Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Enrique Castillo
Eivissa
 
Inici: Canto jo i la muntanya balla

Capítol 1 Un Nou Principi
Un Nou Principi

 

Vam arribar amb les panxes plenes. Doloroses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.

Ens vàrem anar cadascun a la seva tenda per a descansar, ja eren les onze de la nit i es començava a escoltar tots els trons que provenien de les altes muntanyes que teníem a uns quants kilòmetres. No va passar molts de temps quan ja la teníem en els nostres caps, el vent feia que dins de les tendes se escoltarà un soroll que era més que desagradable mentre que els trons caient més que cerca de les nostres tendes, i per si no era suficient, la pluja feia que es formes un riu que baixava amb una força descomunal que arrastrava tot el que veia.

Era de les turmentes més forts que havien ocurrit en aquestes àrees, estàvem en la muntanya Kanchenjunga una zona molt freda però on normalment no succeïa cap desastre natural com aquest, normalment hi nevava però tots els arbres que teníem i tots els bestiars ja estaven molt acostumats per el que no era cap problema, però això que estava succeint aquest dia era sobrenatural. No hi havia cap home que allà fora, amb pocs recursos, fos capaç de resistir aquestes condicions infrahumanes.

Eren les dos de la nit i la turmenta no tenia intenció d’aturar-se, no tenia cap sentiments per a nosaltres i perquè patíssim més, el vent s'havia anat i el núvol es mantenia sobre les nostres tendes. Aquest problema provocava que el riu d’aigua baixarà amb molta mes força i que els trons caiguin només en la nostra zona que era la més elevada de totes, en aquest moment estava replantejant-me el que es deixia de que un tro no cau en el mateix lloc dues vegades.

Estava sortint el sol però la pluja seguia amb la mateixa intensitat, no estava del tot segur que això fos a parar en algun moment, per sort nostra després de tota la nit atormentats amb els relampagos es havien anat per el que ja podíem sortir de les nostres tendes.

En el moment que tots els integrants de la nostra banda van sortir, vam veure con la majoria de tots els nostres recursos es havien anat per la finestra, i que un tros de on estaven, prop del cim de la muntanya, s’havia derrumbat.

 Això ens indicava que teníem que anar-nos a trobar un altre lloc per a començar de una altre vegada amb les nostres vides.

Vam fer una reunió els quatre gran membres de la nostra banda i vam intentar decidir on anar-nos o si ens teníem que anar, tres dels quatre membres vàrem votar anar-nos, però un dels quatre ens va dir que no, va dar-nos arguments com que portaven molts de temps en aquest lloc o que teníem que moure a unes cinquanta persones però tot això el vàrem discutir i va dar-nos la raó però una de les coses que va dir i que a mi em semblava que era veritat és que ja no érem atracadors com abans i que ja no teníem les habilitats per a defendre’ns com abans, alhora érem un grapat de supervivents que s’havien quedat sense lloc on acampar e intentar viure d’una forma més o menys normal. 

Aquesta frase a mi em va deixar mut, mentre que els altres dos es van enfadar i van començar a discutir amb ell. Jo em vaig anar cap a la meva tenda i dins d’un baül vaig trobar el meu antic revòlver i també el meu rifle, els dos estaven coberts de polvo, i es notava que no es cuidaven perquè estaven completament oxidats. Vaig posar me la meva cartutxera amb totes les bales i vaig volver a la tenda on estàvem aun discutint, vaig desenfundar el meu revòlver i vaig disparar al la carpa generant en aquest espai tan reduït un soroll espantós, tots es varen callar d'una vegada i jo vaig dir, “Si voleu anar vos ha de ser ara i qui no vulgui venir amb mi serà millor que es quedi aquí sol”. Els dos que estaven a favor de anar nos em varen perseguir hasta els carruatges, vàrem lligar-los als cavalls, i vàrem començar, amb casi tota la banda, a recollir.

Ja teníem a tots preparats per anar a buscar un nou lloc per a viure i amb una fuetada vàrem tots començar aquesta nova aventura.
 
 


 Comenta
 
Capítol 2 El Pla
Tot va començar d’una forma molt tranquil·la i sense moltes problemes, no ens hem trobat a ningú i tampoc hem escoltat ninguna baralla però ja es nota la escasses d’aliments, no havíem sortit amb molts aliments ja que la turmenta s’havia llevat molts d'ells i  l’havíem deixat uns pocs als que se havien quedat a hi.



 

Uns dies després de marxar-nos, una família completa havia caigut malalta per culpa d’una rata que estava habitant a el carruatge, ningú s’havia adonat compta i per culpa d'això ara teníem que anar a l’hospital. Era molt car i, com era obvi, no teníem ni una moneda per pagar-lo.



Havíem arribat al poble més a prop a nosaltres i vam portar al doctor d’aquell lloc a la família, ens va dir que no era molt perillós el que tenien, era una infermetat causada per les garrapatees, tenia sentit ja que la rata segurament tenia alguna. 

Els infectats es varen quedar al hospital i mentre nosaltres vàrem negociar que fer per pagar aquesta deute que ja, des de el principi teníem. Estàvem reunits en el carruatge mes gran que teníem, estàvem els dos gran membres que quedaven i jo, el mèdic ens havia dit que estarien en “observació” per una setmana. amb aquesta informació vam arribar a l’acord de buscar un lloc allunyat amb recursos per reposar-los i per descarregar tot el que tenim. 

Vàrem tardar poc en trobar un d’aquests meravellosos llocs, estava localitzat mes o menys a prop d’aquest poble on estaven els nostres companys. 

Tothom vam ajudar a descarregar tot el que teníem, que no era poc, no érem la banda més gran de totes però tampoc érem 4 persones, després de que tot va estar totalment recollit i ben col·locat, vàrem anar els tres “caps” a parlar de com anàvem a pagar el deute, no teníem ni per comprar recursos essencials i menys per això, havíem de planificar un robatori, hauria de ser ràpid i efectiu, nostre primera decisió va ser a una petita tenda però la deute era més ben gran per el que hauria de ser a un banc, no podia ser petit ja que no guanyaríem prou. 

La quantitat de membres capacitats per ajudar en aquest robatori eren suficients, molts eren joves però per sobreviure en aquestes terres tenies que ser fort i no tenir-li por a res. 

Teníem que revisar tota la munició en primer lloc i també localitzar un banc, no molt vigilat i amb poca gent. 

El vàrem trobar, no molt allunyat del nostre campament, estava situat a un poble llamat Valentine, vaig enviar a dos altres membres a observar els moviments que feien els banquers. Els altres membres restants i jo vam anar a la armeria per fer-nos una idea del que costaria omplir tota la munició que ens faltava. Jo vaig entrar sol i vaig entaular una conversa amb l’armer que va dur més de mitja hora, vaig veure uns caps de cérvols penjades a la paret com a trofeu, li pregunti per elles, em va explicar que la gent ja no sortia a caçar amb el i que si anava sol era incapaç de moure peces grans, i els necessitava per menjar. vaig veure la meva oportunitat de fer un tracte amb el, jo necessitava bastant munició però no teníem prou diners per pagar-la i ell tenia un problema que no podia resoldre sense ajuda de ningú, pel que li vaig proposar que tots els meus companys i jo anirem de caça amb el i tot el que agaféssim seria per al seu gaudi mentre que nosaltres aconseguíssim la munició a un preu més econòmic.



L’home va tardar en respondre, la munició era cara i sobretot tota la que nosaltres teníem que comprar però el tenia un problema més gran, va acceptar, vàrem fixar una data per anar a caçar. vàrem quedar al dia següent per la nit i ja fixat aquesta data vàrem començar a omplir el carruatge de munició.



Vàrem arribar al campament i ja estaven allí els dos observadors, semblaven estar carregats de notícies. El banc era perfecte només passava el xèrif una vegada per la tarda i només mirava des de fora. Era l'objectiu perfecte per a nosaltres, senzill i fàcil, o això creiem nosaltres. 

 

Va passar una nit i fins les vuit del mati ningú va arribar a molestar. Per el mati, per despertar-me, vaig anar al riu per pescar i banyar-me. Vaig estar fins a les nou pescant amb tot completament en silenci i amb una pau increïble.



Fins al mig dia vaig anar al poble per preguntar al mèdic com anaven els nostres companys i em va dir que anaven millorant però que necessitaven tres o quatre dies mes per estar mes o menys be.



Vaig tornar al campament a les vuit de la nit i els caçadors del campament i jo vàrem esperar fins que l’armer arribés. Lo vam veure des de el començament del camí que s’acostava amb el seu cavall amb una velocitat neutre, va arribar i tots nosaltres ens vam posar encima dels respectius cavalls de cada un. Va ser una nit que sorprenentment ens va fer curta, vàrem caçar mes de trenta peces, totes per l’armer, i nosaltres ja havíem complit el nostre pacte.



Vàrem tornar al campament fins les nou del mati, estàvem tots morts per estar tota la nit caminant i carregant amb el bestiar.



Ja sol ens faltava planejar millor com fe el atac al banc i pagar el deute al metge per poder anar-nos sense ningun problema mes.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]