Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



giselamariapaula
El Prat De Llobregat
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1 Primera impressió
En la nostra mar Mediterrània, en la província de Grècia, en les illes que vulgarment s’anomenen l’Arxipèlag, hi ha dues ciutats, Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra per espai de mitja llegua, i aquest espai, ocupat per la mar, impedeix que les dues illes en siguen una. En la ciutat de Sestos vivia Hero, noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la qual relluïa per tots aquells regnes, i en la ciutat d’Abidos vivia Leandre, de gran perfecció, seny i gentilesa. Sols eren diferents perquè, les gràcies singulars que posseïen, les de Leandre eren d’home, i les d’Hero de donzella.

Com es veieren Leandre i Hero.

Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos, i sobre totes les altres donzelles destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuaren amb la mirada de Leandre, i a l’un i a l’altra els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista, que a l’un i a l’altra va fer sentir un profund desig.

La Hero quan va veure al Leandre es va quedar impressionada per la seva formalitat a l’hora de comunicar-se, se li veia un home ben situat econòmicament.

Ell, en el moment que va veure-la va quedar-se bocabadat per la seva senzillesa en tots els sentits.

 Leandre va decidir anar a parlar amb ella per intentar establir una conversa i veure si la Hero també havia sentit alguna cosa per ell.

Però de sobte quan estava en camí va aparèixer una dona de pell exòtica com deia ell, aquella era la Samay els amics normalment li deien Samy, filla d’ un important empresari de cotxes de luxe. El Leandre havia tractat amb ell més d’un cop per negocis.

La Hero, en el moment que va veure que el Leandre es va parar a parlar amb la Samay es va desil·lusionar i va decidir marxar a parlar amb gent que hi havia al seu voltant.

En quant el Leandre es va adonar que la Hero marxava li va dir a la Samy que havia d’anar a parlar amb una persona. Va anar darrere de la Hero el més ràpid possible que podía perquè entre aquella multitud de gent era bastant complicat passar, tampoc ajudava que la Hero fos d’estatura petita, però finalment la va aconseguir veure jardí.

Una vegada va trobar-la li va dir tot el que va sentir quan la va veure, però ella, es una noia a la qual li costa molt expressar els seus sentiments llavors, va dir-li: "Tu també m'has atret." i va anar-se sense dir res més.

Tots dos, van passar la nit sense dormir pensant un en l'altre, fins que va arribar el día següent.

La Hero es va aixecar pensant que estava dins d’un conte de fades i princesses.

El Leandre es va aixecar amb un bon humor que en ell no era normal des de que estava sol, encara que estava confós, perquè li va dir aquestes quatre paraules, però, ell faría el possible per enamorar-la. Aquell mateix dia hi havia una òpera i sense que ells ho sapiguessin van coincidir, amb les seves millors gales, vestits, elegants que podien costar més que una casa de un pobre pagés.

Quan van passar per l’entrada i van anar als seus llocs corresponents va resultar que estaven en la mateixa filera però amb la distància de dos seients.

En aquell moment van xocar les seves mirades un altre cop com aquella primera vegada, la Hero va decidir acostar-se per parlar amb ell, però

 després es va adonar que ell no estava sol, estava amb una noia que semblava una mica més gran que ella i tenía els mateixos ulls que ell, però aquestos la van hipnotitzar de veritat, no podía creure que existís una bellesa com la de aquella dona.

Tenia una qualitat, vestía com un home però tenia la delicadesa d'una dona.

En aquella època als anys 20, cap dona anava amb vestit d'home i a la Hero tampoc li agradava anar com totes les dones, ella portava el seu cabell llarg fins a la seva esquena baixa.

Quan van sortir de l’òpera va poder veure de cos sencer a aquella noia, va veure que el seu cabell llarg era de color negre com el carbó de la fàbrica del seu pare.

Però del que si va adonar-se va ser que no podría oblidar aquells ulls, encara que hi havia un problema i aquest era que no sabía si els de ell, o els de ella.
 Comenta
 
Capítol 2 La trobada

Al cap d’una setmana m’enrecordava encara d’aquella noia. Tenia sentiments trobats però no sabía per qui  exactament, era molt estrany. 

Jo, l'Hero vaig estar pensant dia i nit en aquella noia que vaig veure i en com aconseguiria parlar amb ella, quan de sobte va venir-me una idea molt bona, que era parlar amb el Leandre per el correo que va donar-me  i vam començar a parlar, us deixo un fragment de la conversa.

-"Hola Leandre, se m'ha ocurregut parlar-te, atés que no es veiem des de aquell esdeveniment de la setmana passada."

+"Ostres Hero, no m'esperava aquest missatge, si vols ens veiem a tres quarts de sis a la cafeteria del carrer que hi havia al costat on va ser l'opera."

-"D'acord, doncs ens veiem allà, fins ara."

*Quan el Leandre va rebre aquell missatge va pensar el següent*:

Sentia un sentiment molt fort per ella, no podia creure que en tan poc temps podia sentir el q sento per ella, tant fins i tot vaig il·lusionar-me només amb un correu seu. 

Però el que sempre feia que em donés voltes el cap era si ella sentia el mateix per mi. Volia que arribara ja l'hora de veure-la, el que no m'agrada tant es que hauré d'anar amb la meva germana perque no em deixen anar sol fins allà. 

M'ha sorprés molt que la meva germana quan l’he preguntat si m'acompanya, rápidamente m'ha dit que si i ha començat a preparar-se.

Ja és l'hora i ha arribat l'Hero, s'ha assegut a una taula de quatre perquè les de dos persones estaven totes ocupades.

*L'Hero al seu cap*

Ja he arribat i m'he fixat que està la Samy a una taula mirant-me tota l'estona. Han passat cinc minuts i m'he quedat observant sense parar a aquella noia que va deixarme pensant en ella tots els dices a totes hores, i uns instants després ha entrat el Leandre cridant el nom Tania.

La Samy s'ha apropat al Leandre i li ha dit si la podia acompanyar un moment, llavors s'han quedat elles soles quan de sobte van girar-se i a través del vidre de la cafeteria els han vist besant-se.

La Tania s'ha  preocupat per l'Hero i l'ha abraçat, li ha escrito en un tovalló el seu correu i després d'una estona quan ha tornat el Leandre, l'Hero li ha fet una empenta i ha marxar tan ràpid com ha pogut , seguidament la Tania ha començat a fer-li reflexionar sobre el que ha fet.

    

*L'Hero se'n va a casa i quan arriba li envia un correu a la Tania*

-"Bona nit Tania, ho sento per haver-me anat així sense despedir-me de tu, però la veritat m'ha sentat molt malament veure que s'estava besant amb una altra i jo pensava que m'estimava, encara que no t'ho creguis, volia dir-te que li he escrit a ell per apropar-me a tu perquè tinc un dubte"

+"Hola bonica, tranquila es normal el que t'ha passat, a mi si em passara això també hauria fet el mateix no t'amoïnis, en quant al dubte, quin és?"

-"Gràcies per ser tan comprensiva, i el meu dubte, semblarà una tonteria però, quan et vaig veure a l'opera em vas cridar molt la atenció tant tu com el teu estil en general i es la primera vegada que em passa això amb una noia, llavors el meu dubte era que estic confusa i no se si m'agradas tu o el teu germà."

+"M'ho dius de veritat? Tu també em vas cridar bastant l'atenció va ser estrany, però em va agradar”

-“Això em sembla maravellós (riure nerviós)”

+“ Que et sembla si ens veiem?”(Respón la Tania amb alegria i emoció)

-“És clar estaré esperant impacient veure’t.”

+“Estarà bé perquè podrem parlar les coses”

-“Això em sembla perfecte i et volia preguntar una cosa “

+“Pregunta el que vulguis “

-”Sortirias amb una noia? “

+”Doncs si, ja que a mi m'agraden les noies.”

-”I creus que podrías sortir amb mi? “

+”T’hauria de coneixer una mica més. 

-”I quan et vas adonar que t’agradaven les noies?”

+”La veritat es que des que era petita he tingut dubtes sobre la meva sexualitat, però quan et vaig veure em van quedar les coses clares ”.

 Comenta
 
Capítol 3 La Reconciliació
*L'Hero al seu cap*

Després d’uns dies d'haver parlat amb la Tania em sento amb moltes ganes de quedar amb ella i parlar.

Hem quedat a tres quarts de sis a una pastisseria per berenar uns dolços, ja que a les dues ens venia de gust alguna cosa dolça. Estic esperant a la Tania que arriba tard per culpa del Leandre. M'adono que ja està entrant per la porta i sento un pessigolleig a la panxa dels nervis.

-Bona tarda Tania (li dono dos petons).

+Hola! Com estas?.

-Força bé.

+Volia dir-té una cosa.

-Digues-me.

+M’agrades molt però això que a tu t'agradi el meu germà i també jo, no em deixa molt tranquila ja que no tens gens clar qui t'agrada de veritat.

-Tens raó però he estat reflexionant i ja tinc les coses clares, m’agrades tu (somriure nerviós). 

+De veritat? ja estic més tranquila.

De sobte va aparèixer una noia i es va posar al costat de la Tania i va dir “Que ràpid t’has oblidat de mi” i se'n va anar. Que volia dir això?, qui era aquella noia?.

-Tania qui era?.

+ Ningú (vaig respondre nerviosa).

-Si no fos ningú no t’hauria dit això, m'has de dir alguna cosa?

+Doncs si, va ser una història molt llarga que vaig tenir fa un mes, però no té importància.

-Com que no? (vaig agafar les meves coses i me’n vaig anara a casa).

*L’Hero al seu cap*

Com pot tenir tanta cara de dir-me que no era ningú i que no tenia importància. Ho deixaré anar i aniré a dormir, si en algun cas ja li parlaré demà.

*Al día següent l'Hero es desperta amb un missatge de la Tania que deia el següent*

+"Hola Hero, estic molt arrepentida de no haver-te dit una cosa tan important com aquesta, però es que no veia el moment per explicar-t'ho, així que ho faré ara amb tota la tranquil·litat i si no em vols respondre ho entenc. 

Doncs mira estava jo un dia al centre comercial, quan vaig entrar a una botiga i em vaig trobar amb la noia que ha vingut abans a dir-me això i es veu que li vaig agradar y em va demanar una quedada, llavors jo li vaig aceptar. Quan vam quedar em va besar i jo no sabia que fer, llavors li vaig seguir i em va estar escrivint durant 3 setmanes pensant que jo li estimava. I va ser quan et vaig conèixer i des de la primera vegada en vaig enamorar perdudament de tu, però després em vas assabentar que el meu germà t'estimava i em vaig desilusionar, però per una casualitat del destí el meu germà se'n va anar amb un altra i tu m'estimaves a mi i això va ser la cosa que més feliç m'havia fet al món. I de sobte avui ha dit això perquè es pensaría que per un petó ja estavem sortint, sento no haver-t'ho explicat abans de debó, però no ho veia com una cosa important. Espero que em perdonis perquè m'agrades moltíssim i m'agradaria poder intentar una relació amb tu."

*L’Hero quan va llegir aquest missatge sense pensar dos vegades va anar corrents a casa de la Tania a demanar-li perdó per no confiar en ella*

*Un cop arriva a la casa de la Tania*

*Pica a la porta  i surt la Tania*

-Hola Tania.



+Hola (diu la Tania amb la veu temblant i una espressió nerviosa a la cara).

-Sento molt com vaig reaccionar l’altre dia de debo que no era la meva intenció fer aquella escena de gelosia.

+No pasa res, però no és el millor moment per parlar-ho.

-Estas bé? No tens bona cara.

*De fons s’escolta una veu femenina *

-Tania has d’estar de broma.

+No és el que penses.

*Surt la mateixa noia que l’altra vegada amb una samarreta de la Tania *

-És clar no és el que penso, llavors què fa aquí?

+A tingut un problema a la seva casa i no es parla amb la seva família, només li he fet aquest favor res més.

-No sé Tania quan t’aclaris vens i parlem.

+Hero siusplau no et marxis axí.

-Es que saps què això és molt difícil per a mi i no paras de complicar més les coses.

*L’Hero es dona la volta i es frena quan escolta a la Tania*

+T’estimo d’acord em donava por parlar d’això però és el que hi ha.

*Dues setmanes després* 

-Pots passar-me la samarreta siusplau.

+I si et paso un petó ?

-Podría ser..



 

 *L'Hero al seu cap*

Després d’uns dies d'haver parlat amb la Tania em sento amb moltes ganes de quedar amb ella i parlar.

Hem quedat a tres quarts de sis a una pastisseria per berenar uns dolços, ja que a les dues ens venia de gust alguna cosa dolça. Estic esperant a la Tania que arriba tard per culpa del Leandre. M'adono que ja està entrant per la porta i sento un pessigolleig a la panxa dels nervis.

-Bona tarda Tania (li dono dos petons).

+Hola! Com estas?.

-Força bé.

+Volia dir-té una cosa.

-Digues-me.

+M’agrades molt però això que a tu t'agradi el meu germà i també jo, no em deixa molt tranquila ja que no tens gens clar qui t'agrada de veritat.

-Tens raó però he estat reflexionant i ja tinc les coses clares, m’agrades tu (somriure nerviós). 

+De veritat? ja estic més tranquila.

De sobte va aparèixer una noia i es va posar al costat de la Tania i va dir “Que ràpid t’has oblidat de mi” i se'n va anar. Que volia dir això?, qui era aquella noia?.

-Tania qui era?.

+ Ningú (vaig respondre nerviosa).

-Si no fos ningú no t’hauria dit això, m'has de dir alguna cosa?

+Doncs si, va ser una història molt llarga que vaig tenir fa un mes, però no té importància.



-Com que no? (vaig agafar les meves coses i me’n vaig anara a casa).

*L’Hero al seu cap*

Com pot tenir tanta cara de dir-me que no era ningú i que no tenia importància. Ho deixaré anar i aniré a dormir, si en algun cas ja li parlaré demà.

*Al día següent l'Hero es desperta amb un missatge de la Tania que deia el següent*

+"Hola Hero, estic molt arrepentida de no haver-te dit una cosa tan important com aquesta, però es que no veia el moment per explicar-t'ho, així que ho faré ara amb tota la tranquil·litat i si no em vols respondre ho entenc. 

Doncs mira estava jo un dia al centre comercial, quan vaig entrar a una botiga i em vaig trobar amb la noia que ha vingut abans a dir-me això i es veu que li vaig agradar y em va demanar una quedada, llavors jo li vaig aceptar. Quan vam quedar em va besar i jo no sabia que fer, llavors li vaig seguir i em va estar escrivint durant 3 setmanes pensant que jo li estimava. I va ser quan et vaig conèixer i des de la primera vegada en vaig enamorar perdudament de tu, però després em vas assabentar que el meu germà t'estimava i em vaig desilusionar, però per una casualitat del destí el meu germà se'n va anar amb un altra i tu m'estimaves a mi i això va ser la cosa que més feliç m'havia fet al món. I de sobte avui ha dit això perquè es pensaría que per un petó ja estavem sortint, sento no haver-t'ho explicat abans de debó, però no ho veia com una cosa important. Espero que em perdonis perquè m'agrades moltíssim i m'agradaria poder intentar una relació amb tu."

*L’Hero quan va llegir aquest missatge sense pensar dos vegades va anar corrents a casa de la Tania a demanar-li perdó per no confiar en ella*

*Un cop arriva a la casa de la Tania*

*Pica a la porta  i surt la Tania*

-Hola Tania.

+Hola (diu la Tania amb la veu temblant i una espressió nerviosa a la cara).

-Sento molt com vaig reaccionar l’altre dia de debo que no era la meva intenció fer aquella escena de gelosia.

+No pasa res, però no és el millor moment per parlar-ho.

-Estas bé? No tens bona cara.

*De fons s’escolta una veu femenina *

-Tania has d’estar de broma.

+No és el que penses.

*Surt la mateixa noia que l’altra vegada amb una samarreta de la Tania *

-És clar no és el que penso, llavors què fa aquí?

+A tingut un problema a la seva casa i no es parla amb la seva família, només li he fet aquest favor res més.

-No sé Tania quan t’aclaris vens i parlem.

+Hero siusplau no et marxis axí.

-Es que saps què això és molt difícil per a mi i no paras de complicar més les coses.

*L’Hero es dona la volta i es frena quan escolta a la Tania*

+T’estimo d’acord em donava por parlar d’això però és el que hi ha.

*Dues setmanes després* 

-Pots passar-me la samarreta siusplau.

+I si et paso un petó ?

*L'Hero al seu cap*

Després d’uns dies d'haver parlat amb la Tania em sento amb moltes ganes de quedar amb ella i parlar.

Hem quedat a tres quarts de sis a una pastisseria per berenar uns dolços, ja que a les dues ens venia de gust alguna cosa dolça. Estic esperant a la Tania que arriba tard per culpa del Leandre. M'adono que ja està entrant per la porta i sento un pessigolleig a la panxa dels nervis.

-Bona tarda Tania (li dono dos petons).

+Hola! Com estas?.

-Força bé.

+Volia dir-té una cosa.

-Digues-me.

+M’agrades molt però això que a tu t'agradi el meu germà i també jo, no em deixa molt tranquila ja que no tens gens clar qui t'agrada de veritat.

-Tens raó però he estat reflexionant i ja tinc les coses clares, m’agrades tu (somriure nerviós). 

+De veritat? ja estic més tranquila.

De sobte va aparèixer una noia i es va posar al costat de la Tania i va dir “Que ràpid t’has oblidat de mi” i se'n va anar. Que volia dir això?, qui era aquella noia?.

-Tania qui era?.

+ Ningú (vaig respondre nerviosa).

-Si no fos ningú no t’hauria dit això, m'has de dir alguna cosa?

+Doncs si, va ser una història molt llarga que vaig tenir fa un mes, però no té importància.

-Com que no? (vaig agafar les meves coses i me’n vaig anara a casa).

*L’Hero al seu cap*

Com pot tenir tanta cara de dir-me que no era ningú i que no tenia importància. Ho deixaré anar i aniré a dormir, si en algun cas ja li parlaré demà.

*Al día següent l'Hero es desperta amb un missatge de la Tania que deia el següent*

+"Hola Hero, estic molt arrepentida de no haver-te dit una cosa tan important com aquesta, però es que no veia el moment per explicar-t'ho, així que ho faré ara amb tota la tranquil·litat i si no em vols respondre ho entenc. 

Doncs mira estava jo un dia al centre comercial, quan vaig entrar a una botiga i em vaig trobar amb la noia que ha vingut abans a dir-me això i es veu que li vaig agradar y em va demanar una quedada, llavors jo li vaig aceptar. Quan vam quedar em va besar i jo no sabia que fer, llavors li vaig seguir i em va estar escrivint durant 3 setmanes pensant que jo li estimava. I va ser quan et vaig conèixer i des de la primera vegada en vaig enamorar perdudament de tu, però després em vas assabentar que el meu germà t'estimava i em vaig desilusionar, però per una casualitat del destí el meu germà se'n va anar amb un altra i tu m'estimaves a mi i això va ser la cosa que més feliç m'havia fet al món. I de sobte avui ha dit això perquè es pensaría que per un petó ja estavem sortint, sento no haver-t'ho explicat abans de debó, però no ho veia com una cosa important. Espero que em perdonis perquè m'agrades moltíssim i m'agradaria poder intentar una relació amb tu."

*L’Hero quan va llegir aquest missatge sense pensar dos vegades va anar corrents a casa de la Tania a demanar-li perdó per no confiar en ella*

*Un cop arriva a la casa de la Tania*

*Pica a la porta  i surt la Tania*

-Hola Tania.

+Hola (diu la Tania amb la veu temblant i una espressió nerviosa a la cara).

-Sento molt com vaig reaccionar l’altre dia de debo que no era la meva intenció fer aquella escena de gelosia.

+No pasa res, però no és el millor moment per parlar-ho.

-Estas bé? No tens bona cara.

*De fons s’escolta una veu femenina *

-Tania has d’estar de broma.

+No és el que penses.

*Surt la mateixa noia que l’altra vegada amb una samarreta de la Tania *

-És clar no és el que penso, llavors què fa aquí?

+A tingut un problema a la seva casa i no es parla amb la seva família, només li he fet aquest favor res més.

-No sé Tania quan t’aclaris vens i parlem.

+Hero siusplau no et marxis axí.

-Es que saps què això és molt difícil per a mi i no paras de complicar més les coses.

*L’Hero es dona la volta i es frena quan escolta a la Tania*

+T’estimo d’acord em donava por parlar d’això però és el que hi ha.

*Dues setmanes després* 

-Pots passar-me la samarreta siusplau.

+I si et paso un petó?

-Podría ser....

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]