Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Els pagesos Z
Eivissa
 
Inici: Canto jo i la muntanya balla

Capítol 1 Els pagesos; l’última resistència (CAPITOL 1)
El llamp

Vam arribar amb les panxes plenes. Doloroses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatges es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.

S’apropava una tempesta, no una qualsevol. Parlem de litres i litres de una fúria incontrolable. En condicions normals seria una pluja gran que causaria en una ciutat petits danys materials, però estam parlant d’uns núvols carregats d’aigua radioactiva. Aquesta aigua tenia un nivell de corrosió comparable al àcid fluoroantimonyal o superior. El nostre entorn ja afectat per pluges anteriors havia agafat una tonalitat verdosa antinatural. Els camps es trobaven en un estat deplorable, els arbres arrasats per aquella nefasta calamitat, els cultius eren ja inconsumibles. La vida al camp era un infern. Tot a causa de la construcció de la Central Nuclear Harrison que disposava del model de reactor nuclear per fusió de protons de tungstè encara inestable avui en dia. Els pagesos enfurismats amb l’Associació secreta termonuclear organitzada per narcotraficants espanyols, o també, Associació S.T.O.N.E., estaven cansats d’aquesta inhumana situació. Varen intentar solucionar el problema de pacifica, enviant queixes en forma de cartes però varen ser ignorades repetidament. Això va ser la gota que va copsar el got i va encendre el esperit de lluita d’aquests majors pagesos. La vida en aquell camp era duríssima, tan dura, que va obligar als pagesos a desenvolupar característiques i habilitats físiques sobrehumanes. Per a sobreviure es requeria d’una força als braços equivalent a la de un tifó indomable per a treballar la terra, terra que per culpa de la radiació era cent vegades més dura de l’habitual. També s’ha de tenir en compte els treballs que realitzaven quan carregaven troncs radioactius de més de vint metres, es a dir un a cada braç i tot això a corre cuita, ja que la pluja no donava treva. A més, per a sobreviure, varen tenir que traslladar el poble a lloc segur en el qual resguardar-se de la pluja. Aquest lloc no podia ser altre que l’interior d’una muntanya que ells mateixos havien buidat amb res més que unes pales i els seus musculosos braços. Havien transformat el seu poble en una ciutat subterrània. Aquelles condicions de vida inhumanes havien transformat un poble de bons pagesos en unes maquines de una força inigualable. Decidits a canviar la situació, acordaren atacar la central ja que les seves propostes eren rebutjades. Per a poder aconseguir la victòria varen realitzar un intens entrenament. Només unes quantes persones varen ser seleccionades per a participar en aquesta operació. Eren l’Elite dintre de l’Elite, uns super soldats. Aquest equip s’anomenaren “la pagesos force”. Varen planificar l’assalt a la base d´operacions situada al damunt de la muntanya, on tenien vistes a la central. L’assalt consistia en un atac ràpid i ferotge per a agafar desprevinguts als enemics. Acordaren iniciar l’operació a l’alba del dia següent.

Va arribar l'hora, tots estaven ansiosos per començar. Quedaven només uns minuts abans d’una massacre inhumana que mai no s’havia vist abans en la terra. Esperaven cara al sol, tots en fila, esperant les ordres del cap d’operacions.



 
 Comenta
 
Capítol 2 Els pagesos; l’última resistència (CAPÍTOL 2)
Un silenci regnava en aquell tens i delicat moment. L’espera es va fer eterna però tot allò es va trencar amb una ordre clara i concisa “Soldats,......al atac!!!". Després de sentir aquestes paraules, els pagesos començaren l’operació. Els nombrosos kilòmetres que els separaven de la base enemiga, varen ser recorreguts en un tres i no res. Feien gambades de metres de distancia i a velocitats vertiginoses. A mig camí l’illa en la qual la central es situava, ja es feia visible. Així doncs començà la primera fase de l’operació. L’esquadró estava dividit diversos rols especialitzats segons les capacitats dels integrants. Es podien diferenciar quatre grups; el grup d’artilleria, aquest es quedaria en terra proporcionant suport amb el llançament d’objectes de proporcions desmesurades com roques i altres objectes. Aquí es concentraven els individus més forçuts. El segon grup era l’encarregat de sabotejar l’equip electrònic de les instal·lacions, infiltrant-s’hi fens servir les seves habilitats de sigil i la seva gran agilitat. Aquests rebien el nom d’equip ninja. El tercer grup, l’equip d’assalt, es caracteritzava per les seves grans capacitats de combatiment. Aquests entrarien per la porta principal, fent-se camí fins al reactor. L’últim, l’equip de demolició, eren els encarregats de armar el explosiu que destruiria la central fins a reduir-la a cendres.

En la primera fase, el grup d’artilleria preparà el transport cap a l’illa. Aquest transport consistia en una sèrie d’enormes arbres que havien set transportats des de la base aliada. Els forçuts homes agafaren els arbres amb els seus braços. Els altres equips es pujaren en els immensos arbres i es prepararen per a l’enlairament. A la senyal, llençaren els troncs amb els pagesos al damunt en direcció a la central. Sobrevolaren més de la meitat del trajecte volant i quan els arbres tocaren l’aigua, es desplaçaren sobre l’aigua fins a arribar a la costa gracies a la inèrcia de l’impuls  donat pels companys. Desembarcaren en la costa més propera a la central i començaren l’atac. Els ninjes treparen les parets i s’infiltraren a l’interior pels conductes de ventilació superiors. Mentre els ninjes sabotejaven l’equip informàtic de la central, els equips d’assalt i demolició s’encarregaven de neutralitzar les forces enemigues situades a l’exterior. L’enemic al contemplar el seu desavantatge militar, decidí treure armament pesat amb alta capacitat de destrucció. Però l’enemic no s’esperava un contraatac a llarga distancia per part de l’equip d’artilleria. Aquests llençaren roques de dimensions considerables cap a l’illa, inutilitzant aquest armament pesat. Al mateix temps, els ninjes aconseguiren desactivar els sistemes de seguretat permetent l’avanç dels equips a l’exterior cap al reactor. Mentre l’equip d’assalt acabava de eliminar la seguretat a l’interior, l’equip de demolició preparava l’explosiu a rellotgeria. Tenien dos minuts per a finalitzar l’operació i evacuar la central abans de l’explosió  de l’artefacte. Una vegada evacuada la central, es tornaren a pujar als arbres amb els quals havien arribat. Aquests estaven lligats amb unes cordes connectades amb els braços dels forçuts pagesos a l’altra banda del mar. Una vegada tots amunt dels arbres, començaren a tirar amb totes les seves forces. Ja eren a mig camí quan es va sentir  l’explosió de la bomba i seguidament l’onda expansiva els va colpejar i els va espitjar. Aquesta onda va recórrer tot el mon ja que no era un onda normal, contenia residus  químics que abastar a tota la raça humana. El que els pagesos no sabien era que els efectes secundaris de l’explosió transformaren a tota la població de característiques normals en morts vivents. Una nova era que obria les portes al infern, acabava de començar...   
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1126 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]