Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



jupalu
ELX
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 Tota bona història té un inici
T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...



T: Marta, si us plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

S: Sí.



T: Me’l vols repetir, per favor?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.



T: I saps quant peses aquesta setmana?

S: No ho sé però espere que més del que és necessari. 

T: Anem a comprovar-ho, si pesas més de 50 no necessitaràs tornar a vindre ací. Has millorat molt Marta i no vull que per no arribar ara als 50 et desanimes. Has progressat molt des d'aquell dia que te vaig veure entrar. 

S: Només necessite poder anar-me'n amb mon pare i eixir ja d'aquesta maleïda ciutat. És vosté de les poques coses per les quals m'agradaria continuar vivint a Alacant.



Marta i el seu terapeuta es dirigixen a la bàscula. La jove es troba molt nerviosa i el cor anava massa ràpid, porta esperant este moment molt de temps. Necessita eixir d'allí, necessita començar de zero i sabia que a Alacant seria molt complicat. 

Robert de reperente li mira i se li dibuixa un somriure enorme. No donava crèdit, quasi 55 quilos. Havia vist patir tant a eixa xica que des de feia un temps les seues alegries eren també les seues. Marta al veure eixe somriure quasi esclata de felicitat.



S: No m'ho crec, és cert? Quant posa? 

T: Ni més ni menys que 54 quilos! Dona´m una abraçada! La pacient i el seu terapeuta es fonen en un preciós abraç. Havien connectat d'una manera molt especial i els dos eren conscients que açò significava una despedida.



T: Marta estic molt orgullós, estos 2 últims anys han sigut molt complicats per a tu però mai vas perdre l'esperança. Saps que sempre em tindràs si t'abellix parlar. 

S: Moltes gràcies Robert, crec que mai hauria pogut arribar a este punt sense tu.



 Marta, amb els ulls plens de llàgrimes, abraça molt fort a què ha sigut el seu terapeuta i suport durant els últims 2 anys i es despedixen. Açò no és un adéu definitiu, perquè si Marta torna a entropessar amb el passat recaurà novament en el que tant ha lluitat per eixir.



És llavors quan Robert veu eixir de la seua consulta a una xica que no té res a veure amb la xica dèbil que va entrar d'urgències fa 2 anys. Marta, de pell pàl·lida, pèl negre com el carbó i uns ulls blaus molt intensos i no molt alta. Lluïa un vestit folgat verd i unes converse blanques. El seu major canvi no es notava només en la seua aparença física, sinó en ella com a persona. Ara es tractava d'una persona amb més confiança en si mateixa i ganes d'enfrontar-se a la seua nova vida, ja no hi havia por en els seus ulls.




A l'eixir de la consulta, un dona d'uns 48 anys li espera dins d'un Toyota roig, és la mare de Marta. Beatriu és cuinera en un restaurant del barri, però sempre lluïx molt arreglada. 

Beatriu: Hola petita!! Que tal la teua última teràpia amb Robert?

Marta: Be, m´ha dit que ja no cal que vaja mes, he arrivat a 54 quilos. Robert s'ha alegrat molt de la meua recuperació, és tan bon home. Quan vinga de visita vindré a fer-li una visita 

Beatriu: Com m´alegre Marta, estic tan contenta de que hages superat açò. De fet, ara que ja estés bé, És necessari que te'n vages amb ton pare a Barcelona? 

Beatriu sempre ha estat en contra de la idea que Marta se'n vaja a Barcelona. No és que es porte malament amb el seu exmarit però no vol tindre tan lluny. Sap molt bé que el fet de que Mario des de fa 1 any siga la seua parella ha fet que Marta i ella es distancien. 

Marta: Mamà la decisió està ja presa. Vam dir que si em recuperava abans de setembre me n'aniria amb papà a viure. 

Marta estava cansada de que sa mare s'esforçara per retindre allí, quan pitjor Marta ho estava passant el seu mare es va fer nóvia d'eixe cuiner amb actitud d'adolescent que en realitat s´aproximava més als 50. Mai li ha agradat Mario però no había dit res perque no volia fer-li dany a sa mare que ja prou havia portat el divorci amb son pare.
 


 Comenta
 
Capítol 2 El començament de la nova Marta
Era clar que a poc a poc la relació amb la seua mare es distanciava i es feia més tibant, la situació a la seua casa des que Mario es va mudar era insostenible. Això va ser una de les diverses raons que li van impulsar a tornar a establir contacte amb el seu pare, amb el qual a penes parlava i veia des de fa quasi un any.

El seu pare va quedar molt sorprés quan fa unes setmanes va rebre una trucada de la seua filla. El seu pare, anomenat Pere, es tractava d'un important home de negocis que treballava en una empresa d'assegurances en plena Barcelona. Amb el Marta mai va arribar a connectar, perquè durant tota la seua infància sempre es trobava viatjant per treball, a més de que era una persona molt reservada que no mostrava els seus sentiments i gens afectuosa.

Barcelona es tractava del seu lloc de naixement però Marta feia quasi sis anys que no tornava allí. Des que es va mudar a aqueixa xicoteta ciutat de la província d'Alacant la seua vida no va fer més que anar a pitjor, igual que la seua salut. Per tant marxar-se d'allí i canviar d'aires li semblava la millor opció.

A aqueixa ciutat ja no havia res bo d'oferir-li a Marta, l'única cosa que li aportava eren records de les seues males experiències que allí va viure i el seu pasat tan fosc del qual hui en dia encara fugia. És per això que començar de 0 en un nou lloc en el qual ningú li coneguera no li espantava a la protagonista d'aquesta intrigant història, sinó que li entusiasmava. Però que eren aquests fantasmes del passat que tant turmentaven a Marta? 

 

-2 setmanes després. Estació de trens d´Alacant.-

Beatriu: Crida'm quan arribes i recorda que pots tornar amb tan sols demanar-ho, no et preocupes pel nou institut jo el puc arreglar. Estàs segura de fer això? encara hi ha volta arrere.

Marta: Mamà per favor relaxa't, estàs més nerviosa tu que jo. A més saps que he estat meditant aquesta decisió molt temps i m'agradaria que em donares suport. 

Marta seguia sense entendre com la seua mare no li donava suport fins i tot sabent que era el millor per a ambes. Fins i tot, ella es va mantindre ferm i per fi va arribar el dia. Estava a punt de pujar-se al tren per a anar a Barcelona. Aquesta xica tan xicoteta i prima anava carregada amb tres grans maletes amb les quals emprendria una nova etapa de la seua vida carregada de sorpreses i grans canvis.

Beatriu, amb els ulls plens de llàgrimes, abraça fortament a la seua filla, la qual no sap quan tornarà a veure.

Beatriu: Adéu, t'estime.

Mare i filla s'acomiaden mentre Marta s'endinsa en el tren. Havia pres la decisió correcta? com serà la convivència amb el seu pare? i si no aconseguia fer amics en el nou institut? A Marta li va envair una sensació d'inseguretat i dubtes que no va fer més que augmentar en tot el trajecte.
 


 

 Comenta
 
Capítol 3
Marta  decidi no pensar mes en les seues inseguritats i se posà musica per a despistar-se dels seus pensaments, eixa era un dels TIPS que li havia donat la seua terapeuta per a no agobiar-se. 

Quan aplegà a BARCELONA son pare l'estava esperant en l'estacio i ella correu a abraçar-ho pero a ell no se li veïa molta cara d'entusiasme. En eixe moment Marta començà a frustrar-se de nou perque començava a pensar que els seus presentiments se feen realitat i que a lo millor no havia segut molt bona idea tornar-se en son pare. Per segona volta decidi aparcar eixos sentiments a un costat pel restant del dia i viure el moment com tambe li havia recomanat la seua terapeuta. 

El primer dia en BARCELONA fon prou be, Marta se despertà per a anar-se al nou institut a on ella confiava que trobaria noves amistats, i aixina ho feu , coneixque a  la seua millor amiga cridada Clara, que era molt EXTROVERTIDA i tenia una personalitat totalment oposta a la de Marta, no tenia inseguritats i fea lo que volia sense importar-li l'opinio dels demes, I encara que no se semblaren, eren la parella d'amigues perfecta, ya que lo que li faltava a una, ho tenia l'atra.

 A mesura que passava el temps Marta notava menys INTERÉS de son pare en ella, li posava la tipica excusa de tindre que anar-se a treballar  tal i com fea quan ella era menuda Marta s'enfadà molt en son pare i li tire en cara tot l'esforç que havia realisat per a poder anar-se en ell a BARCELONA.

Marta: papa, estic farta de que no me faces ni cas, entenc que tingues molt treball pero podries prestar-me un minim d'atencio, ya que he lluitat molt per aplegar aci per a passar tot este temps en tu i tu no m'estas demostrant lo que me prometeres que faries quan me veres. 

PERE: filla, tens que entendre que te vullc molt i faig tot lo possible per a poder vore't pero ara mateix el treball es una de les meues prioritats i no puc aparcar-ho a un costat ya que si no perc tot el diners que tinc i no tindria ni per a donar-te de menjar.

Marta: papa me dona igual, no me parles mes, me vaig, tot lo que fas son posar excuses…

 Despres d'esta intensa nit de  crits entre pare i filla, Marta decidi anar-se a dormir a casa de tap, ya que els pares d'esta passaven un poc d'ella i li deixaven fer lo que ella volguera. Marta li escrigue una nota a son pare a on posava que havia decidit no tornar a sa casa ya que veïa que no era lo suficientment important per ad ell i que res havia canviat des de que els seus pares se divorciaren. Esta la deixà en la seua MESITA de nit i decidi anar-se a casa de la seua amiga.

Alli se DIÓ conte d'a que persones necessitava realment al seu costat per a poder començar la nova vida que sempre havia desijat, i eixes persones era la gent que li amava, com sa mare que li tirava de menys cada EGUNDO des de que ella s'havia anat. Ya que estaven a final de curs Marta decidi terminar-ho vivint en casa de la seua amiga Tap I rebujava totes les cridades que son pare li fea. Quan terminà el curs, sense ninguna dubte, Marta tornà a Alacant en la seua familia i casualment tap tambe fon en ella, ya que decidi estudiar alli una carrera, tambe influi que Marta i tap s'havien tornat inseparables i per a tornar-li el favor Marta li digue a Tap que se quedara viure en sa casa i esta se posà a botar d'alegria.

Tap: Marta eres la millor amiga que se pot tindre, gracies per tot, de veritat, espere haver-te ajudat tot este temps, se que tot aço ha segut molt dur per a tu pero confie en que pugues conseguir la vida que sempre t'has mereixcut.

Marta: no se que hauria fet sense tu marga, te vullc molt i gracies per tot. 

Els dos se tiraren a plorar com MAGDALENAS i se donaren un estret abraç.



 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]