Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Joviat_WiamBoule
Manresa
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1 Amor Impossible
CAPÍTOL 1:

Narradora: Hero

Em vaig despertar, un sol lluminós, un cel blau, carrers plens de gent ...

Em vaig dirigir a rentar-me la cara, després m'he anat a esmorzar pa amb melmelada, mossegant aquell cruixent pa, dolç, aquell cafè amb llet, amb una sensació inexplicable…

Mentre esmorzava, m'he trobat una nota que havien deixat els meus pares sobre de la taula. La vaig llegir.

Em deia que m’hauria de fer càrrec de mi mateixa perquè ells se n’havien anat de viatge. No em van escriure ni quan ni a on han havien anat. Tampoc em deien quan tornarien a casa.

Vaig preparar la motxilla i me'n vaig anar a la Universitat, hi havia la Marta, laJúlia i en Marc. Ells eren els meus millors amics des de la infància, els únics en qui he confiat, sempre, a la entrada de l’Universitat com sempre.

Quan vam finalitzar les classes me'n vaig anar a casa.

En arribar, vaig preparar el dinar, no s'havia què fer-me per dinar però tenia gana.

Bé, finalment em vaig posar un plat de macarrons amb salsa de tomàquet.

Ja era de nit, m'havien trucat els meus pares, dient de com anava tot, jo vaig afirmar que anava tot molt bé.

Després, em va trucar la Marta i em deia que anirien a una festa i m'havia trucat per saber si hi volia anar. Li vaig dir que no podia perquè els meus pares no hi eren. Ella va insistir i em va dir que els meus pares no s’adonarien i, finalment, hi vaig accedir. M'havia dit que em preparés.

Em vaig preparar, vaig agafar les claus de casa i vaig sortir.

En Marc m'havia trucat dient-me què estava a l’entrada de casa esperant-me amb la seva moto. Vaig baixar corrents i vaig posar-me el casc de la moto i hi vaig pujar.

En arribar a la festa m'havia trobat a la Marta i la Júlia, vaig anar me'n amb elles. Vam ballar i mentre estava ballant amb les meves amigues, hi havia un noi que no parava d'intimidar-me. M’hi vaig apropar i li vaig preguntar que si passava alguna i per què em mirava tant. Ell es va quedar mut, tot mirant-me. Me'n vaig anar. Tot i així, vaig tenir un sentiment molt estrany: crec que m'havia enamorat, però no estava segura del tot.

La seva mirada, els seus llavis, els seus ulls blaus com el cel del matí, el seu somriure. Vam marxar de la festa perquè ja es feia tard. Preferia anar-me'n sola, caminant. Carrers i més carrers i no parava de pensar en ell.

Just en arribar a casa, veig una ombra negra darrere meu, me'n vaig tornar enrere per veure qui era. No hi havia ningú, però quan em girava tornava a veure l'ombra negra darrere meu. Em vaig girar de cop, era ell. No m'ho podia creure encara. Em va dir hola, li vaig respondre, molt amb mal humor, però crec que no ho hauria d’haver-ho fet. Li vaig preguntar que, què feia darrere meu, em va dir que només passava per aquí per anar se'n a casa seva. Però jo estava segura que m'estava mentint perquè se li veia als ulls.

Es va dirigir cap a casa seva, m'havia adonat que no l'havia d'haver tractat d'aquella manera. Finalment em vaig dirigir cap a casa meva, em vaig tornar a girar per veure si encara era allà i així poder demanar-li disculpes, però ja no hi era.

Vaig ficar-me al llit. Durant tota la nit no vaig parar de pensar en ell, tota l’estona preguntant-me perquè l'he tractat d'aquella manera, em va costar molt dormir, però finalment vaig aconseguir dormir.

L'endemà al matí em va costar despertar-me per anar a la Universitat, vaig esmorzar, i vaig sortir de casa. Me'l vaig trobar pel camí i pensant en què li diria, però al final no li vaig dir res ni tan sols el vaig saludar. Només ens vam mirar i de seguida ens vam separar. Cadascú anava pel seu carrer i ens miràvem mútuament. Fins a arribar a la Universitat. Encara em sembla que va ser ahir la primera vegada que el vaig veure: amb el seu gran abric verd que el cobria gairebé fins als genolls, el seu somriure demolidor i la seva expressió de nen bo.

Quan vaig arribar a la classe, que em tocava a primera hora, que per cert és història i és una matèria que m'encanta però la professora no tant que diguem, bé quan vaig arribar, vaig anar al meu lloc i no em creia de qui s’asseia al meu costat: ell.

Què faig ara?

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2819
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  853 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  220 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  111 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  204 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  239 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]