Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



adri&carlota
Eivissa
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1 CAPÍTOL 1

En la nostra mar Mediterrània, en la província de Grècia, en les illes que vulgarment s’anomenen l’Arxipèlag, hi ha dues ciutats, Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra per espai de mitja llegua, i aquest espai, ocupat per la mar, impedeix que les dues illes en siguen una. En la ciutat de Sestos vivia Hero, noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la qual relluïa per tots aquells regnes, i en la ciutat d’Abidos vivia Leandre, de gran perfecció, seny i gentilesa. Sols eren diferents perquè, les gràcies singulars que posseïen, les de Leandre eren d’home, i les d’Hero de donzella.


Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos, i sobre totes les altres donzelles destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuaren amb la mirada de Leandre, i a l’un i a l’altra els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista, que a l’un i a l’altra va fer sentir un profund desig. Cada vegada que es miraven, encara que no es conegueren sentíen aquesta atracció i tensió típica de lo que podríem denominar con l ́amor a primera vista.


Després de creuar varies mirades de desig al llarg de la festa, l ́Hero va fer-li una senyal indicant que la seguis. Es va dirigir a un dels passadissos del castell on es trobaven. Ell la va seguir sense dubtar-ho ni un sol segon. Quan varen poder estar junts entre cuatre parets, va resultar com si es conegueren de tota la vida, com si tenguesin alguna cosa en comú o un passat junts que no recordaven. Varen fer-se algunes preguntes per rompre el gel, però després de tres minuts, es varen adonar que només estaven perdent el temps, i que si no aprofitaven aquell moment, no tornarien a tenir una oportunitat així en molt de temps, així dons, es varen deixa dur per la passió.


Al dia següent, es varen aixecar bastant desconcertants i sense saber molt bé lo que havia ocurreguts aquella nit, tantes copes de vi varen fer el seu efecte i tenien un mal de cap tan gran que inclús la seva pròpia veu lis molestava, i molt.


Ja quan era de nit i tots el invitats, inclòs en Leandre, es varen anar a casa seva, l ́Hero no podia deixar de pensar en la nit anterior. No sabia exactament lo que havia passat, però lo que si sabia era que aquella havia estat la millor nit de la seva vida. En el Leandre li va passar el mateix, i tot el trajecte de tornada va estar pensatiu amb l ́únic propòsit de tornar-la a veure.


Els primers mesos es varen estar escrivint moltes cartes i desitjant que algun compromís reial els deixes tornar a viure aquella experiència inolvidable.


Ningú sabia de la seva relació, fins que la mare d’en Leandre va obrir un dels calaixos i va veure totes aquelles cartes... Al principi no es va estranyar, fins que va veure la firma de la família de l ́Hero i va començar a posar-se nerviosa i a buscar al Leandre. Quan al final el va trobar li va prohibir tornar a veure a l ́Hero, cosa que va provocar que en Leandre tenguès encara més ganes de veure-la. Per l ́altre banda, es a dir, per part de la família de l ́Hero, va passar exactament el mateix, i l ́Hero va decidir agafar un vaixell cap a Abidos, on es trova a en Leandre i varen escapar-se de casa i de la dictadura dels seus pares.


Quan va arribar a la illa, en Leandre la va recollir i varen anar a un lloc on mai hi havia ningú que pogués molestar. Com estava clar, varen tornar a disfrutar de una tarda innolvidables, tant per ell com per ella. Ella per primera vegada es sentia igualment protegida com lliure per poder prendre desicions, i per altre banda, ell es sentia com mai s ́havia sentit, ella li donava aquella confiança, seguretat i dulsura a la vegada que energia i Il·lusió.
 Comenta
 
Capítol 2 capitol 2
El primer matí després d´haver-se fugat, els dos estaven desconcertats i no sabien ben bé que fer, les dues famílies no estaven d´acord amb aquesta relació i ells estaven tan enamorats que no eren capaços de veure un futur separats.


Estaven mirant el cel i els núvols mentre buscaven solucions per al seu futur. Ell volia quedar-se en aquella illa i formar una família allunyada dels seus pares. Per el contrari, ella no estava d´acord; encara que estigues enfadada amb els seus pares, no volia formar una família sense ells, i seguia mantenint l´esperança de que algun dia els seus pares acceptessin el seu amor amb el Leandre. Com els dos eren igual de caparruts, varen començar una acalorada discussió en la que varen dir coses desafortunades l´un de l´altre.


-Vares ser tu qui va decidir escapar-se a  aquesta illa- va recordar-li el Leandre.

-Aquesta idea va ser dels dos i canviar d’opinió i reflexionar no esta malament- va exclamar ella alterada

-Reflexionar sobre que? Sobre el nostre amor? Si no tens prou amb mi, ves-te´n

-Pues adéu- va dir metres se allunyava  ràpidament.

Ell uns instants més tard es va penedir i va anar darrera ella, però ja era massa tard i ella es trobava molt lluny.

De sobte un vent molt fort va aixecar-se. No sabia que estava passant, el vent tan fort no era comú en aquella illa. Va mirar l´horitzó i una gran onada venia cap a ell, com un gran tsunami. Aterrat, va intentar encontrar a l´Hero per poder posar-se els dos fora de perill. Va córrer lo més ràpid que va poder, però de sobte va caure inconscient a causa d´un tronc de palmera que va colpejar-li de una forma brusca i agressiva. Es va caure al terra i es va quedar allí, tirat, inconscient i en la intempèrie.

Mentre tant, l´Hero, va córrer per posar-se fora de perill de la mateixa manera que ho va fer el Leandre però ella amb més sort. Molt espantada i sanglotant, va aconseguir arribar a una figuera que la va protegir de la gran ona i possibles colpejos com el del Leandre. Aquesta figuera era la més gran que havia vist mai. Amb unes fulles de color verd intens i preciós. Es va quedar impactada amb la bellesa de aquell arbre.

Més tard, quan tot pareixia estar més calmat, va decidir sortir en busca del Leandre. Estava molt preocupada, i encara que va cridar el seu nom amb força més de una vegada, no va obtenir cap tipus de resposta cosa que va començar a posar-la cada vegada més nerviosa. Va córrer buscant-lo, desesperada mestres seguia cridant el seu nom amb més força encara. De sobte, va trobar la sabata del Leandre, rota i enfangada. Va pensar el pitjor, quan en aquell instant va veure el seu cos a terra uns metre mes allà. Va córrer cap a ell, i el va trobar amb els ulls tancats, amb la roba bruta i mullada, i una gran ferida a la cama, ja que un tronc estava al damunt immobilitzant-lo. Plorant, va disculpar-se penedida per que la darrera vegada que varen parlar varen discutir. Amb por, va comprovar si tenia pols. Al principi no el trobava, però finament si el va trobar i es va tranquil·litzar al veure que el seu estimat estava viu. Encara i així el seu pols anava poc a poc i sabia que no tindria molt de temps i que havia que reaccionar ràpid per salvar-lo. Va intentar llevar el tronc del seu damunt, però pesava molt. Ho va tornar a intentar, i aqueta vegada després de reunir totes les forces possibles ho va aconseguir i va moure el tronc del seu damunt. El va agafar com va poder per dur-lo a la riba i pujar-lo a la barca amb la que havien anat, i així poder tornar a casa i curar-li. Sabria que això suposaria molts de problemes amb les dos famílies, però en aquest moment l’únic que l´hi importava era salvar la vida del seu estimat.
 Comenta
 
Capítol 3 Capìtol 3
Varen pujar a la barca que anava directa a l´illa on vivia l´Hero i podrien curar al Leandre. Quan va voler agafar el rems es va adonar de només hi havia un, lo que dificultava la seva travessia, però, encara i així era la seva única opció i es va embarcar en la seva nova aventura per salvar la vida del seu estimat, que cada vegada estava més feble  i mes pàl·lid.

Va començar a remar ràpid, intentava mirar al sol per anar direcció al nord, on estava l´illa, ja que una vegada va escoltar que si no anaves cap a un punt concret, et quedes donant voltes sense avançar. Al principi, estava be i era capaç de mantenir un ritme constant sense notar molt el cancans però va arribar un moment en que no sentia els braços, l´únic que volia era arribar el mes ràpid possible, però cada vegada tenia menys esperances en arribar viva a l´illa. Encara i així va decidir lluitar i seguir remant encara que no tingues forces, tot per el seu estimat.

Remava, remava i seguia remant sense descans, estava marejada i amb molta calor, sense esperança, quan de sobte, va veure la vora i de la il·lusió, va començar a remar com no ho havia fet mai, tornava a sentir els braços i tenia més força que mai, nomes pensava en arribar i salvar al seu estimat, qui casi no tenia coneixement.

En baixar de la barca l´Hero va començar a cridar per demanar ajuda, cridava amb força amb l´esperança de que algú la sentis. Afortunadament un pescador que estava a prop la va sentir i els va ajudar. Varen anar directament cap al metge sense que el pescador lis demanes la seva identitat, i per lo tant ningú sabia qui eren ni lo importants que eren. 

En arribar al l´hospital la infermera que estava a la recepció lis va demanar la identitat i quan varen saber qui eren tothom va començar a córrer per salvar la vida del príncep.

L´Hero en el instant després de veure com es duien al Leandre, es va caure en terra perdent el coneixement.Deu dies després l´Hero es va despertar en una habitació blanca sense saber on estava. es sentia desubicada i aterrada perquè no sabia lo que havia passat. Va girar el cap per veure que ocorria i va veure al seu estimat en el llit del costat. Va començar a recordar i va adonar-se del que havia passat: la turmenta, l´illa, l´accident, la travessia... i va començar a plorar, l’únic que volia era que es recuperes en Leandre i poder viure junts per sempre, quan de sobte la família del dos va entrar per la porta.

  • Quina alegria que estiguis viu i en bones condicions- va dir la mare del Leandre.

    En que estaves pensant fent una cosa així, podríes estar morta- cridava el pare d l´Hero

    Quan acabi el tractament estaràs castigat un mes- va dir-li la mare de Leandre al seu fill.

    Esperau un moment, quan acabi aixó, els dos anirem a viure junts- digué l´Hero molt alterada.

    No siguis bamba, quan acabi aixó no us tornareu a veure mai més, i punt- va dir firmement la mare de l´Hero- i com et tornis a anar no pensis en tornar.

    Però estem enamorats- va cridar el Leandre.

    No sabeu que es estar enamorat així que no podeu estar junts i ja està- diguè el pare de l´Hero

    Però quin problema teniu?!- cridava cada vegada mes fort el Leandre.

    Que sou cosins!!!!!!- va cridar de sobte l´avia del Leandre, farta de la situació  


  En aquell moment, es varen mirar tots al ulls desconcertats i sense saber que dir. L´Hero i el Leandre no es podien creure que fossin realment família i en aquell instant, tant per un com per altre, varen sentir com el seu món es queia per moments.

 CONTINUARÀ...
 

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]