Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Joviat_WiamBoule
Manresa
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1 Amor Impossible
CAPÍTOL 1:

Narradora: Hero

Em vaig despertar, un sol lluminós, un cel blau, carrers plens de gent ...

Em vaig dirigir a rentar-me la cara, després m'he anat a esmorzar pa amb melmelada, mossegant aquell cruixent pa, dolç, aquell cafè amb llet, amb una sensació inexplicable…

Mentre esmorzava, m'he trobat una nota que havien deixat els meus pares sobre de la taula. La vaig llegir.

Em deia que m’hauria de fer càrrec de mi mateixa perquè ells se n’havien anat de viatge. No em van escriure ni quan ni a on han havien anat. Tampoc em deien quan tornarien a casa.

Vaig preparar la motxilla i me'n vaig anar a la Universitat, hi havia la Marta, la Júlia i en Marc. Ells eren els meus millors amics des de la infància, els únics en qui he confiat, sempre, a la entrada de l’Universitat com sempre.

Quan vam finalitzar les classes me'n vaig anar a casa.

En arribar, vaig preparar el dinar, no s'havia què fer-me per dinar però tenia gana.

Bé, finalment em vaig posar un plat de macarrons amb salsa de tomàquet.

Ja era de nit, m'havien trucat els meus pares, dient de com anava tot, jo vaig afirmar que anava tot molt bé.

Després, em va trucar la Marta i em deia que anirien a una festa i m'havia trucat per saber si hi volia anar. Li vaig dir que no podia perquè els meus pares no hi eren. Ella va insistir i em va dir que els meus pares no s’adonarien i, finalment, hi vaig accedir. M'havia dit que em preparés.

Em vaig preparar, vaig agafar les claus de casa i vaig sortir.

En Marc m'havia trucat dient-me què estava a l’entrada de casa esperant-me amb la seva moto. Vaig baixar corrents i vaig posar-me el casc de la moto i hi vaig pujar.

En arribar a la festa m'havia trobat a la Marta i la Júlia, vaig anar me'n amb elles. Vam ballar i mentre estava ballant amb les meves amigues, hi havia un noi que no parava d'intimidar-me. M’hi vaig apropar i li vaig preguntar que si passava alguna i per què em mirava tant. Ell es va quedar mut, tot mirant-me. Me'n vaig anar. Tot i així, vaig tenir un sentiment molt estrany: crec que m'havia enamorat, però no estava segura del tot.

La seva mirada, els seus llavis, els seus ulls blaus com el cel del matí, el seu somriure. Vam marxar de la festa perquè ja es feia tard. Preferia anar-me'n sola, caminant. Carrers i més carrers i no parava de pensar en ell. 

Just en arribar a casa, veig una ombra negra darrere meu, me'n vaig tornar enrere per veure qui era. No hi havia ningú, però quan em girava tornava a veure l'ombra negra darrere meu. Em vaig girar de cop, era ell. No m'ho podia creure encara. Em va dir hola, li vaig respondre, molt amb mal humor, però crec que no ho hauria d’haver-ho fet. Li vaig preguntar que, què feia darrere meu, em va dir que només passava per aquí per anar se'n a casa seva. Però jo estava segura que m'estava mentint perquè se li veia als ulls.

Es va dirigir cap a casa seva, m'havia adonat que no l'havia d'haver tractat d'aquella manera. Finalment em vaig dirigir cap a casa meva, em vaig tornar a girar per veure si encara era allà i així poder demanar-li disculpes, però ja no hi era.

Vaig ficar-me al llit. Durant tota la nit no vaig parar de pensar en ell, tota l’estona preguntant-me perquè l'he tractat d'aquella manera, em va costar molt dormir, però finalment vaig aconseguir dormir.

L'endemà al matí em va costar despertar-me per anar a la Universitat, vaig esmorzar, i vaig sortir de casa. Me'l vaig trobar pel camí i pensant en què li diria, però al final no li vaig dir res ni tan sols el vaig saludar. Només ens vam mirar i de seguida ens vam separar. Cadascú anava pel seu carrer i ens miràvem mútuament. Fins a arribar a la Universitat. Encara em sembla que va ser ahir la primera vegada que el vaig veure: amb el seu gran abric verd que el cobria gairebé fins als genolls, el seu somriure demolidor i la seva expressió de nen bo.

Quan vaig arribar a la classe, que em tocava a primera hora, que per cert és història i és una matèria que m'encanta però la professora no tant que diguem, bé quan vaig arribar, vaig anar al meu lloc i no em creia de qui s’asseia al meu costat: ell.

Què faig ara?

 Comenta
 
Capítol 2 CAPÍTOL 2: Amor Impossible
Què faig ara?

Estava justament al meu costat.

Estic petrificada en el meu lloc no em puc moure, no puc parlar, em suen les mans, tinc la boca seca...

Què em passa?

En tota la classe no m'he pogut concentrar, estava nerviosa, ni tan sols podia agafar el llapis.

Quan era l'hora per anar a esmorzar, em vaig aixecar per anar amb els meus amics quan algú em va agafar pel braç, quan em vaig girar vaig veure que...., era ell.

-Podem parlar?- em va preguntar.

-Ehhh... S...Si-vaig dir nerviosa.

Vam esperar que els alumnes restants se'n vagin. Quan el final vam quedar sols em va mirar fixament els ulls durant uns minuts sense dir res. No era un silenci incòmode sinó el contrari com si estiguéssim en la nostra pròpia bombolla fins que vaig parlar.

-De què volies parlar?-vaig preguntar menys nerviosa que abans.

- Et volia demanar disculpes per l'ensurt d'aquell dia.

-No, la que t'hauria de demanar disculpes sóc jo pel meu comportament.

- No, no, no tinc cap problema, és normal que t'hagis comportat d'aquella manera.

- Bé, el passat és passat, ara el que importa és el present, ens presentem millor, què et sembla?

- Sí, tens raó, que et sembla si anem a esmorzar junts?

- D'acord

Després d'aquell moment hem anat junts a fora per esmorzar. Quan estem a fora ens vam començar a conèixer una mica més però alguna cosa dins meu sentia una atracció cap a ell però no només una atracció sinó alguna cosa més que no aconsegueixo desxifrar.

Serà que estic ENAMORADA?!

Nooooo.... és impossible jo mai m' hi ha enamoro així com així. Serà alguna cosa diferent.

Ell em va començar a parlar sobre la seva família i tot plegat, mentre ell explicava jo estava pensant que com és possible que m'estigui enamorant.

Ja era hora per entrar a classe, vam anar junts i ens vam asseure cadascú en el seu lloc.

Després d'una hora i mitja vam sortir de classe, me'n vaig anar a casa i vaig sentir a dir que algú hi era a casa, eren els meus pares, per fi havien vingut, els vaig abraçar molt fort.

Vaig dir-li a la meva mare que volia parlar amb ella a soles. Vam anar totes dues juntes a la meva habitació i li vaig dir que m'havia enamorat.

Vaig ser-hi totalment sincera amb ella.

La mare es va quedar en silenci uns minuts, després em va mirar amb una cara d’enfadada i em va dir:

-Com pot ser això, encara ets jove i els teus estudis què? I si veig que les teves notes baixen per culpa del teu estúpid enamorament tindràs problemes i greus!!

Em va ser difícil fer el que em va dir la meva mare.Després que surti de l'habitació com una fúria he començat a plorar fins a quedar-me adormida.

L'endemà al matí vaig anar cap a la Universitat, però aquest cop vaig anar-hi sola a peu perquè necessitava pensar en tot allò que m’envolta.

Mentre anava pel camí el vaig veure a ell, si, era ell, sí que era ell, el noi perfecte, aquells cabells tan negres… No, ja està, no pensis en ell segueix recte i no el miris.

Quina mala sort, s’està apropant cap a mi, ja ha arribat i em va dir; hola.

El vaig contestar amb un; adéu, i me’n vaig anar corrents

Ell se'm va quedar mirant, abans que m'anés, m'ha agafa de la mà i em pregunta:

-Podem anar junts?

Dubtosa li dic que sí. Però en tot el camí no li mirat ni li he dirigit la paraula, ell em veu malament i em pregunta que em passa però li dic que no em passa res i  després es queda callat fins a la Universitat.

Quan estem davant de la Universitat ell em para i em pregunta:

-Després de la Universitat podem anar a caminar és que et voldria dir una cosa important.

-És que no puc tinc coses a fer-li dic nerviosa.

-No et faré perdre molt de  temps, t’ho juro.

M’ho penso i li contesto:

-D’acord.

Somriu i va directe a les seves classes.

Després d'allò no l'he vist en cap altre moment ni en l'esmorzar.

Quan el timbre toca finalitza l'última classe, surto i ell m'hi ha està esperant perquè anem a caminar, em veu em saluda i jo el saludo i sortim de la Universitat a un parc. Ens asseiem en un banc i comencem a parlar.

-Estic nerviós per dir-te això però és que m'agrades moltíssim la veritat, ja que és estrany fa res que ens coneixem, el principi creia que era una atracció però després he començat a sentir coses per tu.T'estimo.

Em vaig quedar al·lucinant, vaig pensar si dir-li la veritat o no però al final li he dit: Tu també m'agrades i molt però els meus pares no volen que m'hi ha enamori de ningú però per un cop a la vida no els hi faré cas.

Em va veure a la cara amb un somriure radiant i es va començar a apropar fins a ajuntar els nostres llavis, ha sigut el millor petó de la meva vida, quan ens vam separar em diu:

-Saps que estic aquí de pas que no em quedaré aquí he de tornar a la meva illa, però jo acabaré d'aquí poc la Universitat, ja que sóc una persona superdotada doncs acabaré abans la Universitat, quan torni a la meva illa i acabi la Universitat convenceré als meus pares de que comprem un pis aquí i visquem aquí.

Estic literalment flipant, wow ell superdotat no ho sabia, però canviant de tema és veritat se’n te que anar però el plan de que quan acabi la Universitat i visqui aquí és perfecte.

Estic literalment flipant, wow ell superdotat no ho sabia, però canviant de tema és veritat se n'ha d'anar però el plan de què quan acabi la Universitat i visqui aquí és perfecte.

-És a dir que quan te'n vagis hem de mantenir una relació a distància?-vaig dir.

-Sí, però ens mantenim amb contacte per alguna cosa tenim el mòbil no?-va dir i vaig riure.

-Si tens raó, ens mantindrem junts, t'estimo-vaig dir.

-I jo- em va donar un petó i em va abraçar, i així ens hem quedat tota la tarda.

Després d'aquell moment la meva vida ha canviat molt, estic molt feliç d'estar amb ell. Els meus pares no se'n adonat de res.I amb el meu nou nuvi hem passat tot aquest temps junts abans que s'anés.

...

Avui és l'últim dia que ho passem junts, s'hi ha entorna a la seva casa però no em ficaré a plorar, ja que sé que tornarà i que ens mantenim amb contacte. És un dissabte, i ara m'estic acomiadant d'ell.

-Et trucaré cada dia d'acord?- seient amb el cap, em donar un petó i puja en el seu cotxe i se'n va, vaja dia més trist.



Han passat tres mesos des de que es va anar, i la nostra relació va molt bé, dins d'un mes i mig, en Leandre acabara la Universitat i es vindrà a viure aquí amb el seu propi apartament, estic ansiosa perquè aquest dia arribi.

Però com el món m'odia, doncs ara mateix estic en un problema grandíssim, que encara no li he comptat a Leandre, en fi el problema és que l'empresa dels meus pares van entrar en fallida i per a no perdre la casa ni algo valuós doncs em volen casar amb un tipus que no conec de RES, òbviament em vaig negar però diuen que els és igual el que pensi que el tracte aquest està fet que en dos mesos em caso, déu meu la meva vida és un desastre.A més no sé com dir-li a en Leandre no vull dir-ho per telèfon per això esperaré fins que vingui i puguem trobar una solució, si n'hi ha.

Els meus pares no em deixen saber amb qui em casaré, és que no els importo els importa més els estúpids diners que a la seva PRÒPIA FILLA, que fàstic de pares, només vull que en Leandre estigui aquí amb mi.

...

Un mes i mig després

Avui és el dia, avui torna l'amor de la meva vida, avui li diré que em caso amb un altre, que podria sortir malament no?

Em vull morir perquè tot em passa a mi, vinga Hero no t'alteris ara només has d'esperar que vingui en Leandre del seu viatge i li dius el que passa “pan comido”.

Després d'esperar mitja hora veig el cotxe d'en Leandre.

-Amor, déu quan t’he trobat a faltar-em deia en Leandre mentre m'abraçava i besava alhora.

-Jo també t’he trobat a faltar-vaig dir.

-Amor que et passa estàs molt tibant-em va dir.

-Hem de parlar- vaig dir

Va veure el seriós de l'assumpte, així que em va pujar al seu cotxe i m'emporta al seu nou departament, que ho va comprar fa res.

Quan arribem, vaig veure el departament era molt bonic però això ara no importava, l'important és el que venia a continuació.

-Amor hi ha alguna cosa que no et vaig dir durant aquest mes i mig-vaig dir.

-I que és?-pregunta seriós.

-No t'ho vaig voler dir perquè vaig pensar que era millor dir-t'ho a la cara- vaig dir i vaig començar a explicar-li el que la meva família està en fallida i que van fer alguna cosa per a no perdre els diners.’

-I que van fer?- pregunta curiós per saber la resposta.

-Doncs.....eeeh....em volen casar amb un home desconegut d’ aquí mig mes.

Un silenci total durant uns minuts fins que...

-QUÈÈÈÈÈ??!!- va cridar.
 Comenta
 
Capítol 3 CAPÍTOL 3: Amor Impossible
-QUÈÈÈÈÈ??!!- va cridar i es va aixecar del sofà.

-M'ho dius de debò – va dir i vaig assentir.

-No m'ho puc creure, perdo per dir això però els teus pares estan malament vendre la seva filla per diners aquí salí ocorreix – es va tranquil·litzar una mica i va tornar a seure.

-Si ja sé que estan malament però he intentat tot no sé què fer més – va dir.

Es va quedar mirant la paret durant uns minuts fins que de cop s'aixeca del sofà i diu:

-Ja sé que podem fer escapar- va dir i el vaig mirar confusa.

-Escapar com? A on? - va dir.

-Podem tornar on visc tinc un altre apartament allà, apartament no millor una casa podem viure junts, perquè no deixaré que et casis amb un home que no coneixes i ni que vols – va dir.

-I com doncs un dia abans de la boda ens escaparem, sortiràs de la teva casa a la nit jo t'esperaré a fora amb el meu cotxe on a dins hi haurà les nostres maletes i els nostres papers per sortir de la frontera que et sembla la idea? - va dir.

Em vaig quedar un temps pensat que no és mala idea que millor que fugir amb el teu amor de la vida o no?

-Crec que és un pla perfecte – li vaig somriure i li vaig donar un peto.

-Anem a preparar les coses pel pla no? - va dir.

-Si però abans necessito carregar energies – va dir i em va donar un peto ben llarg per re-comprendre energies.

-Ara si en marxa – vam sortir del departament.

Ell ja tenia les maletes fetes i els papers guardats només faltava jo però era molt difícil entra a la meva casa per treure maletes sense que els meus pares s'ha adonin hem d'esperar que marxin i després ja treure les maletes.

-A veure ens veurem demà, ja que és dit que els teus pares no estan, hem truqués i jo estaré abaix amb el cotxe per guardar tot d'acord? - va dir.

-D'acord ens veiem demà adéu amor- vaig dir i li vaig donar un peto d'acomiadament.

-Adéu amor meu- va dir i s'han va anar.

Ara només falta a esperar fins demà per comença el pla.

L'endemà

Són les 15:30 del migdia estic esperant que els meus pares s'han vagin però tarden molt mentrestant estic parlant amb el Leandre per passar el temps i avisar-li de quant s'han vagin.

-Encara no s'han anat- em va preguntar.

-No, encara no- vaig dir.

-Si que tardant, que estan fent?-va dir.

-No ho s... - abans que acabes la frase la meva mare amb interromp.

-Filla, el teu pare i jo ens anem, tornem aviat, fins ara.

-Adéu pare, adéu mare-va dir.

-Doncs ja has escoltat és hora de començar-li vaig dir en Leandre després d'acomiadar els meus pares.

-Arribo en 30 minuts, tens tot preparat, las maletes i els papers?-va dir.

-Si tinc tot preparat, t'espero – li vaig dir i vaig tallar la trucada.

30 minuts després

Després d'esperar i enganya els de seguretat perquè s'anessin a fer una altra cosa i que no vigilin la porta principal, i que la veritat ha sigut difícil enganyar-los però ho he aconseguit, el Leandre arriba a la porta i baixa per ficar les maletes al cotxe i emportar-se els meus papers per guardar-los.

- Doncs ja està només falta a espera d'aquí a un mes i estarem junts – va dir i em va somriure.

-Espero el dia amb ànsies, però ara t'has d'anar abans que els de seguretat arribin – li vaig dir.

-D'acord adéu amor meu – em va donar un peto i s'han va anar.

Deu meu aquest home és perfecte.

Doncs ara només falta esperar al dia abans de la boda per anar-nos.

Un mes després

Falta dos dies per la boda i un dia per anar-nos, durant aquest mes no ha passat res interessant, els meus pares estan en lo seu, ocupats per la boda i parlant amb la família del nuvi, i en Leandre i jo hem passat tot aquest més junts fent de tot: sortides romàntics, anades a la platja, el cine...

Els dos estem bastant nerviosos, ja que no sabem si el pla funcionarà però tenim una esperança gegant.

Hem revisat que no ens falta res per la fugida i només falta espera un dia mes i ja.

1 després, a la nit en l'hora de la fugida.

Estic nerviosa falta 10 minuts perquè sortir d'aquí.

Els hi he deixat els meus pares unes cartes dient que m'anava que no vull casar-me però òbviament no he dit on anava o amb qui.

Els meus pares ja estan adormits i els de seguretat estan vigilant l'altra part de la casa, crec que no falt...

Uns cops en la finestra amb distreuen serà en Leandre. Miro per la finestra i si és ell, he penjat una corda per baixar. Baixo per la corda ens trobem i silenciosament entrem el cotxe i sortim.

- Doncs ja està amor meu ho hem aconseguit ets lliure i viurem junts - va dir molt content.

-Si a ho sé, tinc unes ganes d'arribar - li vaig dir abans de adormir-me.

Un mes després

Ha passat un mes des que hem escapat, he conegut els seus pares són súper amables, la casa on vivim és genial ens molt bé la vida, no he tornat ha tindre contacte amb els meus pares però estic bé.

En Leandre és un empresari famós, el que aconseguit en poc temps.

Nosaltres creiem que no tindríem més problemes però crec que el destí li agrada veure'ns patir...
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]