Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



alexoscarpol
El Prat De Llobregat
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 la meva vida
-BITLLET D'ANADA I TORNADA-

Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

...

T: Marta, sis plau, mira'm... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta'm. Et recordes del tracte?

S: Sí.

T: Me'l vols repetir, per favor?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d'ingressar.

T: I saps quan peses aquesta setmana?

S: Si, uns 44 kilos aproximadamente

T: D'acord doncs si no t' espaviles tindrem un problema greu.











INTRODUCCIÓ 

MARTA

Soc la Marta una nena 15 anys amb molts problemes a la meva escola, ja que per començar soc anorèxica. A l'escola no tinc massa amics però sempre m'ajunto amb dues persones el Josep i la Llúcia. Són molt bones persones amb mi, tant de bo tothom ho sigui.

JOSEP

Hola, em dic Josep i soc un noi molt xerraire, tant que els professors no saben què fer amb mi. Tinc moltíssims amics a l'institut però els meus millors amics són la Marta i la Llúcia ho passem pipa tots junts.

LLÚCIA

Soc la Llúcia i m'encanten els animals sobretot els gossos, ja que són molt bonics i encantadors amb tothom que els tracta bé. Soc molt alegre i respectuosa amb la gent que és bona i no amb la què és dolenta. Els meus millors amics són la Marta i el Josep.

CAPÍTOL 1 

LA MEVA VIDA

Soc la Marta, com he dit abans, odio l'institut des de que vaig arribar a ell. També soc anorèxica, es una sensació de fàstic perquè tothom em mira molt estrany i sospirant a prop meu quan passo al costat d'ells. Tots els dies són igual; m'aixeco, em rento la cara, esmorzo, em rento les dents i em vesteixo i cap al institut. 

Visc bastant a prop d´ell, quasi al costat, només he de creuar un carrer a dins i davant ho tinc. Una vegada arribo, intento passar desprevinguda per a tothom perquè no vull que s'adonin de que he arribat o de estic a classe o alguna cosa d'aquestes. Quasi sempre s´adonen que soc aquí i ja us podeu imaginar el que diuen.   

Avui és divendres el millor dia per a mi i per a tothom. El dia en que puc passar desapareguda més fàcilment, només estem tota la classe junta la primera hora i després tota la resta són optatives i ens separem tots, a més que és l'últim dia de la setmana i no tornaria fins el dilluns.

 Però aquest no va ser un divendres com era habitual, per començar la professora de plàstica no havia vingut i tampoc la d'informàtica, per tant havia de estar amb molts alumnes de la meva classe que per cert és la més provocadora i xerraire. Vaig veure que s´apropava un nen de la meva classe  cap a la meva taula ràpidament. 

-Com et va raspall de dents?- va dir-. Avui estàs molt maca ( esclataven rialles de fons )

Automàticament em vaig aixecar de la cadira i vaig intentar fugir de tot aquest xivarri. 

Durant tot el cap de semana em vaig trobar molt malament, només de pensar en com s’havien portat amb mi a l’institut, em provocava mal de cap i molta ràbia per tot el meu cos. Els dissabte pel matí vaig anar a la biblioteca amb la Llúcia i el Josep els meus únics amics que tinc i que estimo amb el meu cor. 

A la biblioteca, ja asseguts, em van preguntar que havia passat. 

-Estic una mica farta de que no parin de ficar-se amb mi per ser anorèxica, vull trobar una solució a aquest problema-els vaig dir-.

-Doncs, jo crec que hauries de parlar amb els teus pares sobre aquesta situació - va respondre la Llúcia-. 

-Jo crec que hauries de plantar-los cara - va dir el Josep -. 

-No vull involucrar als meus pares i tampoc vull plantar-los cara als alumnes- els vaig respondre -. 

Com aquesta xerrada no arribava a cap lloc, vam decidir deixar-ho per un altre moment. El més important ara era l'examen de matemàtiques, anava molt malament en aquesta assignatura. 

El dilluns, al tornar de l'institut em vaig trobar amb un grup de 4 nois de Batxillerat que no feien bona pinta, em van aturar i un dels quatre nois em va dir: 

-Mare meva he vist fulls de paper menys prims que tu- em va dir-. ( rialles de fons )

-Deixeu-me en pau ! - vaig esclatar-. 

Tots sorpresos es van callar i un d'ells es va apropar i em va dir: 

 -A nosaltres no ens pugis el to de veu - em va dir molt cabrejat -.

Tot seguit vaig notar una sensació estranya a la meva panxa, em feia molt de mal i no podia quasi respirar i quan em vaig fixar bé, vaig veure el puny del noi enfonsat al meu estómac. 

El noi em va deixar anar i vaig caure al terra i no vaig parar de cridar de dolor, els nois no paraven de riure, quan de cop i volta un coche de la policia es va parar al nostre costat, els nois van fugir ràpidament. Un dels policies es va apropar i em va preguntar si estava bé i que si volia alguna cosa. Em van ajudar a aixecar-me i quan anava a respondre, vaig notar com el meu cos no responia i queia al terra un altre vegada. 



Després d'això tot es va tornar fosc.
 

 Comenta
 
Capítol 2 Estic morta ?
CAPÍTOL 2



ESTIC MORTA ?



Al principi pensava que havia mort després dels cops que em van donar aquells nois de batxillerat, però la veritat és que encara estava viva. Era a l´hospital de la ciutat i m´havia despertat a les 10 del matí del dia següent, estava feta pols i trencada per dins.  



Els metges em van donar el alta en unes poques hores i a les 5 de la tarda ja era fora del lloc. 



Al tornar a casa em sentia una mica estranya, em feia mal les mans i el cap, quasi no podia sostenir-me amb els peus hi ha sobre de tot vaig veure que el sol deixava de iluminar i tot es feia fosc. Vaig caure del terra com si fos una mena de trampa però molt profunda, vaig tocar sòl i em va sorprendre que no em vaig trencar les cames, era com si de sobte tingues superpoders o una cosa així.  



Aquells lloc era molt extrany i misteriós, vaig veure una figura de una persona no molt lluny de mi, així que, em vaig apropar.



-Hola, perdona'm els meus modals, estic una mica perduda i no se com sortir d'aquí - vaig preguntar-li -. 



-Per sortir d´aquest lloc has de completar les sis tasques, i en cada tasca et donaran una clau que amb les sis, podras obrir la porta que es troba al cim de la muntanya més alta d'aquest món - em va explicar la figura misteriosa -. 



-Gràcies per la informació - vaig contestar-li -. 



Vaig caminar direcció a la muntanya més alta del lloc, com em va dir l'home estrany. 



Al cap de mitja hora vaig topar-me amb una porta, vaig dubtar si era o no la porta de la tasca i quan em disposava a donar mitja volta, vaig escoltar una veu d'una persona i quan em vaig tornar a girar per veure qui era, vaig veure que era el Josep. 



-Josep, que fas aquí ?!- vaig cridar-.



-Soc la primera prova, hauràs de respondre la meva pregunta, si respons bé, tindràs una de les sis claus, però sinó contestes correctament hauràs de tornar demà per intentar-ho un altre cop -. em va dir el Josep -. 



- D'acord quina es la prova ? -. vaig contestar -. 



- La prova es una endevinalla, i es així: 



Estàs escapant d'un laberint, i hi ha tres portes davant teu. La porta de l'esquerra condueix a un infern. La porta del centre et porta a un assassí mortal. La porta de la dreta et condueix a un lleó que no ha menjat en tres mesos. Què porta tries ? 



- Estàs escapant d’un laberint...en la de l’esquerra hi un infern … en el centre hi ha un assassí mortal … en la porta de la dreta un lleó que no ha menjat en tres mesos. Mmm … que difícil, la veritat no ho sé- vaig pensar molt- la veritat , si haig de triar una... - vaig seguir raonant-.



-Ràpid, diu ja la teva resposta- em va dir el Josep molt seriosament-. 



-La meva resposta és el lleó, perquè si no ha menjat en tres mesos , el lleó tindria que estar mort, llavors podria pasar perfectament, aquesta és la meva resposta- vaig dir sense dubtar-.



-La teva resposta és correcta, aquí tens la primera de les sis claus- em va dir el Josep -. 



Vaig agafar la clau i de cop i volta es va obrir la porta gran que tenia al davant meu .



Quan estava passant la porta, vaig escoltar al Josep dient:



-Bona sort per la següent prova 



Quan em vaig girar es va tancar la porta molt ràpidament, així que vaig continuar amb el meu camí.



Aquest camí va ser més curt, en deu minuts vaig arribar a la segona porta. 



La segona porta era molt semblant a la primera, l'única diferència és que hi havia una persona esperant-me. 



Em vaig apropar per veure qui era i quan estava suficientment a prop em vaig parar, perquè no em creia qui era. Em vaig quedar mirant-lo una estona i vaig començar a recordar tot el que havia passat abans de trobar-me a l´hospital, era la persona que menys volia veure, era la persona que havia fet que estigui a l´hospital, era la persona que s'havia ficat amb mi i m´havia agredit amb un cop de puny.

 

Aquesta persona era….

 
 Comenta
 
Capítol 3 Que està passant ?
QUE ESTÀ PASSANT?

El noi de Batxillerat estava davant meu sense dir ni una paraula només observant-me amb una cara de felicitat. Vaig dir-li que feia i no responia res. De sobte va fer la següent pregunta:
-Estas preparada per la prova ? - em va preguntar-.
- Sí - vaig respondre-.
Doncs veus aquella muntanya d'allà ? - em va tornar a preguntar un altre cop-.
-Sí, perquè ? - vaig dir -.
-Has de pujar al cim i tornar a baixar en menys de 5 minuts - em va dir-.
No em va sorprendre massa, perquè la muntanya era molt petita. Vaig començar a pujar-la molt de pressa i al finalitzar vaig tardar menys de 4 minuts així que prova superada.
La següent no era massa complicada, només era una simple endevinalla matemàtica de primària així que vaig passar sense problemes.
Ja en tenia tres claus de les sis i semblava que la resta serien fàcils d'aconseguir, però no ho va ser gaire.
La quarta clau era molt complicada havia de fer que un mecanisme s'actives mitjançant un tub d'aigua que hi havia al costat. Per cert, no havia ningú en aquesta clau, així que no havia cap pista. Em vaig quedar una estona pensant i finalment ho vaig entendre tot. El mecanisme funcionava amb un patró que estava amagat a un costat de la porta, era quasi invisible i la resta es feia seguint l'esquema.
Per arribar a la següent clau vaig caminar una estona que es va fer etern, estava molt cansada ja, així que no sé quan em faltava per arribar. Estava agobiada de tot això i volia sortir d'allà com fos possible.
A la fi vaig arribar al que semblava la cinquena porta, era igual a totes les altres però tenia una cosa diferent, tenia un gran ull que es troba a sobre de la porta, al principi pensava que era una estàtua, que no es mouria, però de sobte l'ull es va moure i em va començar a observar, no es movia, es va quedar fixament mirant-fins que de sobte va començar parlar algú, no sabia qui era i vaig començar a observar pel meu voltant, quan l'ull em va dir:
-Qui està parlant sóc jo, l'ull que tot ho veu, ara mateix et trobes en la cinquena porta Marta -em va dir l'ull amb una veu molt imponent-.
-Com saps el meu nom? -vaig dir amb una mica de por-.
-Com he dit abans, sóc l'ull que tot ho veu, quan t'estava observant he vist tota la teva vida, per això sé qui ets -em va respondre-.
Em vaig tranquilitzar una mica sabent això, així que li vaig preguntar:
-Saps on estic i com he arrivat aquí ?
-Ho sento, no puc respondre aquesta pregunta, les lleis d'aquest món m'ho prohibeixen, només puc dir-te això, no pots ni podras sortir d'aquí -em va respondre-.
-Què vols dir amb això ? -li vaig preguntar-.
-Ho sabràs quan arribis a l'última porta, la qual has d'obrir per en teoria sortir d'aqui -em va respondre misteriosament-.
Es va quedar un silenci entre tots dos fins que el ull em va dir:

-Si vols arribar a la sisena porta hauràs de respondre la meva pregunta, aquesta pregunta no sera no serà penalitzada si la respons malament, és una pregunta perquè pensis i pugui a arribar a influenciar en el que facis d'aquí en el futur, ho has entès ? -em va dir-.

-D'acord, quina és la pregunta ? -vaig dir molt confiada de mi mateixa-.

-La pregunta és: creus que creus que puguis estar morta ? -em va preguntar-.


Aquella pregunta em va impactar una mica però molt confiada vaig respondre:

-Com puc estar morta, és impossible, el que passa és que em desmaiar i quan em vaig despertar em vaig trobar en aquest lloc però és impossible que estigui morta -vaig respondre-.

-Si és això el que penses, endavant passa la porta i arriba a la sisena porta -em va dir el ull-.
Vaig passar la porta i vaig continuar caminant per arribar a la sisena porta.
La següent porta estava realment a prop de la cinquena, així que vaig arribar en uns quinze minuts, per sorpresa meva la sisena prova va ser realment fàcil, tan sols era una endevinalla que fins i tot un nen de quatre anys o podria respondre.
Vaig passar la porta i vaig veure les escales que arribaven al cim de la muntanya, on es trobava la porta amb la qual podria sortir d’aquí.
Crec que vaig estar dos dias putjant la muntanya i em va semblar extrany que després de tants dies caminant i no tenia gens de fam ni de sed, no li vaig donar molta importància i vaig continuar putjant, quan vaig arribar al cim vaig veure la porta, era diferent a totes les altres, era petita i tenia sis panys, em vaig apropar i vaig ficar les sis claus en cada pany, quan vaig ficar l'última la porta es va obrir i va començar a sortir una llum que vaig a haber d’apartar la mirada per no quedar-me cega, quan es va tornar anar la llum cegadora vaig mirar i vaig veure que estava en un hospital.
Al davant meu es trobava la meva família i els meus dos millors amics, la Llúcia i en Josep que estaven parlant amb un metge però hi havia una cosa extranya en aquella situació, la meva mare i el meu pare estaven plorant, també estaven plorant la Llúcia i en Josep, em vaig apropar a ells i els vaig preguntar:

-Que passa ? Perquè esteu plorant ? -vaig preguntar al la Llúcia i en Josep molt preocupada-.
No va respondre cap del dos.
Em vaig apropar als meus pares per preguntar-li però tampoc van respondre. Em vaig apropar al metge per escoltar que estava dient i vaig escoltar:

- La vostra filla a mort, no em pogut fer res era massa prima i per això quan li han ficat el cop de puny li ha tocat uns organs molt importants i a sobre, com té les costelles enganxades als pulmons li ha costat molt respirar i per això al final ha acabat morint, ho sento molt i espero que ho entenguin -va dir el metge-.

Em vaig quedar en silenci, no o podia creure, estava morta, vaig començar a cridar als meus pares, als meus amics però no m’he escoltaven, vaig seguir i seguir i seguir cridant però no revia cap resposta quan de sobte van començar a sortir mans negres de la porta per on havia sortit d’aquell lloc que es veu que no s'havia tancat quan havia sortit.
Les mans es van a apropar on era jo, dues em van agafar les cames i les altres dues per les mans i van començar a aixecar-me hi ha arrossegar-me cap a dins de la porta, no em vaig resistir, en aquell moment estava callada, amb llàgrimes als ulls i assimilant tot el que estava passant.

Mentre estava sent arrossegada per les mans a dins de la porta no parava de repetir al meu cap:

-Estic morta..., estic morta..., estic morta..., estic morta..., estic morta…

Vaig veure com la porta es tancava quan vaig passar la porta, on es trobaven els meus pares, els meus amics, la meva vida, tot el que havia viscut i tot el que em quedava per viure però no podia anar, no podia estar amb ells, no podia fer cap altre cosa que volia fer en el futur com treballar, tenir una casa, una família, fer-me vella i morir amb molts anys, tot això no ho podia fer, ja no ho podria fer perquè…

Estava morta.


 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]