Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



deliuchy
VALENCIA
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1 Esdeveniments grecs
En la nostra mar Mediterrània, en la província de Grècia, en les illes que vulgarment s’anomenen l’Arxipèlag, hi ha dues ciutats, Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra per espai de mitja llegua, i aquest espai, ocupat per la mar, impedeix que les dues illes en siguen una. En la ciutat de Sestos vivia Hero, noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la qual relluïa per tots aquells regnes, i en la ciutat d’Abidos vivia Leandre, de gran perfecció, seny i gentilesa. Sols eren diferents perquè, les gràcies singulars que posseïen, les de Leandre eren d’home, i les d’Hero de donzella.

Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos, i sobre totes les altres donzelles destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuaren amb la mirada de Leandre, i a l’un i a l’altra els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista, que a l’un i a l’altra va fer sentir un profund desig.

Dulcinea és una jove de dèsset anys apassionada de la costura tant com del simple fet de respirar. Viu en Sestos amb el seu germà menor de setze anys anomenat Ulisses, criats en una humil casa pels seus pares Àngel i Indila, un pastor i un modista de la casa Real de la família Tomé.

Els dies de Dulcinea són molt rutinaris: estudia i aprén costura amb l'ajuda de sa mare a qui cada dia acompanya al Palau Reial per a cosir i dissenyar les vestidures reals.Elles tenen un taller dins del palau d’on mai ixen, ja que la família reial no ho permet.
 -Filla, he de demanar-te un favor. Deus d'anar fins al porxe del palau i agafar unes teles de seda, però ja saps que deus d'anar amb atenció procurant que ningú no et veja. -va dir la mare a Dulcinea.

 -D'acord mare, estaré de volta en un tres i no res.-va contestar ella.

Dulcinea es dirigix pels immensos corredors, observant el seu al voltant a cada pas que dóna. En un encreuament de corredors veu un guàrdia i ràpidament retrocedix i s'amaga darrere d'un pilar. El guàrdia camina lentament pel corredor, acostant-se a poc a poc al lloc on s'amagava Dulcinea. La seua missió és vetlar pel palau i la seua seguretat i intimitat i bé sap Dulcinea què passaria si la veieren passejant sola per Palau. La pobra estava tan espantada que el cor li palpejavs a mil per hora; notava com aquell guàrdia estava cada vegada més prop d'ella però, per sort, quan estava a punt de trobar-la un altre guàrdia el va cridar des de l'altre extrem del corredor així que va ser la seua oportunitat per a eixir corrent cap al porxe.

Per fi va aconseguir arribar, va agafar ràpidament les teles i se’n va anar corrent per l'altra ala del palau. Sense donar-se compte va xocar amb una jove i van caure a terra.

-Qui sou? Què feu corrent per ací?

-Perdoneu-me, no hauria d'estar ací però ma mare és la costurera del palau i necessitava peremptòriament estes teles. 

-Ja sé qui sou vós, he sentit diversos guàrdies parlar-ne, diuen que sou molt bella i, pel que veig, ho sou.

Dulcinea tenia un cabell castany, lluent i especialment arrissat amb un rostre molt fi. El seu xicotet nas i els seus pòmuls ben marcats l’afavorien. 

Ella no sabia què contestar a aquelles paraules mentre la jove l’observava sense cap tipus de pudor.

 -No us preocupeu, no li diré a ma mare que us he vist pels corredors però només amb la condició de tornar a veure-vos. 

-Si és així, com vós vulgueu, perquè així serà... 

-El meu nom és Hero i sóc la donzella del palau. 

-Jo sóc Dulcinea Katsaros, futura costurera del palau. 

Es van mirar mútuament, somrieren i cadascuna va seguir el seu camí...

Leandre no podia traure de la seua ment la bella Hero, res més veure-la, en el fons del seu cor va sentir una estranya pressió, que mai no havia sentit... es va donar compte que era ella la dona de la seua vida, amb la que volia compartir la resta dels seus dies, de la que s'havia enamorat en un simple encreuament de mirades.

-No us vaig trobar, on estàveu, Teo? Recordeu la festa a què vaig assistir la setmana passada en Sestos, al Palau de la família reial Tomé? 

-Sí, què va succeir, us trobeu bé? 

-Amic, mai havia pensat que diria açò... però m'he enamorat d'una donzella... 

-Què has dit? De quina donzella Leandre? 

-No ho sé, no se si viu en Sestos, no conec ni el seu nom! 

-D’acord, tranquil, fem una cosa, en dos hores marxa un ferri cap a Sestos, podem anar i buscar la donzella. Quin era el seu aspecte? 

-El seu cabell s'assemblava a les onades de la mar, era d'un color un tant especial, paregut a la fusta d'un moble vell, encara que els seus ulls ametlats de color gris feia un conjunt perfecte. 

-De veritat Leandre? no feia falta una descripció tan detallada... 


Teo és el millor amic de Leandre, es coneixen des de fa diversos anys i eixa amistat fou gràcies a la germana bessona de Leandro, anomenada Eretria, encara que ella per desgràcia ja no viu amb el seu germà...
 Comenta
 
Capítol 2 Trobar per a entendre
Un mar en calma, la bromera toca els seus dits i els rajos del sol travessen la cristalina aigua.

Una vesprada de 1939 amb una especial llum del sol, en la costa d'Abido es troba Teo, desassossegat, dibuixant figures abstractes amb els seus dits en l'arena de la platja. Amb una incertesa que li invadix tot el cos, espera ansiosa l'arribada d'Eretria. Es coneixen des de la infància ja que han viscut l'un al costat de l'altre. Sempre que la veu se li paralitza el cor. Ell va intentar lluitar contra eixos sentiments però no podia ocultar-los més. Li espantava tant dir-li el que l'estimava que es va prometre que al complir els díhuit anys -passara el que passara- demostraria sense cap tipus de lligams el seu amor, encara que mai ha sabut expressar molt bé els seus sentiments amb paraules...

Al cap d'unes hores de llarga espera ningú no va aparéixer per allí, pareixia que Eretria s'havia esfumat d'Abido. Teo es va preguntar on podria trobar-se i va decidir anar en la seua busca.

Va arribar sufocat a la casa de Leandre, va cridar a la porta i el mateix Leandre li va obrir. Preocupat per l'expressió del seu amic, es va donar compte que quelcom no anava bé. 

-Passa res Teo?-Li va preguntar nerviós Leandre. -Vaig quedar amb Eretria en la platja, però no ha aparegut en cap moment, sabeu alguna cosa d'ella?-Li va preguntar Teo atemorit. 

-Què dius? ella em va dir que estaria tot el matí amb tu.-Li va respondre Leandre estranyat. 

-I que està passant realment Leandre? Eretria ens està enganyant?-Va preguntar Teo tremolant. 

-Ho desconec Teo, no entenc què està succeint! Podria haver-li ocorregut alguna cosa! ...-Va respondre Leandre sobresaltat. 

Així va passar un any, sense cap resposta sobre el parador d'Eretria. Teo i Leandre es troben en el ferri camí de Sestos a la cerca de l'amada donzella de Leandre. Creuen que el millor per a seguir la busca de la donzella és dirigir-se cap al Palau Reial on va tindre lloc la festivitat. 

Desembarcant del ferri, Leandre es trobava intranquil per la incertesa de no saber qui és la dona de la que està enamorat. 

Caminant pels carrers de Sestos fascinats de com és de bella la ciutat, inesperadament en un cantó va tindre lloc la topada amb Hero i Dulcinea. Es van parar un enfront de l'altre, observant-se entre sí…

-Els meus ulls no poden creure el que estan vegent…! -Hero desconcertada li parla a Leandre. 

-Sou vos! -Li respon Leandre aclaparat. 

-Què dieu? és la donzella que tant busqueu! - contestà precipitadament Teo. 

En una mil·lèsima de segon els quatre van veure una xicoteta llum en l'horitzó, una diminuta ombra allà lluny… Ahí, les seues vides van canviar per complet. Així havia de ser, en eixe moment i en eixe lloc, així va ser com quatre joves van començar un nou camí que només podria ser completat si es mantenien units.

Van passar hores i hores junts, Hero i Leandre van conversar sobre com és d'inesperada la vida, Hero mai va pensar que tornaria a veure a Leandre… Després d'aquell encreuament de mirades al palau no es van tornar a veure més, fins a eixe moment, en el que Hero va comprendre que el que sent per Dulcinea és quelcom inevitable, però que quan mira als ulls a Leandro sent una pressió tan a dins, que no pot evitar traure-ho del seu cor.

Allunyats d'ells es trobaven Teo i Dulcinea, intentant esbrinar què és el que van veure, perquè ho van veure i el més important: quin és el motiu que els ha fet que hagen vist aquella ombra tots junts. 

A la fi van començar a parlar entre els quatre. 

-Vos propose anar a una xicoteta taverna on el meu germà menor Ulisses treballa a les nits i podrem ballar Jitterbug, el balla fenomenal, he aprés uns quants moviments... encara que vos advertisc de que és difícil.-Li coment Dulcinea als altres amb el desig de que volgueren anar. 

-La distracció del meu dia a dia és moure els malucs! així que jo Teodoro Dimitriou, aniré amb vós encantat! 

Hero i Leandre van assentir un poc espantats ja que mai van ballar cap tipus de dansa, pero estaven disposats a aprendre i divertir-se...
 Comenta
 
Capítol 3 La figura.
Van arribar a la xicoteta taverna i Dulcinea els va presentar el seu germà Ulisses, un jove amb cabellera llarga i castanya, amb uns ulls un tant fins de color mel, tot fet un fanfarró. 

-Per fi conec el jove Ulisses, Dulcinea m'ha parlat sobre tu i diu que sos un gran germà i segons pareix sou idèntics eh. -Li diu Hero amb to simpàtic. 

-Bo, encantat de conèixer-vos, d'Hero si que havia escoltat quelcom (dirigint la mirada cap a ella), però dels altres no... -Va contestar Ulisses dirigint-se a la seua germana. 

-Això és perquè ens acabem de conèixer hui, és una llarga història. Anem a assentar-nos a prendre quelcom i t'ho compte. -Li respon Dulcinea amb un gran somriure.

-És el vostre dia de sort, el cap s'acaba d'anar així que veniu per ací. -Ulisses els va assenyalar una taula al fons de la taverna en la que podrien parlar i estar a gust. 

De seguida tots van congeniar a la perfecció, com si es conegueren de tota la vida, Ulisses es va quedar pensatiu ja que era molt estrany que els quatre hagueren aconseguit veure la mateixa figura en l'horizonte... va pensar que era un senyal, però una senyal de què classe?, ¿ per a què servia?, què havien de fer? 

Estaven prou cansats ja que portaven tota la vesprada pensant sobre aquell senyal, ara només volien desconnectar la ment d'allò i disfrutar de la nit en aquella taverna. 

Van ballar durant hores, els va encantar aprendre Jitterbug, A Dulcinea no se li donava res mal clar estava que el seu germà li havia ensenyat en els seus estones lliures.

A cada hora que passava Leandre i Hero mantenien més contacte físic, estaven disfrutant com mai i per sort quan els dos es trobaven en la pista de ball l'estil musical va canviar, i ara sonava per tota la taverna el famós tango de Carlos Gardel (Per un cap) un dels primers tangos més sensuals. Entre els dos va començar a sorgir passió, van començar a sentir calor per tot el seu cos, quan s'acostaven més, encara hi havia més passió. Els dos cremaven en flames, la seua sang bullia com el foc, mai havien sentit eixa sensació, eixa excitació. Es van mirar fixament als ulls, després als llavis, Hero tenia uns llavis de color roig i carnosos, no podien resistir-se més i encara que els dos estigueren amb els nervis a flor de pell, els seus llavis per fi es van trobar i van començar a besar-se lentament i apassionadament com mai ho havien fet... Es desitjaven, a partir d'aquell bes els dos ja sabien que sentien l'un cap a l'altre, a partir d'eixe moment Leandre i Hero eren inseparables, el seu amor era indestructible, com el de “Bonnie and Clyde”.

 Aquella nit els pares de Dulcinea i Ulisses no estaven a casa, la mare dormia Al Palau Reial i el pare se n'havia anat a Abido per un tema de treball, així que tots van ser a adormir la casa dels germans. 

Ulisses i Dulcinea no paraven de donar-li voltes a aquella figura, a Ulisses li encantava tot com succeïa d'inexplicable, li apassionava solucionar endevinalles, així que els va proposar a tots els joves que l'endemà al matí anessen junts al carrer en què va tindre esdeveniment el “encreuament”. 

I així va ser, l'endemà entorn de les deu del matí es trobaven en el carrer on just al costat hi havia un tipus d'embarcador, havia una dona o una jove d'esquena, no se li podia veure amb claredat. Però a Teo li resultava familiar eixe cabell ros i curt, no donava crèdit el que estava veient, Era Eretria? s'assemblava tant a ella, Teo i Leandre es van acostar a la jove i esta de l'esglai es va girar ràpidament i els va preguntar, Què quieren?, Qué ocurre?. Desafortunadament no era ella, no era Eretria... Teo del dolor tan gran que va sentir va caure a terra i va començar a plorar, Leandre li va dir a la dona que no havia de què preocupar-se, així que la dona va anar en un xicotet vaixell i tots els altres es van acostar corrent feia Teo i Leandre. 

-¿Qué ha passat Leandro?, Qui era? -Li va preguntar amb desconcert Dulcinea. 

-Creiem que era mon germana... -Va contestar Leandre amb un to apagat. 

Teo va recuperar les forces, fet la vista al front i li va dir a Leandre. -No puc creure'm el neci que he sigut al pensar que era ella Leandre, ni tan sols sabem si esta viva! -Tranquil Teo devem de tindre paciencia... -Li va contestar Leandre. 

Els xics li estaven comptant als altres el que va succeir amb Eretria, quan va aparèixer allí un altra vegada, eixa estranya figura, ara era més gran que l'anterior vegada, i els va dir amb una veu suau i melodiosa: Deveu fer-ho junts, només així podreu savarla.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]