Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



LucíaCdM4
La Bisbal De L’Empordà
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 Ningú m'enten
Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

... T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a

mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

S: Sí.

T: Me’l vols repetir, per favor?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

T: I saps quant peses aquesta setmana?

S: Sí, ja sé quant peso.

T: I que penses fer ara?

S: No sé. Intentaré guanyar pes, t’ho juro faré el possible.

T: No, Marta, no. Cada sessió em dius el mateix i cada sessió peses menys.No em

serveixen les teves promeses. No pot ser que cada cop anem a menys.

-Es fa silenci de part de la Marta.

T: No tens res a dir?

S: Sí...

T: Doncs va ja estàs trigant a dir-m’ho.

 

S: Doncs mira, ja sé que si pesava menys de 40 quilos hauria d’ingressar, però...

T: Marta, no, però no, no hi ha cap “però”. Es la teva salut no hi ha cap excepció.

S:Em deixes acabar?

T: Vinga, va acaba.

S: Que ja sé que amb menys de 40 quilos hauria d’ingressar, però és que m’és impossible

agafar més quilos, tu no sap el que es estar a la meva situació. Que tothom del teu

entorn et digui: “vinga va Marta menja”, “has de menjar més”... Tu no saps el que es

que et repeteixin cada dia el mateix. A mi que em repeteixin el mateix no em senta bé,

m’agafa angoixa i se’m tenca l’estomac. I així doncs normal que no pesi mes de 40 quilos.

Si cada em veig sotmesa a una pressió diària la qual no em beneficia gens a l’estat en que estic.

T: Marta, ja sé que això per tu es difícil, i has d’entendre que per la gent que t’envolta i

t’estima el teu estat de salut també els hi és difícil i això ho has d’entendre.

S: Sí clar jo he d’entendre que per ells lògicament també es difícil la meva situació que

això encara, però el que no es lògic es que jo hagi d’entendre la pressió que em posen per

a que mengi. Que passa, que ells no han d’entendre que la pressió la qual em sento

sotmesa no em senti bé i també per això vaig a pitjor? Aquí només he d’entendre jo les

coses, o que?

T: A veure si ho entenc Marta. Tu vols que no et posin tanta pressió?

S: Així és.

T: I has provat de seure i parlar-ho amb ells?

S:No

T: Doncs mira jo em comprometo a parlar amb la teva família i explicar-los que sents

que estàs sotmesa a una pressió diària la qual veus que no t’és gens beneficiaria en l’estat

de salut en el qual estàs.

-La Marta baixa el cap i no contesta.

 

T: Marta, ei, que en penses?

S: Si vols...

T: Mira jo ja t’he dit que em comprometo a fer-ho però necessito ajuda teva per fer-ho.

S: Quin tipus d’ajuda?

T: Necessito que tu et comprometis a comunicar-te més amb la teva família i quan vegis

que en alguna cosa o situació no et sentis bé els hi diguis, però també necessito que aquest

cop em facis la promesa de que arribaràs a 43 quilos, val?

-La Marta es queda callada pensant en el que li ha dit el terapeuta.

T: Marta, necessito la teva resposta

S: Val... et prometo que aquest cop arribaré als 43 quilos.

T: I...

S: I em comprometo a tenir comunicació amb la meva família i explicar-los les coses

que em sentin bé i les que no.

T:Val, així m’agrada. Avui vull que et mengis tot el sopar, si sents que no podràs amb la

quantitat que et posen digues que jo dono el permís per a que et posin menys quantitat o

bé tirs tu la quantitat, això si, només amb la condició de que et mengis tot el que hi ha al

plat.

S: Val

T: Demà m’ocuparé de parlar amb ells i a la tarda vull que em diguis que has menjat i que

has parlat amb ells.

S: Val, et prometo que ho faré.

-La Marta s’aixeca del sofà en el qual estava asseguda, agafa la jaqueta i surt per la porta

sense dir res i pensant.
 Comenta
 
Capítol 2 Jo em veig bé...
Al matí següent de parlar amb el terapeuta la Marta s’aixeca del seu llit amb la intenció de baixar a la cuina a esmorzar algo. Però al aixecar-se del llit fa algo que sap perfectament que no hauria de fer... El que fa es que un cop desperta mentre s’estava vestint no se l’hi acudeix cap altre cosa que mirar-se al mirall. Que té de dolent mirar-se al mirall us preguntareu? Doncs per la majoria al no tenir anorèxia ni res es algo normal oi? Doncs per la Marta no, la Marta cada cop que s’hi mirava cada cop es veia més grossa i per això mateix la seva família li va tapar amb cinta la part del tronc per a que no es pogués veure’s el cos. Doncs a la Marta aquest matí no se li va passar cap altre cosa pel cap que va ser treure la cinta. Que va passar quan la va treure? Doncs va ser treure la cinta i va al·lucinar. Ella veia que estava molt grossa quan en veritat estava més prima que mai. Tot seguit va baixar amb la seva família a esmorzar, ella no va menjar res, però el que si que va fer va ser comunicar-se amb la seva família, cosa que no va sortir molt bé... Per començar conversa la Marta va aprofitar que portava un jersei curt i va preguntar a la seva mare si ella la veia grossa. -Mare, tu em veus grossa? -li preguntava la Marta -Au va, no diguis tonteries Marta, com vols que et vegi grossa si ets la més prima de tota la família? - Li responia la mare -Ai no se mare, es que... – deia la Marta amb un sospir al final -Es que... que? -li va preguntar la mare estranyada ja que no sabia que passava. -Doncs mira ahir després de la teràpia vaig estar reflexionant tota la tarda, total que pensava que ja havia superat allò de veurem grossa, així que... -Que has fet ja?! -Li va preguntar la mare sense deixar-la acabar. -Puc acabar? -Deia la Marta -Si, si acaba filla. -Va respondre la mare -Val doncs, el que he fet ha sigut retirar les cintes que em vau posar al mirall amb la intenció de que quan em mirés no pugues veure el meu cos, i després de fer-ho he vist que no ho havia superat i em veig molt grossa i no tinc ganes de menjar ni res. Un cop la Marta va acabar la seva explicació tant la seva mare, com el seu pare i el seu germà gran es van quedar sorpresos ja que no sabien que la Marta era capaç de treure les cintes sabent que li podia afectar i fer-li mal. Total que en aquell moment va intervenir el pare, i diguem que no ho va fer d’una forma... -MARTA FILLA, SEMBLA QUE NO PENSIS!! SAPS PERFECTAMENT QUE DES DE EL PRIMER MOMENT QUE MOMENT QUE ENS VAN DIR QUE ET TAPÉSSIM EL MIRALL ET VAM DIR QUE NO TOQUESSIS LES CINTES I TU NO SE PER QUINA RAÓ VAS ARA I LES TREUS. ET JURO QUE A VEGADES PENSO QUE POTS ARRIBAR A SER MOLT TONTA! SAPS MOLT BÉ QUE AIXÒ QUE ESTÀ PASSANT LA FAMÍLIA ES CUPLA TEVA PER NO MENJAR I ENS ESTAN FEN PASSAR MALS MOMENTS TANT A MI , COM A LA TEVA MARE O QUI SIGUI DEL TEU VOLTANT QUE NO ET DONS CONTA O QUE?! I ARA VAS TU AMB LA TEVA CARA MACA I TREUS LES CINTES, MOLT BÉ DONA MOLT BÉ ARA JA EM DIRÀS TU QUI T’AGUNATARÀ AMB LA DESPRESSIÓ QEU AGAFARAS COM ET PASSA SEMPRE? PERQUÈ JO JA N’ESTIC FART, HO ENTENS? FART DE TU I LES TEVES TONTERIES!! Després que el pare de la Marta parlés, ella va aixecar-se de la taula i es va dirigir a la seva habitació, i un cop allà es va a plorar. De mentre a baix el germà gran de la Marta va escridassar al pare. -NO EM SEMBLA GENS BÉ EL QUE LI ACABES DE DIR A LA MARTA, NO TROBO JUST QUE LI HAGIS DIT QUE PER CULPA SEVA TOTS HO ESTEM PASSANT MALAMENT, NO SE SI ETS CAPAÇ D’ENTENDRE QUE AQUESTA MALALTIA QUE TÉ LA MARTA EM PODRIA HAVER PASSAT A MI PERFECTMENT. SEMBLA QUE NO CONEGUIS A LA TEVA PROPIA FILLA, PERQUÈ NO SE SI ET DONS CONTA QUE CADA COP VA A PIJTOR PERQUÈ SEMBLA QUE CAP DEL DOS POSI DE LA SEVA PART PER AJUDAR-LA NOMÉS LI DIGUEU LES COSES DOLENTES!! HEU PENSAT ALGÚN COP DE DIR-LI ALGO BO? PERQUÈ SEMBLA QUE NO. VINGA ADEU. I després d’això s’aixeca de taula i deixa als pares sols pensant i va a fer-li companyia a la Marta. Tot seguit el germà de la Marta arriba a dalt a l’habitació de la Marta i toca la porta abans d’entrar, la Marta ja es suposava que era ell així que el va deixar entrar. -Entra, tranquil. -Va dir la Marta -Com estàs? -li va preguntar -Com creus? – Va respondre la Marta. De cop i volta es va fer un silenci entre els dos. -Mira Marta sé que el pare no hauria d’haver dit res del que ha dit ja que s’ha passat 20 pobles, no et diré que l’entenguis ja que no hi ha cap lloc per on agafar els arguments que t’ha deixar anar, però et vull preguntar una cosa. – Va dir-li el germà -Diguem. -Li va respondre la Marta -Es pot saber per a que has tret les cintes? Jo pensava que amb les cintes al mirall anaves millor. . Després de preguntar això la Marta el va mirar i va baixar el cap. -No, no anava millor, vosaltres us pensàveu que anava millor però no veus que els pares no em faciliten les coses? Ara només penso que es culpa meva tot el que està passant i potser no vaig tant equivocada en pensar-ho... Segur que si ara mateix jo no hi sigues tot aniria millor, n’estic segura.- Va dir.li la Marta al seu germà. -Marta això no vull que hi diguis ni en broma, ho entens? Si tu no hi siguessis no se quina seria la meva raó per aixecar-me cada dia al matí amb un somriure al veure que segueixes aquí lluitant, no seria el mateix sense tu, per molt que no ho sembli tu ets la meva raó del meu somriure diari, ets la única persona que mai m’ha fallat i sempre hi és, eta la única que em fa riure en els meus pitjors moments, es que no hi ha paraules suficients per descriure-ho, Marta ets la part mes important de la meva vida i sense tu no seria el mateix, sense tu i hauria un buit en mi. Així que siusplau Marta fes el favor de que quan no estiguis bé vinguis a mi i ets sentis lliure de explicar-me el que sigui , jo t’intentaré ajudar però no pensis això ni ho diguis mai més això siusplau, perquè es pensar que ara mateix no vols ser aquí i a mi m’entra un mal cos al pensar quina tonteria ets capaç de fer... Marta vull que contis amb mi per el que sigui siusplau. La Marta no tenia resposta per el que li havia dit el seu germà només sabia que el que volia fer era anar al terapeuta i dir-li que vol un descans de sessions que el seu germà val molt més que 1000 sessions, que l’ajuda més que ningú. Però el que va fer en aquell moment va ser fer-li la abraçada més llarga que li ha donat mai al seu germà i dir-li tota l’estona que moltes gràcies i que l’estima molt. Tot seguit la Marta li va dir una cosa. -Saps que faré? -Li va dir la Marta. -Que vols fer tu ja? -Li va respondre el germà. -Doncs mira aquesta tarda aniré amb el terapeuta i li diré que em vull prendre un temps, que tinc una persona molt a prop meu que val molt més que totes les sessions de teràpia d’aquest món, i que aquesta persona amb un sol somriure m’ajuda molt més que ningú altre. -I qui és aquesta persona la conec? -Li va dir el germà de broma -Tu ets tonto. -Va dir-li la Marta rient. Després d’aixó els dos es miren i es diuen a l’hora t’estimo i es fan una abraçada ja que la Marta havia de sortir perquè la consulta del seu terapeuta la té a tres hores i eren les tres de la tarda ja i sinó no arribava. Després de tres hores per fi la Marta arriba a la consulta Un cop a dins, seu al sofà de sempre a esperar al seu terapeuta. I de cop arriba. -Bona tarda! -Li diu el terapeuta a la Marta. -Bones!! -Respon la Marta amb un somriure. -Com està avui Marta? – Li va preguntar -Doncs mira, molt bé i a part et vull comentar una cosa. -Li va dir la Marta disposada a dir-li el que li havia dit al seu germà. -Diguem que passa? -Va respondre el terapeuta confós. -Avui he decidit comunicar-me amb la meva família com bé em vas dir. – Li va dir la Marta. -Molt bé Marta, n’estic molt orgullós de tu, i com ha anat? -Això et volia comentar...
 Comenta
 
Capítol 3 La comunicació acaba ajudant
-Això et volia comentar...



-Que passa Marta?

-Doncs mira jo he intentat comunicar-me amb la meva família d’acord? I no es que hagi anat molt bé...



-I això?

-Perquè ningú m’entén, només el meu germà o això penso ja que es l’únic que anava a favor meu.



-Mira Marta sé que costa però has d’entendre que els i costarà temps poder arribar a entendre’t i fins que ho aconsegueixin per el que has arribar a dir has d’optar de la confiança del teu germà ja que per el que m’has explicat sembla ser que es l’únic que et compren a casa teu, oi?

-Sí.



-Doncs ja saps Marta qualsevol cosa que et passi a dins de casa abans d’esbarrar-te i fer alguna tonteria ves a parlar amb el teu germà a veure si així t’ajuda una mica.



-D’acord.



Tot seguit sense dir res més la Marta s’aixeca agafa les seves coses i se’n va.



Al arribar a casa veu a tota la seva família al menjador asseguts mirant la televisió, això a casa seva es algo inusual així que ella també hi va. Un cop allà pregunta que els hi passa i de cop tots la fan callar així que decideix seure al sofà amb ells i mirar la televisió. A la televisió hi havien posades les noticies, això ja no era res inusual a casa seva, només que el que informaven era inusual per tothom, o almenys això sembla ser. La Marta comença a escoltar les noticies i al escoltar el que deien es va quedar sorpresa.



Les noticies informaven que a Xina ha sortit el cas de un virus bastant perillós i que ha arribat ja a Catalunya i que les famílies tinguin molt de compte amb la gent que pateix una malaltia, amb els infants i la gent gran..



Fins aquí tot bé comptant que no tinc cap avi, ningú pateix cap malaltia i tampoc hi ha infants a casa- pensa la Marta.



-I que en farem ara amb el virus aquí- diu la Marta a la seva família.



-Doncs seguir amb les nostres vides igual que fèiem fins ara en cas que no diguin el contrari no ens hem de preocupar, almenys això espero- diu el pare.



-Shht calleu un moment, que ara surt un especialista a explicar coses.- diu el germà.



-Bona tarda a tots i totes, soc aquí per informar-vos del virus que s’ha anat propagant de la Xina fins aquí. D’acord, mireu, aquets virus es molt semblant a una grip ja que consta dels mateixos símptomes una de les diferencies per no dir de les úniques o única diferencia ja que encara estem fent proves i no ho sabem es que aquets es propagà molt més fàcil que no pas una grip. De moment sentint-ho molt us he de dir que encara no ho podem donar molta informació ja que l’estem estudiant. Només dir-vos que ja s’han començat a donar casos per Catalunya i per això mateix hem decidit que tots i totes haurem d’optar a quedar-nos a casa uns 15 dies de moment fins que això passi. Es important que sapigueu que durant aquests 15 dies es molt important que porteu precaucions. Que vull dir amb això? Doncs que us renteu les mans mínim uns 4-5 cops al dia ja que es traspassa a traves de contacte, prohibit sortir al carrer si no es necessari ja que llocs on hi ha una aglomeració de gent considerablement gran es un dels màxims factors de transmissió, eviteu contacte amb persones de l’exterior i mantingueu un mínim de 2 metres de separació per conversar ja que la saliva es el màxim transmissor de propagació. Explicant lo dels 15 dies de quarantena us vinc a informar una mica. En aquests 15 dies només hi hauran oberts negocis de primera necessitat, es a dir supermercats, farmàcies i poc més. Es important que sapigueu que a comprar es recomanable que només surti un de la família preferiblement major de 18 anys, també es pot sortir a passejar gossos i anar a llençar les escombraries. Cal dir que qui incompleixi la norma es portarà a terme imposar-li una multa fins sa 700 euros o jugar-te 18 mesos de presó. Dit això us desitjo bona tarda, quan sapiguem més informació us anirem informant.



-Un cop l’especialista va acabar la Marta va sentir una sensació molt estranya a dins seu, ella sabia que no podria aguantar 15 dies tancada a casa sense poder sortir i més si s’havia de quedar amb la seva família. El que no sabia es que aquests 15 dies farien canviar la relació de la Marta cap a la seva família i viceversa.



Passats 6 dies...



En aquests sis dies de quarantena la Marta es sent molt bé la veritat, des de que té més temps per compartir el que sent amb la seva família i intentar que l’ajudin l’ha ajudat molt, ha aprofitat aquests dies per comunicar-se amb tots i així tenir una bona relació, cal dir que ho ha fet per ella mateixa, no ha optat de cap ajuda del seu terapeuta, a canvi porta tots aquests dies sense parlar amb ell. Es podria dir que aquets virus al cap i a la fi li ha vingut bé, esperem que segueixi així molt més temps.



Vista la història de la Marta espero que qui hagi llegit aquesta historia l’hagi ajudat a reflexionar i a veure que la comunicació amb la gent que li importes es important per la teva salut, amb això us animo a comunicar-vos més si ja us comuniqueu i si no es el cas a optar a començar una comunicació. Apa ànims i una abraçada.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]