Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Hamon
Eivissa
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1 Succesos extranys
succesos estranys 



Capítol 1



Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

                T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...

                T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

                S: Sí.

                T: Me’l vols repetir, per favor?

                S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

                T: I saps quant peses aquesta setmana?.



En aquell moment es va parar la pel-licula i tothom a la sala es va revolucionar, i la familia Rotenford va decidir anarsen. 



          

Els fills Timotei(timi), juancho(juan) i Estefania(Estefi) es van queixar als pares:

-perque ens en anem!?    

-perque aquella no era una pel·licula adecuada per vosaltres

i el seu pare es sentia malament i els hi va dir:                     

-tranquils algun dia d’aquests os ho recompensare.



La familia era molt pobre aixi que sempre intentaven fer coses on no es gastesin molts diners. Un dia els pares mentres estaven a casa van trobar a Internet una casa la cual podies llogar per 50 € la setmana i va pensar que seria una bona activitat familiar, així que va dir-li a la seva dona (Eustaquia).



-Eustaquia amor mira que barata aquesta casa podríem anar una setmana amb els nens per compensar lo que va passar el altre dia al cinema 



-Dons si, estaría bastant bé



-pues aquest cap de setmana marxem.



Després els hi va donar la notícia als seus fills als cuals els hi va agradar molt.



Quan va arribar el cap de setmana can agafar el cotxe i van prendre rumb cap a Múrcia que es on es trobava la casa. Al arribar es van donar compte que era una casa vella i molt gran, van descargar tot l’equipatge i van entrar, dins la casa era mes vell del que semblava per fora peró ja havien pagat així que van decidir quedar-se.



Al entrar a la casa la portà es va tancar sola, van pensar que una ràfega de vent era la culpable.



-d’acord nens mireu aquesta es la casa, a que es molt gran i molt xula!-



En Timi va dir



-mama aquesta casa es vella com tu!-



-dons timi a mi m’agrada- va dir en juan 



-dons a mi hem sembla horrible old-fashion- va dir na estef



El seu pare va tenir que intervenir



-pues es el que hi ha així que la disfrutarem la setmaneta que estarem aquí, i no discutiré mes.



Mentres discutien van veure a dalt les escales un hombra que s’amagava d’ells al adonarsen que no estava sol a aquella casa. Després cadascun va anar a la seva habitació per deixar les coses i preparar-se per fer alguna activitat.



Al acabar de buidar totes les seves pertenencies a les habitacions van anar a la portà per marxar però... la portà no es va obrir!!! 



En un primer moment ells es van espantar però després varen pensar que podrien utilitzar la clau que els hi havia donat el llogater al llogar las casa, cuan ho van provar la porta no s’obría, aleshores tots varen quedar-se gelats, però mes es van espantar cuan al seu darrere varen escoltar a algú rient se i cuan es van girar varen veure...res.



Aleshores no sabien que fer perquè no podien sortir de aquella casa encantada i tampoc podien anar a les habitacions ja que havien escoltat el riure d’algú, al final varen decidir anar a assegurar-se que no podien sortir per ningú na de les finestres o portes de darrera però no, tot estava tancat...



Al veure que no tenien moltes opcións varen armar se de força i van anar tots junts a la planta superior de la casa. Anaven Encompte per no fer soroll per si de cas el subjecte que hi havia a dalt era perillós, las escales semblaven eternes en aquell moment de pressió, les fustes velles i humides feien sorolls constantment cuan finalment van arribar a la planta superior van quedar horroritzat per el que van veure... 

final capítol 1





 
 Comenta
 
Capítol 2 Capítol 2
No es podien creure el que van veure, era el cadaver d’un home del qual no es podia reconeixer les  seves faccions facials, tambe le faltaven les extremetitats, na Estefi va començar a cridar i plorar, rapidament el pare va intervenir, i li va ficar la ma a la boca per no cridar la atenció de alló que havia começ aquella atrocitat. Al veure aixo, varen baixar les escales a tota velocitat, una vegada abaix varen intentar obrir la porta però ara amb més força, i ho van aconseguir i en el moment de sortir s’hen van adonar que en Timi no estava, aleshores el van veure adalt de les escales, i van anar corrent cap a dins a buscarlo però cuan estaven molt aprop van veure com algú el va estirar de les cames i sel va emportar cap a dins se la habitacio.



Varen decidir entrar a la habitació però just quan anaven a entrar, l’ultim que van veure va ser un esser extrany que tenia unes urpes molt llargues i afilades, tenia una boca enorme i una silueta horrorosa al veure aixo no van poder evitar fer un pas enrere, la porta es va tancar.



mes tard a la nit



es van pasar tot el dia i tota la tarda pensant en el que acababa de pasar, no sabien que fer. Lo unic que estaven pensant en que fer, lo que van decidir va ser intentar tancar una mica els ulls i aixi el dia seguent estar mes frescos, el pare i la mare es van quedar vigilant. Finalment els nens van començar a dormir.



Van estar tranquils fins al dia seguent, quan els nens van despertarse no van veure al seu pare i la seva mare estava dormida, es deuria quedar dormida la nit pasada, pero el seu pare no sabien on estava de cop varen sentir un crit provenient de l’habitació on habien vist per ultima vegada a en Timi, varen anar corrent, i amb molta valentia varen entrar a l’habitació, quan varen entrar no es podien creure el que estaven veient.



En Timi estaba en el terra amb sa panxa oberta y l’estomec mig destrossat, i a sobre d’en Timi estava aquell monstre, menjantse-lo, i el seu pare encadenat observant aquella atrocitat. Na Estefi va anar corrent a ajudar al seu pare, el va desencadenar i el seu pare el primer que va fer es... fugir, na Estefi va seguir-lo, pero Eustaquia va intentar recuperar a en Timi, però en Juan va detenir-la i es varen anar amb Estefi.



Van tratar de obrir sa porta com abans amb molta força, el varen conseguir, i entre llagrimes varen fugir sense en Timi.



Varen arribar al seu cotxe, però no s'encenìa, el pare va començar a maldeir a aquell cotxe de segona ma que varen compra fa 10 anys, semblava que el seu cotxe els habia traicionat, però en un últim intent per encendrel, es va encendrer i s'hen varen anar corrent d’aquella casa embruixada.



Varen estar 3 hores perduts per aquell terreny i, es varen quedar sense gasolina, però podien veure una llum, varen baixar-se del cotxe i varen estar caminant durant mitja hora, quan varen arribar a la llum no es podien creure el que veien, havien tornat a aquella casa embruixada, però aquesta vegada no era tan gran, era mes petita, molt mes petita.



Varen decidir entrar perque pensaben que al ser una casa aparentment diferent , sobretot destacar que ara era més petita ja no estaria embruixada, però es varen equivocar. Aquesta vegada un senyor va rebrels, la familia contenta pensant que perfi havien trovat a algú normal, es varen confiar. Va arribar la nit i el senyor els va portar a una habitació petita on tendrien que dormir, ells després de aquella caminata es varen quedar adormits al instant.



Quan es varen despertar, van escoltar un crit, ells pensant que el senyor es va ferir varen anar corrent escales abaix, però es varen encontrar a en Timi. No es podien creure el que veien, en Timi estava viu?!, no, en Timi era un fantasma...



final capitol 2
 

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1126 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]