Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



condaymart
La Jonquera
 
Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge

Capítol 1 El plor de la Mia i la desaparició de la nina
Les passejades pel parc Steglitz eren balsàmiques.



I els matins, tan dolços...



Parelles prematures, parelles ancorades en el temps, parelles que encara no sabien que eren parelles, avis i àvies amb les mans plenes d'històries i les arrugues plenes de passat buscant els triangles de sol, soldats guarnits amb la indumentària de gala, criades d'uniforme impol·lut, institutrius amb nens i nenes pulcrament vestits, matrimonis amb els somnis acabats de gastar, solters i solteres de mirades desvergonyides, guàrdies, jardiners, venedors...



El parc Steglitz vessava de vida amb l'arribada de l'estiu.



Un regal.



I Franz Kafka l'absorbia, com una esponja: viatjava amb els ulls, atrapava energies amb l'ànima, empaitava somriures entre els arbres. Ell també era un més entre tants, solitari, amb els passos perduts sota el mantell del matí. La seva ment volava lliure d'esquena al temps, que allà es bressolava amb la llangor de la calma i es gronxava alegre al cor dels passejants.



Aquell silenci...



Trencat tan sols pels jocs dels nens, les veus maternes de crida, reclam i advertència, les paraules xiuxiuejades a cau d'orella i poca cosa més.



Aquell silenci...



El plor de la nena, fort, convuls, sobtat, va fer que Franz Kafka s'aturés.



Ell, aturat, va mirar pels voltants, per veure d'on provenia aquell plor femení. Finalment la va trobar. Estava entre un banc i un arbre. Des d'on en Kafka estava, ell la descrivia com una nena que no devia passar dels vuit anys. Tenia el cabell ondulat i negre, la pell una mica morena i portava un vestit de color blau fosc, amb unes sabates de color vermell. A la mà portava un vestit molt més petit que el seu, però de color lila.



En Kafka va pensar que plorava per una de dues raons: s'havia perdut o havia perdut alguna cosa. Així que, per esbrinar-ho, es va acostar a la nena i li va preguntar amb cura:



– Perdona, ¿que t'ha passat alguna cosa?



Ella, que no s'havia adonat que aquell home desconegut s'havia acostat, es va espantar una mica, però entre sanglots va respondre:



– Sí...és que...és que he perdut la meva nina i no la trobo enlloc.



– Quin és l'últim lloc on l'has vista? -va preguntar en Kafka.



– Li estava traient el vestit que portava perquè s'ha esquinçat, l'havia deixat en aquest banc i de sobte els meus pares m'han cridat perquè ja ens n'havíem d'anar a casa, després m'he girat per agafar-la, però havia desaparegut. - va dir ella tristament.



– Que té nom aquesta nina? -li va preguntar perquè es tranquil·litzés una mica.



– Sí ..., es diu Lila. -va contestar. Aquesta nina era de la meva àvia, després ella l’hi va donar, a la meva mare, i la meva mare me la va donar mi. De fet, té aquest nom des que el té la meva àvia.



– I ja que estem, com et dius? - li va preguntar Kafka.



– Em dic Mia. - li va contestar.



En Kafka en veure que la Mia encara estava una mica trista, va decidir d'explicar-li una història inventada, perquè ella pensés que la seva nina havia desaparegut per una bona raó. Així que li va dir:



– Et semblarà una mica estrany, perquè m'acabes de conèixer, però jo sé on ha viatjat la Lila.



– De veritat? -va dir sorpresa- I on ha viatjat?



– Ara mateix no t'ho puc explicar, perquè sento que els teus pares t'estan cridant. -va dir apuntant-los amb el dit, perquè ella ho veiés. Així que si, demà si tornes a venir, t'explicaré la història de la Lila. Et sembla bé?



– Sí, em sembla bé... no sé el teu nom. -va dir ella.



– Kafka, em dic Franz Kafka. - va contestar ell.



– En sembla bé Kafka. Diré als meus pares que demà passem per aquí, per tornar a buscar a la nina. I mentrestant tu m'explicaràs la història.



– D'acord, adéu Mia.



– Adéu, Kafka. – va dir ella dirigint-se als seus pares.



L'endemà, en Kafka, amb la seva història preparada, va sortir de casa seva i va dirigir-se a el parc, per retrobar-se amb la Mia. Es va asseure en un banc i, després d'uns cinc minuts, va aparèixer la Mia contenta i emocionada, ja que estava ansiosa per escoltar per què la Lila havia desaparegut.



– Hola, Kafka. -va dir ella, asseient- se al seu costat.



– Hola, Mia. Estàs preparada?



– Sí, sí, molt preparada.



– Bé, doncs primer de tot, perquè entenguis per on va la cosa, recordes quan em vas dir el nom de la teva nina? -va preguntar.



Ella va assentir amb el cap.



– Doncs hi ha una raó pel que es diu així.



– I quina és aquesta raó? -va preguntar ella.



– El color lila significa autenticitat, individualisme i independència i això és el que la Lila ha estat transmetent a altres persones, sobretot a dones.

La Mia tenia cara que estava confosa, però ella volia saber més de la història.



– Sé que no m’entens gaire bé, però quan m'endinsi a la història ja ho comprendràs.



Així que ell va continuar.



– La Lila viatja cap al futur o cap al passat per transferir les seves tres qualitats que t'he dit abans a altres noies perquè elles no se sentin malament del que pensen o el que fan. Així que sense res més a afegir, Mia, ara t'explicaré la història de la Lila, la nina que se'n va anar de viatge.

 Comenta
 
Capítol 2 La història de la Lila, la nena que s'en va anar de viatge
Tal com ho havíem deixat en el capítol anterior, Kafka li anava a explicar la història de la Lila a la Mia, la nina que se'n va anar de viatge, però primer li va explicar què volia dir la paraula "feminisme" perquè ella pogués entendre tot allò que li anava a explicar:
– Primer de tot, has de saber el significat de la paraula feminisme, perquè entenguis millor aquesta història. El feminisme és la doctrina social que prefereixen les dones. L'objectiu del feminisme és aconseguir la igualtat d'oportunitats entre dones i homes en els àmbits polític, social i econòmic, per tant, concedeix el gènere femení capacitats abans reservades només als homes. Ho has entès?

– Sí, més o menys. Suposo que amb el context ho entendré més bé.

– D'acord, doncs sense res més que afegir ja puc començar. Com ja t'he dit abans Mia, la teva nina se n'ha anat a recórrer el món per d'alguna manera donar suport i transmetre autonomia, originalitat i independència a altres dones.

– Primerament, la Lila va viatjar a Polònia per a visitar Marie Curie. Marie és coneguda per ser la primera dona científica en rebre el Premi Nobel i ser la primera professora de la Universitat de Sorbona de París. Aquesta dona va passar lluitant tota la seva vida per poder dedicar-se a la seva vertadera passió: la ciència. Malgrat els obstacles que la societat li imposava per ser una dona, sempre va demostrar una gran passió per la ciència. Des d'aquell moment Marie Curie va destacar com una dona extraordinàriament intel·ligent i capaç.

La Mia, de sobte, va interrompre per dir una cosa:

– I aquesta dona va dir algun lema que hagués destacat molt?

– Sí, i diu així: “Mai he cregut que per ser dona hagi de merèixer tractes especials. De creure-ho estaria reconeixent que sóc inferior als homes, i jo no sóc inferior a cap d'ells”. - va respondre Kafka.

En Kafka va acabar explicant el viatge de la nina a Polònia amb la seva frase, i va seguir amb una altra dona important.

– Després d'això, la Lila va anar cap a Mèxic, amb la Frida Khalo. La Frida era intel·ligent, ambiciosa, creativa i defensora de la llibertat sexual. Ella experimentava amb el transvestisme, és a dir, vestia amb roba d'home, una cosa nova en aquella època. Va rebre crítiques i encara en rep, amb el que diuen que era una dona sotmesa al seu marit Diego. Però només hi ha una cosa clara, i és que la Frida va viure la vida que volia viure sense importar-li l'opinió dels altres. Avui serveix d'inspiració a moltes persones i és un símbol de la lluita de la dona pels seus drets i llibertats. Les seves pintures també incorporen temes de poder femení i força de voluntat. Kahlo va barrejar intencionadament la moda occidental amb la vestimenta tradicional indígena per fer una declaració política sobre identitat cultural, nacionalisme i feminisme.

Com que abans la Mia li havia preguntat per un lema important sobre la dona feminista anterior, va suposar que en voldria saber un de la Frida, així que li va dir:

"Hem de ser honestes, nosaltres les dones no podem viure sense dolor". Aquesta és una bona frase important de la Frida que demostra que ella va lluitar per la seva llibertat.

– I per acabar aquesta història, la Lila va fer l’últim viatge a França on va conèixer a la Simone de Beauvoir. Aquesta dona va ser clau per al feminisme des de la seva obra '’El Segon Sexe ", considerada una espècie de Bíblia en aquesta matèria. Va ser una escriptora, professora i filòsofa que es va caracteritzar per defensar els drets humans i és la precursora del feminisme tal com el coneixem avui dia. A més, la seva obra 'El Segon Sexe' es considera com una de les més importants del feminisme, ja que l'obra tracta les diferents raons per les quals la dona ha estat bandejada de tots els dominis de la societat, si exceptuem la casa.

–Una frase de Simone que reflecteix la seva esperança de que l'ésser humà sigui lliure, és la següent: “M'agradaria que cada vida humana fos llibertat pura i transparent”.
 Comenta
 
Capítol 3 El final del trajecte
En aquest últim capítol Kafka li va explicar a la Mia el final de la història. A continuació va explicar-li que la nina se'n va anar a fer els dos últims viatges a Regne Unit i Alemanya. Kafka va començar explicant que va anar a Regne Unit per visitar la Virginia Woolf. I la Mia li va preguntar:

–Qui era aquesta dona que es diu Virginia?

–Doncs aquesta dona era considerada una de les figures literàries més importants del segle xx. També va ser una de les veus més influents del feminisme modern. Va fer dues obres anomenades 'Una habitació pròpia' i 'Tres Guinees' que mostra la seva perspectiva feminista quan va documentar la discriminació intel·lectual cap a les dones i la dinàmica de poder dominada pels homes de l'època. - va respondre en Kafka.

–I l'obra que es titula 'Una habitació pròpia' de què tracta? –preguntà la Mia.

–Doncs aquest llibre tracta sobre el que fa qüestionar les dones el perquè de les coses i paper històric de la dona en la societat, ja que va influir en el desenvolupament de la literatura femenina. També sobre la superioritat dels homes, cosa que només han aconseguit fent que les dones siguin ignorants. Tot això va provocar que moltes dones s'amaguessin per escriure, fent servir pseudònims. En aquest llibre es mostra el recorregut que han hagut de viure les dones. Es fa visible, també, tot el que moltes dones han hagut de lluitar perquè a dia d'avui puguin alçar les seves veus i expressar els seus pensaments. - li va contestar en Kafka.

–Wow. –Va dir la Mia al·lucinant.

–I per últim però no menys important, la Lila va anar a Alemanya a veure la Clara Zetkin. Va ser una important figura en la lluita contra l'opressió femenina i l'organització de les dones socialistes. Durant tota la seva vida va ser una activa promotora de la incorporació de la dona a la lluita proletària, realitzant importants investigacions històriques sobre el paper de la dona treballadora en la societat capitalista. Sempre va ser una valenta propulsora dels drets de la dona dins i fora del moviment obrer. Aquesta gran revolucionària s'havia plantejat una gran tasca: organitzar el moviment femení socialdemòcrata. Les condicions per assolir aquest objectiu eren realment difícils: no es reconeixia el dret de vot a la dona i la hi prohibia la seva participació en organitzacions i assemblees polítiques.

–I així és com acaba la història de la Lila, la nina que se'n va anar de viatge.

La Mia en aquell moment estava al·lucinant per la història de totes les dones i pel que van haver de passar. Però estava molt contenta, ja que gràcies a la seva nina elles havien pogut manifestar el seu descontentament contra la desigualtat, sent elles mateixes.

–Que t'ha semblat? Ara entens perquè la Lila no està aquí?

–Sí! Per una molt bona raó. –Va contestar ella somrient.

Com que la història era bastant llarga, ja era fosc. Així que en Kafka va pensar d'acompanyar la Mia a casa seva.

–Mia com que ja és tard, què tal si t'acompanyo a casa?

–D'acord. –Va dir ella assentit amb el cap.

Quan van arribar a casa seva, abans que la Mia entrés a casa, va dir:

–Gràcies, Kafka. Gràcies per explicar-me la història. Si no m'haguessis explicat la història probablement estaria plorant. Però ara que me l'has explicada em dono compte de que queda un camí bastant llarg per eliminar aquesta desigualtat en la societat i que sense elles, les dones, no hi hauria cap canvi. Així que gràcies un altre cop. –Li va dir ella amb un gran somriure

En Kafka li va tornar un somriure i li va dir:

–Gràcies a tu per escoltar-me. Potser algun dia tu podràs ser alguna d'elles.

–Potser sí, potser no. Això sí, espero no abandonar mai la tasca ni l'esperança.

Es van acomiadar i van seguir així amb les seves vides.

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]