Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Elvis Teck
La Jonquera
 
Inici: El Navegant

Capítol 1 Anys d’infantesa i joventut
El meu nom real és Pep Puig i Bosch i sóc originari d’un municipi de l’Alt Empordà anomenat l’Escala. Allà només hi vaig passar els meus primers dos anys de vida. La meva mare va trobar feina de professora de català a Perpinyà i ens vam haver de traslladar a aquesta població. 

Al principi al meu pare, pescador de tota la vida, li va costar molt trobar feina, però després de molt buscar, finalment va trobar una feina de mariner a Argelers, un municipi marítim a pocs quilòmetres de Perpinyà.

Vaig passar tota la meva infantesa i part de la meva joventut a França i m’hi sentia molt bé. Els meus primers anys a l’escola, però,  van ser molt durs, a casa només parlàvem català i vaig haver d’aprendre francès a marxes forçades. A l’escola mai vaig ser molt espavilat, sempre m’he distret amb una gran facilitat, d’aquí el meu sobrenom, “nuageon”, en català “nuvolet”, perquè sempre em deien que estava als núvols, al meu món.

Vaig acabar l’escola primària amb dificultat i vaig començar el “lycée” amb molt poques ganes, la veritat. Però allà vaig conèixer al meu primer amor, l’Amélie, una noia francesa que em feia perdre el cap i de la que no em podia separar.

Tot anava perfecte fins que un fred capvespre d’hivern, quan vaig arribar de l’institut, el meu pare em va dir:

- “Vine fill, hem de parlar … ”

I jo vaig pensar, “ i ara què dec haver fet? Segur que han tornat a trucar de l’institut …”

La meva mare va seguir … - “Mira, fill meu, el teu avi està molt malalt i amb el teu pare hem decidit tornar a Catalunya per estar més a prop d’ell i poder-lo cuidar”

- “ Què? Però què dius? Impossible, jo no puc marxar ara, aquí tinc la meva vida, els meus amics i sobretot, la meva estimada Amélie.” - els hi vaig dir molt indignat.

Tots els meus retrets no van servir de res, el meu pare ja tenia una nova feina de pescador a l’Escala i la meva mare havia trobat una vacant a l’escola d’allà. Tot estava dat i beneït!

Així doncs, aquell any, quan vaig acabar les classes de l’últim curs de secundària, vam fer les maletes i vam tornar a Catalunya. 

Vaig estar molts dies sense parlar amb els meus pares, els odiava amb totes les meves forces, no tenien dret a fer-me aquella mala passada. 

Tornar, va ser com començar de nou en un indret on no coneixia a ningú i on no m’hi sentia a gust, aquella no era la meva terra. Francament, ho vaig passar molt malament, no us ho podeu arribar a imaginar …. 

D’entrada, em va ser molt difícil fer amics nous. Al nou institut, els meus companys se’n reien del meu accent francès i els professors tampoc em van ajudar molt a integrar-me. Així que, vaig decidir deixar els estudis i posar-me a treballar. 

La meva primera feina, seguint la tradició familiar, va ser de pescador al port de l’Escala. Era una feina molt dura i arriscada. Cada dia sortíem a pescar molt aviat al matí, quan el sol encara no havia sortit, i ens endinsàvem al mar durant més de dotze hores seguides. Moltes vegades, després de navegar tot el dia per les blavenques aigües del Mediterrani, sota un temps tempestuós, tornàvem al moll amb les mans buides,i, és clar, aquell dia no cobràvem res, era un dia perdut.

Vaig passar penes i treballs dins aquella embarcació!

Els meus pares ja m´ho deien …“ Estudia si et vols guanyar bé la vida …” “La vida de pescador és de les més dures que hi ha …” 

I, potser sí que tenien raó. No m’agradava gens treballar, i sempre pensava : “ No em faré mai ric treballant de pescador. Si em toqués la loteria, deixaria la feina i viuria com un rei … Tan de bo!” . 

I així, cada nit abans d’anar a dormir, resava i demanava, a aquell que em volgués escoltar, que m’ajudés a fer-me ric sense haver de treballar.
 

 Comenta
 
Capítol 2 Anys de maduresa
Van anar passant els anys i em vaig convertir, per fi, en una persona adulta. Les coses no m’anaven gens malament, havia conegut a la persona que més tard es convertiria en la meva esposa, la Maria, una noia menuda però molt maca i eixerida. També tenia un grupet de bons amics amb qui anàvem sovint a fer unes canyes després d’un llarg dia de feina.



Anys després, em vaig casar amb la Maria i ens vam “comprar” un petit i modest piset a canvi d’una hipoteca de 30 anys que ens tenia força ofegats; a final de mes, quan ho havíem pagat tot, fèiem cau i net. 

Cada matí, quan sortia a pescar, contemplava un luxós xalet que hi havia dalt d’un turó, amb unes vistes al mar increïbles i pensava: “Quina sort que deu tenir el propietari, segur que no té problemes per arribar a final de mes, jo mai em podré comprar una mansió com aquesta!”

A més, la feina cada vegada se’m feia més feixuga, el meu patró s’enfilava per les parets perquè la pesca era escassa i trobàvem més plàstics que peixos.



Un dia, la Maria em va veure molt capficat i em va dir: 

- “Pep, veig que no ets feliç a la feina, perquè no comprem una barqueta i treballes per a tu mateix? Jo crec que seràs més feliç”

- Ets boja? Però si estem més pelats que una rata! Com pagarem totes les factures? - li vaig contestar, tot indignat.



- I ella tan comprensiva com sempre em va respondre: “A vegades val més viure més feliç amb menys. Les coses més importants a la vida són gratuïtes. Els amics, la família, les abraçades, l'amor... Tot això, els diners no ho poden obtenir”.

- Va, va …  tot això són bestieses! .I ara em diràs que viurem de somriures i abraçades …, no? Sense diners no es pot fer res, i per tant, no es pot ser feliç.

Després de rumiar-m’ho molt, finalment vaig decidir fer-li cas a la Maria i vam comprar una barca de segona mà. 

La veritat és que treballar per a mi em feia sentir millor, tenia més temps per a mi, per a la meva família i pels amics. Podíem viure amb dignitat però sense cap luxe.



Un dia, després d’un gran temporal amb onades de més de deu metres, la meva barqueta va quedar completament destrossada. A més, com que les desgràcies no venen mai soles, les fortes pluges també van inundar el nostre piset de planta baixa. “Això segur que als rics no els passa!”- vaig pensar una vegada més.



Van passar setmanes fins que tot va tornar al seu curs. Tots els meus amics i familiars es van bolcar per ajudar-me i això no ho oblidaré mai!

- Ho veus Pep, la família i els amics no costen diners i si no hagués estat per ells … - em va dir la Maria.



Jo sabia que en el fons tenia tota la raó però continuava pensant que si tinguéssim diners, no hauríem de passar per tantes penúries …

El primer matí que per fi vaig poder sortir a pescar, vaig tenir el pressentiment que seria un gran dia. Em vaig endinsar al mar fins a arribar a unes roques i allà vaig tirar la canya amb un bon esquer i vaig esperar més de dues hores fins que semblava que havia picat un dels grossos. De cop, vaig estirar la canya i va sortir un ésser que semblava una sirena masculina, amb un vigorós cos d’home i dues llargues cues de peix.



- Qui ets? Què vols? - li vaig dir molt espantat.



- El meu nom és Tritó i he vingut per a concedir-te un desig, digues-me el que més desitges i la teva petició es farà realitat. - va manifestar amb una profunda veu.



Al principi, vaig pensar que era un somni. Vaig tancar i obrir els ulls i allà seguia aquella criatura del mar.



- El que més desitjo en aquesta vida és ser ric - li vaig respondre amb la veu tremolosa.



Aquell ésser va somriure com si ja ho sabés i va desaparèixer sobtadament com si el mar l’hagués engolit.



El que va succeir a partir d’aquell moment va ser un procés màgic que vaig començar a experimentar només arribar a casa. 

 
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1126 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]