Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



carolina i carla
Elx
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 RECORDS DEL PASSAT
Acabava d'eixir de la comissaria després del gran interrogatori que em va fer el policia Chris Evans. M'havia citat en el matí per a fer-me preguntes sobre la tràgica mort de Marta.

- M'estàs escoltant Lucía?-va dir Chris.

- Sí, perdó encara no processe aquesta situació -va contestar Lucía.

- Sé que és molt fort això per a tu ja que era la teua germana però necessitem que ens comptes tot-va tornar a dir Chris.



Li vaig comptar tot el que sabia sobre ella, sobre les discussions familiars que teníem amb els

nostres pares, encara que mai havien arribat a més que simples paraules, que sempre estava amb

les seues amigues Carla i Carolina.



-Tenia bona relació amb els meus pares sobretot amb mamà, elles sempre es contaven les seues coses. No obstant això jo em duia més amb el meu pare, per això sempre confiava en ell.



Però respecte a l'institut no sabia res; ella mai comentava com li anaven els exàmens ni res semblant, potser mamà sabia alguna cosa després de tot a ella li tenia molta confiança.



- Bé, veig que encara segueixes afectada, ens veiem la setmana que vinent, a veure si ja estàs

millor.

- Val, fins a la setmana que ve.



No podia de deixar de pensar en això, la meua germana, la meua pròpia germana va morir fa uns mesos i no se sap ni com, i des de llavors els interrogatoris em semblen un infern, sobretot els primers. Tot va passar tan ràpid... Érem una família feliç: el meu pare, la meua mare, la meua

germana major Marta i jo. Però tot es va començar a complicar quan Marta va entrar a l'institut. Ella abans tenia sobrepés, i en l'institut es ficaven amb ella per això i va deixar de menjar, per a poder

aprimar-se, per la qual cosa li van diagnosticar anorèxia. Mentrestant, papà va començar a arribar més tard del treball, mig borratxo i despentinat, i la relació de mamà i papà es va deteriorar molt, fins al punt de divorciar-se. Després la meua germana va tindre un nóvio, un tal Lucas, però al poc

temps de dir-nos la notícia, va trencar amb ell. I a la setmana següent va morir.

L'única cosa bona és que, en el funeral de Marta, mamà i papà van parlar sense fregar-se i es van reconciliar.

El meu únic suport durant tot aquest infern va ser Hugo, el meu millor amic, encara que sé que li agradaria que anàrem una mica més però no m'interessa.

Vaig arribar a casa i em va rebre la meua mare:

- Hola Lucía, Que tal ha anat l'interrogatori? - Em pregunta la meua mare amb un somriure

melancòlic.

- No he dit res, estic encara en xoc per tot això.

- No passa res, tots estem afectats, però cal passar pàgina, per molt dolorós que siga.

- Ho sé mamà, per cert, on està papà?

- Aquesta setmana no vindrà, ha d'anar-se’n a Astúries, ha de fer un viatge i l'han enviat de la feina.

- Val, em dormiré. - Em vaig anar a la meua habitació i em vaig adormir.



Tres mesos després



Estava en l'institut, en la cantina. Estava amb Hugo, que pel que sembla m'estava parlant d'alguna cosa, però no l’escoltava, estava perduda en els meus dubtes. Fa tres mesos la policia va decidir

tancar el cas de Marta, segons ells, perquè no trobaven més pistes. Mentida. Segurament estaven farts d'interrogar-nos, a mi i a Lucas, que era el principal sospitós, i no déiem res. Tots els meus pensaments es van anar quan vaig sentir alguna cosa sobre la meua mà.



- Lucía, Estàs bé? -Em pregunta Hugo.

- Es que no deixe de pensar en això. Com va morir Marta? Tinc cada vegada més teories i cadascuna és més boja que l'anterior. M'explotarà el cap, tinc moltes preguntes i cap resposta.

- Vols saber la meua opinió?

- Val

- Igual que tu, no crec que Marta se suïcidara, o que morira per l'anorèxia. Jo crec que Lucas la va matar.

-Què? No, això és impossible. -Conteste, elevant el to de veu.

- És que, pensa-ho per un moment. Eren nóvios i just una setmana abans de la seua mort, van trencar. Potser van tindre una gran discussió o alguna cosa i Lucas es va enfadar tant que la mataria sense voler.

- T'ho repetisc, això és impossible. Sé que Lucas és innocent.

-Per què? -Em pregunta Hugo. No sabia que respondre-li, alguna cosa en el meu interior deia que Lucas era innocent, ell no té la culpa.

- Mira, ni tu ni jo sabem de què va morir Marta, encara que el més probable és que la van matar, tal com estava el cos. I la policia ja no farà res més. Què tal si investiguem? Vull tancar aquest capítol

d'angoixa.

- Val, em sembla bé. Serem com Sherlock Holmes i el doctor John Watson. -Em diu, amb un to alegre.

- Sí però no et deixes portar per la fantasia dels personatges dels teus llibres favorits. Això és seriós.

- Val, val. Ho intentaré.

I des d'aqueix moment, Hugo i jo decidim investigar aquest cas per cada lloc de València, per a tancar un capítol, que ens consumia a tots.
 Comenta
 
Capítol 2 SENSE PISTES
Ja fa una setmana que Hugo i Lucía investigaven sobre el cas de Marta però no aconseguien arribar a res. Hugo es començava a cansar ja de no trobar alguna pista ferma tots eren passos en fals que no li portaven a res, era clar mai atraparia a l\'assassí de Marta si és que n\'hi havia. Perquè Hugo després d\'investigar a tots els possibles sospitosos començava a creure que tal vegada Marta si va morir per la seua malaltia, que tal vegada ningú la va matar.

No sabia que fer tots eren innocents tots estaven fent alguna cosa o estimaven molt a Marta i no li podrien fer això.
Estava pensat quan Lucía em diu una cosa que em deixa pensant.
-I si va ser Jake?-va dir Lucía
Tenia raó després de tot sempre la molestava, de fet ell li feia bullying. El no parava de ficar-se amb ella, va ser aqueixa una de les raons per les quals Marta va començar a aprimar, sempre li estava dient que era molt grossa que si era una balena i aqueix tipus de coses.
La veia a vegades al pati mentre estava amb els meus col·legues, ella anava a primer de batxillerat i jo a tercer de l\' ESO, però la veia també amb les seues amigues o plorant, sola. També alguns amics havien rigut d\'ella i el seu sobrepés fent la broma, però la veritat a mi no me la feia molt es veia clarament que ho estava passant malament.
I tot tenia un culpable :aqueix era Jake.
Fa poc de temps havia parlat amb els doctors de Marta i vaig descobrir que Jake havia anat a visitar-la una setmana abans de la seua mort. Però ningú sabia de quina cosa havien parlat. Em picava la curiositat de saber sobre que havien parlat, si ens donarà alguna pista. Vaig decidir armar-me de valor i vaig buscar a Jake per a preguntar-li-ho.
- Hola Jake.
- Que cony vols? - Em pregunta en un to agressiu, típic d\'ell.
- Tranquil tio no fa falta insultar. Seré directe, perquè sé que no em vols ací. Què li vas dir a Marta quan la vas visitar a l\'hospital?
Jake es va quedar gelat, estava nerviós, cosa estranya en ell. Definitivament, alguna cosa havia passat.
- Tranquil Jake, pots confiar en mi, només estic intentant esbrinar qui va matar a Marta.
- No creuràs que he sigut jo veritat?
- No, per a res. Mira estàs atabalat i cansat, jo també ho estic, i tant tu com jo volem acabar amb això. Així que per favor, explica\'m tot el que sàpies.
- Està bé.
M\'ho va explicar tot. No era secret de ningú que Jake es ficava amb Marta però, segons ell, li feia sentir millor, a ell també li feien bullying en el col·legi, pel que sembla. Però va començar a no molestar-la tant quan va començar a baixar de pes tan dràsticament. Havia passat unes setmanes sense Marta en l\'institut i ell va notar això. Li va preguntar a una professora i aquesta li va dir que era a l\'hospital per anorèxia, però que demà li donaven l\'alta. Es va sentir culpable i va anar a demanar-li perdó. I encara que Marta li va perdonar, a la setmana ella va morir i es va sentir culpable, encara així sense tindre res a veure. No ho culpe, jo també em sentiria malament quan algú que porte un temps molestant-lo ha mort. Però no és la seua culpa. En fi, va servir d\'alguna cosa aquesta conversa.
Vaig començar a notar a la meua filla molt estranya. Últimament no menjava res i havia començat a baixar de pes molt ràpid, sense fer exercici. Sé que ella volia ser prima, jo li vaig aconsellar que fera esport, però no volia. Quan ja vaig notar que estava massa prima la vaig portar al metge i em va dir que la meua filla Marta tenia anorèxia. Em va aconsellar que li donara menjar en xicotetes quantitats, però encara així ella es negava. Aquesta vegada la vaig portar a un psicòleg perquè vaig pensar que tenia algun problema emocional i jo no la podria ajudar. Em va dir que seguira els passos que em va dir el metge, però no va resultar. Un dia li vaig pregar a Marta que menjara una sola cullerada del que li havia cuinat i ho va fer, però va començar a vomitar. Em vaig alarmar moltíssim i la vaig portar a l\'hospital, la qual va estar ingressada durant unes setmanes. Li van fer un tractament que em semblava una mica estrany. La portaven a una habitació i un metge i un psicòleg li deien que havia de menjar, mentre que gravaven en una cinta la conversa. Li van donar l\'alta i a la setmana va morir.






 Comenta
 
Capítol 3 Tu no la coneix
Jo continuava dient-li que el culpable era Jake, però Hugo insistia que el culpable era Lucas

però això era impossible jo sabia que ell no l'havia matada. Intente detindre Hugo, ell volia

interrogar Lucas i sabia que no era bona idea, Lucas s'enfadaria amb ell per insinuar que ell

l'havia matada.

Li vaig dir que no ho fera, que només causaria més problemes, però deia que era l'únic que

podria haver-ho fet.

- T';ho torne a repetir Hugo, Que Lucas no ha sigut!

-I tu com estàs tan segura, Lucía? No hi ha ningú més sospitós que ell. Jake no va ser, i Lucas

era el seu nuvi fins a una setmana després de la mort. Tots sabem que Lucas té molt mal humor

i segurament Marta va fer alguna cosa que a ell el va molestar i la va matar per venjança.

- Que Lucas tinga un mal geni no significa que ell la matara. A més, per què estàs tan convençut

que va ser ell? No tenim ni una pista sobre si va ser ell i no et pots basar en el seu mal geni i

que va trencar amb ella una setmana abans.

-Però puc començar a sospitar amb això. Si la policia el tenia com a sospitós és per alguna

cosa. Així que aniré a parlar amb ell.

Vaig intentar detindre’l, però va córrer massa de pressa. Jo sé que Lucas no és culpable.



El meu cap tenia com a principal sospitós a Lucas. Tenia tot el sentit del món. Lucas va tindre

moltes núvies i amb algunes ho va deixar malament pel seu mal geni, alguna cosa entre Marta i

havia d’haver passat. Vaig trobar Lucas al parc, passejant al seu gos.

-Hola Lucas, podem parlar un moment?

-Sí, clar

-Vull preguntar-te sobre la teua relació amb Marta abans que ...bo… ja saps.

-Oh, això i per a què? Ara eres un investigador de la poli?

-No, tu ja saps que van tancar el cas fa temps. Estic intentant esbrinar qui va matar Marta.

-I a veure si ho endevine, creus que el que la va matar vaig ser jo veritat?

-No, no és això, simplement estic buscant informació per a després traure una conclusió.

-Mira jo ja estic fart, Jo no la vaig matar!- em vaig posar nerviós, quan Lucas s'enfadava, era una

bèstia, i l'estava despertant.

-No sé per què tothom creu que soc jo, però m'està fent la vida impossible. Amb qui més estàs

fent aquesta investigació? Perquè dubte que tu només ho estigues fent.

-Amb Lucía òbviament, era la seua germana.

-I ella que opina?

- Que tu no vas ser

-Doncs té raó. Mira Hugo, jo que tu tampoc em fiaria molt de Lucía. No vull dir que va ser ella,

però tampoc és que es portara bé amb Marta.

-Per què dius això? Ella no va ser!

-Et recorde que ella també va ser sospitosa?

-Sí, però els policies van demostrar que ella no va ser.

-Però Lucía és una gran manipuladora i alguna cosa... estranya, capaç que va fer alguna cosa

perquè no l'enxamparen. I tu eres un objectiu fàcil de manipular. Així que, no et fies tant d'ella

-Creus que encara així et creuré? Eres sospitós.

-Si vols t'ho explique tot, és que t'agrada des de fa temps i això t'està encegant de com és en

realitat

-Es nota que m'agrada?

-Sí

-De totes maneres no estic encegat la conec des de fa anys, sé com és

-Això és el que tu et creus



Li vaig dir a Hugo tot el que havia de dir-li. Adorava a Marta, m'agradava des de fa un temps, i

em va sorprendre que acceptara ser la meua núvia, sobretot pel meu mal geni, que no era

secret de ningú. Vaig començar a adonar-me de com estava amb la seua anorèxia i li vaig dir un

milió de vegades que menjara, que era pel seu bé. Ella encara així no volia, deia que se sentia

grossa encara que jo li repetira moltes vegades que estava prima. Quan la van ingressar, la vaig

visitar totes les vegades que podia, fins i tot feia els deures amb ella a l'hospital. Quan va eixir

vaig quedar amb ella per a parlar sobre la nostra relació i tots dos acordàrem que quan es

recuperara, tornaríem a ser parella, però si ella em necessitava, jo seria ací per a ella. Quan va

morir em vaig quedar devastat. En el funeral ho vaig passar realment malament i ningú em podia

consolar. Però vaig notar que Lucía era l'única que no estava plorant, vaig pensar que potser era

perquè tot això li havia enxampat desprevinguda, després de tot era la seua germana. Després

la vaig notar una mica estranya, més del que ella ja era, i en diverses ocasions se m'acostava

intentant ''lligar amb mi'' però ni des de lluny jo estaria amb ella.

-Ella va intentar “lligar” amb tu?

-Diverses vegades se'm va insinuar a esquena de Marta

-Marta sabia tot això?

- Sí, vaig haver de dir-li-ho

I era veritat ella ja estava començant a molestar-me buscant sempre una excusa per a estar tot

sol amb mi, em deia que Marta no em mereixia que estava malalta que ella era millor per a mi

que ella estava sana i aqueix tipus de coses fins que em vaig cansar i vaig parlar amb Marta.

-Com es va prendre Marta tot això?

-Fatal!, va discutir amb Lucía. Ambdues es van enfadar, Marta no podia creure que Lucía se

m'insinuara sent jo el seu nuvi.

-Lucía mai em va dir res d'això

-Mai t'ho diria, és una manipuladora

-No entenc per què dius això, val que discutiren però no crec que siga per a dir-li manipuladora

-T'ho dic perquè després es va posar a plorar enfront de Marta com si de debò estiguera

penedida. Per això va trencar amb mi

Ho recorde molt bé, ho vaig escoltar tot darrere de la porta. Lucía va començar a plorar i a dir-li

que ho sentia que la perdonara que s'havia enamorat del mi però que no era excusa perquè se

m'insinuara.

Marta va estar una mica distant amb mi i finalment em va dir que havíem de trencar. Em va dir

que era per la seua malaltia, però sabia que era per Lucía. Ella a diferència de Lucía era una

bona germana sempre mirant pels altres abans que per ella. Jo sabia que aqueixa era la

principal raó per la qual va trencar amb mi però vaig preferir quedar-me callat, Marta era molt

tossuda i sabia que només ho feia pel ''bé de la seua germana''.

-Llavors aqueix dia vau acabar la vostra relació

-Si, sé que és sospitós que després morira, però jo no vaig ser.

-Només contesta una pregunta sense enfadar-te

-Perquè amb això ja comencem malament

-Només vull saber on estaves aqueix dia

-I dona-li que jo no he sigut fotre

-Jo et crec però entén-me, no tinc pistes sobre la seua mort i qui ho fera mereix pagar pel que li

va fer.

-Si em creus per què cony vols saber on estava!

-Per favor! fes-ho per Marta! demostra'm que eres innocent!

-Uff…està bé. Jo estava devastat per la meua ruptura amb Marta sabia que….potser no

tornaríem a ser nuvis perquè estic segur que per Lucía ella seria capaç d'oblidar-se del nostre

amor. Així que vaig estar tancat aqueixos dies a la meua casa i els meus amics es van



preocupar, aqueix dia van parlar amb la meua mare perquè em deixara quedar-me amb ells així

que em van obligar a anar i buidar-me. Si parles amb la meua mare i els meus amics t'ho

confirmaren, la meua mare va cridar a la mare del meu amic a veure si estàvem a casa

-Gràcies per explicar-me-ho tot

-I què penses fer ara?

-No ho sé, ja no em queden sospitosos, tots tenen coartada

-No et val tot el que t'he contat de Lucía per què continues pensant que és innocent?

-Mira es va barallar amb la seua germana però ja està, es va solucionar i la policia també la va

interrogar i es va demostrar que era innocent

- Però li va explicar tot a la policia o només el que li convenia

-Doncs… jo..

-Sí o no!

-No! val jo no era ací però et dic que és innocent

-Com pots estar tan segur?

-Perquè la vaig vore plorar tots aqueixos dies després de la mort de Marta, es notava que la

volia.

-Pot ser que només fingira plorar

-Impossible, mai havia vist Lucía d'aqueixa manera. Si tan sols l'hagueres vista et sobraria

perquè ho entengueres

-Vine, segueix-me

-Espera on anem Lucas ?

-A casa de Lucía, tens diners per a l'autobús veritat?

-Sí

-Millor, així tardem menys

-Però per què anem allí?

-A comprovar alguna cosa

-Val

Esperem fins que arribem la casa on abans vivia Marta, volia veure les càmeres que els seus

pares van posar. Li les van posar quan li van donar l'alta per a verificar que no vomitava i

menjara tot, ja que a vegades Marta preferia menjar a la seua habitació però no sabien si ho

feia, així que per la seua seguretat van preferir posar-li càmeres. Els únics que ho sabien eren

Lucía, els seus pares i jo perquè els seus pares em van consultar la idea abans que li donen

l'alta a Marta i la nostra ruptura amb tot aquest cas se m'havia oblidat que estaven.

-Segur que Lucía no et va dir res sobre les càmeres a l'habitació de Marta

-No, de fet no sabia que havien càmeres

-Veus com no saps res de Lucía!

-Potser se li oblididara amb tot això

-Però com se li va oblidar si estàveu investigant la seua mort

Vaig començar a buscar aqueix dia a Lucía en els enregistraments però no apareixia.

-Ho veus, no apareix

-No té sentit

-Com que no?, clar que ho té! ella no apareix perquè no la va matar

-La seua mare va parlar amb mi perquè la cridava per a saber com estava Marta. No m'atrevia a

veure-la ni cridar-la així que preferia comunicar-me amb la seua mare

-Val i això què té veure ara?

-Tot! la seua mare em va dir que aqueix dia havia d'eixir juntament amb el seu marit a parlar

amb el doctor i que no podien cuidar de Marta així que Marta es va quedar amb Lucía i ella va

ser a la seua habitació fent-li companyia fins que els seus pares van arribar

-Llavors per què no apareix en cap moment del dia?



-Això és l'estrany, ella no apareix i si t¡adones apareix la mateixa escena durant hores fins que

els seus pares tornen

-Com si algú haguera esborrat part del vídeo

-Exacte

Doncs bé ells sospitaven massa així que es van comunicar amb la policia d'amagat de tots i la

policia va descobrir tot.

Jo havia matat a Marta, a la meua germana. Doncs sí, jo l'havia matada estàvem

tranquil·lament quan la vaig vore mirant fotos de Lucas i ella. Em vaig enfadar i li vaig dir que

com podia ser tan mala germana, que sabia que m'agradava i ella estava eixint amb ell. De

sobte la vaig vore com mai abans, es notava que estava enfada. Em va començar a dir que ho

sabia tot i que jo era la mala germana, que sabia que m'insinuava a Lucas i que sabia les coses

que deia d'ella. Cada vegada va començar a elevar més la veu i li vaig dir que parara, que

callara. Em va dir que no, que estava farta de sempre ser bona. La vaig espentar perquè no

parava d'alçar la veu i d'acostar-se a mi. Ella em va espentar més fort i comencem a barallar. La

vaig espentar molt fort, no era conscient del que estava fent i es va colpejar el cap. No es va fer

sang ni res però s'estava marejant. Vaig intentar ajudar-la a posar-se dempeus i ficar-la al llit en

el seu llit però va començar a cridar una altra vegada dient que estava boja, que com podia

tractar-la així. Només volia que callara, només això, li ho vaig demanar una vegada i una altra

però no parava de cridar. Vaig agafar el coixí i li’l vaig posar en la cara perquè callara. Va deixar

de cridar però llavors em vaig adonar del que li havia fet. Ella havia parat de respirar, la vaig

moure perquè despertara però ni tan sols es movia. Em vaig espantar massa així que la vaig

ficar al llit com si res, vaig posar tot en el seu lloc i em vaig anar d'allí.

Després em vaig adonar que a l'habitació de Marta la meua mare havia posat càmeres així que

vaig córrer a esborrar-ho tot, però les maleïdes càmeres no em deixaven, només es podia

traspassar a un DVD o USB així que vaig agafar el meu USB de l'Institut i el vaig descarregar.

Vaig fer que tot semblara com si no haguera passat res que tot estava tranquil. De sobte vaig

escoltar la porta de l'entrada, vaig saber que eren els meus pares així que vaig ficar l'USB en la

meua motxilla.

Després em vaig assabentar que Marta havia tallat amb Lucas per mi, i em vaig sentir pitjor. No

podia parar de plorar fins que vaig saber que Hugo investigava sobre la seua mort i jo havia de

desviar-ho de mi perquè no em descobrira, donant-li pistes falses. Sabia que estava enamorat

de mi així que vaig aprofitar això al meu favor perquè no sospitara, sabia que si parlava amb

Lucas em descobriria. Lucas havia cridat a la meua mare per a saber de Marta, m'ho va dir la

meua mare quan va morir Marta. Amb tot el que va passar se m'havia oblidat desfer-me de

l'USB així que quan aqueixos dos li van dir sobre les seues sospites feia la meua, la policia va

investigar i va decidir registrar la meua habitació i quan van revisar la meua motxilla van trobar

l'USB. Se'l van emportar a comissaria i a mi també. Jo no vaig saber que fer així que vaig

confessar tot i perquè ara estic ací narrant tota la història a la presó, tancada. Mai podré oblidar

el que vaig fer i molt menys les cares dels meus pares, tristos i desolats. La meua mare va patir

un desmai i el meu pare es va quedar en xoc. Quan em van visitar en la presó em van dir que jo

per a ells estava morta i que si algun dia aconseguia eixir d'ací que no tornara mai.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]