Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Alba de Tena
Sallent
 
Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge

Capítol 1 1918
TU POTS CANVIAR EL MÓN
 


Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge


 


 


Capítol 1: 1918


 


Les passejades pel parc Steglitz eren balsàmiques.


I els matins, tan dolços...


Parelles prematures, parelles ancorades en el temps, parelles que encara no sabien que eren parelles, avis i àvies amb les mans plenes d’històries i les arrugues plenes de passat buscant els triangles de sol, soldats guarnits amb la indumentària de gala, criades d’uniforme impol·lut, institutrius amb nens i nenes pulcrament vestits, matrimonis amb els somnis acabats de gastar, solters i solteres de mirades desvergonyides, guàrdies, jardiners, venedors...


El parc Steglitz vessava de vida amb l’arribada de l’estiu.


Un regal.


I Franz Kafka l’absorbia, com una esponja: viatjava amb els ulls, atrapava energies amb l’ànima, empaitava somriures entre els arbres. Ell també era un més entre tants, solitari, amb els passos perduts sota el mantell del matí. La seva ment volava lliure d’esquena al temps, que allà es bressolava amb la llangor de la calma i es gronxava alegre al cor dels passejants.


Aquell silenci...


Trencat tan sols pels jocs dels nens, les veus maternes de crida, reclam i advertència, les paraules xiuxiuejades a cau d’orella i poca cosa més.


Aquell silenci...


El plor de la nena, fort, convuls, sobtat, va fer que Franz Kafka s’aturés.


 


Però hos estic avançant coses, millor començem des del principi.


El meu pare es ministre del govern. La meva mare treballa de modista al poble. I jo una simple nena de 8 anys que anava a l'escola per a nenes, els nens van separats de nosaltres.


Tenim una petita granja dins del jardí de la nostra casa, deien que la nostre casa era la més gran del comtat.


Algunes nenes podien anar a l'escola i d'altres no, jo per sort sí. Un dia ens van fer fer una redacció sobre què volíem ser de grans, tampoc no tenia gaire a escollir. Vaig posar-me davant la classe, la meva mà feia tremolar el full de carbó. I a la vegada que la profesora deia que podia començar, vaig posar la vista al front, i vaig començar.


Jo de gran vull ser física, per investigar i crear elements físics i químics nous. Des que conec les matemàtiques i els problemes físics i químics, que m'ha agradat.


 


La professora Swan em va interrompre.


Ja n'hi ha prou, això no ho pots ser tu. -va dir la professora.


Per què? - vaig preguntar.


Perquè una dona és l'encarregada de la casa, de la neteja i la cuina. Ha d’estar amb el seu marit i cuidar els seus fills. Una dona pot ser modista, cuinera, coses d'aquest tipus. No pot ser científica, això ho fan els homes. - va respondre la professora.


Jo això no ho veia bé, jo volia ser física. I totes les nenes reien menys jo.


A la sortida de l'escola, quan mare em venia a recollir, vaig dir-li, però ella es va esperar fins arribar a casa per respondre.


Quan vam arribar a casa, la mare em va portar a la meva habitació, i va tancar la porta.


Jo no penso igual que la majoria de dones, penso que no hem de portar faldilles molt apretades que ens tallen la circulació, i tampoc no hem de fer allò que ens manin els homes. Si tu vols ser física, ho pots ser, no has de fer-li cas, però això que t'estic dient encara no ho pots dir en veu alta. Tu pots ser allò que vulguis, TU POTS CANVIAR EL MÓN. 


 


A l'hora de sopar, el pare va arribar de treballar, va seure a la cadira de la taula del menjador. Estava esperant el sopar que estaven fent, i jo vaig anar a ajudar a portar el sopar a taula. 


Quan tots estàvem a taula, el pare em va fer una pregunta.


 Caroline, què vols ser de gran? 


Era clar que la mestra havia parlat amb el meu pare. Vaig dirigir la vista a mare, i ella va fer un petit moviment de cap, cap abaix, i això volia dir que digués la veritat.


Vull ser física. -vaig dir. 


La meva mirada cap al pare era ferma, no vaig baixar-la.


Ja ho saps que això no ho pots ser. -va dir el pare.


La mare va interrompre:


Si que pot. 


Ja en vam parlar d'això, Elizabeth -va dir el pare.


Jorge, vinga va digue-li el perquè, si saps què respondre, és clar -va dir mare.


Ho sé des que et conec, per alguna cosa em vaig casar amb tu, perquè ets diferent i encantadora -va dir pare.


 


Vaig demanar a la mare si a l'endemà al matí podíem anar amb els cavalls i em va dir que sí.


Eren les 10:30, la mare s'estava preparant, i jo m'havia posat uns pantalons, que era el més còmode per anar a cavall.


El pare estava allà a l'escriptori del menjador, escrivint.


La mare va baixar i el pare es va dirigir a ella:


Com hos vegi alguna veïna, tindrem problemes com l'últim cop, pensaran que som republicans.


Sempre que jugàvem ens posàvem pantalons i no passava res, però és veritat que els veïns i els de la ciutat ja comentaven que semblava una republicana, només perquè no pensem igual.


Ja veia les veïnes mirant i comentant, gairebé les sentia des d’allà. Vaig acostar-me una mica amb el cavall, per dissimular. 


Ja porta una altra vegada els pantalons masculins i sense cap corset! A més, està ensenyant a la seva filla a anar a cavall, i això ho fan els de classe baixa -van dir les veïnes. 

<div style="\&quot;text-align:" justify;\"=""> 
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  337 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]