Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Auggie
Eivissa
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1 L’inici del desastre
Leandre i Hero

Capítol 1

En la nostra mar Mediterrània, en la província de Grècia, en les illes que vulgarment s’anomenen l’Arxipèlag, hi ha dues ciutats, Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra per espai de mitja llegua, i aquest espai, ocupat per la mar, impedeix que les dues illes en siguen una. En la ciutat de Sestos vivia Hero, noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la qual relluïa per tots aquells regnes, i en la ciutat d’Abidos vivia Leandre, de gran perfecció, seny i gentilesa. Sols eren diferents perquè, les gràcies singulars que posseïen, les de Leandre eren d’home, i les d’Hero de donzella.

Com es veieren Leandre i Hero

Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos, i sobre totes les altres donzelles destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuaren amb la mirada de Leandre, i a l’un i a l’altra els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista, que a l’un i a l’altra va fer sentir un profund desig.

Aquesta festa es va celebrar per el dècim aniversari des de la reconciliació de la guerra, la qual va enfrontar a les dues illes durant més de vint anys. Aquesta reconciliació va passar gràcies a un conjunt de normes que varen acordar les dues illes. Una d’aquestes normes és que no pot haver relacions amoroses entre un habitant de l’illa de Sestos i un de l’illa d’Abidos. El càstig de les normes és la mort dels que les incomplien. En aquesta festa es va incomplir una de les normes, ja que quan Leandre i Hero es van mirar, van conectar. Quan va finalitzar la festa, els dos enamorats van anar cadascun a la seva illa però no podien deixar de pensar l’un en l’altre.

Varen passar els dies i l'amor entre ells va augmentar. Es veien gairebé cada dia i sempre en secret, conscients de la norma que estaven incomplint. Si els trobaven junts seria la fi de la seva relació i també de les seves vides. Normalment Leandre navegava pel mar cap a l’illa de la seva estimada però un dia, ell no va aparèixer. Hero es va preocupar moltíssim perquè ella creia que li havien capturat per culpa del seu amor. Finalment després de dues hores d'intensa preocupació, Hero va viatjar a l’illa d’Abidos. El va trobar a ca seva i va parlar amb ell. Leandre li va dir que no havia pogut quedar amb ella perquè tenia que fer una cosa amb la seva família. Aquí es quan Hero es va adonar de que el seu amor era impossible. Li va dir a Leandre que el seu amor no podia continuar. Es van posar molt tristos ja que el seu amor era de veritat però no podien continuar amb ell perquè era molt perillós pels dos. Quan van acabar de parlar van tornar cadascú a la seva casa com si res hagués passat.

Van passar els mesos i els joves enamorats no podien parar de pensar en res més que en el seu amor. Ells sabien que el seu amor era impossible però havia un sentiment que no els deixava escapar d'aquella relació. Tenien una sensació de que els faltava una part d’ells i que l’única forma d’omplir aquest espai era estant els dos junts.

Leandre ja no podia suportar més aquest sentiment, per aquesta raó va anar a l’illa de Sestos per parlar amb l'Hero. Va esperar fins que tothom estigués dormit i va navegar per la fosca aigua de la mar fins al port de Sestos. Quan va arribar al seu destí, va desembarcar y es va posar a caminar en direcció a la casa de la seva estimada. Va tenir unes complicacions en el seu camí: un gos va començar a bordar, un home va estar a punt de veure’l i es va caure per culpa d'una pedra. Després de tots aquests problemes, va arribar a la casa d'Hero. Va pujar per un arbre i va entrar per la finestra de l'habitació de la noia. Finalment la va despertar i va aconseguir parlar amb ella.

Van estar parlant durant cinc minuts sobre la posibilitat de tornar a estar junts, però a l'Hero no li semblava una bona idea, ja que ho va passar molt malament quan Leandre no va aparèixer el dia que havien quedat, perquè creia que l'havia passat alguna cosa. Finalment no va passar res però aquelles hores en les quals no sabia on era el seu amat ho va passar molt malament. Leandre va intentar convèncer a Hero de totes el maneres possibles, però no va aconseguir res. Quan va veure que no podia fer- li canviar d’opinió, va començar a anar-se, però abans es va dirigir cap a ella i li va donar un petó. Aquell símbol d’amor va fer reflexionar a Hero i li va agafar de la samarreta abans de que es pogués anar. Leandre es va girar i sense previ avís va rebre un petó de Hero. En aquell moment es va adonar que el seu amor era possible i van passar la nit junts al dormitori d'Hero.

Al mati següent el pare de l'Hero, el qual era un dels homes més importants de l'illa de Sestos, va colpejar la porta. Com que ningú la va obrir, va entrar a l'habitació de la seva filla i la va veure amb en Leandre...
 Comenta
 
Capítol 2 Els dos enamorats són caçats
Capítol 2



El pare d’ Hero, es va espantar, i va començar a cridar. Ell encara no sabia qui era Leandre, però es va sorprendre al veure’l. El va començar a cridar i Leandre va sortir com havia entrat, per la finestra. El pare de l’Hero el va perseguir per veure on vivia aquell intrús. Varen anar corrent pels carrers de la ciutat, fins que van arribar al port. En aquell moment va veure com Leandre es ficava en un vaixell, i navegava en direcció a l’illa d’Abidos. El pare de Hero es va adonar que la seva filla havia incomplert una de les normes de l’illa, per haver tingut relacions amb un home de l’illa d’Abidos. També sabia que la seva filla hauria de complir el càstig, sacrificant la seva vida, ja que aquesta norma era essencial pel tractat de pau entre les illes. Es va donar mitja volta i va començar a caminar en direcció a ca seva, pensant en el què li diria a la seva filla. 



Quan el pare d’Hero va tornar a ca seva, va anar directament a l’habitació de la seva filla. Allí estava Hero esperant-li sentada al seu llit, desitjant que el seu pare no s’hagués adonat que Leandre era de l’illa d’Αbidos. Εl pare va entrar per la porta i va posar cara de decepció i va començar a reganyar a la seva filla per tenir una relació amb un home d’Abidos ja que, allò suposava la seva mort. Hero es va posar a plorar per la seva desgràcia i va començar a suplicar al seu pare que no li digués a ningú la relació que havia tingut amb Leandre. El pare, al veure a la seva filla en una situació tan delicada, es va asseure al seu costat i li va consolar. Quan varen passar cinc minuts Hero va aturar de plorar, i li va donar una abraçada al seu pare. Ell sabia que, encara que estimés molt a la seva filla, havia de comentar aquell succés al rei de l’illa de Sestos. Si no ho feia, causaria la guerra entre les illes ja que aquelles normes s’havien fet per que reinés la pau.



Per l’altra banda, Leandre va arribar a l’illa d’Abidos en mitja hora. Durant la travessia es va posar la roba, ja que només havia tingut temps de posar-s’hi els calçotets quan el pare d’Hero va entrar en l’habitació. Va arribar a ca seva i va anar a la seva habitació sense fer soroll ja que no volia despertar als seus pares. Quan va entrar en la seva habitació, va començar a reflexionar sobre el que li esperava. Va pensar en el seu futur i també en si el pare d’Hero havia reconegut que ell era de l’illa d’Abidos. També si el pare d’Hero comunicaria la infracció al rei de l’illa de Sestos. Va estar pensant sobre si els matarien a ell i a l’Hero i quan ho farien. No va sortir de casa en tot el dia, pensant i plorant per la seva desgràcia.



Al dia següent, el pare d’Hero va anar a veure al rei per comunicar el delicte que havia comés la seva filla, tot i que allò causés la mort d’aquesta. Va anar al seu palau, situat en una muntanya al nord de la ciutat. El palau estava decorat amb estàtues d'or, decoracions de tot tipus de pedres precioses i en el centre una gran porta de roure. Quan va arribar, el va rebre el rei en persona, ja que es tractava d’un tema molt important. Quan el pare d’ Hero va estar cara a cara amb el rei, es va preocupar pel destí de la seva filla i va pensar en no dir-li res, però finalment, va decidir explicar-li tot el que havia passar. Varen estar dues hores parlant sobre la situació, i també del futur d’Hero. Quan el pare d’Hero va sortir del palau, el rei va ordenar als guardes que busquessin i capturessin a Leandre i Hero.



Minuts més tard, quan Leandre estava tranquil·lament en el llit de la seva habitació, va començar a escoltar uns crits. Impactat, va mirar per la finestra per veure que estava passant al carrer. Es va espantar  en veure un esquadró de soldats que anaven cap a ca seva. Ell sabia perfectament la raó d’aquest esdeveniment. Els soldats venien per capturar-lo i codemnar-lo. Mort de por, va sortir corrent de ca seva, i es va anar tant lluny com li van donar les cames. No podia aturar de pensar en el que li farien a Hero i a la seva família. 



A l’illa de Sestos, l’Hero vivia la mateixa situació que en Leandre, però ella, més que espantada, es sentia traïda pel seu pare. La reacció d’Hero va ser molt semblant a la de Leandre, ja que quan va veure als guardes, i immediatament va sortit corrent per anar a l’illa d’Abidos per cercar el seu estimat Leandre. Estava dessoladora, no entenia la traició del seu pare i ja no esperava res de bo de Sestos. 



Va aconseguir fugir de l'illa fent-se passar per una rodamón i robant el vaixell d'un pesquer al port de Sestos.



Van passar dos dies tots sols, fins que un dia Leandre i Hero es van trobar en el bosc de l’illa d’Abidos. Quan es van veure van començar a plorar per la condemnada vida que els esperava en el futur. No podrien veure mai més a les seves famílies ni als seus amics, ja que si tornaven a la seva llar, serien condemnats amb la mort.

 
 Comenta
 
Capítol 3 El desenllaç final
Van passar el mesos, i amb ells els anys. Ja feia dos anys des de que Leandre i Hero van haver d’anar-se de les seves ciutats. Vivien en una cova al peu de la muntanya més alta de l’illa d’Abidos. La cova estava molt fosca i tenia molta humitat. Menjaven el que caçaven i bevien l’aigua del riu. Aquest fet, a vegades causava que tenien alguna malaltia a causa dels bactèries del riu. A vegades, escoltaven passos, però encara ningú els ha trobat. De vegades, pensaven en lliurar-se i acceptar la condemna dels seus actes, però sempre acabaven rectificant.



Tot anava amb normalitat, fins que un dia, quan Leandre i l’Hero estaven dormint, un esquadró de soldats que estaven pratullant pel bosc, van entrar a la cova. Quan van veure als dos delincuents fugits, els van lligar i se’ls van endur al palau de l’illa de Abidos. Quan Leandre i Hero es varen despertar a causa de l’immens soroll que feien les armadures dels soldats, no van tenir temps d’escapar, i se’ls van portar cap al palau, perquè paguessin pels seus delictes. 



Quan van arribar al palau, els van portar a les masmorres. Eren un lloc molt fosc, amb floridura per tot arreu, i semblava que estava a punt de caure a trossos. Els varen posar en masmorres separades per a que no puguessin parlar entre ells. Al dia següent de estar a les masmorres, varen arribar uns botxins amb una destral plena de sang seca, els quals intimidaven molt. Els varen portar a una sala plena de màquines de tortura. Allí destacava una guillotina amb una fulla tan afilada que podria tallar qualsevol cosa sense cap dificultat. Un dels botxins, va agafar a Leandre per el braç i el va portar a la guillotina. Primer, li va col·locar el cap en un buit que hi havia, i després, li va a encadenar perquè no es pogués moure. La finalitat dels botxins era matar a Leandre fent que la seva amada el pogués contemplar, el qual per ella, seria la pitjor tortura. Varen accionar el mecanisme i la fulla va a començar a baixar a una velocitat mortal, però just quan la guillotina anava a acabar amb la vida de Leandre, es va a aturar. Qué hi havia passat? Per què s’havia aturat? Els botxins no entenien res, Leandre menys, i Hero menys encara. Els botxins varen començar a inspeccionar el mecanisme, oblidant-se una mica dels seus presos. Hero va aprofitar aquesta badada per fugir. Primer va agafar les claus d’uns dels botxins, després, va alliberar en Leandre i varen caminar amb sigil cap a la porta de salida. Quan van aconseguir estar fora del camp de visió dels botxins, van començar a córrer com mai abans havien corregut. Varen atravessar els passadíssos de la masmorra a una velocitat escandalosa, després, varen pujar per les escales per a que finalment, aconseguir arribar a la entrada principal del castell. Estaven tan contents que quan varen sortir per la porta, no es varen donar compte de que el pare d’en Hero estava en la torre del palau amb una ballesta a la mà. Estava fent un torn de vigilància, quan va veure a la seva filla amb Leandre. Sense pensar-s’ho dues vegades, va disparar la ballesta, la qual va travessar el cor de Leandre. Leandre es va desmplomar a terra i en aquest moment, Hero va observar com es dessagnava a el seu amat. Podia veure el sue dolor a través dels seus ulls. Hero podia haver escapat, però estava tan afectada per la mort del seu estimat, que es va quedar paralitzada sense poder fer res al respecte. L’únic que podia fer era observar el cadàver de Leandre, amb una fletxa travessant-li el cor. Minuts després, va aparèixer el pare d’Hero i la va portar de tornada a les masmorres. Ell creia que el pitjor càstig per la seva filla era la de carregar amb la mort del seu estimat tota la vida.



Deu anys més tard, Hero va ser alliberada després d’uns anys d’intensos entrenaments per rectificar la seva conducta, per així crear a la perfecta cavallera. El primer que va fer al sortir del palau, va ser buscar al seu pare per així aconseguir assassinar-lo, el qual s’havia convertit en rei. Hero portava planejant la seva venjança deu anys, i el seu pla era fer patir el màxim al seu pare. Va arribar a la seva antiga casa a l’illa de Sestos. Hero es va trobar cara a cara davant del seu pare, i ràpidament va agafar un ganivet i li va apunyalar a l’estómac. Ella no volia matar-li directament, sinó que volia que es morís dessagnat, per que així pogués sentir el dolor que havia sentit ella quan va presenciar la mort de Leandre. Després, abans de que el seu pare es morís, Hero es va suïcidar davant seu, per així aconseguir que patís fins i tot més. Ella sabia que això li faria més mal que la punyalada, ja que era una de les coses que més estimava en el món. Aquesta era una de les raons per les quals el seu pare no va permetre que li condemnessin a mort després d’haver infringit una norma. En la venjança com en l’amor, la dona es més forta que l’home.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]