau no va acceptar i va morir penjat i el va deixar a la porta de regal per a tots els que l’anaren a molestar . Aquí comença una batalla molt bonica , Pau vs família Falcó, que la batalla van ser dos dies que li van bastar a Pau per a assassinar a tota la família Falco, abans família García, i als Avril i així és quan comença El final de Pau .

 Comenta
 
Capítol 3 Capítol III
CAPÍTOL III
Cinc anys després.
Pau anava avorrit en la seua casa quan va tenir una idea.
La seva idea era obrir un bar però no un bar qualsevol , un bar en el qual les persones podien anar a llegir o a escriure llibres.
Anava al banc a demanar un préstec però li ho van rebutjar. I va decidir comprar una butlleta de loteria a vore si hi havia sort.
A l\'endemà es va aixecar i va mirar la tele a veure si hi havia hagut sort. Quan mirà la tele no s\'ho creia, eren tots els números del seu butlleta. Li havien tocat dos-cents mil euros, just el que li calia per obrir el seu bar.
Després de dos mesos ja havia construït el bar, la inauguració va ser un èxit, van aparèixer persones de tots costats.
Pau es va adonar d\'un noi que va entrar al bar del qual li va sorprendre la seva manera de vestir, era molt extravagant. A l\'endemà el noi va tornar i Pau va anar a preguntar-li que si volia alguna cosa.
El noi va dir que sí, que volia un pa amb oli. Pau quan li’l va emportar, li va preguntar el seu nom i també que què estava escrivint. El noi li va dir que es deia Antonio i que estava escrivint la seva història.
Pau, molt interessat, li va preguntar que si la podia contar al que Antonio li va dir que sí.
Tot va començar a Nàpols on vaig néixer i vaig créixer, quan arribí a la universitat em vaig posar a estudiar dret. Quan vaig acabar la carrera vaig conèixer un noi que em va dir que tenia alguna cosa a explicar-me. Jo no el coneixia de res i va començar a explicar-me tota la meva vida, jo, com no, em vaig quedar boig perquè no m\'ho esperava. El noi aquest també em va dir que sabia el meu futur i va començar a explicar-me que sabia com i quan anava a morir.Tot això em va sorprendre i vaig decidir no fer-li cas però, com més temps passava, més de la coses que em va dir el noi aquest es feien veritat. Pau es va adonar que el que deia Antonio no tenia sentit ,així que va decidir no fer-li cas.
Van passar dues setmanes quan va entrar al local un altre noi que no havia vist mai. El noi es va acostar a la barra de bar i li va dir.
-Bon dia Pau.
Pau, en va escoltar que sabia el seu nom, es va quedar ratllat.
Pau no ho sabia però era el mateix noi que es va trobar Antonio.
El noi va començar a explicar-li moltes coses del passat de Pau.
El noi també li va dir que anava a haver de tancar el bar perquè anava a passar per una malaltia molt dolenta i que per la seva malaltia anaven a morir un munt de persones. Quan li va dir això a Pau, aquest decidí fer-lo fora del bar.
Van passar dos mesos i, com el noi del bar li va dir havia dit, li va entrar una malaltia nova que els metges no sabien com era. Els metges li van dir que la seva malaltia era Corona virus i que s\'havia de quedar a casa per la seguretat de tota Itàlia.
Pau no li va fer cas i va seguir amb la seva vida normal, el cosa que va provocar que molta gent d\'Itàlia es contagiara i morís,com va dir havia predit el noi del bar.
Pau va tancar el bar però ja era massa tard per anar a l\'hospital així que Pau va morir.
Antoni al fiinal es va fer amic de Pau, el qual abans de morir li va explicar la seva història. Antonio va veure que la vida de Pau havia estat plena d\'aventura per la qual cosa va decidir escriure la seva biografia.
La biografia es va convertir en un dels llibres més llegits del món i Antonio va ser un dels millors escriptors de segle XXI
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]