Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



BadMonti
Eivissa
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 la anorèxica perduda
Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

...

T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

S: Sí.

T: Me’l vols repetir, per favor?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

T: I saps quant peses aquesta setmana?

S: Doncs....no molt menys que fa set dies. O això espero, però  tampoc esta malament que hagi perdut un o dos quilos perquè estic un poc gruixuda encara.

T: Marta!, com pots estar encara així, amb la de sessions que portem, duem casi sis mesos de teràpia i tal com et vaig dir hauràs d’ingressar dema. No puc permetre que estiguis mes així.   

S: No em pot fer això, no estic tan malalta nomes peso un poc menys del normal res més.

T: Em dona igual dema ingressaràs sense repliques, no hi ha res més a dir.

S: No es just (es fica a plorar).

***

Avui començava la meva “tortura”, per a mi ingressar a l’hospital es una cosa que no em fa gens de gràcia ja que allà em tracten com si fos una malalta del cap i jo no ho soc. Es mes, a mi estar al centre amb malalts em provoca ansietat i no ho suporto. No se com o faré per estar aquí dos mesos, tindré que aguantar a els malalts, en el hospital tindre que fer amics i això em fa mandra  no soc una persona a la qual se li doni be socialitzar..

Al mati hi ingressat a l’hospital, m’han donat l’habitació numero cent-noranta-nou que no esta gens malament ja que les vistes que te son espectaculars. Es veu la mar i tots el turistes a les seves hamaques, per la tarda em van presentar al  meu metge era molt maco, em va ensenyar tot l’hospital es molt gran i te moltes sales estranyes i ha una que es per videojocs on hi ha molta gent, a l’acabar el metge em va donar un calendari on deia quan eren els  àpats i a on havia d’anar a cada hora per a les revisions...  Porto tota la tarda pensant i crec que començaré a escriure un diari de tots els dies que passi en aquest lloc. Però necessito algú que em vagi a cercar una llibreta en la qual pugui escriure el meu dia a dia.

He anat a la recepció per demanar lis sobre com m’ho faig per aconseguir una llibreta, m’han enviat a parlar amb el meu metge ja que es l’únic qui dins de tot aquest caos m’escolta i em recomana que es el millor que puc fer. M’ha enviar a la sala de jocs i activitats, perquè allí pot ser que trobi alguna cosa. M’he passejat una estona per la biblioteca en busca de un diari. Vaig trobar una espècie de llibreta en la qual m’he ficat a escriure ara, comença tal que així: “Dies de avorriment a l’ínfer”.



11/09/2015

Avui he conegut a un nen de 14 anys que te una malaltia anomenada càncer es molt simpàtic però no me atreu llenç físicament no tenia cabells, vaig anar a la seva habitació perquè li cap il·lusió. No vaig sopar i el meu metge em va renyir molt. A la nit tot han anat a la sala de estar a mirar una pel·lícula com cada divendres, però a mi no m’ha fet gens de ganes, no ho se avui em trobo cansada i he decidit anar a dormir d’hora.



13/09/2015

Ahir se’m va oblidar escriure al diari ja que vaig estar molt ocupada amb les meves series de Netflix. Avui m’han aixecat prest perquè es diumenge i toca esmorzar tot junts al menjador. Al migdia no he fet gran cosa, això sí el dinar que ens han fet a estat boníssim.  I a la tarda me acabat el meu capítol de Elite, que me la he començat fa uns tres dies.



15/09/2015

Ahir no vaig escriure res ja que vaig estar rallant-me per al que em va passar. Vaig anar a rondar per l’hospital  i vaig acabar entrant a l’ascensor que estava “trencat” però  resultà funcionar i vaig baixar fins la planta menys dos i...... vaig quedar espantada amb el que vaig trobar.
 Comenta
 
Capítol 2 la anorèxica perduda
Capítol 2

16/09/2015

Me he despertat a les nou del mati, me pres la medicació com cada dia, una capsula de sibutramina, gens bona. He anat a esmorzar i no he menjat mes que una peça de fruita, però no podia menjar més... Me vestit i me atracat a l’ascensor i em trobo al doctor sortint sospitosament i mirant cap a totes bandes me mira i me fixo que tenia alguna substancia blanca sota el nas, vaig pensar que se havia introduït una ratlla. Però no, era la seva medicació contra el càncer que ningú sabia que patia, ho guardava en secret. 

De totes formes jo decidí baixar fins la planta menys dos i re buscar entre totes les joguines que vaig trobar l’altre dia , però no entenia el per què de aquell caos de joguines  trencades tirades pel terra de aquella sala sense sortida, ho això pensava jo.

Després de haver estat deu minuts rebuscat entre les estanteries em vaig topar amb una  espècie de porta, la he obert i conduí a unes escaleres de ciment, hi havia unes entorxes amb una capsa de cerilles al damunt per encendre-les. Al seguir escales a baix  cada cop feia mes fred i notava una presencia estranya al ambient, com  si hi hages una espècie de  anima caminant pel passadís i em recorria una mena de calfred per tot el cos. Vaig seguir caminant fins topar-me amb una porta gegant de ferro, com si fos de caixa forta, semblava que hi amagava alguna cosa de gran importància, ja que per obrir aquella porta era necessari una targeta per desbloquejar-la i un codi de sis dígits per fer girar el pany.

No hi tenia res a fer així que he decidit abandonar el passadís, pujar per l’ascensor i tornar a la meva habitació.

17/09/2015

Ahir vaig quedar confosa amb tot el vaig descobrir i trobar, doncs avui pel mati decidí anar a prendre un cafè a la cafeteria de l’hospital.

Se m’ha apropar un  noi que era nou a la planta, s’ha ficat a parlar amb jo i durant el mati hem fet bona connexió, ens hem passat el dia junts i m’ha semblat un bon noi a les hores he optat per la opció de contar-li el que em passava i tot el que havia trobat al magatzem subterrani.

A la tarda li he ensenyat totes les plantes de l’hospital ja que m’ha explicat que fa poc q va arribar i no s’ubica encara gens bé. L’hi mostrat l’ascensor que vaig descobrir fa uns dies, s’ha quedat sorprès del que li he contat i quan ha vist l’elevador, tot es súper sospitós.

A l’hora de sopar jo he fet campana com de costum i ella al acabar s’ha passat per la habitació, i hem estat parlant del que farem dema,  ja tenim la planificació feta .

18/09/2015

Quan ma sonat la alarma me aixecat de sobte del llit i he anat directe a parlar amb el Geri(el meu amic) li he dit que canviaré un poc el plans que havíem decidit ahir per la nit, he agafat la pilota de Basket ball i li he dit que em segueixi fins que hem arribat al pati on tenim una pista on juga. Al començament m’he rigut molt del Geri ja que era molt maldestre, però li he ensenyat un par de tècniques fins que al final ha aconseguit marcar un par de cistelles, fins i tot hem pogut jugar una partida al  “ veint-i-uno”.

Quan hem tornat a la habitació ens hem trobat al doctor i m’ha dit que avui hem tenien que fer proves i no podia sortit molt de la meva planta. Ens ha fastigiat bastant al Geri i a mi ja que teníem plans per avui, el que vàrem fer ahir a la nit, però no pot ser. En hem quedat súper indignats.

M’han fet les proves a les dues hores de estar jugant a l’uno i altres jocs de taula, he estat unes dues hores allà, parlat de la meva alimentació, etc... no hem donen més que la tabarra tot el dia amb diagnòstics exagerats sobre la meva Salud.

A l’hora de sopar he tingut que menjar més del normal ja que la infermera  sa informat del que hem passa i que tenia que menjar mes si no recauria un altre cop.


 
 Comenta
 
Capítol 3 la anorèxica perduda
Capítol 3

20/09/2015

Estic molt marejada i duc tota la nit amb vòmits.

Ahir vaig haver de cridar al meu metge i em va dir que es normal després de les probes trobar-se malament i tenir un poc de nàusees. No hem vaig preocupar mes, però el estar marejada no sem treia, em vaig anar al meu bany per ficar-me aigua a la cara i estava pàl·lida. Vaig  cridar al metge una altre  vegada, el metge em va dir que em tranquil·litzi i si no sem treia en tot el dia el devia de cridar un altre cop. No va caldre trucar al metge cap altre cop en tota la tarda ja que després de haver fet una cap diada em vaig trobar al meu amic i va estar amb mi la resta de dia.

Quan me despertat el Geri seguia a la meva habitació, no recordo res de ahir al vespre, suposo que em vaig dormir. Ell segueix dormit, però al aixecar-me del llit s’ha despert. M’ha preguntat que tal estava avui i li contestat la veritat -no millor que ahir-. M’ha mirat amb tristesa i a anat a buscar el metge. Quan han entrar el dos per la habitació m’han mirat y el metge diu -crec que hauríem de fer un par de proves i analítiques més, ja que amb la teva anorèxia es perillós el teu mal estat, perquè les teves defenses estan baixes y a mes tens el ferro-.

Doncs després de tota la tabarra m’han portat a la planta cinc, on fan totes les proves estranyes, per poder diagnosticar el que tinc. A les dues hores  el metge m’ha vingut a visitar a la habitació i fins dema no hem podran donar els resultats, per tant seguiré a la meva habitació pel que queda de dia ja que les infermeres no hem deixen fer cap esforç.



21/09/2015

A les nou del mati me despert amb la visita del metge, porta uns tres fulls a la ma que suposo que seran el resultats. Darrere ell han entrat dues infermeres amb l’esmorzar dins una safata, m’han donat el bon dia i han sortit. El metge m’ha començat a llegir els resultats mentre mastegava la poma i........, no ma dit res de bo... No puc creure que això estigui passant de veritat, es tot molt impactant, porto tota la tarda en una mena de “shock”. M’ha dit que tinc un tumor sense remei que el únic que em pot assegurar es el temps que em queda, uns sis mesos, no es gaire temps, però almenys així començaré a fer coses pendents que tinc des de el minut zero.  

El Geri m’ha vingut ha visitar abans de l’hora de dinar, ell ja ho sabia, per que el metge li va comunicar alguna cosa ahir. S’ha assegut al meu costat i m’ha abraçat, ens hem quedat així una estona. Després quan han donat l’ordre d’anar a dinar ens hem ficat de peu, i de sobte ha passat algú que no m’esperava...., m’ha agafat la cara amb les dos mans i ma donat un peto. Jo m’he quedat sense ben be saber que fer, li he donat la mà i hem anat al menjador el dos plegats.

     

 Capítol 3

20/09/2015

Estic molt marejada i duc tota la nit amb vòmits.

Ahir vaig haver de cridar al meu metge i em va dir que es normal després de les probes trobar-se malament i tenir un poc de nàusees. No hem vaig preocupar mes, però el estar marejada no sem treia, em vaig anar al meu bany per ficar-me aigua a la cara i estava pàl·lida. Vaig  cridar al metge una altre  vegada, el metge em va dir que em tranquil·litzi i si no sem treia en tot el dia el devia de cridar un altre cop. No va caldre trucar al metge cap altre cop en tota la tarda ja que després de haver fet una cap diada em vaig trobar al meu amic i va estar amb mi la resta de dia.

Quan me despertat el Geri seguia a la meva habitació, no recordo res de ahir al vespre, suposo que em vaig dormir. Ell segueix dormit, però al aixecar-me del llit s’ha despert. M’ha preguntat que tal estava avui i li contestat la veritat -no millor que ahir-. M’ha mirat amb tristesa i a anat a buscar el metge. Quan han entrar el dos per la habitació m’han mirat y el metge diu -crec que hauríem de fer un par de proves i analítiques més, ja que amb la teva anorèxia es perillós el teu mal estat, perquè les teves defenses estan baixes y a mes tens el ferro-.

Doncs després de tota la tabarra m’han portat a la planta cinc, on fan totes les proves estranyes, per poder diagnosticar el que tinc. A les dues hores  el metge m’ha vingut a visitar a la habitació i fins dema no hem podran donar els resultats, per tant seguiré a la meva habitació pel que queda de dia ja que les infermeres no hem deixen fer cap esforç.



21/09/2015

A les nou del mati me despert amb la visita del metge, porta uns tres fulls a la ma que suposo que seran el resultats. Darrere ell han entrat dues infermeres amb l’esmorzar dins una safata, m’han donat el bon dia i han sortit. El metge m’ha començat a llegir els resultats mentre mastegava la poma i........, no ma dit res de bo... No puc creure que això estigui passant de veritat, es tot molt impactant, porto tota la tarda en una mena de “shock”. M’ha dit que tinc un tumor sense remei que el únic que em pot assegurar es el temps que em queda, uns sis mesos, no es gaire temps, però almenys així començaré a fer coses pendents que tinc des de el minut zero.  

El Geri m’ha vingut ha visitar abans de l’hora de dinar, ell ja ho sabia, per que el metge li va comunicar alguna cosa ahir. S’ha assegut al meu costat i m’ha abraçat, ens hem quedat així una estona. Després quan han donat l’ordre d’anar a dinar ens hem ficat de peu, i de sobte ha passat algú que no m’esperava...., m’ha agafat la cara amb les dos mans i ma donat un peto. Jo m’he quedat sense ben be saber que fer, li he donat la mà i hem anat al menjador el dos plegats.

     

 
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]